Posts Tagged ‘Festival Cinema Sitges’

h1

CRÒNICA DE SITGES’08 (II)

Octubre 12, 2008

Diumenge 5

SURVEILLANCE

A les 9:30 del matí, i havent dormit amb prou feines 3 hores, ens varem dirigir al Casino del Prado per veure el film que ha resultat guanyador del Festival: el segon llargmetratge de Jenifer Lynch, filla del meu director de cinema viu favorit, David Lynch.

I la veritat es que el galardó el té més que merescut: una terrorífica història sobre un serial killer, que s’explica fragmentada segons la versió de cada un dels testimonis de la matança, en un claustrofòbic interrogatori policial. La cinta sap mantenir de forma magistral la intriga i la tensió en cada moment  i ha resultat el milloret de tot el Festival, sense lloc a dubtes! (Vegeu trailer)
El millor: Jenifer ha sabut heretar les millors virtuts dels films del seu pare, sense caure en les paranoies surrealistes d’aquest (encara…)
El pitjor: NO aneu a veure aquesta peli a les 9:30 del matí!!
Nota: 9/10

SESSIÓ DE BRIGADOON

Com no teníem entrades per la tarda ens varem estar un parell d’horetes en aquesta sala gratuïta, pixant-nos de riure amb els curtíssims efectes especials i la pèssima interpretació d’un film de vampirs mexicà dels anys seixanta. Els ratpenats eren de peluix i aguantats per fils!!

ROCKANROLLA

Si, Guy Richie, a part de ser el marit de Madonna, es un reputat director de cinema que va saltar a la fama amb “Snatch, cerdos y diamantes”. Aquest cop torna al atac amb una altre història d’acció delirant entre mafiosos corruptes i divertides situacions còmiques, sense gaires pretensions més (Vegeu trailer)
El millor: Quan un dels mafiosos a punt de morir surt del armari.
El pitjor: La trama és tan absolutament complicada i succeeix tot tan ràpid que resulta impossible no perdre el fil.
Nota: 6/10

Dilluns 6

LA POSSIBILITAT D’UNA ILLA

Per mi la gran decepció d’aquest any. Després de llegir-me apassionadament la novela en el que es basa el film, em vaig convertir en un gran fan de Miquel Houellebecq, autor del llibre i director de la peli i, quina va ser la meva sorpresa quan em vaig trobar amb aquesta veritable MERDA. Imagino que a Houellebecq li ha succeït el mateix que a Paul Auster amb “La vida interior de Matrin Frost”: un escriptor que sense tenir ni puta idea de cine es posa a rodar, creient que això de les càmeres no té cap misteri.

Però realment no entenc com ho pot haver fet TAN malament! Sembla talment com si no hagués entès el seu propi llibre oblidant tota la ironia i provocació, que són la única gràcia de la seva obra. No recordava mai haver vist un film on la gent xiulés en comptes d’aplaudir al final.
El millor: que s’acaba…
El pitjor: TOT. Realment és un desastre absolut de peli: mal gravada, pèsimament realitzada, mal actuada, avorrida, lenta fins al sopor… crec que jo ho hagués fet bastant millor!
Nota: 1,5/10

Vaig sortir tan decebut del cinema que vaig abandonar la idea d’anar a veure “Blindness“, l’adaptació de “Ensayo sobre la ceguera” de Saramago: amb un llibre que m’hagin destroçat ja n’he tingut prou!

(Continuarà… i tranquils que ja tan sols queda una part!)

h1

CRÒNIQUES DE SITGES’08 (I)

Octubre 9, 2008

Aprofito el breu parèntesi que m’he pres en la meva estada al Festival de Cinema Internacional de Sitges per fer-vos un primer avanç informatiu de les meves aventures i, de pas, una crítica als films que vosaltres, oh vulgars mortals, no podreu veure a les pantalles fins d’aquí uns quants mesos.

.

.

Dijous 3

Vaig aterrar a la vila de Sitges ben entrat el vespre i sense temps per adquirir entrades per la gala d’inauguració, així que vaig decidir anar a prendre quelcom al il·lustre Carrer  del Pecat amb el meu amic ultrafreak “El Niño del Exorcista”, que per un casual també ronda per aquestes contrades. I així doncs varem aprofitar per discutir acaloradament sobre política, sobre perquè els gais s’han apoderat de la cultura hortera o perquè les feministes son tan poc femenines (en comparació als travestis, per exemple). També em va intentar convèncer, sense gaire èxit, que “Borrachas Provincianas” és la sensació pop del moment i  “El ataque de las colegialas zombies” un film de culte.

El Niño del exorcista” i el seu discretíssim vano de butxaca

Divendres 4

Després d’estar deu hores mirant màquines excavadores vaig arribar rebentat al Festival, però amb unes ganes boges de veure qualsevol peli en la que quedessin entrades… i va ser aquesta.

DEAD GIRL

Una entretinguda cinta protagonitzada per un grup d’adolescents (interpretats per actors de 35 anys, of course!) que quan troben el cadàver d’una noia, teòricament morta, decideixen violar-la, sense sospitar que es una zombie. Necrofília, gore, sang i fetge i sobretot molt humor negre del pal “Braindead: Tu madre se ha comido a mi perro”.(vegeu trailer)
El millor: Les peripècies que fan per dissimular la putrefacció i seguir-se follant a la morta!
El pitjor: No tenir 15 anys i estar en ple apogeu freak-rolero! L’hauria disfrutat el triple.
NOTA: 5,5/10

Dissabte 5

Després d’un matí estirat al sofà veient capítols de “A 2m bajo tierra” i ja amb tota la comitiva hospitalenca traslladada al meu apartament, era hora de retornar a la càrrega. Evidentment no varem mirar el programa ni les sinopsis, és molt més divertit comprar les entrades a cegues!

RAMIREZ

Un serial killer que aniquila les seves víctimes de forma cruel, freda i despietada tan sols pel plaer de fer fotos als seus cadàvers.  La sessió va comptar amb un postscreaning en el que vàrem poder xerrar amb el director i els actors sobre els diversos aspectes de la cinta.
El millor: La freda interpretació del protagonista, realment podria colar com a psicòpata.
El pitjor: Queden molts aspectes de la història sense resoldre, com si el director els hagués oblidat a mig rodatge.
NOTA: 6/10

SEXY KILLER

La primera sorpresa del festival. Quan ja estàvem ben convençuts que es tractaria d’una espanyolada més aviat cutrilla, ens va deixar bocabadats amb el desternillant humor d’aquesta peculiar història d’una assassina a mig camí entre Paris Hilton i Hannibal Lecter, a ritme de technopop petardo. (vegeu trailer)
El millor: El guapíssim Alejo Sauras fent de gai, els guions de Paco Cabezas (a qui varem conèixer l’any passat) i el divertidíssim paper de Paco León.
El pitjor:El final es taaant exagerat, però tant..!
NOTA: 7/10

El repartiment de Sexykiller a la Premiere, amb Alejo Sauras, Paco Cabezas…

(continuarà…)