La neteja ètnica contra el poble gitano: 1749-2010

.

“El gitano es lo más elemental, lo más profundo, lo más aristocrático de mi país, lo más representativo de su modo y el que guarda el ascua, la sangre y el alfabeto de la verdad andaluza universal”

Federico García Lorca

Nicolás Sarkozy ha iniciat una embogida cursa a la reelecció a la presidència de la República a base de dinamitar la convivència multicultural que tant ha caracteritzat el nostre país veí, a base d’engegar un procés de neteja ètnica, destruint més de 150 campaments de gitanos i expulsant del país a uns 9.000 ciutadans a Romania. Una decisió durament criticada per l’esquerra francesa, la ONU i la Comissió Europea.

Sens dubte la crisi econòmica i l’augment de l’atur és el cocktail ideal per al sorgiment de la xenofòbia, com ja sabia Hitler que va passar del 3 al 30% de vot entre 1928 i 1930. La solució ideal per descarregar la frustració social contra els graons més dèbils de la societat, deslliurant-ne als veritables culpables de tota responsabilitat. Una advertència del que podria succeir aquí si la dreta torna al poder, esperonada per grupuscles ultres, com Anglada, per exemple.

Els gitanos arrosseguen un llarg historial de discriminació cultural, precisament el  30 d’agost es commemora l’efemèride d’un dels dies més tristos per a la persecució contra la ètnia romaní. Tal dia com avui de 1749, fa 261 anys, el Rei d’Espanya Ferran VI va encarregar al seu Ministre, El Marqués de la Ensenada, que iniciés en secret els plans per una neteja ètnica total dels gitanos a espanyols, el que es coneixeria com “La Gran Redada”.

Els diferents Capitans Generals de l’exèrcit espanyol reben un sobre tancat amb unes instruccions ben clares: els homes serien obligats a fer treballs forçats per la Marina, mentre que els dones i els nens serien enviats a treballar a les fàbriques o directament a la presó. Es van detindre entre 9.000 i 12.000 persones, especialment a Sevilla, la zona més poblada per aquest poble nòmada, on l’exèrcit va haver de rodejar la ciutat, assassinant a diversos fugitius.  Els presoners es varen tancar amuntegats en condicions inhumanes i encadenats en grillets, mentre diversos notables i ciutadans il·lustres sevillans imploraven misericòrdia al monarca, cosa que no passaria fins 14 anys més tard, ja sota el govern de Carles III.

Posteriorment els polítics del moment es van adonar que bàsicament havien arrestat gitanos que treballaven honradament de ma d’obra al camp, mentre que els pocs delinqüents havien quedat en llibertat.

Vaja!! Doncs sembla que no ha canviat res des de fa dos segles i mig! Sarkozy aplica les mateixes solucions violentes, radicals i despòtiques que els monarques de l’Espanya absolutista, que tan inútils es van demostrar al seu moment. No hem aprés res? La França il·lustrada no s’ha adonat per un instant que la força bruta és inútil i que Romania és un país que forma part de la UE, amb el que, per tant, hi ha llibertat de circulació de persones?

No seria més lògic i sensat invertir en educadors socials, en plans específics de treball i habitatges  socials, com s’ha fet en els darrers anys al nostre estat, amb relatiu èxit? El problema dels gitanos, com molt encertadament assenyalava el passat dissabte en un article a El País l’economista i  activista polític Georges Soros, NO es cultural, sinó econòmic! No existeix cap mena de incapacitat ètnica que impedeixi la integració social, si no la seva manca estructural d’educació el que els impossibilita accedir a treballs dignes i els impulsa a malviure dels furts i la droga.

Per més inri, Sarkozy és un cognom Hongarès i la seva primera dona, Cécilia Ciganer, és d’ascendència gitana!!

“El Grup Bilderberg”: el govern mundial a la ombra?

Sabíeu que cada any les 150 persones més influents i poderoses del món es reuneixen amb caire informal en un punt del món en estricte secretisme durant un cap de setmana? Es tracta d’un veritable govern mundial a la ombra, encarregat de salvaguardar les essències de la globalització i el capitalisme, s’anomena “El Grup Bilderberg”.

Va ser creat el maig de 1954, a Biderberg (Holanda), per un conseller econòmic (Joseph Retinger) i la Casa Reial Holandesa, amb l’objectiu d’establir un nus entre els oligarques socials, els líders econòmics i els polítics europeus i americans.

Lluny de ser una mera conspiranoia, la seva presència està documentada a la Enciclopèdia Britànica, a The Economist (l’article està copypastejat als comentaris), American Free Press, The Times, Global Financial Group, Wahsinton Post, American Crhonicle, més de 21 llibres en parlen (bibliografia a comentaris), així com també existeixen milers de reportatges i entrades a Internet sobre el tema, tot i que mai cap periodista ha estat convidat a cobrir aquest event. De fet, les fonts que he trobat en la meva recerca son tan exageradament nombroses que la dificultat ha estat en separar el gra de la palla.

Segons afirma l’autor Daniel Estulin, al seu llibre “Les veritats sobre el Club Bilderberg”, el seu objectiu és la creació d’un Nou Ordre Mundial, un eufemisme per referir-se a un únic mercat lliure, alliberat de tot proteccionisme estatal. Estulin afirma també que donen directius als mitjans de comunicació i que planegen amb antelació guerres, crisis o cicles demogràfics. Es tractaria, doncs, de la xarxa de poder més influent del planeta a la actualitat.

El seu comitè directiu, autoanomenat “Steering Comitte” (vegeu llistat de membres i organigrama a comentaris), es troba format per 40 persones entre els que destaca la Reina d’Holanda, l’ex-secretari d’estat americà Henry Kissinguer (promotor del cop d’estat de Pinochet) i els grans banquers del món. Cada un d’ells ha de convidar a tres membres per a la següent reunió: un polític, un financer i un intel•lectual o periodista.

Els assistents més habituals son els presidents de els grans multinacionals, els Secretaris d’Estat i de Defensa d’EUA, Koffi Annan, els presidents dels principals mitjans de comunicació d’occident, Alan Greespan (Governador de la Reserva Federal Americana), i magnats com David Rockefeller, Georges Soros o Bill Gates

Bill Clinton o Tony Blair hi varen assistir just abans de ser escollits presidents, i en aquest vídeo podeu veure com reacciona Hilary Clinton quan, en mig de la campanya de les primàries demòcrates, un estudiant li pregunta per la seva afiliació en aquest grup.

Algunes de els seves actuacions més polèmiques, denunciades per revistes d’esquerres, han estat l’autorització a Rússia dels bombardejos sobre Txetxènia el 1999 o les pressions a Berlusconi per que nomenés a Ruggiero Ministre d’Assumptes Exteriors. També es rumoreja que varen planejar les diferents intervencions a Irak o Afganistan, així com que mouen els fils al conflicte àrabo-israelí. Però la premsa de dretes tampoc els hi riu les gràcies: l’historiador ultra Ricardo de la Cierva plantejava en un article a la revista Hispanidad que es tracta realment d’una Lògia Maçònica i que eren els responsables de la caiguda de Margaret Tatcher quan aquesta es va oposar al Euro.

Fotografia de la 1a reunió el 1954

Espanya va ser seu al 1989 seu d’aquest club, amb Felipe Gonzalez de mestre de cerimònies, en un balneari de Pontevedra (La Toja). Entre els espanyols més destacats que participen les reunions hi ha:

–La Reina Sofia, per la seva condició de presidenta de vàries fundacions econòmiques.

–Juán Luís Cebrian: director ideòleg del diari el Pais i president de l’Associació de Premsa (ara s’entén d’on li ve la mania persecutòria cap a Hugo Chàvez i altres líders anticapitalistes).

–Trinidad Jimenez: actual Ministra de Sanitat, ex-Secretària d’Estat per Iberoamèrica i exportàveu d’Assumptes Exteriors del PSOE

– Esperanza Aguirre: Durant la seva etapa com a Ministra d’Educació amb Aznar.

– Rodrigo Rato, Pedro Solbes i Joaquin Almunia, pels seus càrrecs en institucions i ministeris econòmics.

-També hi han assistit en alguna ocasió: Alicia Koplovitz, Jordi Pujol, Alberto Ruiz Gallardón o l’actual Secretari d’Estat de Presidència

Davant això em qüestiono… fins a quin punt donar veracitat a les fonts? Quin poder real té aquesta organització? Com és que Dan Brown encara no n’ha fet un best seller? I el més urgent… com és que encara no m’hi han convidat a mi???

-Llista oficial dels assistents a la reunió de 2009

PD: Vegeu comentaris per llegir l’aticle que en va fer The Economist,  la extensa bibliografia publicada sobre el tema, el llistat de llocs, dates, asistents a les reunions,  així com la composició del Steering Comitte.

Dedicat a “El Niño del exorcista” qui em va alertar sobre l’existència d’aquest club.