El Dret a tenir Mal Gust i a la Vulgaritat.

Pot un Govern prohibir ser hortera, tenir mal gust o simplement la vulgaritat en si? Es pot aconseguir el glamour a cop de decret o sota pena de multa?

Sembla que en plena era de la globalització digital i hipermoderna això sigui una mesura tan absurda com posar portes al camp, però ahir el President de l’Institut Cubà de la Música, Orlando Vistel, va anunciar en una entrevista al diari oficial del règim, Gramma,  mesures jurídiques en contra del Reggeton, ja que aquest ritme tan grotesc es, segons el seu punt de vista,  banal, vulgar, mediocre, masclista i els seus ritmes son massa facilons respecte a la riquesa cultural caribenya.

No seré jo qui negui com de vomitiu, patriarcal i repugnant pot ser aquest infame estil, que tantes passions aixeca en els suburbis de la meva ciutat; però qui és un funcionari del Govern per vetar-me escoltar-ho? De fet, imagino que pel simple morbo de la prohibició els adolescents cubans, així com tota la dissidència, es passaran els propers mesos fent “perreos” com si no hi hagués un demà.

Més enllà de la legitimitat que pugui tindre per anar donant lliçons d’estilisme un Govern que va permetre ens anacrònics xandalls descolorits de Fidel Castro o de l’inquietant concepte de la llibertat individual que té certa esquerra paleolítica a qui el 15M o la democràcia real els deu sonar a futurisme visionari, quin sentit té imposar el glamour des de l’administració?

Es a dir: com podríem distingir a les persones que realment som glamuroses de les que simplement obeeixen una norma institucional? Com podríem saber si algú escolta Morrissey i no King Àfrica perqué el seu esperit el porta a explorar els racons de la cultura musical i no simplement perqué té por a que l’enviïn a un gulag?

I  si el que volem realment és viure en un país sense mal gust, amb una uniformitat de maricultes absoluta, no seria més eficient i eficaç que les prohibicions invertir en una cultura humanística sòlida i accessible per tal que les persones eduquessin el seu paladar i lliurement refusessin el reggeton en vers les òperes de Wagner? Vaja, dic jo…

Però encara diré més: qui no té un racó vulgar o una debilitat ordinària? Qui no ha ballat petardeo caspós de Camela en amunt en una nit boja? Qui no s’ha empassat capítols de els sèries adolescents més hortèrrimes? Qui no ha fet zàping a un programa del cor després d’estudiar durant hores filosofia existencialista? No tenim dret a un xic de desconnexió i superficialitat o estem obligats a ser absolutament profunds i transcendents tot el temps?

Perqué Obama mereix el Nobel de la Pau

“El Nobel a Obama es una exhortació a la pau i la busca de solucions que condueixin a la supervivència de la espècie”
Fidel Castro

Innocent de mi, en quan vaig saber que el líder mundial de l’esquerra havia estat mereixedor del Premi Nobel de la Pau, vaig pensar que per fi tots els incrèduls i descreguts acabarien acceptant la evidència empírica i es postrarien davant el personatge històric més transcendent en el que portem de Segle XXI: Barack Obama.

Però no! Els perjudicis racistes antiamericans que arrossega bona part d’Europa son més forts que la actualitat política i es neguen a formar part del passat. Així doncs em dedicaré a desmuntar una per una les insidies i falsedats que alguns grupuscles d’escèptics han anat escampant els darrers dies, amb l’únic objectiu de donar alè a la dreta republicana:

1.- Encara no ha fet res per merèixer el Premi

Tancar Guantànamo, retirar tropes d’Irak, desmantellar l’escut antimíssils, estendre la cobertura mèdica als pobres, aixecar parcialment sancions a Cuba, trencar la dinàmica bel•licista contra el món àrab amb un brillant discurs al Caire, donar suport a la creació d’un Estat Palestí, iniciar el procés de desmantellament definitiu de les armes nuclears amb Moscú, replantejament de les relacions internacionals de cara al multilateralisme…

Però tan és, faci el que faci i digui el que digui mai es podrà deslliurar del seu pecat original: ser nord-americà!

2.- Li haurien d’haver donat quan acabés el mandat

No! Donar-li ara significa un cop de força davant la ultradreta i les multinacionals de la sanitat que li planten cara i servirà d’amarra ideològica per comprometre’l encara més amb els seus postulats pacifistes. Si li donessin un cop jubilat no serviria absolutament per res.

3.- Tan sols compleix el seu programa!

Si, i ho fa desafiant a tot l’establishment republicà armamentístic i sanitari que li munten manifestacions multitudinàries cada dos per tres. Davant aquesta amenaça tan greu jo opto per defensar i aplaudir a Obama: President pots comptar amb mi per esclafar Sarah Palin!

4.- Encara queden molts conflictes al planeta

L’unilateralisme ja ha acabat! No podem esperar de braços creuats a que vingui EUA a treure’ns les castanyes del foc. Per que no ens preguntem per la absoluta inutilitat internacional de la Unió Europea o de la ONU??

5.- I els drets GLTB??

Iniciar el debat sobre drets homosexuals en mig de la tensa i dura negociació per tal d’aprovar la Sanitat Pública seria un suïcidi polític! Primer que la gent no es mori per ser pobre, després la derogació de els lleis homòfobes, que queda molta legislatura per davant!

6.- Ha rebut el premi simplement per no ser Bush

Segurament a molts membres de l’esquerra europea haguessin preferit un tercer mandat de Bush per tal de tenir un enemic extern a qui culpar de tots els seus desastres interns i de la decadència total de la socialdemocràcia al vell continent incapaç d’aturar a Berlusconi, Sarkozy o Merkel.

Barack no és simplement diferent a Bush, és la seva antítesi absoluta i, a més, té un projecte sòlid, alternatiu i absolutament necessari.

PD: Si tot va bé, aquest és el darrer post amb 5 dígits al marcador de visites!!