Posts Tagged ‘Fotografia’

h1

2011: Les imatges que NO m’hauria imaginat veure aquest any

Desembre 31, 2011

FEBRER: Plaça Tahir d’Egipte, una revolta àrab fa caure la dictadura de Hosni Mubarak

ABRIL: Plaça de l’Ajuntament de l’Hospitalet, unes 300 persones participen en una assemblea d’indignats

JUNY: Artur Mas i Núria de Gispert arriben al Parlament en Helicòpter, després de deixar que una revolta popular assetgés als diputats

JUNY: Els regidors feixistes de PxC prenen possessió a l’Ajuntament de L’Hospitalet, entre una gran manifestació de rebuig

JULIOL: Una pancarta gegant contra les retallades en Sanitat es desplega de l’Hospital de Bellvitge

JULIOL: Francesc Camps dimiteix com a President de la Generalitat, imputat per la corrupta trama Gürtel

SETEMBRE: El moviment indignat es globalitza i arriba a Wall Street

OCTUBRE: ETA anuncia la fi de la lluita armada

NOVEMBRE: Berlusconi dimiteix per deixar pas a un govern tecnòcrata al front d’Itàlia

DESEMBRE: Es trenca el tabú de la Monarquia i la premsa carrega durament contra Urdangarín, imputat pel cas Palma Arena

h1

El meu primer record d’infantesa

Març 17, 2011

Suposo que resulta força simptomàtic de la meva hipocondríaca i torturada ment el fet que la imatge més antiga que conservo desada dins la meva laberíntica memòria correspongui a un accident ferroviari. El primer fotograma de la meva existència podria ser perfectament un dia jugant al parc,  un matí a la platja o una abraçada dels meus pares… però no! Soc absolutament incapaç d’evocar tota aquesta pàrvula nyonyeria, que hi farem.

Tinc un nítid record d’aquella tarda del 17 d’agost de 1984, quan jo encara no havia complert 3 anyets i la meva àvia em duia de la ma mentre passejàvem pels carrers d’Hospitalet. Desconec per quin motiu aquell estiu no havíem anat al poble… o potser ja n’havíem tornat? Segurament deuríem sentir crits i rebombori o, simplement, la desgràcia s’ens va creuar per marcar-me a foc l’inconscient.

Doncs vet aquí que un grup d’entremaliats jovencells s’havien dedicat a matar l’estival avorriment posant pedres i un tronc de 25 cm sobre els rails del ferrocarril, en un tram on passava tan sols a 60 cm d’un edifici, provocant així un estrepitós descarrilament que va acabar amb un vagó de 40 tones entrant dins una casa particular (que encara resta en peu), deixant 11 ferits lleus, el conductor a l’hospital i 150 veïns desallotjats.

Lluny de provocar-me un trauma infantil o una aversió al transport ferroviari, com el meu pare treballa a RENFE, m’he passat mitja vida viatjant en tren gratis, suportant amb impassible estoïcisme tota mena d’avaries, retards i vagues variades. Per contra, la meva eterna lluita perduda és el carnet de conduir, hi tindrà res a veure?

PD: Gràcies al blog “Imatges Retrospectives d’una Ciutat” per les fotografies i la documentació.

h1

Passejant pel Cementiri de Montjuïc

Novembre 1, 2009

Cementiri de Montjuïc

Avui, primer de Novembre, es celebra el dia de Tot Sants una adaptació cristiana del culte romà a les ànimes, instaurada el s.VIII per el Papa Bonifaci IV, on la tradició ens convida a visitar un dels racons més amagats de les nostres ciutats, però alhora més misteriosos i culturalment interessants: els cementiris.

Aprofito doncs per fer una crida a la revalorització del patrimoni arquitectònic i escultòric del que gaudeixen les necròpolis catalanes, centrant-ho amb el millor exemple que tinc a mà: el Cementiri de Montjuïc.

AngelConstruït el 1889, es una veritable joia del art català, on es donen cita cisells dels millors escultors modernistes i neoclàssics del s.XIX-XX, abordant la creació d’impossibles catedrals en miniatura, criptes neo-egípcies o ultra barroques i espectaculars conjunts monumentals d’àngels i verges que han emparat l’etern descans de la rica burgesia catalana de les darreres centúries.

Ja sé que la mort és un pensament incòmode, que ens recorda l’efimeritat de la nostre fugaç existència material, però si ens atrevim a superar aquest absurd complex hipocondríac podrem ser testimonis d’un petit tresor que el nostre patrimoni reserva, encara, ocult al massiu turisme japonès.

aesculture

I que fer al cementiri, un cop ja hem posat flors? Aquí unes idees:

-> Fer una Gimcana buscant les diferents tombes de personatges famosos que s’escampen arreu. A veure si sou capaços de localitzar a Àngel Guimerà, Santiago Rossinyol, Jacint Verdaguer, Francesc Cambó, Lluís Companys o Buenaventura Durruti, entre d’altres.

-> Seguir les diferents rutes artístiques que ens proposen uns cartellets. Que preferiu avui? Modernisme, neo-gòtic o potser quelcom més clàssic?

-> Anar a contemplar la fossa comuna de la guerra civil i la immensa quantitat de plaques commemoratives als republicans que en aquell conflicte i la seva respectiva repressió feixista varen perdre la vida.

-> Fer com jo i realitzar centenars de fotografies a cada cripta o làpida remarcable per tal de practicar els diverses opcions de la càmera i el photoshop!

DADES DE CONTACTE AMB EL CEMENTIRI AQUÍ

fosarFossar de la pedrera, on descansen els afusellats de la Guerra Civil

h1

GUERRA CIVIL GAI: Mani vs. Pride

Juny 28, 2009

Catalunya, fent honor a la seva llarga tradició caïnita i fratricida, ha celebrat L’Orgull GLTB i els 40 anys de la Revolució Sexual de Stonewall amb dos actes paral·lels i aparentment irreconciliables. Aquest blog, com no podia ser d’una altre forma, ha acudit als dos i n’ha fet una crònica fotogràfica.

Tot i que Barcelona va ser pionera en les manifestacions gais, aquesta absurda enemistat interna, fruït de rivalitats personals entre liders històrics (Jordi Petit, Armand de Fluvià, Eugeni Rodriguez…), ha deslluït les celebracions històricament… fins aquest any!

Manifestació del Orgull

Convocada pels col·lectius gais més alternatius (FAGC i CGB) va tenir lloc dissabte a la tarda, aplegant unes 8.000 persones segons la organització. S’hi van apuntar ERC, ICV, EUiA i altres grupuscles extraparlamentaris com Maulets.

Amb una sola carrossa, audio pèssim, batucades i un amateurisme esplaiero, els típics líders històrics d’aquests col·lecttius van corejar les consignes de sempre i a la nit hi va haver una festa a la mateixa plaça amb poca afluència.

El millor va ser trobar a molts altres bloggers i comentaristes com Rafa, The Traumas, Pep, Atenes de Pericles, Topo, Martí i, com no, El Niño del Exorcista.

Ens vàren repartir un pamflet en el que s’afrimava que els assitents al Pride del dia següent eren egolatres narcicistes, capitalistes, espanyolites i que vetarien l’entrada a majors de 35, gordes, calves i guenyes.

.mani 1

Batucada

.mani 2

La úinca carrossa de la mani

.mani 3

Final de la Mani a Pça Sant Jaume

.gent

Freaks varis per a tots els gustos

PRIDE

Convocada pels col·lectius gais majoritaris, empreses (discoteques, pàgines web, saunes, restaurants...) , Ajuntament de Barcelona, Generalitat i tots els partits excepte el PP, va treure al carrer 500.000 35.000 persones en un espectacular acte mai vist a la ciutat, carroçes, música, actes polítics…

I sí! Hi havien majors de 35, gordes, calves i fins i tot iaies, nens petits i families senceres ( a Plaça Espanya fins i tot hi havien parcs infantils). De guenya no en vaig veure cap, però.

Serà tot lo capitalista que vulgueu, però per fí Barcelona, amb un govern d’esquerres, té un Orgull a l’alçada del de Madrid, on regna el PP.

.pride general

Carrosses de les emrpeses


.pride3

Associació de pares i mares de Gais i Lesbianes
.

pride3Els àngels de Gaydar.. slurrp!

pride2Final de festa multitudinari a Plaça Espanya

.pride1Els freaks son una constant omnipresent

En fi, que sembla que la cosa ha acabat com les Festes de Gràcia: un event oficial molt lluent i un d’alternatiu cutrillo, però radical i necessari.

Sens dubte jo prefereixo no escollir i fer doblet!! I fins aqí aquest especial!

h1

NO ES POT FER UN BLOG A GUST DE TOTHOM

Juny 1, 2009

Ai Arqueòleg, des de que has abandonat l’hedonisme poligàmic el teu blog ja no mola gens! Abans eres un veritable provocador radical i ara només provoques badalls. T’has tornat més nyonya que el capítol final de Heidi, com si et fes por molestar algú. A veure si dones una mica més de canya, no?

L’altre dia em vaig passar per la teva pàgina i em vaig sentir molt ofesa! Des de quan fas servir d’una forma tan desacomplexada la provocació gratuïta, quan no l’insult? No creus que aprofitant que per fi has trobat parella estable, podries abandonar aquesta actitud tan teenager ? Ja no tens edat per anar d’enfant terrible de la blogosfera! Deixa d’escoltar ja Raholes, Losantos i Michaels Moores!

¡Pero macho! Yo flipo contigo un día pones a parir la monogamia y a la semana te hechas novio, en unas elecciones pides a grito pelado el voto para Saura y a pocos meses le acusas de torturador. ¡Tú tienes un trastorno de bipolaridad fijo!

Ei Glamurós que passa? Anem curts d’idees no? Has publicat per tercer cop el mateix article en contra del futbol, punt per punt! La teva web es repeteix més que l’all tiu! Que serà el següent? Tornar a criticar als blogs gais de dretes?

3walpurgi

Nen! Però com se t’ocorre tocar el Barça? Se va a haver un follón que no sabe ni donde s’ha metio! Hi ha pilars sagrats de la ideologia col•lectiva que son intocables! No et pots imaginar la d’interessos ocults que hi té tota la patronal catalana, ficada fins al moll de l’ós a la junta directiva: Nuñez i Navarro, primera constructora de Catalunya, Joan Gaspart cap de la patronal dels hotelers, Laporta directiu d’un bufet d’advocats multimilionari amb interessos especulatius, Rossell president de Vuleing segueixo? Això per no parlar de la violència que pot tenir un dolç i tendre hooligan futboler, que no serien precisament coneguts per gayfriendlis! A tu un dia et faran la cara nova eh! Com va dir Alfonso Guerra “Este melón es mejor no abrirlo

Wala tio! Que chula esta tu web! Mola cacho que te metas con el puto Barça! Se lo voy a recomendar a todos mis amigos de las Brigadas Blanquiazules, la próxima vez que quedemos para ir a quemar un museo.

4walpurgi

T’estàs tornant una modernilla pedant insofrible! Que és això de parlar de grups poperos freaks que només coneixes tu? Que vas de indie guai megacool elitista? El que et passa és que no tens una visió històrica de la música, no has escoltat als grans clàssics com Hendrix, The Doors, Scorpions o els Stogees i ara veus transgressors a quatre cutres que no han inventat res de nou!

Fangoria, Morrissey, Madonna, Courtney Love… no et canses mai de parlar de cantants que ja estaven passats de moda quan la meva àvia sortia de festa? Ets tan 1998! Reconeix que estàs fet una mamarracha desfassada que s’ha quedat al 73 amb Bowie i T-Rex.

Accepta-ho ja arqueòleg, el marxisme ha fracassat allà on s’ha dut a terme! Si tan t’agrada Hugo Chavez perquè no te’n vas a viure a una favela veneçolana? Ja veuràs que xupi es la revolució quan t’estiguis morint de gana! La història ha demostrat que el mercat lliure és la única alternativa. O es que a tu no t’agrada consumir el que et doni la gana?

Obama socialista? El que ens faltava! Fent-li la pilota al president de l’Imperi! La teva web és un insult a tots els revolucionaris! I tu et dius marxista? Quina vergonya! Que passa, ja t’han donat el carnet del PSOE? O potser és que et paguen una comissió del partit dels mossos torturadors de Saura per fer-los propaganda? D’aquí a res et veig corejant a Artur Mas!

1walpurgi

L’altre dia vaig tornar a passar-me pel teu blog, que no visitava des de 1945, i t’has tornat molt comercial, no? Des que t’has passat a WordPress t‘has rodejat de fans incondicionals que tot el dia t’estan fent la pilota dient lo fantàstica que ets, ningú et critica, el teu ego s’ha disparat i l’audiència t’ha cegat. Has perdut el contacte amb la realitat i la frescor de La Coctelera, quan et llegíem 10 persones a la setmana.

Però a tu no t’avorreix la teva pose cansina de mariculta radical? Quan vaig veure que havies fet un post sobre “La casa de Bernarda Alba” casi em pixo de riure! No vas tenir ni 6 coments! Però no veus que el teatre tan elevat només t’interessa a tu? Ets una rata de biblioteca antisocial i el teu blog només crida l’atenció a tres empollones avorrides! Quan de temps fa que ningú fa un cameo al teu blog?

A mi no me gusta de hablar y que no me acusen a mi de criticona sin ser yo nada de eso, pero des de que salió lo del facebú ese, lo de los blos esta como un poco p’alla ¿no? ¡Y siempre hay que ir p’alante, no p’atras! ¿O te pongo unas mesillas? Además, ¿adonde vas escribiendo en catalán? Si no fueras tan radical indepe y publicaras en español, igual te leería más gente!

Per la Moreneta, Roger! Has renunciat al nacionalisme català, criticat al salvador de la pàtria Carretero, insultat a l’afició barcelonista i a la Catalunya interior… dintre de poc diràs que el pa amb tomàquet provoca càncer, no? Ets un traïdor a la memòria de Jaume Ir!

5walpurgi

Aquest post és la meva forma particular d’enterrar la destral de guerra. Espero que tots aquells que, amb les vostres àcides suggerències intenteu fer-me millor blogger, hagueu entés perqué resulta impossible fer-vos cas a tots alhora! Tan sols us demano que us prengueu amb el mateix sentit del humor els meus posts, com el que jo tinc davant els vostres coments,  mails, trucades, indirectes a Facebook o discursos moralistes de barra de bar!

No ho puc evitar, tinc el vici de pensar i la mala costum de no mossegar-me la llengua, que hi farem! Com diria Jessica Rabbit, es que em van dibuixar així!

PD: Totes les crítiques son fictícies però inspirades en la realitat i barrejades amb algunes cites literàries, musicals, televisives o cinèfiles. A veure qui s’anima a trobar-les! Les fotografies estan basades en la cançó de Fangoria “Las walpurgis te van a llamar

h1

Jean Yves Lamoigne: fotografiant la ironia.

Febrer 28, 2009

Jean Yves Lamoigne, fotògraf francés freelance que ha col·laborat amb moltíssimes campanyes publicitàries d’impacte, és la delicia visual escollida per revitalitzar la abandonada secció de fotografia d’aquest blog, aprofitant les poques visites que acostumo a tenir els caps de setmana.

Les seves provocadores fotografies, o fotomontatges si ho preferiu, beuen directament del sentit d’un humor bastant negre, causant en cada una de les seves treballades imatges una freda emoció entre el somriure més frívol i l’esglai glaçat davant un succés inminent. Disfruteu-lo!

jean-yves-lemoigne-photography-11

.

jean-yves-lemoigne-photography-15

.

jean-yves-lemoigne-photography-10

.

lemoigne3_2

.

lemoigned2_2

.

jean-yves-lemoigne-photography-06

.

lemoignelego

.

jean-yves-lemoigne-photography-121

.

h1

Adicte a les webs de contactes

Desembre 2, 2008

rawr

Tinc un problema i el primer pas es reconèixer-ho: soc un addicte als xats i a les pàgines de contactes gais.

Cada cop que declaro solemnement que no hi tornaré a entrar les meves amigues es pixen de riure: la meva credibilitat amb aquest tema és nul•la! Però es que clar, tenint un ordinador amb connexió a Internet a la meva habitació i vacances forçades, es com muntar un bingo amb barra lliure al rebedor de la casa d’un ludòpata: la temptació és massa forta!

Però, eh! De moment porto ja 10 dies sense entrar-hi, tot un veritable rècord mundial per mi i m’he proposat resistir fins a 2009: sé que és un repte molt difícil d’assolir, però per salut mental necessito amb urgència descansar una bona temporada d’homes!

Que hi busco? Bona pregunta de difícil resposta: Sexe? Amor? Amistat? Una conversa? Conèixer gent? Podríem dir que si… però no, jo sé perfectament que en realitat tan sols és una petita dosi de placebo ingerida per tal d’enganyar a la meva paupèrrima autoestima emocional amb miratges passatgers, una porta virtual a una dimensió imaginària on l’emergència del present permet ofegar el meu oblidable passat.

Com, segons la meva enquesta, tinc un 20% de lectors menors d’edat procuraré no entrar en detall en com de pujat de to poden arribar a ser aquests llocs, però de ben segur que el 57% d’heteros que em llegeixen ni s’ho poden arribar ni a imaginar.

Primer de tot us recomano que rellegiu AQUEST POST on vaig explicar pas a pas com lligar per Internet i després, a mode de tast, un narraré quins son els prototips de perfil que habitualment trobes i descartes sense més:

Prototip 1: tan sols cerca una amic, però el vol de 25 a 30 anys, alt, musculós i amb casa pròpia.

Prototip 2: el seu perfil no té text (no sap escriure?) i tan sols apareixen fotografies de parts del seu cos que, òbviament, no son la cara. I encara tenen la barra de dir q no volen sexe a la primera cita, clar…

Prototip 3: repeteixen 25 cops en cada línia la paraula NORMAL per autodefinir-se, com si la resta de gent que estem en aquella web fóssim assassins en sèrie i ell hagués vingut a jugar al dòmino.

Prototip 4: amb autofotos cutríssimes al lavabo… No tenen cap altre lloc de la casa on fer-les? Fins i tot ha aparegut un blog especialitzat que les col•lecciona i n’ha trobat alguna de molt xunga com AQUESTA (mireu el water…).

Prototip 5: ultraexigents en plan- “si vols que et contesti un missatge has de complir la següent llista de requisits…

Prototip 6: Plomofobs radicals. Em sembla molt bé que busquis un osazo leather machoman, però no cal ser desagradable emprant un discurs intolerant pastat al que podria usar un skin head nazi, gràcies.

En fí, espero que la meva força de voluntat o algún Princep Blau ociós, em salvi d’aquest món!!… tot i que com diria Morrissey “… but now all my hope is gone