Posts Tagged ‘glamour’

h1

Es la roba un indicador de classe social?

Juliol 11, 2009

Una de les obsessions atàviques de l’arqueologia marxista (corrent teòrica en la que milito) ha estat descobrir evidències materials que ens posin de manifest desigualtats econòmiques en un jaciment. Tradicionalment la pista més fiable han estat els aixovars a les tombes; descobrir estadísticament que uns enterraments concentren objectes personals i adorns molt luxosos per sobre de la mitjana és una prova (teòricament) irrefutable de pertànyer a la classe social explotadora.

Ara bé, jo em pregunto: si uns científics del futur fessin aquest estudi sobre la població catalana actual, seria fiable? Podem deduir l’estatus social d’algú per la roba o les joies que porta en aquell moment a sobre?

En teoria, el més esperable seria que la mostra estadística se’ns dividís en 3 grups: roba cutre de mercadillo, roba bona de preus moderats i roba caríssima, que es correspondria amb les 3 classes socials. Segurament aquest esquema seria perfecte per a qualsevol moment anterior al s.XX o per un estat econòmicament polaritzat com qualsevol de Sudamèrica.

Però ai las! Resulta que en el nostre entorn tenim diversos factors que ens distorsionen completament la hipòtesi inicial!

Factor 1: Hipijos i Super Okupis

3Persones provinents de classe social altíssima, amb torre a Sant Cugat, pis a Pedralbes i apartament a Muntanyà però que per dissimular el seu pecat original (la pasta dels seus pares) vesteixen com si fossin joves de barris marginals i obrers, d’ideologies extremes revolucionaries, sense renunciar en cap moment als luxes, però dedicant totes les seves forces a dissimular-ho

.

.

Factor 2:Chonis i garrulos forrats

belen-esteban(12)Típic cas de nano de família pobre sense cap mena de cultura que deixa l’escola abans d’acabar la ESO, es fica a treballar a la obra de encofrador o camioner i, en plena bombolla immobiliària, es fa d’or.

La seva manca total de criteri, fa que inverteixi el seu capital en coses fútils i estúpides (cocaïna, tunning) i aparentment segueixen semblant el mateix garrulo de sempre, tot i tenir un bon feix de bitllets al banc.

.

Factor 3:Persones pobres però glamuroses

queer_as_folk_03_Emmett_Honeycutt_303_404_Warner_TelevisionIndividu que, tot i el seu sou limitat, no pot evitar estalviar el que pot per deixar-se el suor del seu front en els darrers modelets de Mark Jackobs.

També ens podem trobar en el cas extrem, algú molt ric però amb tan poc gust per escollir la roba i combinar-la que sembla que dormi sota un pont.

.

.

Factor 4:Quieroynopuedo

dsc_4566 Famílies de classe baixa que davant les seves amistats intenten aparentar ser milionaris i son capaços de menjar pipes dos mesos per tal de lluir una pamela despampanant o un descapotable.

Seria el típic cas de la noblesa decadent de finals del s.XIX.

.

Factor 5: Rics amb demència senil

Duquesa de Alba en banyadorLes seves possessions son incalculables, però les guarden sota una rajola, ja que estan convençuts que la postguerra és a punt de tornar en qualsevol moment.

Per molts zeros que tingui el seu compte corrent vesteixen amb draps i pantalons trencats que causen la vergonya aliena a les seves minyones.

Foto: Duquesa de Alba.

.

.


Factor 6:Elements distorsionadors per causes ètniques o culturals

gypsyEn un extrem trobaríem les persones d’ètnia gitana que poden arribar a viure en cases amb una salubritat dubtosa, però atresorar vistoses joies per tot el cos i en l’altre la família típica catalana de classe mitja-alta, que tot i que la botiga els hi va la mar de bé, la sobrietat luterana dominarà la seva estètica.

.

.

..

.

Així doncs, cal anar en compte a l’hora de jutjar a algú per les aparences! A l’Europa de la era del postmodernisme la ecuació entre elegancia i classe social sembla estar a punt de passar als manuals d’arqueologia!

h1

TOP: Els funerals més glamourosos de la Història

Juliol 6, 2009

Sembla que tot està apunt per la Gran Performance Pop del any: el funeral de Mickel Jackson, que promet ser el més bèstia que es recorda mai i que, sens dubte, serà la millor actuació del cantant des dels anys 80’s. Però al llarg dels segles hi ha hagut molts altres funerals glamourosos que val la pena repassar, per tal d’anar fent la boca aigua!

Nº 6 RODOLFO VALENTINO

ValentinofuneralAquest actor de cine mut, va ser la primera sueprestrella del cel•luloide amb centenars de fans arreu. La seva mort, a acusa de pleuritis, va causar una gran commoció a la Nova York del any 1926: 100.000 persones varen sortir als carrers i el funeral va esdevenir un veritable drama: suïcidis de les fans histèriques, gent trencant les finestres i els portes del cementiri, la policia completament desbordada, una guàrdia d’honor feixista enviada suposadament per Benito Musslini…
Total, que la cerimònia es va haver de repetir un cop el cadàver va arribar a Beverly Hills a la costa oest

Nº 5 MARILYN MONROE

mmlarge

La gran actriu dels 50’s va ser enterrada amb una cerimònia íntima al Westwood Village Mortuary Chapel on va sonar la Sisena Simfonia de Tchaikovsky i “Somewhere Over the Rainbow” de Judy Garland.
Lee Strasber va llegir un elogi davant el fèretre obert de bronze i satí de color champagne , on ella estava vestida amb un vestit verd de Pucci. Degut als danys de les successives autòpsies el cadàver va ser sotmès a una profunda cirurgia, maquillatge i pentinat.

.

Nº 4 KURT COBAIN

newsphoto

Envoltada de 4.000 adolescents grungies a Seattle, Courtney Love, la viudíssima dels anys 90’s, va llegir parts de la nota de suïcidi que havia deixat el líder de Nirvana, on hi havia la famosíssima cita de Neil Young “It’s better to burn than fade away
La cantant de Hole va demanar als presents que es desfoguessin insultant al difunt i va acabar l’acte posant de fons la cançó “Serve the servants”.
En els dies següents alguns dels seus fans varen emular a Kurt suïcidant-se.

Nº 3 JONH F. KENNEDY

AR 8255-2M

El darrer president dels EUA assassinat en el càrrec va rebre un majestós funeral d’Estat.
Després de l’autòpsia el seu cos va ser escortat per la guàrdia d’honor de la Marina. Jackie Kennedy, vestida encara amb el vestit sanguinolent, no es va voler separar del cos ni un instant. Es va decretar dia de dol nacional i tan sols varen treballar els oficis d’extrema urgència. El funeral, oficiat per dos sacerdots catòlics, va plagiar fins al darrer detall al d’Abraham Lincoln i 300.000 persones varen presenciar el tram del carruatge amb el taüt fins al cementiri.

Nº 2 VICTOR HUGO

140272656PGsaJp_ph

Centenars de persones vingudes de tota França varen passar la nit al ras per poder acomiadar-se del genial escriptor francès realista del s.XIX. Hugo era especialment adorat per les classes treballadores, protagonistes de les seves novel•les, i pels revolucionaris de tota mena i es varen veure diverses banderes anarquistes durant la cerimònia.
Es van recitar sis oracions abans que el seu taüt passes sota l’Arc de Triomf, on més de dos milions de persones ho varen presenciar

Nº 1 LADY DI

diana_funeral

Després de la seva tràgica i polèmica mort perseguida per uns paparazzis en un pont de París, la Princesa de Gal•les va rebre els honors fúnebres el 6 de Setembre de 1997.
Hi va assistir tota la família reial britànica que varen caminar darrere el fèretre que anava en una majestuosa carrossa, escortada per la guardia reial, davant 250.000 persones i va ser retransmès en directe a milions d’espectadors a tot el món.
El moment més emotiu de la cerimònia va ser quan Elton John va interpretar una preciosa balada a piano, originalment inspirada en la mort de Marilyn Monroe, titulada “Candle in the wind”.
Com a anècdota destacar que un turista va ser condemnat a una setmana de presó després de robar un dels milions d’ossets de peluix que algú havia dipositat en honor a la morta.

h1

Disseccionant la Fama

Mai 14, 2009

DavidBowie_Sukita5

Aprofitant el llarg recorregut que tinc fins al meu nou lloc de treball he començat a llegir el llibre que em van regalar per St Jordi “Loving the Alien” de Christopher Sandford, en el que es fa un minuciós repàs a la ascensió al Olimp musical del únic i veritable Rei del Glam: David Bowie. Una fascinant història ja narradada al film “Velvet Goldmine”, que em va deixar amb les ganes de profunditzar-hi més.

El geni anglès va trigar 4 àlbums i 10 singles a arribar a la fama en un tortuós camí ple de transformacions estilístiques, fracassos comercials, provocadores declaracions i descontrol hedonista que va estar a punt de fer-lo abandonar la seva incipient carrera, si no fos per la insistència i les inversions econòmiques a fons perdut del seu mànager Ken Pitt, al que després despatxaria vilment quan el seu peculiar alter ego Ziggy Stardust el va catapultar al èxit, creant un irrepetible mite vivent.

La qual cosa em porta a reflexionar un cop més en quina és la quintaessencia de la fama. De que està feta? Quin son els seus components elementals? Es una qüestió d’oportunitat,talent o sort?

Fa poc varem poder veure el peculiar cas de Susan Boyle, una veritable freak verge als 40 anys, que es presenta a un càsting televisiu i resulta que tenia millor veu que Montserrat Caballé. Després de rebre milions de visites per You Tube, l’acosen els paparazzi i li proposen fer una peli porno cobrant una milionada. Flor d’un dia?

El que resulta del tot evident és que ser una estrella és quelcom que no es pot ensenyar en una acadèmia. Molts reality shows, com OT, ens han intentat fer creure que tot és qüestió d’esforç i que un vulgar paleta, garrulo i ignorant, pot baixar de la bastida tan tranquil•lament i, després d’assajar quatre setmanes, esdevenir una icona del glamour.

No, estimats no, en una classe tutoritzada et poden ensenyar a fer un bon karaoke o a ser un decent cantant d’orquestra de poble, però sens cap lloc a dubte Tamara Seisdedos o la Terremoto de Alcorcón, amb totes les seves limitacions en talent, donem mil patades a tots els concursants d’OT junts, com a icones del Pop.

Òbviament, per tal que una fama esdevingui sòlida i continuada en el temps i l’espai cal que al darrera de la imatge i la transgressió visual hi hagi una obra contundent en qualitat, que no es repeteixi a si mateixa i mai deixi de sorprendre i reinventar-se. Quants artistes coneixem que, després d’esdevindre intocables han fet treballs paupèrrims o auto-fotocopiats?

A la era d’Internet, però, ja no hi han excuses que valguin, qualsevol pot convertir-se una popstar. Myspace ha assassinat la odiosa necessitat dels intermediaris capitalistes (discogràfiques, emisores, MTV…) i actualment vivim en el paradís somiat per Andy Warhol, una meritocràcia en la que el talent va lligat a una fama, en molts casos fugissera, però al abast de qui la mereix.

h1

Famafòbia

Juny 8, 2008

Madonna is GodDintre dels ambient de l’esquerra més extrema i idealista, com la que rodeja de dalt a baix al Moviment Okupa, s’ha creat un incomprensible perjudici entorn a la Fama: si un grup li agrada a més de 100 persones passa automàticament a ser un hipòcrita venut al sistema i la seva música, encara que no hagi variat ni un mísere acord des de que tocaven pels seus queatre amics, ha degenerat de forma infame.

I, desgraciadament, aquesta actitud tan infantil, producte d’un coplexe d’inferioritat i d’una galopant enveja incontenible, s’ha contagiat ràpidament a la resta de la societat contaminant la ment de persones suposadament racionals, que un bon dia llençen a les escombraries la discografia completa de Manu Chao perqué Oh! Tragèdia!! va sorir una cançó seva per la tele, o bé cremen les seva samarreta de Radiohead quan aquets arriben al top de vendes a Anglaterra.

Em dona la sensació que aquesta herència enverinada del punk en realitat no és més que la reedició de la idea de Lenin segons la qual la revolució ha d’estar en mans d’una selecta i escollida minoria, ja que les masses vulgars mai seran capaces de saber que els convè. Vaja, el despotisme ilustrat de tota la vida. Jo preferiexo, com no, la idea democratitzadora de Warhol, segons la qual tothom tè dret als seus 15 minuts de popularitat, una proposta que, a la era dels blogs i You Tube, ja no representa cap utopia. 

Anem a veure! La música, igual que el cinema, son professions en la que els artistes busquen guanyar-s’hi la vida, no son ONG’s!! Si algú que treballa en una empresa qualsevol i li ofereixen un ascens, una plaça millor remunerada, una paga doble o un sobresou… oi que no la rebutjrà?? Doncs perqué Dover no pot fer technopop si sap que el grunge ja no ven?

La fama, estimats lectors, no és patrimoni de la dreta i del poder! Vivim en un país on a les darreres eleccions generals un milió de professionals vinculats al sector  cultural van signar un manifest en contra del PP, partit que en tota la seva existència tan sols ha rebut el suport d’artistes de la talla de Norma Duval, Julio Iglesias o la Fresita de Gran Hermano.

Sí! Amaral ven 500.000 còpies per àlbum però després bé que actua gràtis a les manifestacions contra la Guerra, marxes de Nunca Mais o a actes d’Intermón Oxfam. I a més… heu pensat que sense el cop d’efece que va tenir el lema “No a la Guerra” dins de la gala dels Goya del 2003 mai s’hauria depertat la conciència progresssita d’aquest país que va aconseguir explusar a la rèmora pepera del poder?

Tindre èxit no vol dir necesariament que la pasta et surti per les orelles: la inmensa majoria els diners que es recapten amb la venda de discos va a parar a les discogràfiques, a les buxaques d’individus obsurs i absolutament desconeguts que exploten als creadors tant com poden. Els músics no deixen de ser, en el fons, uns mers peons, uns obrers de la cultura.  

Aixó no vol dir que tot el que es vengi sigui bó, obviament!!

Vuestra fama es como la flor, 
que tan pronto brota, muere,
y la marchita el mismo sol
que la hizo nacer de la tierra ingrata

Dante Alighieri.

h1

Insults amb Glamour

Març 17, 2008

serpInsultar és tot un veritable art! Realment és un gènere literari que podria donar molt de sí, si no fos que la passió de la ràbia del moment ens fan acabar emprant els mots més barroers i ordinaris que trobem a má, com si fossim una Belen Esteban qualsevol.

Però avui, estimats lectors, us ofereixo gratis et amore una lliçó magistral de com emprar l’insult amb classe i estil, demostrant al nostre odiat adversari que som capaços de dominar els nostres instints i, a més, tenim infinitament més cultura i glamour que ell/a. No hi haurà víbora que se us resisteixi!

El millor aliat del insult refinat és, sense cap lloc a dubtes, la ironia, encara que aquesta sigui com “La Sexta“, que només l’agafen el 30% dels espanyols!  I que millor que uns exemples pràctics reals dels grans mestres per demostrar-ho!

Vosté té totes les virtuds que detesto i cap dels vicis que admiro
Winston Churchill

La teva mare t’hauria d’haver abandonat i quedar-se amb la cigonya
Mae West

“No té cap enemic, però es profundament odiat pels seus amics”
Oscar Wilde

He passat una vetllada inolvidable, llàstima que no fos aquesta
Grouxo Marx

“Resulta admirable que estimis a la natura, tot i el crim que aquesta va cometre amb tú”
Forrest Tucker

“Tranquil, no tens res que una simple reencarnació no pugui curar!”
Jack E. Leonard

“Tens la oïda de Van Gogh per a la música”
Billy Wilder

Més aquí

h1

TEST: Ets una petarda?

Març 13, 2008

tamara yurena ambarDesprés del insperat i arrollador èxit del Test titolat “Ets Nyonya?” he decidit fer-ne un altre per tal de que pogueu posar a prova el vostre nivell de petarderia, glamour o ploma, com li volgueu dir! Convido especiament als lectors heteros a que hi participeu amb total sinceritat, que potser descobriu una faceta vostra que desconeixeu.
El procediment és ben simple: trieu una opció per cada pregunta, feu el recompte, mireu la resposta i deixeu un comentari amb el resultat!

1.-Per a tú Paris Hilton és…

  • A)Qui? No tinc el gust de conèixer-la
  • B) Un pija insofrible!!
  • C) Una petarda graciosa
  • D) Un model a seguir a la vida.

2.-Quan vas a una discoteca…

  • A) No hi vas quasi mai i si ho fas et quedes quiet com un estaquirot.
  • B) Et limites a ballar discretament.
  • C) Puges al Pòdium
  • D) Puges al Pòdium, fas una perfomance i tota la sala t’acaba aplaudint i aclamant.

3.-Un amic et convida a un concert de Mónica Naranjo…

  • A) Inmediatament deixa de ser el teu amic
  • B) T’inventes una excusa per no anar-hi
  • C) Hi vas,  pot ser entretingut i divertit.
  • D) Quin emoció! Per fi!! Fas dues hores de cua per poder estar a primera fila!

4.-El festival d’Eurovisió…

  • A) Lo cualo? Tu només coneixes la Eurocopa!
  • B) No l’has vist quasi mai, te pinta de ser avorridissim!
  • C) T’el mires sovint, pot ser molt divertit
  • D) No te l’has perdries per res del món. El vius amb intensitat, votes per SMS i et saps els noms dels participants i els títols de les cançons.

5.-En quant a la discografia de Madonna…

  • A) No l’has escoltat mai, a tu si et treuen de Los Mojinos Escocios et perds.
  • B) Algún cop has sentit alguna cançó per la ràdio.
  • C) Tens bastantes cançons al teu iPod, i algún CD… no està gens malament.
  • D) Ho tens tot! DVDs en directe, cares B, remix, edicions especials…

6.-Vas veure el concurs “Supermodelo 2007“?

  • A) No sé de que m’estas parlant…
  • B) Mai! Quin horror! Molt millor Gran Hermano!
  • C) Algún cop fent zaping, tenia moments molt bons!
  • D) Et vas convertir en un ultrafan i votaves a les nominacions!

7.- Et conviden a un concurs de disfresses…

  • A) No hi vas! Quina vergonya!
  • B) Et poses un nas de pallasso i gràcies!
  • C) Fas una disfressa graciosa preparada mitja hora abants
  • D) Et curres un vestit de lluentons, perruques despampanants i maquillatge barroc: Tu HAS de guanyar!

 

Respostes majoritaries de A: GARRULA! Es pot saber com cony has vingut a parar a aquest blog? I que fas llegint-lo? No hauries d’estar veient un partit de futbol i xerrant de tunning?

Respostes majoritàries de B: ORDINARIA! Ets una ovella més del ramat, segueixes la gris corrent que t’ha atrapat en una decadent vulgaritat.

Respostes majoritàries de C: REINONA! Tu saps que portes una petarda dins teu i pe molt que t’esforcis en dissimular-ho t’acabarà sortint tard o d’hora!

Respostes majortàries de D: DIVA! No soportes passar desaparcebut/a, tu has nascut per ser la Reina del Ball, cal que tothom sàpiga que ets la viva encarnació del glamour i no penses desaprofitar cap ocasió de demostrar-ho!