Posts Tagged ‘feina’

h1

PREDICCIONS TAROTISTES PER 2013

Desembre 30, 2012

tarot-future-life-partner

Aquí teniu el resultat de les meves prediccions tarotistes per 2013, contestant així a les qüestions que m’havíeu plantejat en el post anterior. Espero que responguin a les vostres inquietuds, així com desitjar-vos un 2013 amb salut, amor i feina per tots doncs aquest és el darrer post que publico abans de cap d’any!

Com ja sabeu no soc gens amant de les respostes concretes o precises (rollo Sandro Rey) ja que crec que el Tarot no marca, ni molt menys,  un destí pre-determinat o immutable, sinó que tan sols ens dona pistes, senyals o tendències del que ens pot esguardar darrere l’horitzó.

PARCE – Com anirà el treball?

->Trencaràs amb la inèrcia i es presentara una oportunitat de canviar radicalment davant la qual hauràs de prendre una decisió ràpida i sense gaire  temps per meditar-ne una resposta

PARCE L’any vinent viuré a Europa o a Amèrica?

-> Aquest any viuràs la culminació d’un projecte personal que et durà a endinsar-te en un nou entorn desconegut on trobaràs l’equilibri amb els teus anhels

DANI…EL L’Euro resistirà també el 2013 com a moneda de curs legal?

-> L’euro començarà l’any amb una falsa calma i aparent estabilitat que precedirà a una nova etapa d’augment desfermat del deute i del desequilibri intern entre els estats de la unió, cap a mitjans-finals d’any.

RAYMOND – Veus si em canviaré de casa el 2013?

-> Veig que tindràs una decepció respecte a aquest tema degut a que altres persones et fallaran, haurás de reflexionar millor aquesta decisió i no precipitar-te.

RAYMOND Treball, veus algun canvi a la meva feina?

-> Durant aquest any es presentarà una molt bona oportunitat d’una feina, possiblement fora o lluny d’on estas ara. Hauràs d’estar molt atent per no deixar-la passar.

JOSEP MIQUEL COSTA ESTEBANEl fill de puta pròfug que va comprar la nostra empresa em pagarà la nòmina de novembre?A la reconciliació en febrer es presentarà algun representant de l`empresa?

-> Tot aquest assumpte laboral el veig immers en fosques perspectives, mala fortuna i  un llarg procés burocràtic. Haureu de ser forts, plantar cara i lluitar a llarg plaç si en voleu treure l’entrellat.

JOSEP MIQUEL COSTA ESTEBAN– Podré pagar els meus deutes i cobrar d`alguna manera els diners que GRUPO SEQUOR, pertanyent al grup ESABE em deu?

-> Absoluta i radicalment NO. Et veig totalment ple de deutes i gravíssims problemes econòmics que s’aniran agreujant de forma galopant a mida que passi l’any.

ADE- Tindre feina, podré pagar la hipoteca?

->Veig un any d’austeritat i estabilitat econòmica, es possible que obtinguis alguna petita feina esporàdica o cobris alguns diners pendents, però serà poca cosa, per anar tirant.

ADE Salut, 2 tumors en 4 anys? Q coi passe? Com anirà l’operació?

-> Anirà més o menys bé, vas per el bon camí cap a la solució definitiva, però hauràs de ser forta ja que va per llarg.

CRISTALLLIQUID- Voldria saber si trobaré feina, quan i a on?

-> Les cartes em diuen que si t’esforces prou podràs muntar alguna feina o negoci pel teu compte en alguna cosa que s’et dona prou bé, o que ja has fet amb anterioritat.

CRISTALLLIQUID- Voldria saber com m’anirà en el tema amorós

-> Serà un any d’amors més platònics que reals o físics.

MADEBYMIQUI- La meva parella fa tres mesos s’ha quedat com a propietària a mitges amb la seva companya de feina la floristeria on treballava fins ara. Com anirà el negoci aquest 2013?.

-> 2013 serà un moment propici per prendre decisions arriscades i fer canvis.

MADEBYMIKI- Les pastanagues per entretenir al poble sembla que no tenen fi, ara ens distreuen amb la independència, seguirem així d’adormits i manipulats molt més temps?

-> Veig un any d’alta intensitat política, convulsions i desencontres, greus decisions errònies per part dels líders i una forta pressió social. Les cartes em diuen que tot plegat no té pinta d’acabar gens bé, al contrari: de cara a finals d’any la crispació haurà augmentat molt.

PERE- ¿Es demostrarà als tribunals que l’associació de veïns de “Salvem la Rotonda” té raó i que la llicència d’obres que l’ajuntament de Barcelona va donar a Núñez y Navarro a la Rotonda es ilegal?

-> Veig que hi hauran fosques vicissituds i turbulències, però si hi ha una resistència i perseverança hi haurà un final de justícia

BELEN LEZKANO- Trobaré al meu príncep blau al 2013? quan? com serà?

-> Em temo que aquest no serà un any de grans amors, tot i que veig una oportunitat de començar una relació més endavant.

MIGUEL Les anticipades abans o després de desembre 2013?

-> Veig que la relació entre CIU i ERC serà equilibrada, però s’anirà tensant i augmentarà la desconfiança mútua i els dubtes entre els dos partits, especialment en el moment que s’hagi de prendre una decisió molt dràstica i polèmica, però no em surt res relacionat amb eleccions anticipades.

 MIA-  A l’estiu del 2013 serè mare, nen o nena?

-> Em surt la Sacerdotessa, així que .. diré nena!

MIAAcabaré la novel·la aquest any 2013?

-> Totes les condicions del teu entorn afavoriran que no sigui així, veig un possible estancament que podràs superar més endavant.

ELENA EMBUENA Es quedarà la meva filla a  allar a San Francisco?

->Veig que les coses per allí li aniran prou bé i que haurà de culminar els seus projectes abans de tornar.

CRITICDECINE – Reconeixerà alguna vegada Felip Puig que es van disparar boles de goma el dia de la vaga?

-> No.

CRITICDECINE- El ministre Wert aconseguirà que tornem a penjar la foto de Franco a les aules?

-> Wert es passarà un any sencer prenent decisions irracionals, polèmiques i absurdes, sense esmenar els seus errors.

JEIPI – Com s’acabarà la revolució de Síria? Si és que s’acaba i se’n pot dir revolució.

->  Veig un any ple de violència i lluites pel poder, guiades per decisions irracionals.

JEIPI-  Tindré moltes discussions amb la meva parella?

-> Tindreu fases de distanciament i d’unió o de baralles i reconciliacions successives, amb un final positiu.

ANDREU- Aconseguirà ICV-EUIA aglutinar, ni que sigui parcialment, l’ampli descontent social i ser la formació transformadora i anticapitalista enmig de l’histerisme de barretina?

-> La coalició d’esquerres tindrà una etapa de fort lideratge, cohesió, valentia, coherència i idees noves, però que no serà corresposta especialment per part de la societat catalana que seguirà immersa en turbulències i escepticisme.

ANDREU- E-cristians i el seu lider Miró Ardèvol es declararan a favor del matrimoni gai en el 2013?

-> No.

BIEL – Serà aquest l’any on trobaré finalment parella estable?

-> Tens totes les cartes a favor per que així sigui!.

BIEL- Tindré feina de cara el curs que ve, o em veuré obligat a emigrar per poder treballar?

– > Tindràs una oportunitat laboral relacionada amb quelcom diferent al que has fet fins ara. No et serà un any gaire favorable als viatges.

RICARD-  Ens retallaran la paga doble (és a dir, part del nostre sou) als funcionaris de la Generalitat el 2013 altre cop?

-> Veig un any marcat per l’austeritat i l’empitjorament o estancament de les condicions, així que imagino que si.

LUIS Estoy escribiendo un libro junto a otra persona, quería preguntarte si encontraremos un buen editor y si el libro va a funcionar bien.

-> Doncs pel que veig teniu la sort al vostre costat, tot i que es possible que el procés sigui complexe i tortuós.

TOMAS Per què s’ha retirat en Recoder de la primera línia política? Està preparant una fallida a CDC per tornar?

-> Veig a Recoder amb nous projectes exitosos aquest 2012 i es possible que prengui part en alguna lluita caïnita pel poder.

TOMAS- Resistira la Federació CiU unida fins a finals d’any o UDC marxarà per fer el seu propi camí?

-> Les cartes no podien ser més dolentes: la relació entre els dos partits estarà marcada per xocs constants d’interessos, incomprensió, vanitat, desorientació i arrogància. La hipòtesis d’un trencament no em sembla una quimera, tot i que la raó m’impulsa a pensar el contrari.

Doncs res, BON ANY a tots i ja em direu d’aquí a dotze mesos si s’ha acomplert tot, o no!

Anuncis
h1

L’art de dir que NO

Octubre 1, 2011

Per algun remot i oblidat trauma d’infantesa a mi sempre m’ha costat molt negar-me a la petició d’algú altre. Una terrible por sempre s’apodera de mi quan algú em proposa quelcom, per molt que em repugni i desagradi la seva petició, la qual cosa m’ha dut a les situacions més surrealistes que us pogeu imaginar.

Durant els anys en que no tenia parella estable em vaig fer un bon fart de follar amb paios veritablement repulsius, menjar polles diminutes que no m’interessaven en absolut, acabant la nit entre flassades de psicòpates en potència. El meu cervell donava taxatives ordres de fugir cames ajudeu-me, però per algun mecanisme psicològic se’m travava la llengua i em deixava dur pels aconteixements.

Si donéssiu un cop d’ull a la meva agenda de ben segur us donaria un atac de vertigen fins a caure en rodó: Que si preparar la campanya electoral amb els Joves d’ICV pel 20N, que si Unitat Contra el Feixisme anuncia múltiples convocatòries per impedir que Anglada esdevingui diputat, que si l‘Assemblea 15M del meu barri no pot estar dos dies sense manifestar-se… a que no endevineu qui no es salta a res, per no saber negar-s’hi?

Ara per postres, com estic a l’atur, no paro d’anar a entrevistes de feina que no m’interessen en absolut, ofertes de treballs que no faria ni que em fuetegessin i que em fan perdre tot el matí. Però clar, com he de dir que no? Afortunadament la meva patologia encara no ha derivat a l’extrem de signar contractes, però tot arribarà. De moment ja estic mig emmerdat dins un projecte d’una empresa que no veig gens clar, però bé…

Resulta evident que tinc terror a enfrontar-me a la reacció desfavorable davant una negació. Algun consell de teràpia? Per la meva salut mental, econòmica i social em corre un xic d’urgència. Mira que davant del mirall em surt la mar de bé dir NO…

h1

Empreses que es dediquen a l’estafa comercial i al frau piramidal.

Agost 21, 2011

Vint dies després de començar a surfejar pel turbulent mercat laboral i ja tinc una cosa claríssima: abans d’acceptar anar a cap entrevista cal documentar-se molt bé de quin tipus d’empresa és l’anunciant, ja que estan proliferant com bolets un seguit d’ofertes i anuncis de feina, que en realitat es tracten de barroeres farfolles i galindaines per engalipar a persones en situacions econòmiques molt desesperades.

Doncs bé, m’he dedicat a documentar-me força sobre aquest tipus de sangoneres i a continuació us exposo les meves conclusions!

Com detectar aquestes ofertes falses?

1) Posen un anunci en un portal telemàtic per buscar feina, com Infojobs, Laboris o Openjobs. En la descripció de la oferta  normalment demanen promotors, executius, comercials, publicistes, atenció al públic o agents de màrqueting. Sospitosament no és necessària cap experiència prèvia ni formació específica, ni et demanen cap requisit a part de disponibilitat immediata i a jornada completa. L’empresa es sol presentar com una consolidada multinacional líder en el sector, en procés d’expansió i centenars de sucursals a cada cantonada.

2) Sigui com sigui el teu currículum, en el cas que hagis picat, et truquen per dir-te que t’han seleccionat, que et veuen especialment capacitat per exercir aquesta feina i et concerten una entrevista pel matí següent.A l’entrevista et fan un pseudo-test psicotècnic molt cutre, en plan “T’agrada treballar SI/NO“, et venen una moto sobre la feina, que res té a veure amb la realitat, fan veure que t’han seleccionat especialment a tu i t’emplacen a començar immediatament.

A continuació alguns exemples reals de com funciona l’estafa i el freu piramidal, amb empreses que actuen ara mateix a  la província de Barcelona

– TOP WATER: Amb seu a Rubí, aquesta empresa et promet ser comercial d’una màquina descalcificadora d’aigua, però primer hauràs de superar un període de prova (sense cobrar), fent unes 10 visites a casa d’amics i familiars que tu seleccionis prèviament , acompanyat d’un  altre treballador que aprofitarà per intentar-los estafar com sigui davant dels teus nassos. La màquina en qüestió val 18.000 euros per aixeta i no està gens clar que realment funcioni. En el cas que superis el període de prova hauràs de fer 40 visites mensuals, pagant tu benzina i telèfon, la qual cosa significa treballar de 6:00h del matí a 2:00h de la nit els set dies de la setmana, per un sou que no arriba als 900 euros bruts. Testimonis d’aquesta estafa: aquí i aquí.

R.MARKETING: Tenen la seu al c/Marina nº164. Aquesta empresa es dedica a vendre ofertes de telefonia/internet completament fraudulentes i fa anar als seus soferts treballadors per les cases i pel carrer intentant enredar a la gent. No et fan cap mena de contracte i es limiten a donar-te 50 euros per venta (sempre i quant el client sigui tan ruc com per no donar-se de baixa) i del teu “sou” es queden 270 euros per “pagar als autònoms”. Si aconsegueixes fer 2 ventes en un mateix dia et deixen tocar una campana al  matí següent, com a premi. Si no vens res, simplement no cobres. Testimonis d’aquesta estafa aquí i aquí

MS&H (Muñoz Strauch & Hnos, SL): Et prometen ser comercial amb un despatx i sou fixe però bàsicament la feina consisteix en convèncer a la gent que es canvii d’Endesa a Iberdola, anant porta per porta, sense sou ni contracte, cobrant a comissió per venta, de 6:00 a 20:00h, pagant de la teva butxaca telèfon i transport. . Testimonis d’aquesta estafaaquí .

Així doncs es tracten d’empreses fraudulentes que guanyen diners a base d’enredar als treballadors i que, com més persones aconsegueixin que acceptin la seva oferta-trampa més beneficis els reportarà, per tant tothom passa la seva farsa de processos de selecció. Aquells treballadors que acceptin les condicions draconianes hauran d’aconseguir nous treballadors per endur-se les seves comissions, generant així un frau piramidal.

S’ha de ser un voltor sense cap escrúpol per tal d’aprofitar-se de l’actual situació de crisi, empenyent a penoses en situacions dramàtiques!

h1

Buscar Feina vs Buscar Parella/Sexe

Agost 10, 2011

Ara que, per fi, havia aconseguit estabilitzar la meva vida sentimental en la monogàmia, després de dècades de luxúria compulsiva, promiscuïtat salvatge i hedonisme efímer,  resulta que la crisi econòmica ha reduït l’arqueologia professional (i la meva carrera científica) a escorrialles, dinamitant la meva estabilitat personal un cop més.

Però ja sabia jo que tantes hores gastades navegant en el turbulent mercat sexual no podia ser en debades i que alguna utilitat econòmica li acabaria trobant! Si he estat capaç, durant lustres, de cercar futuribles Princeps Blaus en bases de dades i xats trufats de musculoques semianalfabetes i dives de tot a 100, com no he de poder trobar una feina adient a les meves expectatives i habilitats, per molta crisi que hi hagi?

Estic del tot convençut que el mercat laboral i el sexual, no son pas tan diferents. M’explico:

1.- Currículum vs Perfil personal: Quan vas a lligar sempre menteixes un xic sobre tu mateix, amagues defectes, sobredimensiones qualitats i guarneixes amb eufemismes les mancances. Doncs d’això es tracta! Jo tenia diversos perfils personals a les webs de sexe, en funció de la oferta conjuntural: en alguns mostrava la meva versió més romàntica, en altres una vessant més morbosa. Doncs amb el Currículum igual! Que ja no volen arqueòlegs especialistes en arqueozoologia del Paleolític Mitjà? Doncs ara soc un “Gestor Cultural, comunity manager i especialista tècnic en difusió de Patrimoni” i no és cap mentida!

2.- Separar el gra de la palla: De la mateixa forma que un freak supernerd i bavós sexual s’intenta fer passar per un dandi mariculta a Internet, moltes empreses explotadores i fraudulentes camuflen places d’esclau a galeres amb irresistibles ofertes i suculents sous. Sempre cal investigar pel teu compte a que es dedica realment aquella indústria. LLEGIU AQUÍ un exemple d’oferta falsa d’una empresa estafadora que corre per Internet; ahir mateix em van trucar interessats en el meu currículum, sort que em va donar per buscar-ho!

3.- No t’infravaloris, ja ho faran els altres: A tots ens ha passat: veus un Adonis entrar per la porta i apartes la mirada convençut que mai estaràs a l’alçada d’un mascle com aquell, perdent potser la parella de la teva vida, sense donar la oportunitat a que sigui l’altre qui ens descarti. Doncs amb el treball igual! Si jo crec que podria dirigir un Museu, administrar una galeria d’art o gestionar les xarxes socials d’una multinacional, perquè no els hi puc enviar un currículum? Els caps de Recursos Humans son els encarregats de valorar-ho, no jo!

4.- Primera Cita vs Entrevista de Treball: He arribat a la conclusió que no hi ha gaire diferència: en ambdós casos t’has de vestir molt formal, quedes amb algú que no coneixes de res però has contactat prèviament per mail o telèfon i bàsicament t’has de vendre. Clar que en una cita romàntica no es gaire recomanable que treguis a relluir la teva experiència passada i en una entrevista de feina pots anar directament al gra parlant del “marro” sense haver de trencar el gel divagant sobre futileses. No seria descartable incloure els tests psicotècnics en la busca de parella, facilitaria molt la feina!

5.- Aprendre a dir “NO!”: Això és el que porto pitjor. De la mateixa forma que m’han acabat practicant fel·lacions engendres monstruosos a qui no vaig saber expressar la meva negació amb prou vehemència, he acabat anant a entrevistes per feines que m’horroritzaria practicar. Soc molt nerviós i pessimista, em desespero amb facilitat, així doncs he de treballar aquest aspecte, relaxant-me i pensant que SI hi ha feina en Cultura, de la mateixa forma que SI hi havia un Príncep Blau per mi. Però no descarto que dintre de poc em veieu entrant a casa vostre per vendre-us una Bíblia Mormònica …tot dependrà del meu grau de pessimisme!

h1

Adeu Arqueologia Catalana!

Juliol 27, 2011

Descansa en pau, Arqueologia Catalana

Quan vaig acabar la carrera i em vaig llençar de cap al meravellós mercat laboral de l’arqueologia preventiva, allà per 2005, la bombolla immobiliària estava el el seu auge esplendorós, semblava que la construcció era una gallina dels ous d’or sense fons, on encofradors i camioners borderline sense cap titulació vorejaven els 5.000 euros mensuals. Doncs bé, en aquell moment jo cobrava 711 euros (amb una llicenciatura eh!!) contracte d’obra i servei i sense més lot nadalenc que una trista espelma. Us podria citar, com a detall morbós, que vaig fer de guia en un Museu local on em pagaven 4 euros la hora (menys d’un terç que la senyora de fer feines) i m’havia d’estudiar de memòria unes 50 pg diàries.

Si aquestes eren les condicions laborals en el moment econòmicament més òptim, no us vull explicar que va començar a succeir a partir de 2009 amb el tsunami de la crisi, quan em vaig quedar sense feina per 1r cop durant un més. Doncs imagineu-vos com estan ara les coses un cop s’ha instal·lat al poder la dreta neoliberal amb nul·la sensibilitat cultural: si a Sanitat i Educació les retallades son  draconianes, el Patrimoni Cultural directament podem dir que ha passat a millor vida.

Deia Nietzche que la història és circular i que estem condemnats a repetir-la; jo em quedo amb la idea de Marx  que en realitat els fets succeeixen dues vegades, una com a tragèdia i una altre com a comèdia. Doncs si, torno a estar a l’atur! Si la meva primera estada a l’INEM la vaig viure amb un intens dramatisme, degut a les turbulentes relacions personals  i econòmiques que van rodejar aquell tèrbol assumpte, ara m’ho miro amb el meu somriure sarcàstic als llavis i un suculent finiquito a la butxaca.

Bravo especuladors! Felicitats constructors sanguinaris! Us heu sortit amb la vostra. Em trec el barret, xapeau! Finalment després de tants anys fent-vos la punyeta, aturant excavadores cada cop que apareixia una resta de ceràmica,  replantejant els vostres plànols per conservar viles romanes i suportant assetjaments constants en cada visita d’obra, ens heu guanyat la partida. Ja us podeu quedar amb els vostres magnífics solars, morts de fàstic i plens d’herbotes. Ah! Que ara ja ningú us compra els apartaments? Oi, quina pena més gran!

Ja m’he acomiadat altres cops de la meva professió i després m’he hagut de menjar les paraules, així que aquest cop m’estalviaré lacrimògens espectacles: La mort de l’Arqueologia Catalana estava més anunciada que la d’Amy Winehouse i ja m’han passat les ganes d’assistir al funeral i fingir cara de pena, com si encara guardés el menor sentiment envers el difunt, assassinat per tantes mans alhora que resulta sorprenent com ha resistit tant. I si mai reviscola, ja ens retrobarem!

Jo ja tinc prou feina replantejant-me un cop més qui soc i que vull fer amb la meva vida laboral a partir d’ara! Alguna suggerència?

h1

AUTOEPÍSTOLA: Els temps estan canviant

Març 3, 2010

Estimat Arqueòleg:

Disculpa la meva imperdonable falta de celeritat en la resposta la teva carta! Sé que no és excusa, peró has de saber que els temps estan canviant. La meva vida quotidiana s’ha sumit en una vertiginosa voràgine laboral que ha eliminat completament qualsevol espurna d’oci o vida social de la meva agenda. Peró no em puc queixar pas! Tinc feina i això és més del que poden dir molts dels meus companys de professió.

I ja em veus a mi, (qui ho havia de dir!), independitzat en un dúplex i compartint pis amb un hetero futbolero! No et pensis, té les seves avantatges: sap arreglar ordinadors o electrodomèstics i el seu caràcter de tranquil·litat absoluta és la perfecta compensació al meu ansiós nerviosisme histèric que em caracteritza. No entenc com no se n’adona que per molt que cridi, els jugadors de futbol no el sentiran mai a través del televisor… peró, en fi, si ell és feliç així…

No sé si sabràs que aquest dissabte es compleix un any de la meva monogàmia!! Si, si, com ho sents 365 dies, 525.600 minuts, 31 milions de segons! Una veritable revolució sexual. Et preguntaràs si trobo a faltar les àrdues jornades de cacera nocturna que fèiem plegats en busca de carn fresca que dur-nos a la boca… doncs no! Aquell capítol de la meva vida em sembla com un borrós conte mal explicat, com un somni esbiaixat i enfosquit.

Si, els temps estan canviant… i molt! M’agradaria entretenir-me explicant mil anècdotes succeïdes en els darrers mesos, recrear-me en detallar cada minúcia de la mudança, ressenyar mil ensucrades nyonyeries de la meva feliç vida de parella o assajar un cop més el meva sobreactuada postura dramaqueen per tal que et compadissis del meu esclavatge professional.

Peró no! He decidit que el meu passat no m’interessa, ja em costa prou esforç estudiar els remots temps prehistòrics com per afegir-hi els meus propis records. La nostàlgia és una perillosa i falsa amiga que et sedueix per tal que miris enrere i et converteixis en estàtua de sal, atrapat en un laberíntic bucle infinit sense sortida.

Atur, poligàmia, borratxeres de kalimotxo al parc, correfocs, campaments, cases okupes,frustracions superades i anhels inasequibles… quedeu-vos on sou, convertiu-vos en restes de la meva arqueologia personal, tancats en urnes de cristall en el museu del oblid, on fer fugisseres visites llampec. Ja no formeu part del meu equipatge vital!

Els temps estan canviant i jo no m’ho vull perdre! Vull ser la flama fugissera a la que mai podrà enxampar la ma del passat, l’encarnació de la modernitat, la revolució permanent, la inasequible transgressió eterna.

Doncs res Arqueòleg, et deixo de nou, doncs el breu parèntesi que m’ha concedit el jaciment toca a la seva fi!

Fins a la pròxima!

h1

Apedaçant la Crisi

Mai 12, 2009

caridad

En el Regne dels Quatre Milions d’Aturats, abans anomenat Espanya, avui s’ha celebrat el debat sobre l’estat de la nació, en el que el nostre abatut i desgastat President ha anunciat noves i estel•lars propostes per seguir allargant la agonia i demorant un xic la inevitable destrucció diària de llocs de treball.

Zapatero ha promés una bateria d’intervencions directament plagiada del programa del PP: subvencionar compres de cotxes i rebaixar impostos a les empreses. Ni una paraula, ni un trist gest cap a les persones que no cobren ni un euro del atur perquè ja l’han esgotat. Ni una miserable  idea innovadora encaminada a reconduir el nostre mercat de treball.

La prova més evident que l’estat està malbaratant els recursos públics  amb il•lusions efímeres la he viscut jo aquesta setmana en la pròpia carn: dilluns passat vaig ser contractat per tal de realitzar una excavació arqueològica emmarcada dins del anomenat “Plan E para el estímulo de la economía y el empleo”, en el que el Govern central s’ha deixat 11.000.000.000 euros.

Doncs bé, després de nou dies de treball demà torno de nou a estar al punt d’inici: l’atur. Resulta d’una evidència pueril que aquesta milionada ha servit tan sols per donar un petit respir a les constructores que, durant uns dies, tindran un lloc on col•locar els seus treballadors, ja sigui remodelant un parc o canviant una vorera.

Però seguim amb les mateixes deficiències estructurals que sempre: un mercat laboral basat en l’esgotat monopoli de la construcció, baixa competitivitat industrial i escassos recursos en investigació, educació, innovació o cultura.

Jo no sé quina és la solució real a aquesta dramàtica situació, no he estudiat econòmiques, ni disposo d’un seguici d’assessors a sou públic, però salta a la vista que trampejant amb mesures a curt plaç no arribarem gaire lluny.

I si, encara podem donar gràcies que no és Rajoy l’encarregat de treure’ns les castanyes del foc, ja que ara mateix tindríem acomiadament gratuït, jornada laboral de 70 hores, sous mínims de 3 sugus amb un xiclet i liberalització de sanitat i educació.

En fi! Demà passat a buscar feina per 3r cop en el que portem d’any!

PD: Al cap de 15 minuts d’escriure aquest post m’han trucat d’una altre empresa! Dijous començo un nou projecte!