MICROCRÈDITS: El fracàs de la solució liberal a la pobresa.

L’any 2006 Muhammad Yunus va guanyar el Premi Nobel de la Pau gràcies a una proposta per acabar amb la pobresa al tercer món que, sorprenentment, estava inspirada en els principis del liberalisme més ferotge: ell va fundar una ONG bancària, el Banc Grameen, per tal de deixar petits préstecs de diners a treballadors cooperants, majoritàriament grups de 5 dones molt pobres que no tenien avals, per tal que aquestes desenvolupessin el seu propi negoci i, un cop obtinguessin beneficis poguessin retornar el crèdit amb interessos.

El banc es va fundar a Bangladesh després d’una gran fam l’any 1973; el 1983 va deixar d’estar regulat i subvencionat pel Govern, esdevenint una companyia privada, acceptant dipòsits financers i va començar a invertir en companyies elèctriques, telefòniques o tèxtils.

El 2006, quan se li va concedir el Premi Novel, les dades del banc no podien ser més espectaculars: el 98,85% dels crèdits eren retornats, tenia uns 7 milions de clients i movia uns 4.600 milions d’euros. Yunnus va arribar a afirmar que “algun dia els nostres aniran als museus a veure que era la pobresa”, al mateix temps que proposava un nou model d’empresari que busqués al mateix temps “els màxims beneficis i els millors nivells de benestar per a la societat”. Federico Jimenez Losantos es desfeia en elogis cap a ell.

A mi, a primera vista tot plegat ja em va fer mala espina: un banc ONG? màxims beneficis i benestar social alhora? crèdits per tothom i sense cap mena de control públic? Tot i així, com desitjo fervorosament la fi de la pobresa al món per sobre de totes les ideologies i dogmes, vaig donar un vot de confiança a aquest peculiar sistema econòmic, a veure que tal..

Doncs bé, resulta que arribats a 2010 la cosa ja no pinta tan bé, diversos reportatges apareguts a The Washintong Post, The New York Times i a la televisió sueca alerten que:

-La taxa d’interès dels microcrèdits ha augmentat en uns índex del 25%  fins a un 100%, la majoria de gent ha deixat de pagar, les institucions públiques han denunciat les pressions dels prestamistes i els diaris ho han relacionat els altíssims nivells de suïcidis entre els deutors

– El periodista suec Tom Heinemann denuncia nombroses operacions irregulars als comptes de Yunus, com la desviació de 74 milions d’euros a altres empreses d’assegurances de la seva propietat i que res tenen a veure amb les finalitats filantròpiques del Banc Grameen.

– El Financial Times situa als grans grups financers mundials al darrere dels microcrèdits, explicant també com s’impulsa des dels activistes socials la necessitat de tenir un crèdit a tota costa, per posteriorment establir  tota mena de pressions brutals per poder cobrar els interessos. El diari va arribar a comparar aquestes operacions econòmiques amb el règim nazi.

Podem afirmar. doncs, que no, que el liberalisme i la banca mai han tingut el més remot interès en acabar amb la pobresa, ans al contrari. Préstecs per obrir negocis al tercer món? D’acord però amb unes condicions: la banca ha de ser pública o sense cap ànim de lucre, les taxes d’interès han de ser molt baixes, la regulació requereix ser legal i transparent per part de l’administració estatal i els seus beneficis s’han de destinar íntegrament a millorar el mateix sistema o a crear benestar social.

EXTRA!! Losantos i Vidal abandonen la COPE!

Noticia Bomba!!! Segons informa el diari digital “El Confidencial”, els periodistes humoristes Federico Jimenez Losantos i César Vidal abandonaran la cadena religiosa Cope abans del proper estiu. I segons sembla es un rumor molt fundat! E-noticies també s’en fa ressò

Realment és una veritable llàstima que aquestes criatures sorgides dels averns més profunds de la caverna cristianofeixista deixin d’amenitzar els nostres matins! Qui es llevarà ara amb la corresponent dosis de mala hòstia? De que riurem i ens escandalitzarem ara? Quina gran pèrdua per als programes de sàtira com APM o El Intermedio!

Cal recordar que Losantos cobra 800.000 euros de l’esglesia catòlica per vomitar odi i que ha perdut querelles davant els tribunals per insultar a Gallardón, ERC o al jutge Juan Carlos Farlo i que fins i tot el mateix Rei ha demanat que marxi.

Doncs res, com a homenatge a aquestes dues estrelles del anti-periodisme i de la absència total d’ètica, avui una petitíssima antologia de ls seus deliris més aberrants amb els que han escopit a diari sobre la decència humana, sense treva ni compassió!

“Tal y como está el panorama político español, está justificado un golpe de estado como en el 36, para recobrar la cordura en el reino de España.

Los países occidentales tienen fuerza militar de sobra para aplastar y, si llega el caso, exterminar a cualquiera que amenace su supervivencia.

El franquismo fue quien trajo la democracia a España. si no suena evidente es por culpa de la LOGSE

Hace 40 años había mas libertad en Barcelona, y eso que era la dictadura

Esto es lo de simpre, los moros utilizando a los negros para machacar a los blancos y destruir dos ciudades cristianas” (sobre los asaltos a las vallas de Ceuta y Melilla)

El pacto de la ETA con el PSOE es el del PSOE con la ETA, y que ambos, como fuerzas más visibles del izquierdismo y el nacionalismo, han pactado la marginación y destrucción del PP como único partido nacional español, y que con esa destrucción lo que se pretende destruir es la idea misma de España.

Lo del matrimonio gay es un error, pero si hay que asistir a un casamiento entre machos, mejor verlo desde detrás, no vaya a ser…

Sin ningún género de duda, el Antiguo Testamento define la homosexualidad como una abominación que causó, por ejemplo, el castigo de Sodoma (supongo que el lobby gay pedirá un día de éstos a Dios que pida excusas por ese episodio) y el Nuevo Testamento la considera uno de los síntomas de la degeneración moral de la sociedad pagana (Romanos 1, 26-2) y una de las razones para quedar excluido del Reino de Dios (I Corintios 6, 9). No es el único pecado ni el más grave, pero, es contrario a las enseñanzas de la Biblia y, desde luego, no constituye un motivo de jactancia. No hace falta que le diga que, personalmente, comparto totalmente el punto de vista de la Biblia”

Que lástima pero adiós!!

PD: JA ES OFICIAL!!! LLEGIU-HO CLICANT AQUÍ!!

PP vs PP: Quin culebrot!

Oblideu-vos de Dallas, Falcon Crest, Nissaga de Poder o Topacio;  el millor culebrot que mai hauiem pogut imaginar és la guerra civil que s’ha desmelenat al carrer Gènova 13, edifici que un dia va ser la seu d’un partit polític anomenat PP i que actualment ha esdevingut el camp de combat d’una batalla surrealsta entre fatxes radicals i conservadors moderats amb tots els elements perqué la sèrie sigui un èxit d’audiència! Poder, intrigues de passadís, traïcions, punyalades, amors impossibles… Tot s’hi val!

Per una banda tenim a  Trotona de Pontevedra, sola i aïllada a la cúpula del seu partit amb la única ajuda de la pobre Soraya, l’ambiciós Gallardón, i alguns barons territorials i, per l’altra, el sector taliban a les ordres de la COPE i lideats per la malèfica Esperanza Aguirre, disposada a tot per tal de ser Presidenta . 

I jo em pregunto: hi ha espai al mapa polític espanyol per dos partits de dretes? Seria convenient i desitjable un PP centrat i moderat o potser representaria un perill per als progresistes, a qui, potser, ens convè una dreta ben radical absolutment allunyada de cap possibiitat de victòria? No ceieu que podria ser molt divertit tenir un partit veritablement ultra sense cap complexe i liderat per el duo Losantos-Aguirre? 

De moment aquesta insòlita crisi ens ha deixat unes declaracions tan dantesques com les d’Itrgaiz acusant a Rajoy de ser còmplice d’ETA o unes imatges veritablement impagables: per primera vegada a la història del nostre país, que jo recordi, els militants d’un partit polític democràtic s’han manifestat contra els seus pròpis liders. Can you believe it?  Que més pot passar en els propers capítols?? Quina intriga! 

Ai no, que aquest video no era!! Perdó, però es que son tan semblants que amb les presses…

PD: També parlen d’aquest tema a:

• El blog del Theo
• En la parada

 

Blogs gais de dretes: si, existèixen.

 

En un país en el que la dreta es troba representada per els elements més reaccionaris i ultres de les profunditats cavenàries, pot semblar extrany i estúpid que hi hagin persones obertament homosexuals que es posin al costat polític que ha destinat totes le seves energies a negar els nostres drets i ens ha tractat com a malalts mentals, però heu de saber que si alguna cosa ens agrada als gais és donar la nota i cridar l’atenciò.

I no estic parlant de sectors discrepants amb la línea oficial del PP, propers al sector moderat de Gallardón, no!! Les bitàcores que us presenaré a continuació son properes a la ala radical COPE- Mundo-E$peranza Aguirre. A vegades m’he arribat a plantejar si realment no pot ser tot un muntatge i en realitat son heteros camuflats o és el mateix Partit Popular fent una campanya d’imatge…    

· Fan fatal: Aquest blogger ha creat una cadena de sil·logismes a partir del fet que Alaska és amiga del talibán radiofònic ultra Federico Jimenez Losantos i col·labora en el seu programa fent una secció del cor, ergo-> es de dretes, ergo-> tota la “movida madrilenya” va ser un moviment neoliberal i els gais que segueixen les consignes de PSOE/IU en realitat estan alienats per els col·lectius GLTB que viuen de dels subvencions del Govern.
Pero a veure Reina… Alaska pot tindre les amistats que vulgui, però bé que es manifesta el dia del Orgull al costat dels teus teves odiades asociacions i dels partits d’esquerres, que han estat qui ha aconseguit que ens donin els nostres drets, mentre el teu estimadissim Federico deia aquella mítica frase de “este Gobierno solo habla con catalanes, maricones y terroristas, a ver cuando lo hace con gente normal“. I la movida, estimada, estava promoguda per Tierno Galvan alcalde socialista de la capital.

· Aquiles en Madrid: Un blog d’un gai ultraespanyolista que ridiculitza als homosexuals d’esquerres (“mariprogres” i “maris de Chueca“, ens anomena) i diu que ens hem venut a un president pro-etarra únicament a canvi del matrimoni, que ha estat com un xantatge emocional per segrestar la nostre conciència i comprar el nostre vot.  Segons ell fer lleis contra la homofòbia és atacar la llibertat d’expressió i els temaris a favor de la igualtat de drets a “Educació per la Ciutadania“, és manipulació pro-comunista.
En fi, hi ha d’haver de tot en aquest món, però realment sento pena i llástima veient com algú malgasta el seu temps i talent llençant-se pedres sobre la seva teulada amb tanta dedicació. Segurament Aquiles seria molt feliç al franquisme amb les Lleis d’escandol públic i de “vagos y maleantes” emprades per ficar a la presó a qui es saltés la moral cristianofeixista.

· El camino de la felicidad: Aquest blogger defensa que no s’haurien de destinar tants recursos a les campanyes contra el VIH dins la comunitat GLTB per tal que s’ens deixi d’equiparar amb malalts; creu que hauriem de trencar amb la  imatge de promiscus i donar un gir cap a la monogamia, alhora que condemna la persecució dels gais  Cuba, que utlitza com a paradigma per ficar al mateix sac a stalinistes, IU, PSOE i a tot aquell que no pensi com ell.
S’em posa la pell de gallina quan escolto arguments contra les campanyes de preveció sexual; els arguments pro-monogàmia em semblen respectables però és una opció personal igualment respectable que la promiscuïtat i finalment dubto que hi hagi ningú als partits d’esquerres que vulguin implantar res semblant al castrisme al nostre estat.

A veure, per una part m’en alegro que dins del PP hi hagin secotrs obertament gais, tan de bo algun dia aquest partit ens deixi de tractar com una lacra i no representi una violenta amenaça a la nostre dignitat, però es evident que avui no és així, ni molt menys.
No crec que calgi recordar les cosntants declaracions homofòbiques els liders populars (qué donaria tema per 20 posts) per evidenciar com d’errats estan aquests miserables traidors i quintacolumnistes. I jo com a gai no puc deixar de demanar el suport per els partits que han fet bandera de la nostre causa i recordar-vos que els drets es defenen amb el vot.

PD: Tinc un troll!! Siii! Llegiu els comentaris i ho veureu!