FUTBOL: El darrer reducte de la homofòbia.

El futbol, a part de ser una màquina d’alienació massiva i el tentacle més violent del capitalisme, on un sol jugador cobra 10.531 vegades el sou mínim interprofessional, és un transmissor perfecte dels valors del patriarcat i, com no, el darrer refugi a occident de la cara més agressiva de la homofòbia.

No us estranya que, tot i els insistents rumors (alguns molt fonamentats) sobre la possible homosexualitat de coneguts entrenadors i jugadors, mai cap personalitat del entorn futboler hagi sortit del armari? Doncs bé, a Itàlia fa poc un xapero va declarar que tenia com a clients habituals a 30 jugadors de 1a divisió, 12 dels quals eren grans figures internacionals, els quals, òbviament, tenen dona i fills. En aquesta selva de hooligans violents, cal mantenir les aparences.

El mateix entrenador del València, Unai Emeri, va afirmar que aquesta situació d’ultramasclisme i d’extrema armarització a la Espanya del s.XXI començava a ser preocupant. En la mateixa línia es va expressar en una entrevista al The Times Joseph Blatter, president de la FIFA.

Mentre estant, però, a Itàlia l’entrenador del Milan, Moggi, deia que simplement al futbol no hi ha gais perquè aquest esport és per homes i que ell estava completament en contra de que un homosexual pogués estar en el mateix vestuari que els heteros. Aquesta opinió d’intolerància homòfoba va rebre el suport del futbolista del Juventus Nicola Legrottaglie, que va afirmar que la homosexualitat era un pecat i una moda, així com del jugador milanès Kaka que es va escandalitzar al aparèixer recentment la seva foto a un top de nois atractius a la revista G Magazine, amenaçant a la revista gai amb els tribunals.

Això per no parlar, òbviament, de la ideologia d’extrema intolerància que es respira dns l’entorn dels hooligans, es diguin aquests Bojos Nois, Brigadas Blanquizules o Ultrasur. Jo mateix ho vaig comprovar en unes festes de Gràcia quan vaig assistir a un concert d’un grup d’Ska on el 90% del públic eren skins seguidors del Barça i varen començar crits repugnants i homofòbs contra un jugador que havia marxat al Madrid. Per alguns moments vaig témer per la meva integritat física.

No es estrany, doncs, que aquells gais i lesbianes que vulguin jugar a futbol amb llibertat i sense aguantar els udols dels neanderthals, s’hagin organitzat en associacions pròpies, com Panteres Grogues, i organitzin uns Eurogames, lluny de hooligans i del malrollisme als vestuaris que hem viscut tots aquells gais que estàvem fora del armari al institut.

Jo no dic, òbviament, que tots els seguidors d’aquest esport siguin homòfobs, però si que els assenyalo com a còmplices del silenci davant aquesta intolerable situació.