El retorn de “Sota Terra” a TV3

Desconec si l’equip de “Sota Terra”, el reality show arqueològic de TV3, va llegir les meves crítiques (llegiu-les aquí i també aquí) que en vaig fer a l’anterior temporada (em consta que alguns membres si ho varen fer) , però una cosa està clara: no n’han fet ni el més remot cas. La nova entrega de les aventures i desventures televisades dels meus companys de professió no aporta cap novetat destacada, més enllà de que Eudald Carbonell ara llueix barba i no bigoti. Reiteració absoluta en tots els  encerts i mancances, en un format que ja ens comença a deixar un regust a “deja vu” i que ha perdut tota capacitat de sorpresa.

Si bé es manté la filosofia materialista i científica, defugint i trencant l’esbiaixada visió popular de la disciplina que va prostituir Inidiana Jones, així com les sempre profundes reflexions de Carbonell, ens trobem altre cop amb l’inoportú i histriònic Femí Fernandez, absolutament fora de lloc; excavacions de 3 dies a corre-cuita; peces que surten sospitosament restaurades del jaciment i una mancança d’explicacions sobre el perqué de les metodologies i estris concrets. Mira que seria senzill d’esmenar aquest llast.

Això sense esmentar uns diàlegs i expressions un xic sobreactuades, però els hi perdonem, ja que jo soc el primer en fer salts d’alegria quan trobo quelcom destacat en una excavació. Gemma Caballé, com sempre encertada i divertida.

En aquest primer episodi s’ha abordat de forma molt correcte una de les disciplines menys conegudes i practicades de la recerca arqueològica, la subaquàtica. Un plaer veure com es desenvolupen aquests tipus de recerques en un medi tan inhòspit, doncs està clar que a la vida real poques vegades tindrem la sort de veure-ho. Quina facultat o empresa disposa d’un vaixell i escafandres per anar a prospectar? Els 4 funcionaris del C.A.S.C i gràcies!

També m’ha agradat força l’esment a l’espoli arqueològic i el mercat negre d’antiguitats, una pràctica delictiva i destructiva, desgraciadament molt estesa, davant la qual hem de realitzar una tasca didàctica de prevenció, explicant que robar un objecte d’un jaciment pot suposar la destrucció de la interpretació de tot el passat col·lectiu i que el patrimoni històric és una propietat pública i social.

L’horari- Diumenge en Prime Time després del 30 Minuts i competint contra Aida i la setmana vinent contra Salvados, està molt bé, però la seva audiència va ser d’un escarransit 7,8%, fet que m’impulsa a pensar que en breu serà rellevat a intempestives hores de la matinada.

Finalment manifestar la meva sorpresa per com es va extreure un calibrador de canons del vaixell: sense ubicar topogràficament, ni separar per unitats estratigràfiques, ni realitzar cap mena de fitxa o dibuix. Esperem que no es repeteixin les patinades èpiques de l’any passat, oi Yannis i Owen?

PD: Si us ho vàreu perdre ho podeu veure online CLICANT AQUÍ

SOTA TERRA: Valoració Final

Doncs si, finalment el passat dilluns va concloure Sota Terra, aquesta barreja de reality show i documental que ha abordat l’arqueologia catalana a TV3. Com ja vaig valorar les llums i ombres del format de programa arran de l’emissió del primer episodi, avui tan sols analitzaré la seva evolució, així com les diferents pol·lèmiques que l’han rodejat constantment.

He de dir que he estat un veritable addicte incondicional i que m’he empassat senceres totes i cada una de les expedicions  de recerca, doncs no passa sempre que dediquin un programa al teu ofici, protagonitzat per amics o companys de facultat. I si ha servit per que molts dels meus amics i familiars entenguin un xic més la meva professió, doncs ja em dono per satisfet!

AUDIÈNCIA

L’equip dirigit pel mediàtic Eudald Carbonell va debutar a les pantalles amb un 21% d’audiència (unes 678.000 persones), fet que el va convertir en el programa més vist de la jornada a Catalunya. Aquestes magnífiques dades, però, no es varen tornar a repetir i cada dilluns el percentatge de teleespectadors  ha anat minvant fins a arribar al mínim històric del 6% (138.000 persones) aconseguit el 23 d’Agost, quan es van emetre dos episodis, un d’ells quasi a mitjanit. A la darrera emissió, quan han recuperat la franja horària de “prime time”, han repuntat fins al 14,2% (404.000 persones).

Sens dubte l’absurda decisió de TV3 de situar el programa per darrere de l’enèsima reposició dels viatges de Mikimoto buscant catalans arreu del planeta, ha tingut molt a veure en aquesta sagnia de popularitat, però també es cert que el format no ha acabat d’enganxar del tot amb els espectadors. Una llàstima!

CRONOLOGIA

Dels 13 programes emesos 3 s’han dedicat al Paleolític, 4 a l’antiguitat ibèrica o romana, 3 a època medieval i 4 a cronologies modernes o contemporànies.

A primera vista el que destaca clarament una ignominiosa omissió: on és la Prehistòria recent? Catalunya disposa de nombrosos jaciments excepcionals neolítics i de l’edat dels metalls: les Mines Neolítiques de Gavà (les més antigues del món), el poblat lacustre de la Draga, dins l’estany de Banyoles (l’únic on es conserva la fusta i la cistelleria intactes), així com centenars de coves sepulcrals, dòlmens, cistes i altres monuments megal·lítics com l’Hipogeu de Dosrius on es varen recuperar centenars d’individus morts per una massacre.

En segon lloc: calien 4 episodis a excavar jaciments de cronologies recents? No conec absolutament ningú especialista en arqueologia del segle XIX, no diguem ja del XX o del XXI. Quina necessitat hi havia d’excavar en una colònia tèxtil que encara resta en peu,on tenim fotografies i testimonis? Quin sentit té anar amb un detector de metalls a buscar bales de la Batalla de Talamanca (1714)  de la qual en tenim una documentació exhaustiva? Calia remenar un abocador d’escombraries per saber que als anys 80’s es reciclava menys i es menjava més a casa? Si, si, tot forma part del patrimoni i tota resta material ens ajuda a comprendre el passat, però  amb un sòl episodi ja hauria quedat clar!

POLÈMIQUES I FICADES DE POTA

Quan s’intenten fer projectes d’investigació històrica en tres dies, passen coses com aquestes…

TOP 1- El dia 10 d’Agost el diari ABC publicava un article on s’acusava al programa de frau i ridícul històric ja que  en el segon episodi s’havia interpretat un gravat en una paret com una inscripció d’uns Brigadistes Internacionals, on es podia llegir “OWEN I YANNICK; doncs bé, en realitat els havien fet dos nens fa poc temps, concretament els nebots del propietari del terreny de 7 i 10 anys respectivament. La ficada de pota és de campionat i més si tenim en compte que va vindre dels Estats Units el fill del suposat Brigadista Owen, tot emocionat davant la falsa inscripció.

TOP 2– El dia 1 de Setembre el diari Avui es feia ressò de la denúncia que ha realitzat l’empresa d’arqueologia Verclus sobre el programa, acusant-los de vendre com a novetats unes descobertes sobre l’Aqüeducte Romà de Barcelona, que en realitat ja estaven publicades en un informe realitzat per ells, que òbviament en cap cas es va citar com a font. El director del programa J.M. Andrés va contestar en el mateix diari  al dia següent que no s’havia venut la descoberta com a inèdita i que posar l’arqueologia a l’abast del gran públic es molt complicat.  L’historiador Francesc Caballé, de Verclus, va respondre a la edició digital de la noticia evidenciant amb una transcripció dels diàlegs que SI s’havia venut com una troballa espectacular la canal de l’aqüeducte, tot i estar ja publicada.

TOP 3– Rumore, rumore– Com a l’arqueologia ens dediquem 4 gats i ens coneixem tots, constantment m’han arribat rumors sobre mal rotllos entre els arqueòlegs del programa i els de les excavacions que anaven a visitar, peces arqueològiques re-enterrades d’anteriors campanyes, entre molts d’altres. Realment devem ser el col·lectiu professional més caïnita i envejós que ha existit mai, si els bombers fossin així no quedaria ni un matoll verd en tot Catalunya!

VARIS

– Fermí Fernandez SOBRAVA tant, però tant! Cada setmana tenia més ganes que algú li clavés un cop de pic al cap i callés d’una vegada!

-Genial que a cada episodi fessin experimentació històrica i receptes relacionades amb la cronologia del capítol!

–La nena pija mona que feia d’estudiant, calia que ens demostrés cada cinc minuts que es sabia de memòria la classificació de els ceràmiques romanes?

-Ha faltat més èmfasi en la feina de laboratori, així com en els processos de classificació, inventari, dibuix, restauració i conservació del material. No tot és feina de camp!

–Eudald Carbonell ha estat prou correcte i fins i tot entranyable amb les seves encertades reflexions finals.

Doncs res crec que, tot i els errors, ha estat una bona ocasió per fer difusió i socialització del nostre Patrimoni Històric, així com de la metodologia científica que utilitzem per reconstruir el passat a partir de les restes materials, allunyant al públic del sensacionalisme pseudo-històric en que sovint cauen els documentals televisius. Els animo a fer una segona temporada llimant aquests defectes!!!

Si us heu perdut algún capítol els podeu veure clicant  aquí

O, si ho preferiu, aquí la paròdia del Polònia!

“SOTA TERRA”: llums i ombres de l’arqueologia a TV3

Quan TV3 va anunciar que emetria un programa sobre arqueologia en prime time i presentat per la diva d’Atapuerca, Eudald Carbonell, una gèlida suor em va començar a recórrer l’esquena: allò prometia convertir-se un veritable atemptat contra la investigació científica de les societats del passat, perpetrant una nova caricatura esbiaixada de la meva professió.

Amb uns antecedents com Indiana Jones, 10.000, la falsa troballa de l’Arca de Noè, o algunes noticies psicodèliques aparegudes sobre evolució homínida, jo ja m’havia preparat pel pitjor, esmolant les meves urpes per tal d’esbudellar el programa i apropant-me una palangana per si havia de sortir corrents a vomitar de fàstic.

Peró en comptes d’això vaig descobrir, amb grata sorpresa, un programa prou encertat, decent, científicament correcte i entretingut que, tot i alguns punts negres que ja comentaré, plantejava al públic general i per primer cop fora de l’àmbit del documental, una visió materialista, empírica i racional de l’estudi del patrimoni històric.

A continuació procediré a ponderar les nombroses llums i alguna que altre ombra d’aquest recomanable programa!

LLUMS

->Presenta la arqueologia com una DISCIPLINA CIENTÍFICA, no com un circ de freaks buscant tresors: es parteix d’una hipòtesi, es planteja una metodologia rigorosa i encertada, es ponderen correctament les evidències empíriques i s’estableixen conclusions. Només per això ja ha valgut la pena fer el programa!

– >La excavació es real, no un muntatge televisiu amb les peces acabades de soterrar.

->Hi han línies d’investigació que no duen enlloc, cosa que li dona molt realisme; no arriben i solucionen el problema en cinc minuts.

->Els àcids comentaris de la Gemma Caballé !! (si, es amiga meva, passa algo?)

->El context històric està molt ben explicat, però espès i poc entenedor per a un públic no iniciat.

->La interdisciplinarietat investigadora: antropologia física, paleografia, diferents tècniques de prospecció i excavació, ecografies, endoscòpies i termografies del sarcòfag… això està molt bé, llàstima que siguin els únics arqueòlegs de Catalunya amb pressupost per fer-ho. Jo això tan sols ho he vist als llibres de text.

–>No busquen peces maques i espectaculars, sinó que la ceràmica és tan sols un mer instrument per obtenir informació cronològica, trencant així amb el misticisme de “la peça” creat per Indiana Jones, que tan fascina a espoliadors.

->Emprar l’orientació dels enterraments per esbrinar si la població era islàmica o cristiana és una idea brillant!

->Experimentació: Aquí van estar superbs! Reconstruir una catapulta per provar el seu radi d’abast amb diferents tipus de pedra, ja va ser per nota! Gairebé em cau una llàgrima d’emoció!

OMBRES

->Tot i el cientifisme rigorós que envolta el programa, cal fer esment al sensacionalisme fashion, tot i molt menys del que era d’esperar, aportat especialment pel presentador Fermí Fernàndez, provinent del món de l’humor i, al meu parer, no del tot adient per aquest tipus de programa.

->El fet que es plantegés la investigació en termes de “l’inici de la reconquesta catalana” era una concessió a la demagògia folklòrica, del tot sobrera!

->Tot i que la metodologia és absolutament correcte científicament i encertada pel marc de la investigació, la vaig trobar molt poc explicada a nivell didàctic: haurien de detallar que son les eines, com el teodolit, perquè es fa un georradar, o un sondeig, que és la estratigrafia… El meu company de pis, un neòfit en la matèria, no entenia res!

->3 dies??? Quina bogeria!! Es absolutament impossible fer una excavació arqueològica en tant poc temps i a sobre obtenir resultats clars. Els anàlisis del georradar triguen setmanes en publicar-se, no uns minuts! Han donat una sensació d’immediatesa que res te a veure amb el feixuc ritme de les excavacions programades

->L’objectiu de la investigació al capítol d’ahir, esbrinar la ocupació islàmica a la vall d’Àger, es presenta personalitzada en la biografia d’un personatge històric, Arnau Mir de Tost. Un error segons el meu punt de vista: la història la fan els pobles no individus aïllats, centrar el passat en una sola persona és absurd i, a més, del tot fútil i prescindible per a aquesta investigació en concret.

->L’arqueologia programada, seguint els marcs d’un  projecte d’investigació, amb prou feines representa un 3-5% dels permisos d’intervenció emesos per la Generalitat de Catalunya. Estaria molt bé que en els propers programes facin esment al 95% d’arqueòlegs que treballem a peu d’obra, lluitant contra la voracitat destructora de les obres públiques o privades, amb una elevadíssima precarietat laboral i investigadora.

Doncs res! Espero que els audímetres donin una oportunitat a aquesta encertada iniciativa audiovisual i en les properes setmanes puguem seguir gaudint de les peripècies d’aquesta troupe! El proper programa tracta sobre la guerra civil, a veure que tal!