Homosexualitat i homofòbia a Egipte: avui i ahir.

Com ja sabreu, aquests dies a Egipte es viu nova revolució democràtica al món islàmic contra una dictadura brutal  i, com no, descaradament homòfoba. Mantindre relacions amb una persona del mateix sexe no és específicament un delicte a Egipte, ni existeix cap normativa que ho persegueixi (de fet fins 2001 el poder egipci negava l’existència de la homosexualitat) , però els fiscals recorren a la llei d’emergència de 1981, amb la qual es basa la legitimat el règim de Mubarak, per tal de condemnar a penes de presó per delictes contra la moral pública que van dels 3 als  5 anys.

Alguns exemples d’aquesta persecució inquisitorial seria cas de les 52 detinguts a bord del vaixell “Queen Boat”, on presumptament es celebraven orgies entre homes, l’any 2001; o el 2003 quan un turista israelià va ser empresonat 15 dies per homosexual, abans de ser expulsat al seu país. Aquell mateix any la policia va realitzar nombroses detencions en llocs de crusing a les vores del Nil, i el 2009 el govern va ordenar clausurar una revista setmanal de contingut gai Al Balagh Al Gadid, condemnant a dos anys entre reixes als seus periodistes.

Human Right Watch i Amnistia Internacional, han denunciat, a més, que la policia sotmet a tortures i exploracions anals per verificar acusacions de sodomia i que el sol fet de ser portador del VIH ja és suficient motiu per anar a la presó. Mubarak va arribar a prohibir la venta de discos de l’artista transsexual Dana International, guanyadora d’Eurovisió.

Homosexualitat a la Història d’Egipte

No obstant, la homofòbia no és inherent a la història d’aquest estat, ni molt menys!

A la religió de de l’antiguitat egípcia trobem que el mite sobre el mateix origen de l’estat es basa en la lluita i violació del deu Horus, per part de Seth, que simbolitza la unió entre l’Alt i el Baix Egipte. Aquesta llegenda ens permet entreveure una visió del sexe gai masculí molt semblant a la que tenien moltes civilitzacions del món antic: ser actiu està ben vist, ser passiu no.

Pel que respecta a  les evidències que ens ha deixat l’arqueologia destaca la mastaba dels funcionaris Nianjjnum i Jnumhotep, datada a l’Imperi Antic, i que es representen abraçats a les diferents pintures que decoren la tomba, com la que podem veure aquí. També existeixen diverses fonts literàries que ens parlen d’idil·lis entre faraons i militars, com ara “El demandant de Menfis”, a l’Imperi Mitjà.

L’any 332 aC és proclamat Faraó el Rei macedoni Alexandre Magne, que mantenia una relació obertament homosexual amb el seu cap de caballeria, Hefestió. Durant la dinastia ptolemaica d’origen grec i la ocupació romana es manté el règim de tolerància sexual, que durarà fins a la violenta pujada al poder del cristianisme copte.

La primera persecució veritablement homòfoba a Egipte va tenir lloc dos anys després de que es signés l’Edicte de Milà, amb el qual el cristianisme esdevenia la religió oficial. L’any 315 dC hordes de cristians acaben amb diversos temples d’Alexandria, amb l’acusació de que els seus sacerdots eren efeminats, establint així una equació entre paganisme i homosexualitat que es veurà reforçada al llarg del segle IV, com ho prova el manual “Els errors de les religions paganes” del senador romà Firmicus Maternus del 346 dC, on s’assenyalen als gais com a elements pagans a exterminar.

I és avui, després de 1697 anys d’homofòbia,  en aquest context de canvi i revolta on s’han obert algunes escletxes que permeten albirar per un futur  en  llibertat i igualtat; en aquests sentit us recomano que llegiu AQUÍ l’entrevista a un activista homosexual egipci que està molt involucrat a les mobilitzacions. Una espurna de llum dins la foscor!

Homoerotisme a l’Història de l’Art

Els homosexuals hem estat presents a totes les cultures, civilitzacions i moments històrics, tot i que durant 1.600 anys el cristiano-feixisme homofòbic ens va intentar invisibilitzar fent creure a la societat amb les seves insídies que el sexe entre dos homes o dues fèmines era quelcom anti-natural, no com les seves dogmàtiques normes de castedat i repressió dels instints.

Però, tot i la mordassa de silenci, sempre ens ha quedat un resquill per on poder-nos expressar: l’Art. Gràcies a la iconografia sexual, més o menys explícita, tenim una incontestable evidència material que ens serveix de font d’informació sobre les relacions de gènere i sexe de les societat, tot i la censura imposada pels homòfobs que durant segles van ocultar aquestes peces als magatzems dels museus, per tal d’amagar-nos  als ulls de la societat i seguir mantenint la seva mentida.

Així doncs aquest blog es convertirà, per un dia, en un museu digital on podrem viatjar diacrònicament a través de les obres que he seleccionat! No he tingut temps ni espai per aprofundir en les innombrables representacions homosexuals de l’art asiàtic (xinés, japonès i indi) i queda pendent per una millor ocasió!

ART ANTIC

Gravat jeroglífic en una tomba d’una parella homosexual de dos alts funcionaris de la cort, Nianjjnum i Jnumhotep,  a Sakkara (V dinastia, 2.600ac)

Gravat homoeròtic en una ceràmica grega clàssica (s.VI- V ac). Museu del Louvre.

Copa Warren, Segle I dC, Corresponent del govern de l’Emperador Neró, British Museum

ART MEDIEVAL

Gravat d’origen víking, cronologia desconeguda.

Capitell d’una columna romànica a l’Església de San Nicolau, s.XI

Portada de Santa Maria Real de Sangüesa, Navarra, Segle XII, detall

Els prínceps bíblics David i Jonatan s’abracen, miniatura de La Somme le Roy, manuscrit francès (c. 1300), British Library.

Ceràmica de la cultura Chimú, s.XIII, Perú.

ART MODERN

Apol·lo i Jacint, gravat de Jacopo Caraglio, s.XV, Biblioteca Nacional de Paris

Bathers at Sant Niccolo, de Domenico Cresti (Passagiano), s.XVI, col·lecció privada.

Escola Fointainebleau, anònim ,Gabrielle d’Estrées (dreta) i la seva germana la duquesa de Villars, 1594.

El pastor Fido, 1630 Jacob van Loo. Rijksmuseum, Amsterdam

Zeus i Ganímedes, 1760, Anton Raphael Mengs, Galleria Nazionale d´Arte Antica, Palazzo

ART CONTEMPORANI

La Mort de Jacint, Mèrry Joseph Blondel, finals s.XVIII-començaments s.XIX

Plató i els seus deixebles. Jean Delville, 1818, Museu d’Orsay, París.

Cupido bufant la torxa a Himeneu, George Rennie, 1828, Museu de la Victòria

Safo i Erinna, aquarel·la de Simeón Solomón, 1864, Tate Modern, Londres

Els lluitadors, Thomas Eakins, 1899

Grup dels quatre nus, Tamara de Lempicka, 1925

COM SIMULAR SER HETERO (i no morir en l’intent)

En ple Segle XXI no hi ha cap justificació possible per seguir entaforat dins un armari, negant la evidència, i si fins hi tot Ricky Martin ha confessat la seva passió fàl·lica, es evident que fer-se passar per hetero hauria de ser un anacronisme històric.

Peró imaginem per un moment que us ofereixen un carreg dins la contrucció, a l’església , en un partit polític ultra,o bé esdeveniu una estrella del heavie metal, el futbol o la tauromàquia; tal com està el mercat laboral, no es gaire sensat arriscar-se a perdre la nòmina per un idealisme romàntic! O qui no s’ha trobat mai en una boda amb aquells típics familiars octogenaris que mai han sortit del seu minúscul poblet a les profunditats rurals, on encara es crema a la foguera a les bruixes?

Per si mai heu de passar per aquest tràngol, tranquils! Després de setmanes observant paletes i encofradors de la obra on faig el control arqueològic, que compleixen al peu de la lletra tots els tòpics més ultraortodoxos de l’heterosexual de manual, n’he realitzat un estudi antropològic que a continuació sintetitzo en 10 fàcils passos!

PAS 1.– Vesteix amb un xandall esportiu, 10 talles superior a la teva. Bambes amb lluentons, gorres de marca, colors suaus que no combinin entre ells i si has d’anar més formal, una roba clàssica que sembli comprada per la teva àvia a les rebaixes del Carrefour.

PAS 2.– Mans a les butxaques! No gesticulis al parlar, ni caminis com si ho desfilessis en una passarel·la, això delata la ploma d’una hora lluny! Procura escopir a terra cada 2-3 minuts, tirar-te rots o pets ben sorollosos!

PAS 3.– Quan saludis a un tio no li facis dos petons, dona-li la mà amb totes les teves forces fins a fracturar algun dels seus metacarps o falanges. Quan saludis a una tia mira-li fixament els pits.

PAS 4.–En el cas que et trobis en una discoteca ni se’t passi pel cap ballar, limitat a aguantar una beguda mentre mires les gogo’s. Demana per veure una cervesa, queda absolutament prohibit el Cosmopòlitan i el Daikiri de maduixa.

PAS 5.– Temes de conversa:

NO-> “Lady Gaga és la nova Madonna?”, “Quin és el millor film de Bette Davis?”, “Calia que Penèlope Cruz sortís a la segona part de Sexo en Nueva York”, “Rotcko o Pollock, qui és el millor representant de l’expressionisme abstarcte?”.

SI-> Construïu frases simples amb les següents paraules ordenades aleatòriament: gol, Guardiola, fora de joc, Barça, Madrid, penalti, Messi. Si la oració no té cap coherència gramatical… millor!

PAS 6– En el cas en que una conversa derivi al tema “dones” és molt important que esteu atents! Als mascles heteros de manual, inexplicablement no els agraden les dives (Madonna, Alaska, Mònica Naranjo…), ni les dones triomafdores, cultes o intel·lectuals (Carmen Alborch, Lucía Etxebarria…) ja que els farien denotar les seves pròpies mancances! Ells prefereixen borderlines amb els pits ben grossos!

PAS 7- Expressions

NO-> “estàs divina”, “es una petarda”, “quina overdose”, “glamour”, “aquesta cançó està overplayed” “que mainstream!”, “ets una ordinaria”, “quina vulgaritat”…

SI-> “que et donin pel cul”, “quina mariconada”, “no em surt dels collons”…

PAS 8- Refereix-te sempre al teu xicot com “la meva parella”.

PAS 9- En el cas que passi una tia, amb pinta d’idiota i amb les tetes descomunals, és molt important que bavegis i li cridis alguna de les següents burrades:

-”¡Bonitas piernas! ¿A que hora abren?”

-“Si mi polla fuera un cohete, tu chocho seria mi destino. ¿Quieres que te eche un casquete o te como el chumino?”

– “Me gustaría que fueses mariposa para espantarte con mi rabo, pero como no eres gran cosa, me la casco en el lavabo”

– “Agarrame el nabo y besame los pezones, veras como acabo empalmado hasta los cojones”

– “Acá escondio en su bodega, mora un extraño animal, abreme la talega y saluda al semental”

– “A veces pediría perdón por las burradas que te digo, pero se te nota el pezón y se me empalma hasta el ombligo “

Com podeu observar ser un hetero de manual és una tasca ben dificultosa! Així doncs si mai us trobeu en una situació on us calgui emprar algun dels meus consells, sabreu com de malament ho passen els pobres machomans i el proper cop que en vegeu algun, en els seu estat natural.. apiadeu-vos d’ell!

El Règim de Terror Homòfob a Polònia

Si algú pensava que per un instant jo m’autocensuraria o em convertiria en una vulgar planyidera, sumant-me al dol hipòcrita per aquesta mostra de justícia providencial que ha estat la mort del homòfob President de Polònia, ho porta clar! Durant aquests dies estem veient com els mitjans de comunicació ens estant venent una patrioteril, lacrimògena i edulcorada visió sobre d’afortunadament difunt Lech Kaczynski, en comptes de narrar els detalls del Règim de Terror Homòfob en que havia degenerat aquell estat. “Tota Polònia plora la mort del seu President”, diuen… si? Segur que no ho estan celebrant menjant-se una bona polla?

Els germans bessons Lech i Jaroslaw  Kaczynski avui: A veure qui es capaç de distingir-los!

Abans de quedar reduït a una viscosa massa amorfa de carn socarrimada i ossos calcinats, el nostre estimat Lech, i el seu germà bessó, havien estat un clar testimoni de la deriva del fanatisme religiós integrista en una neurosis obsessiva, com a continuació us demostraré amb una petita llista d’alguns dels gravíssims fets relacionats amb la patològica persecució contra els homosexuals sota el veritable Règim de Terror Homòfob que s’ha viscut a Polònia mentre els adorables bessonets estaven al Govern, a través del seu partit Llei i Justícia.

-Van demanar a la justícia polonesa que investigués als homosexuals en busca de possibles pederastes, en comptes de cercar-los dins l’església catòlica, on realment estan.

-Varen prohibir la celebració de la marxa del Orgull GLTB a Varsòvia.

-Varen fer una llei per impedir parlar i educar sobre la homosexualitat als centres educatius, castigant amb la presó qualsevol mostra pública de proselitisme gai en un col·legi.

-No van permetre a un gai subrogar el lloguer del seu difunt company, fet que va ser condemnat pel Tribunal Europeu dels Drets Humans.

-Van proposar una reforma constitucional per tal de prohibir l’avortament, la possibilitat de que dos homosexuals es poguessin casar i també volien obligar a les escoles a tenir crucifixos a cada aula.

-Van impulsar una campanya d’assetjament contra una escola infantil (amb amenaces de mort incloses) que va llegir un conte als seus alumnes on apareixien dos pingüins gais.

Alguns dels membres del seu partit han declarat :

“Si algú intenta contaminar la societat amb la seva homosexualitat, l’estat ha d’intervenir” (Primer Ministre)

“No confonguem la propaganda gai amb tolerància. Es tracta d’un tipus de bogeria i el nostre govern serà una fosca nit per a ells”(Ministre de Cultura)

“Les pràctiques homosexuals condueixen al drama, al buit i a la degeneració” (Directora del Centre Nacional de Formació del professorat)

“Si els degenerats comencen a manifestar-se, els haurem d’agredir per impedir-ho” (diputat al congrés)

“El matrimoni homosexual podria destruir la civilització” (Alt carreg a Educació)

Avui és un d’aquells dies en que m’agradaria creure en alguna força sobrenatural, per tal d’agrair-li aquest poètic acte de justícia divina, aquesta obra d’art que demostra que el Deu dels cristianofeixistes no existeix i que a tot porc li arriba el seu Sant Martí. Sense cap lloc a dubte avui el Planeta és un lloc molt millor!

CIU i la homosexualitat

Convergència i Unió ha jugat a la puta i la Ramoneta amb el col·lectiu homosexual segons bufa el vent.

Dintre de la federació trobem a persones obertament gais com Àngel Colom o l’alcalde de Figueres Santi Vila, que serà cap de llista per Girona a les Eleccions catalanes, la sortida del armari del qual ha estat presentada a bombo i plateret la setmana passada i fiins i tot compten amb un grup GLTB al seu interior, anomenat “Convergais” que, guiats per la seva Diva absoluta Núria Feliu, varen participar per primer cop a la història en una manifestació del orgull, concretament la convocada pels empresaris del sector. Els partits d’esquerres fa dècades que ho fan.

Però no tot és de color rosa a can CIU, ni molt menys! Tot i que sota el govern de Pujol es va aprovar una tímida llei de parelles de fet, la federació nacionalista sempre ha donat llibertat de vot als seus diputats a l’hora de pronunciar-se sobre qualsevol iniciativa legislativa que afectés als homosexuals de la forma que Unió SEMPRE vota en contra i CIU divideix el seu vot a parts iguals, destacant que tant Artur Mas com Oriol Pujol varen oposar-se a la adopció homoparental i no accepten el terme matrimoni per a cònjugues del mateix sexe.

També cal recordar als lectors d’aquest blog que amb Pujol a la Presidència va ser Conseller Miró i Ardèvol, un ultracristià radicalment homòfob, fundador de la Secta E-cristians i que Duran Lleida va acudir a un dels foscos rituals d’aquest a la campanya de les eleccions generals.

Es a dir, dipositar el vot per aquesta candidatura és posar els nostres principis en una ruleta russa d’incert resultat: tan pot ser que els hi doni per donar suport a la gratuïtat de les operacions de re-assignació sexual, com demana Carles Campuzano, o que prohibeixin fer campanyes turístiques destinades al públic gai, com ha passat recentment a Lloret de Mar.

Val a dir que, com a homosexual, estic content que la dreta poc a poc vagi abandonant els seus perjudicis, com ja ho va fer l’esquerra molt abans, de forma que tots els drets que hem assolit en aquest país, amb sang suor i llàgrimes, no estiguin sotmesos a la eventualitat d’un resultat electoral advers, sinó que siguin compartits per tota la societat independentment de la seva tendència política; de forma que lesbianes i gais puguem votar a qui ens roti sense una espasa de Damòcles sobre els nostres caps. Inclús a una opció tan repulsiva com CIU.

Us deixo amb un divertit gag que va fer Polònia al respecte!

ENTREVISTA AL REI….(de Bastos)

Avui aquest blog té l’honor d’entrevistar a un monarca il·lustre: el Rei de Bastos, concretament el de la meva baralla de cartes! Qualsevol semblança que pogueu detectar amb altres Cases reials és, òbviament, fruït de la vostre depravació mental!

Arqueòleg Glamurós (AG)- Buenos dias Majestad…

Rei de Bastos (RB)- A mi parla’m en català nanu, que l’entenc perfectament! M’he tret el Nivell D fa poc!

AG- Oh genial! Li agrada ser Rei?

RB– La veritat és que jo preferiria ser una Reinona! Posar-me plataformes, perruques, boes de plomes, maquillatge, lluentons i desfilar sobre una carrossa cantant tot el repertori d’Isabel Pantoja!

AG- I per que de Bastos, i no Copes o Orus?

RB– Vols que em baixi la bragueta i t’ho ensenyi?

AG- No cal, gràcies! Be, i la família que tal?

RB– El meu ex-gendre es un cabronás de dalt a baix! Ja el planyo haver de follar amb la monstruositat pseudohumana que tinc com a filla, peró això no és excusa per passar-me una farlopa aduletrada amb Cola Cao! Així doncs l’he defenestrat!

AG- Vaja.. i la seva dona que fa?

RB– La veritat es que és una mica guarra la pobre! Ara li ha donat per enganxar les compreses sanguinolentes a la pantalla del ordinador i fer declaracions homofòbiques a periodistes del cor. Peró a part d’això, be.

AG– Eeecs! Que marrana! I a que dedica el seu temps lliure un Rei?

RB- El meu hobbie favorit es disparar contra ossos borratxos, peró ara estic explorant nous horitzons: arrencar el cap a mossegades a tortugues fumades o apagar cigarrets als ulls de gats tripats. Es molt divertit! Ho hauria de provar! Als meus nets petits els hi encanta!

AG– M’han dit que la Baralla Espanyola dedica gran part des seus pressupostos a mantienir-lo a vostè. En que s’ho gasta?

RB– Com soc una carta bàsicament m’ho patejo tot al Bingo en timbes de poker i vici. I el que em sobra ho dono a ONGs com ETA, Al-Qaeda o la Camorra que contribueixen a regular la demografia planetària. Soc tan bona persona!!! Jo pràcticament visc a la indigència

AG– I com sobreviu?

RB- Faig hores extra en una Sauna, un xic fosca… ehhmm… netejant tovalloles i abrillantant els bidets

AG– Majestat que li diria a les veus que l’acusen d’estar al darrere del intent de cop d’estat per part d’una Sota de Copes fa uns anys?

RB- Jo no en sé res! A mi un senyor em va donar uns carmelets i em va dur a un lloc fosc. Quan em vaig despertar duia una roba de militar i la boca pastosa. Es tot el que recordo.

AG– La monarquia és moderna?

RB- Per favor! Clar que si! Porto ulleres de pasta, escolto indie pop, vaig al Cine Verdi, tinc un Apple i voto ICV!

AG– I vostè també és inviolable?

RB- Oi tant! Mira que ho han provat cops eh! I no hi ha manera! Va, vinga, que t’en mores de ganes, prova-ho tu: VIOLA’M!!

Llista oficial de col·lectius ofesos per aquest blog

Jo sempre he dit que resulta molt difícil dur la torxa de la veritat sense cremar la barba a ningú, es a dir, que la única forma de quedar bé amb tothom és sent extremadament hipòcrita, fals, nyonyo o, simplement no dir res. I clar aquest no és el meu cas!

Doncs bé, avui m’he decidit a fer una recopilació de tots els col·lectius que, d’una forma més o menys violenta, s’han sentit ofesos per algun dels posts publicats per mi en aquesta web. Si algú creu que mereix ser a la llista i no hi surt… es pot donar per ofès doblement, of course!

“Tan sols hi ha quelcom pitjor a que parlin malament de tú…

i es que no parlin de tú“

Oscar Wilde

– MariPedants avorrides: Ui nena t’has equivocat en una lletra del nom d’un film! Ai per favor la cita d’aquest filòsof es inexacta! Mira que no posar bibliografia de 50 cites a cada post… segur que et vas llicenciar a la tòmbola! Curiosament aquestes víbores crticones, a més pedanteria menys capacitat tenen per crear quelcom per elles mateixes! Creuran que faig Tesis Doctorals i que dedico 8h a escriure els posts?

–Vegetarians: després de desmuntar científicament tots i cada un dels arguments pels quals menjar carn és dolent , vaig rebre uns quants comentaris acusant-me de frívol, tonto, mal educat i recordant-me com viuen les pobres gallinetes a les granges!

-Hippies: Sortint d’una traumàtica Festa de la Terra al Parc de la Ciutadella vaig redactar un post enumerant la quantitat de ximpleries anticientífiques que s’arriben a empassar els practicants de Taixi, shiatsu, budisme etc… Una amiga meva es va molestar un xic, peró com es tan hippi es va limitar a abraçar-me i netejar-me l’aura!

–Gais de dretes: En el mític post on vaig fer un repàs als blogs més destacats de membres homosexuals afins a la ala més ultra del PP vaig aixecar la ira d’un tal Candy Love que em va acusar de cateta, provinciana i garrula per parlar en català

–Gais d’esquerres: alguns amics meus es van molestar bastant quan vaig comparar la passada edició de la Manifetsació del Orgull GLTB (organitzada per col·lectius anti-sismeta i alternatius) amb el PRIDE (convocat per les empreses dedicades al oci gai i tots els partits excepte el PP). Jo no hi puc fer res si a una convocatòria tan sols hi havien els 4 gats de sempre amb una carrossa destartalada i l’altre va esdevenir la màxima concentració del glamour mundial!

–Heteromachos: El fet que analitzés antropològicament l’absurda forma de lligar dels heterosexuals machoman, no va causar gaire furor entre uns companys de feina que es van sentir, amb raó, al·ludits al respecte! Molt presumir d’endur-se les guiris borratxes al llit, peró quan es presenta una ninfòmana ardent fugen corrents!

–Seguidors del Barça: Un dia baixant per la Rambla de la meva ciutat vaig haver de demanar disculpes a 3 ex-companys d’esplai que s’havien cabrejat moltíssim pel meu post “El Barça no és Catalunya” on comparava als aficionats blaugrana amb una colla d’orangutans violents i semi-analfabets manipulats per una secta capitalista.

–Anarquistes: Aquest es un dels grups ideològics que més s’ha arribat a ofendre amb el meu blog fins a límits fora de tota racionalitat (uns membres de la CNT em van a arribar a amenaçar personalment). Val a dir que el despreci es mutu: sempre que puc recordo com Ron Paul es un llibertari que es va presentar a les primàries de la ultradreta americana, com la seva ideologia idealista comparteix molts punts en comú amb el capitalsime individualista, perquè no votar tan sols dona governs al PP, o com de gloriós va ser el Maig del 37. El fet que anomenés al kamarada Obama líder de l’esquerra mundial, tampoc els hi va fer gaire gràcia! Quin poc sentit del humor!

–Fans del rock: els heavies i altres membres de tribus urbanes vulgars i ordinaries no els ha agradat que jo els recordi com de passada de moda està aquesta música tan absurdament barroca i estilísticament conservadora, així com que el Pop és el só de la Revolució i la Llibertat.

–Fans del Punk: tampoc als seguidors del kalimotxo els va fer gaire gràcia que assenyalés com de patètic resulta seguir l’estètica punkarra amb més de 16 anys i que les crestes estan tan mortes com Eduardo Benavente.

– Residents en poblacions rurals: Cada any quan torno d’excavar una cova sepulcral prehistòrica exiliat tot sòl en un poblet de 300 habitanits, faig un escrit enfotent-me de la garruleria rústica, el folklore, la llei electoral, el rock català, la homofòbia així com la poca modernitat que s’hi respira. Quan vaig emprar aquests tòpics per atacar a Joan Carretero, em vaig veure obligat a disculpar-me per la meva agressivitat visceral antri-rural.

–Catòlics: La meva excel·lent entrevista a la Verge de Montserrat, on aquesta apareixia caracteritzada com una depravada nimfòmana, drogoaddicte i pederasta va encendre als talibans del Papa i aquests em van reptar a repetir l’experiment amb Mahoma. Òbviament no em va tremolar el pols en fer-ho i cap lector islàmic es va molestar en absolut, posant de manifest la intransigència inquisidora del cristianisme. Els catòlics també s’havien sentit molestos en recordar-lis com varen cremar la Biblioteca d’Alexandira.

–Membres de la dreta en general: Carlistes, homòfobs, racistes viguetans, masclistes, capitalistes, sionistes, expoliadors de jaciments, membres de Reagrupament.cat… la llista és tan llarga que no us avorriré! Per mi es un veritable honor que aquesta gentussa m’odii!! Cada insult que rebo de els cavernes troglodites és com una medalla a la meva incansable lluita per la llum, raó i el progrés de la Humanitat.

–Nacionalistes: Aquest és el TOP 1 de persones ofeses i hipersensibles amb aquest blog. Es cert que motius no els hi sobren: he ridiculitzat tots i cada un dels pilars de els seves pàtries, banderes, herois nacionals, referèndums de fireta o mites ridículs! Peró l’únic cop en tota la meva vida que m’he vist obligat a esborrar un posts sencer va ser quan un neonazi catalanista es va obsessionar amb mi, enviant-me correus amb insults i amenaces o intentant canviar el pasword d’aquesta web. Tranquils que encara guardo el borrador sobre els meus descobriments històrics que demostren com Rafael de Casanova era un traïdor espanyolista!

A qui creieu que podria ofendre a partir d’ara? Proposeu!

Quans homosexuals hi ha a la societat?

No us heu preguntat mai quin percentatge de persones amb tendències sexuals fora de la normativitat heterosexista hi ha  al la nostre societat? No? Doncs bé jo si i forces sociòlegs també, així com diversos ultres catòlics obsessionats en dir que som quatre gats, per tal de negar-nos la igualtat de drets.

A continuació us exposaré les diferents teories plantejades fins al moment i finalment desenvoluparé un experiment ideat per mi, pel qual us demanaré col·laboració!

Teoria clàssica d’Adam Kinsley (llegiu-la aquí)

Publicada en dos volums als anys 1948 i 1953, es tracta de les conclusions d’un ampli estudi sobre el comportament sexual de la societat americana dels anys 40/50, on bàsicament arriba a la conclusió que un 10% de la població realitza habitualment pràctiques homosexuals i que, al menys un 60% dels homes i un 33% de les dones, han tingut una relació a al seva vida amb algú del mateix sexe. L’estudi es va realitzar a partir d’entrevistes directes a més de 20.000 persones.

Crítiques a la teoria: Els ultra-catòlics han assenyalat com a pegues del estudi que Kinsley era expert en insectes, no tenia rigor metodològic i que a la seva mostra estaven sobre representats col·lectius com els xaperos o els presos, especialment els condemnats per delictes sexuals.

Teoria ultracatòlica (llegiu-la aquí)

Es basa principalment en una enquesta realitzada l’any 2003 per l’Institut Nacional d’Estadística d’Espanya que sota el títol “Encuesta de Salud y Hábitos Sexuales” (només amb homes) afirmava que tan sols el 3% reconeixia haver tingut esporàdicament relacions homosexuals i un mísere 1% tenia relacions exclusivament gais. Segons aquest percentatge a Espanya hi haurien escassament 300.000 persones homosexuals.

Algunes coses interessants del estudi eren que el percentatge de gais pujava segons l’entorn fos urbà, tingués estudis superiors o un sou elevat.

Crítiques a la teoria: El 80% de les persones varen declinar participar a l’enquesta, la qual cosa desvirtua totalment l’estudi i ta sols posa de manifest que al 2003 existien encara molts perjudicis per sortir del armari, inclús en una enquesta anònima. Aquest índex tan baix no encaixaria ni de conya amb els xifres d’assistència a manifestacions, discoteques o altres actes destinats a la comunitat GLTB.

L’experiment de l’Arqueòleg

Es molt senzill i us demanaré que el repetiu a veure que us surt: es tracta d’agafar a totes les vostres amistats de Facebook, comptar quantes son homosexuals i fer-ne un percentatge! Descarteu casos dubtosos, per molta ploma que tinguin, per tal d’afinar el resultat!

A mi m’ha sortit un 11,6% (8,6% de gais, 2% de lesbianes i un 1% de bisexuals) i a la meva amiga Intrèpida Libèl·lula un 10,5%. Curiosament… el mateix resultat de la Teoria Clàssica d’Adam Kinsley!!

Clar que nosaltres som homosexuals, vivim en un entorn urbà, progressista i tenim estudis universitaris…

I ara us toca a vosaltres !!

GUERRA CIVIL GAI: Mani vs. Pride

Catalunya, fent honor a la seva llarga tradició caïnita i fratricida, ha celebrat L’Orgull GLTB i els 40 anys de la Revolució Sexual de Stonewall amb dos actes paral·lels i aparentment irreconciliables. Aquest blog, com no podia ser d’una altre forma, ha acudit als dos i n’ha fet una crònica fotogràfica.

Tot i que Barcelona va ser pionera en les manifestacions gais, aquesta absurda enemistat interna, fruït de rivalitats personals entre liders històrics (Jordi Petit, Armand de Fluvià, Eugeni Rodriguez…), ha deslluït les celebracions històricament… fins aquest any!

Manifestació del Orgull

Convocada pels col·lectius gais més alternatius (FAGC i CGB) va tenir lloc dissabte a la tarda, aplegant unes 8.000 persones segons la organització. S’hi van apuntar ERC, ICV, EUiA i altres grupuscles extraparlamentaris com Maulets.

Amb una sola carrossa, audio pèssim, batucades i un amateurisme esplaiero, els típics líders històrics d’aquests col·lecttius van corejar les consignes de sempre i a la nit hi va haver una festa a la mateixa plaça amb poca afluència.

El millor va ser trobar a molts altres bloggers i comentaristes com Rafa, The Traumas, Pep, Atenes de Pericles, Topo, Martí i, com no, El Niño del Exorcista.

Ens vàren repartir un pamflet en el que s’afrimava que els assitents al Pride del dia següent eren egolatres narcicistes, capitalistes, espanyolites i que vetarien l’entrada a majors de 35, gordes, calves i guenyes.

Batucada

La úinca carrossa de la mani

Final de la Mani a Pça Sant Jaume

Freaks varis per a tots els gustos

PRIDE

Convocada pels col·lectius gais majoritaris, empreses (discoteques, pàgines web, saunes, restaurants...) , Ajuntament de Barcelona, Generalitat i tots els partits excepte el PP, va treure al carrer 500.000 35.000 persones en un espectacular acte mai vist a la ciutat, carroçes, música, actes polítics…

I sí! Hi havien majors de 35, gordes, calves i fins i tot iaies, nens petits i families senceres ( a Plaça Espanya fins i tot hi havien parcs infantils). De guenya no en vaig veure cap, però.

Serà tot lo capitalista que vulgueu, però per fí Barcelona, amb un govern d’esquerres, té un Orgull a l’alçada del de Madrid, on regna el PP.

Carrosses de les emrpeses

Associació de pares i mares de Gais i Lesbianes
.

Els àngels de Gaydar.. slurrp!

Final de festa multitudinari a Plaça Espanya

Els freaks son una constant omnipresent

En fi, que sembla que la cosa ha acabat com les Festes de Gràcia: un event oficial molt lluent i un d’alternatiu cutrillo, però radical i necessari.

Sens dubte jo prefereixo no escollir i fer doblet!! I fins aqí aquest especial!

Himnes gais al Rock

Per què als gais ens agrada el pop o la música disco? Es un factor genètic o és una imposició social fruït del heteropatrarcat que es respira al rock & roll?

El meu amic “El niño del exorcista” sempre acusa als gais d’haver-nos apoderat de la petarderia, ja que ell, que es hetero, és la criatura viva més fan de tota cració musical casposa que es valgui i cada any ens amenitza amb les seves performances barrejant satanisme de serie B i música de Camela o Mònica Naranjo.

Així doncs avui, dia en que ttos els cirujians plàstics ploren desconsoladament la mort del rei del Pop, trencaré una espasa a favor dels himnes gais que ens ha deixat el Rock & roll!

Top 8– Judas Priest- “Painkiller”
He triat aquesta cançó com podia ser qualsevol altre, ja que el meu coneixement sobre aquest grup és nul; però resulta innegable la gran contribució que va fer Rob Haldorf al sortir del armari i reconèixer que tota la estètica del cuir que tan caracteritza als heviates, estava basada en els antres leather que ell freqüentava.

Vegeu el video clicant aquí

Top 7– Garbage – “Queer”
Shirley Manson és adorada per les lesbianes fins a extrems difícilment imaginables, tal com vaig poder comprovar al concert que aquest grup va oferir a Razzmatazz a la seva darerra gira. Evidentment també hi havia molts gais, que esperàveu d’un grup amb el primer disc decorat amb plomes de color rosa?

Vegeu video clicant aquí

Top 6- Mägo de Oz– “El que quiera entender que entienda”
El grup de rock dur més comercial i amb més hits a los 40 Principales no va voler deixar escapar al públic homosexual amb aquesta bonica cançó del millor disc “Finisterra”.

Top 5– T-Rex “ XX cetury boy”
Ell va inventar el glam, però es va haver de conformar en viure a la ombra del seu deixeble més avantatjat, Bowie. Ara bé, no podem obviar que té cançons rodones i perfectes com aquesta o “Cosmic Dancer” o “Get it on”

Vegeu video clincant aquí

Top 4- Placebo “Nancy Boy”
Placebo son un trio al 50% gay: Brian es bi, el baixista gai i el baterista hetero. Sens dubte als anys 90’s aconseguiren barrejar dos conceptes musicals que semblaven irreconciliables fins al moment: el grunge i el glam. El resultat himnes tan brutals com aquest!

Top 3– The Gossip “Standing in the way of control”
Beth Ditto s’ha convertit en la perfecta Diva postmoderna: lesbiana i gordíssima, amb una llengua afilada i una veu descomunal com per entonar aquest himne a favor dels drets GLTB, que recull i actualitzala millor tradició de les riot grrrls de Hole, L7 o Bikini Kill

Top 2– David Bowie “Ziggy Stardust”
Considerat per la revista “Out” el disc més gai de la història i per NME el més influent a tot el rock anglès, és sens dubte un punt i a part en aquest estil i també el moment escollit per Bowie per proclamar-se obertament homosexual, tot i estar casat amb un fill. El personatge entorn al qual gira la temàtica del àlbum, Ziggy, es un alienígena bisexual que arriba a la terra per anunciar l’apocalipsi.

TOP 1 – Queen “I want to break free”
Indiscutiblement aquesta cançó de Queen pot competir perfectament amb “I will survie” o “A quien le importa” com a himne gai. El seu videoclip es mític i Mercury és una inoblidable icona en la lluita contra el VIH/SIDA. Incomprensiblement moltes de les seves composicions han acabat esdevenint himnes futbolers corejats per hooligans, molts d’ells profundament homòfobs…

Us recordo que aquest cap de setmana hi ha els actes del Orgull Gai, dissabte la organitzada per col•lectius alternatius (18:30 Pça Universitat) i diumenge la organitzada per les empreses GLTB (19:00 Pça Universitat)