La dreta, catalana i espanyola, ja enyora a Mubarak

Jo pensava, innocent de mi, que després de la lliçó de democràcia i rebel·lia cívica que ens està donant el món àrab, les rates islamofòbiques, els escurçons sionistes i els voltors neocon tindrien la vergonya de reconèixer els seus errors, tancar la boca i tornar definitivament a la claveguera pútrida d’on mai haurien d’haver sortit.

Doncs resulta que no! En quant han vist perillar els interessos econòmics dels seus amos ideològics, EUA i Israel, la caverna mediàtica s’ha llençat a beatificar al genocida i torturador Mubarak com a escut davant el suposat integrisme dels Germans Musulmans, organització moderada que actualment té com a referent Turquia i no Afganistan, però que es partidària d’ajudar al massacrat poble palestí.

Es a dir, democràcia si, però només quan guanyen els amics de l’imperialisme yanqui i israelita. De la mateixa forma que al segle XX la dreta liberal aplaudia a Franco, Pinochet i Videla com a dics davant l’avenç comunista, tornant a esgrimir aquella mítica frase de Roosvelt sobre el dictador nicaragüenc Somoza “Es un fill de puta, però és el nostre fill de puta“.

Anenm a veure algunes perles sobre les Cheer Leaders de Hosni:

–Pilar Rahola: La “Pilota d’Or” d’Artur Mas publicava un article al BOE convergent el mateix dia de la dimissió del rais egipci on aplaudia a Mubarak per intentar (que no aconseguir) acabar amb l’ablació del clítoris i alertava, en un nou deliri d’islamofòbia paranoide, de que la moderació dels Germans Musulmans era una trampa per amagar el seu yihadisme. Possiblement va tindre aquesta revelació en la seva recent estada com a corresponsal a El Caire, on no va sortir en cap moment del Hotel de premsa. Això si, després la Consellera de Massatges Matutins s’omple la boca dient que Israel és la única democràcia d’orient pròxim.  Es pot ser més hipòcrita?

– Grupo de Estudios Estratégicos (GEES): Aquest think thank aznarista i neocon sorgit per defensar a capa i espasa la invasió d’Irak diu , en un article a Libertad Digital que, tot i desitjar una democràcia transparent i representativa a Egipte, el Novel de la Pau El Baradei i tots els elements de la oposició, son uns enviats d’Iran que planegen en secret una teocràcia; així doncs ells prefereixen que el poder quedi exclusivament en mans de l’exèrcit. De pas, aprofita per carregar contra la innocent esquerra europea.

-Salvador Sostres: El periodista convergent publicava la seva columna d’El Mundo titulada “Mubarak, como un viejo león”, on es desfeia en elogis i alabances envers el tirà egipci i titllava la revolta de propaganda integrista. Sostres animava a resistir a Mubarak (o Muby, que estem entre amics) davant la demagògia de l’esquerra, d’Obama i l’antisemitisme. Impagable lel darrer paràgraf: “Como un viejo león, como un soldado de lo que más esencialmente somos, Mubarak se queda a pesar de los insultos (…)de tantos intelectuales de izquierdas, progres en el peor sentido de la palabra, sin visión de la Historia, del mundo ni de nada, que son incapaces de diferenciar entre víctimas y verdugos”

–Daniel Marín: Aquest periodista d’Intereconomia tem al seu blog que la solució de la revolta pugui ser pitjor que la dictadura i alerta que la deixadesa internacional davant moviments populistes va acabar amb Adolf Hitler al poder. També afirma que la revolta s’ha fet exclusivament en nom d’Al·là, promoguda per imams salafistes i finalment acaba, com no, recordant el brillant passat de Hosni lluitant contra el terrorisme, així com alertant del sorgiment d’una possible Guerra Santa

Matem als solidaris? Cremem les ONG?

Aquests dies estic contemplant esparverat com, des dels mitjans de comunicació de la ultradreta independentista i espanyolera (quin dubte hi ha que son caps de la mateixa hidra?), en comptes de sumar-se a la joia i les celebracions per l’alliberament dels dos cooperants catalans segrestats a l’Àfrica s’han dedicat a esputar  la seva irredempta rancúnia contra tot allò que ensumi a ONG, progressisme o solidaritat.

Xavier Rius, director de l’immund pamflet ultranacionalista català E-Noticies, a part de les seves habituals  fel·lacions matutines als messies de la demagògia populista Anglada i Laporta , ha escrit una editorial on titlla les ONG  d’agències de viatges, insinua que tan sols anaven a divertir-se, els compara excursionistes perduts a la muntanya i fa una llista negre de membres del PSC implicats a Barcelona Acció Solidària, ja que en el fons d’això es tracta: de demonitzar al progressisme. Clar que si aquesta ONG en comptes d’anar a portar aliments i material de primera necessitat s’hagués dedicat a ballar sardanes, vexar dones islàmiques amb vel, i fer referèndums-farsa el senyor Rius hauria anat a rebre els segrestats vestida de cheer-leader i amb dos pompons!

Jo vaig estar amb 16 anys un més a Brasil treballant amb una campanya de solidaritat amb infants del carrer de les faveles de Brasilia i puc parlar de primera mà com aquell viatge va significar un punt i a part a la meva vida i, espero, a la d’aquells a qui vàrem ajudar posant la primera pedra per fer “nuclis de base” una espècie d’esplais-centres d’acollida per a nens que no tenien absolutament res. Peró sobretot el més important va ser la incansable campanya de conscienciació que vam fer a la tornada, fent desenes de xerrades als nostres instituts, o esplais, als diaris locals, a ràdios i televisions, intentant així difondre la vergonyosa situació de pobresa infantil extrema en que es trobava aquest país abans de l’arribada de Lula al poder. Haguéssim pogut fer tot això sense anar-hi en persona?

Als éssers amb una mentalitat neoliberal els costa molt d’acceptar que algú sigui capaç de treballar voluntàriament sense esperar rés més a canvi que la satisfacció d’un col·lectiu social. Això trenca els seus perversos i psicòtics esquemes dogmàtics segons el qual l’ésser humà és individualista i egoista per naturalesa i no busca res més enllà del seu propi plaer. Quina pena que els científics socials haguem documentat com quasi totes les societats pre-capitalistes anteriors al segle XIX tenien mecanismes econòmics de cooperació col·lectiva, oi?

I pel que fa a la caverna espanyolista, aquesta no es queda pas enrere: el Grupo de Estudios Estratégicos (GEES), vinculat a la FAES d’Aznar, ha regurgitat un seguit de bajanades a Libertad Digital segons la qual existeix un complot entre el PSOE i Al-Qaeda (com no!) i tenim un Govern sotmès i rendit al islamisme terrorista.

Clar! Ells haguessin preferit veure en directe la decapitació dels cooperants, celebrant amb una bona orgia putera que ja hi havien dos solidaris i catalans menys al món. O potser volien com a alternativa una acció militar digna del Mio Cid, plena de virilitat i testosterona, que tan mal resultat va donar a França?

En fi, sort han tingut Albert i Roque que ENCARA no manen els enemics de la Solidaritat!!