Posts Tagged ‘fan’

h1

Tipologia de comentaristes en un blog

febrer 2, 2011

Avesat a batre els meus propis rècords, em va passar completament per alt que aquest blog ha superat tranquil·lament la xifra de 10.000 comentaris aprovats, la qual cosa equivaldria perfectament a un llibre de mides considerables si mai, en un atac d’incontrolable  bogeria, em donés per imprimir-los tots.

Entre aquestes desenes de milers, resulta molt difícil recordar-ne un en particular, assenyalar amb el dit aquell que m’ha fet més il·lusió o, per contra, el que m’ha regirat les vísceres fent regurgitar, de pur fàstic, l’esmorzar del dia abans, així doncs he optat per celebrar la nova fita de la millor forma que sap fer un professional de l’arqueologia: classificant i etiquetant els diferents tipus segons el seu grau d’afecció/desafecció envers la meva persona. Com tot intent de crear un ordre dins el kaos peca de generalista i de poc, faltaria més!

TALIFAN: Cheer Leaders incondicionals que solen pomponejar les meves opinions, ampliar les meves dades, em recomanen al seu blog i twittejen els meus articles. És igual del que parli, per molt cutre que sigui el post, sempre em quedaran les seves aportacions per consolar-me. Les puc comptar amb els dits d’una ma, però son la meva darrera esperança quan em falla la inspiració i saben que jo també soc talifan de les seves webs!  GRÀCIES!

COMENTARISTA HABITUAL: Sol passar-se per aquí, encara que sigui a saludar, alguns cops coincidim amb un punt de vista i altres ens trencaríem la cara, però quan  no en noto la seva presència  em falta l’aire. Algunes ja portem anys i anys compartint punts de vista i fins i tot us he arribat a conèixer en persona. NO EM FALLEU!

LECTOR NO COMENTARISTA: Segons les dades estadístiques de WordPress, per cada persona que em comenta, 10 em llegeixen en l’anonimat de la xarxa sense deixar la menor petjada per pura timidesa. Sé que algunes sou més habituals que els talifans, però  dissortadament pel blog, ens priveu de participar en la discussió. UNA VERITABLE LLÀSTIMA!

COMENTARISTA OCASIONAL: En realitat ella estava buscant la recepta del suquet de peix a Google i, aprofitant la ben entesa diu la seva. BENVINGUDA!

LADY SPAMER: És una comentarista no lectora a qui li dona  igual si parles del darrer disc de Morrissey o de les eleccions al Pakistan, ella ha vingut a fer propaganda del seu dogma fabulós on tot comença i acaba. I PUNT!

MARIPEDANT: Lectora que ha confós el meu blog amb l’Enciclopèdia Diderot i creu que estic obligat moralment a fer una exhaustiva Tesi Doctoral per cada post; es posa histèrica davant el menor error de cita, comença a vomitar bilis si una data és incorrecta i el seu cap dona voltes quan veu un nom mal escrit. NO TENIU ALTRE FEINA?

WALPURGI: Aquella suposada amiga tan fabulosa i divina que el 2006 va prometre passar-se pel teu blog i no ho ha fet fins avui, deixant un comentari posant-te a parir de forma visceral, afirmant que tu abans molaves, que estas acabada, que et repeteixes més que Verano Azul i que l’únic que provoques son badalls. AMB AMIGUES AIXÍ, QUI VOL ENEMICS?

TROLL: Un comentarista habitual amb una  tendència ideològica oposada diametralment a la meva i que entra a provocar, polemitzant per cada detall, creant discussions estèrils, dubtant de les meves fonts i cercant faltes d’ortografia. He acceptat que formen una part imprescindible de la vida democràtica i de la salsa blogger, tot i sospitar que algunes estan a sou d’Artur Mas. GRÀCIES PER DONAR-ME VIDILLA!

ASSETJADOR: Un troll que ha perdut totalment els papers davant les meves provocacions i s’obsessiona amb la meva persona, bombardejant-me amb vomitives amenaces i comentaris  ultra-ofensius, intentant esbrinar dades personals meves i fent-se passar per altres comentaristes. AFORTUNADAMENT TOTES LES IP QUEDEN REGISTRADES!

Anuncis
h1

Orgull de FAN

Juliol 28, 2008

Anava jo tan feliç creuant el centre de la meva ciutat , a punt de tornar a la meva dolça llar, quan la meva mà s’ha desplaçat al fons d’una butxaca dels pantalons, buscant el mòvil, l’encenedor o un cigar potser, tan és. La questiò és que els meus dits han ensopegat amb una petita peça de plàstic plana i de pocs centímetres… SIII!! No m’ho podia creure! Havia estat allí tota la setmana, esperant al aguait que jo la trobés! Quan ja la donava per perduda ha tornat a mí la pua que Morrissey em va llençar a la má en el seu passat concert a Madrid! Perfí he aconseguit superar aquest trauma teenager!

Ara em direu que no és més que un absurd delriri mitoman pròpi d’una pija a l’edat del pavo, però heu de saber que a mi m’agrada molt ser fan de persones i coses. Que té de dolent?

La veritat és que quan em fascina una cançó, un llibre o una pel·lícula, no puc deixar-me de preguntar qui és la persona que hi ha el darrere, quines son les seves influències, quines son les circumstàncies vitals que l’han dut a la sublimació d’aquella obra que tan admiro, el context artístic i vital que porta a un vulgar individu ,un bon dia, a crear una meravella del art.

I la veritat és que, a diferència de molts altres fans, soc incapaç de jutjar objectivament la vida d’un artista,si la seva obra m’apassiona. M’és igual que Alaska col·labori amb Jimenez Losantos, que Guns’n Roses tinguessin una cançò homòfoba o que Courtney Love sigui una ionki acabadíssima; si aquest és el caldo de cultiu necessari per a crear joies com “Me odio cuando miento”, “Don’t Cry” o “Violet“, benvinguts siguin! O és que algú posaria en dubte la bellesa dels monuments romans pel simple fet que van ser edificats amb ma d’obra esclava?

En el moment que em fascina un autor no em puc satisfer amb un petit xarrup de la seva obra, la meva insaciable voracitat cultural necessita més i més, fins a devorar filmografies, discografies i bibliografies senceres i quasi sense respirar. No us podeu imaginar quin orgàsmic plaer recorre la meva espina dorsal quan he aconseguit, per fi, empassar-me sencerets els 14 films d’Almodovar, els 7 llibres de Lucia Etxebarria o els 27 àlbums d’estudi de David Bowie, comprovant per mi mateix els seus altibaixos creatius, o les seves diferents fases artístiques.

Doncs res, vaig a guardar la pua en un lloc ben segur, no fos cas que la torni a predre!