BURKA: Entre la xenofòbia i el feminisme islàmic

En quan Zapatero va aprovar, el passat dijous, la voladura de l’Estat del Benestar vaig engegar un cronòmetre: a veure quan trigaria algun ajuntament català en aprovar alguna mesura xenòfoba i demagògica per esmorteir el conflicte social? Doncs ni 24h havien passat que el consistori municipal lleidatà prohibia el Burka i el Niqab als edificis de la vil·la.

Si, tots estem en contra de la explotació de la dona i ningú defensa que aquesta peça de roba, símbol inequívoc del patriarcat religios, sigui de lliure elecció femenina ni un mer símbol cultural. Ara bé jo estic absolutament convençut que darrere d’aquesta mesura s’hi amaga la més pura islamofòbia etnocèntrica, aquí les meves sospites i alternatives a la mesura:

->Calia? Quantes dones amb burka empren diàriament les instal·lacions públiques a Lleida? Una? Cap? Llavors a que ve aquesta mesura legislativa? No serà un cas com el del referèndum suïs per prohibir inexistents minarets? S’ha fet algun cens o estudi de camp? Igual simplement s’han deixat endur pels deliris sionistes embogits de l’agent del Mossad, Pilar Rahola, que avui deu estar desmelenada, celebrant la massacre israelita en alguna orgia de mala mort.

->La prohibició repressiva sempre es la mesura més simple alhora que ineficaç. No recorden, potser, els polítics lleidatans el procés dut a terme amb el cas de l’ablació del clítoris? Es va optar pel seguiment intensiu cas a cas amb integradors i treballadors socials, alhora que el diàleg amb antropòlegs socials per part de la Generalitat, abans d’optar per cap mesura coercitiva. Va ser un èxit i a ningú se li va passar pel cap prohibir l’entrada de les nenes mutilades a un col·legi.

-> Que s’aconsegueix deixant a les dones sense poder entrar a espais públics? Doncs que no es puguin socialitzar i culturitzar, impedint així que s’alliberin i s’emancipin del patriarcat. Just el contrari del que es pretenia-

->Catalunya és la Meca de l‘islamisme més progressista i defensor dels drets de els dones. No en va Barcelona ha estat la seu del II Congrés del Feminisme Islàmic (Actes aquí), celebrat el novembre de 2006, on 400 persones varen discutir sobre la fi del patriarcat, la re-lectura feminista del Alcora, la plena igualtat de sexes i la defensa dels drets humans. Tan sols se’n van fer ressò algunes pàgines web alternatives com nodo50. Les feministes islàmiques molesten tant a islamòfobs com ayatolás.

Igual resulta que no es pretén solucionar un conflicte, sinó crear-ne un! Substituir l’imminent lluita de classes, a punt d’esclatar, per una nova creuada per tal de salvar el cristianisme occidental. Alienar als treballadors fent creure que el culpable de la crisi no és el capital, sinó un marroquí mort de gana que suposadament li ha pres la feina. Com ja els hi va fallar l’esperpèntic referèndum folklòric, calia treure’s un as de la màniga ben aviat!

El mateix havíem vist abans a Ausch-VIC, Badalona o Llavaneres, Catalunya té la major concentració de proletariat i cal desactivar aquesta olla a pressió com sigui. No tinc cap dubte que a mida que es convoquin mobilitzacions sindicals i obreres, més nombrosos seran els Ajuntaments que aprovaran mesures destinades, única i exclusivament, a atiar conflictes identitaris i descarregar la ràbia social contra els estaments més dèbils de la societat, en aquest cas les dones immigrants.

Entrevista a Mahoma

Alguns lectors molt sensibles d’aquest blog es van ofendre per la innocent publicació d’un simple relat humorístic en el que s’insinuava, de la forma més moderada i respectuosa possible, que la Verge de Montserrat era una nimfòmana, pederasta i drogoaddicte.

Segons ells jo soc un esquerranós progre que tan sols m’atreveixo a criticar el catolicisme, peró m’acovardeixo a l’hora de fer humor amb l’islam. Doncs bé, aquí la demostració empírica que aquest tòpic trillat és absolutament fals i que estar al costat dels pobles assetjats per l’imperialisme capitalista, sionista o americà, com Irak, Palestina o Afganistan, es compatible amb la il·lustració racional i el materialisme científic. La prova definitiva que la dreta és mou exclusivament per la seva rancúnia racista, mentre que l’esquerra no s’intimida davant res ni ningú i tracta a tots els idealismes fanàtics per igual. Enjoy it!

Arqueòleg Glamurós (AG)– Profeta, en primer lloc gràcies per acceptar aquesta entrevista. Espero que no li importi que, per tal de protegir la seva imatge, l’hagem cobert amb un burka…

Profeta Mahoma (PM)- Oh m’encanta! Trobo que el burka és una roba molt sexi i pràctica! Pots anar despullat a sota i tocar-te sense que ningú se n’adoni!

AG – Peró… d’on li ve aquesta mania a que se’l representi gràficament? Es per timidesa?

PM- Es que darrerament m’he donat a la mala vida… peus de porc, pernil, llonganissa, vi… guaita quins cuixots, quin mamellam, quina papada! Buda al meu costat sembla una sílfide anorèxica!

AG– Pensava que l’alcohol i la carn de porc estaven prohibits per l’islam….

PM– Ja… bueno… tot va començar amb una indigestió de fuet d’Olot amb moscatell…en plena gastrointeritis vaig maleir els porcs i la beguda… i les meves groupies s’ho vàrem prendre al peu de la lletra!!

AG– Parlem ara del seu bestseller el Corà: té pensat publicar alguna altre obra?? Tindrà segona part? S’adaptarà al cinema?

PM- He canviat lleugerament d’estil! Ara estic escrivint un guió per un curtmetratge titulat “Menja’m la Franja de Gaza” on un grup de terrroristes de Hamas practiquen una orgia amb rabins ultraortodoxos. Segur que al festival de Canes arrasa!

AG- Precisament m’agradaria que em comentés el tòpic sobre el terrorisme islàmic i la violència exercida en el seu nom.

PM- Horrible! Jo soc un hippy kumbayà de carmanyola i foulard! Vaig a fer malabars al Parc de la Ciutadella cada diumenge. Compartir és estimar i estimar es viure! Mai mataria cap ésser humà… tan sols jueus, alguns infidels i a Pilar Rahola!

AG– Que diria doncs a Al-Qaeda o Hamas?

PM- Que deixin d’immolar-se ja, que al Paradís anem curts de verges!!

AG- Ha pensat en adaptar les normes coràniques al segle XXI?

PM– Doncs si! Estic valorant la possibilitat de canviar la ubicació de la Kaaba de La Meca a Vic, ciutat on construirem una mega-mesquita que albergarà uns 10.000.000 de peregrins islàmics l’any. La setmana vinent comentaré la idea a l’ajuntament de la vila a veure que els hi sembla…

AG- Ja per acabar: Un grupuscle de comentaristes del meu blog l’acusen de tenir poc sentit humor i no acceptar cap mena d’acudit sobre la seva persona.

PM- Ah si? Em podries donar les seves dades? Es que tinc un amic anomenat Osama Bin Laden que estarà encantat de fer-lis una brometa en persona…

AG- Oi tant! Miri en aquest full té les seves dades personals, IP, fotografia, direcció…

PD: Llegiu aquí el post “Islamofòbia i etnocentrisme“

Islamofòbia i etnocentrisme

M’horroritza veure com, darrerament, els arguments dels defensors del sionisme israelita han adoptat un caràcter perillosament islamofòbic i etnocèntric. Sense anar més lluny els meus pares, que l’únic motiu que em saben donar que justificar la massacre que està abordant l’estat d’Israel sobre la franja da Gaza és una llista de tòpics tronats sobre l’Islam.

Així doncs, i aprofitant que avui em toca estudiar el temari referent al sorgiment del Islam i l’evolció d’Al-Andalus, anem a revisar i desmuntar aquests perjudicis amb arguments racionals i objectius:

1.-L’Islam és una cultura inferior i subdesenvolupada.
-> Tothom creu, obviament, que la seva cultura és la millor i que totes les altres son inferiors. D’això ja se’n varen adonar els antropòlegs socials del s.XIX, com Boas i Malinowski, que plantejaren els principis teòrics del “relativisme cultural” segons el qual es impossible arribar a comprendre o jutjar una realitat cultural si no se’n forma part i tan sols se la pot descriure exteriorment. Els valors socials d’una cultura tan sols son vàlids per aquesta, per tant la nostre visió del món, determinada per la Il•lustració i els Drets Humans, es vàlida i aplicable per la nostre realitat jurídica i, presumiblement desitjable per les altres, però no som nosaltres a qui ens pertoca imposar els nostres principis a ningú fent gala del imperialisme moral que tenien els colonitzadors britànics al s.XIX o els espanyols a l’Amèrica llatina del s.XVI.

2.- Iran és una potencia militar perillosa per a Occident
-> Iran no ha atacat cap nació occidental des del s.V aC. El principal venedor d’armes a Iran ha estat EEUU, concretament la administració Regan (escandol del Iran Contra), durant la guerra Iran-Irak i a través d’Israel. El programa d’expansió del armament nuclear del Sha va ser completament desmantellat per Jhomeini. Els míssils Shihab-3 que se suposa que tenen, en cap cas podrien amenaçar Europa ja que el seu radi d’abast es molt inferior a la distància geogràfica amb el nostre continent. En tot cas representaria una amenaça per Israel que, òbviament, té un armament moooolt superior.

3.- Els règims islàmics son intrínsecament totalitaris, teocràtics i d’extrema dreta
-> Per començar dir que Marx i Engels van basar part de les seves teòries dialèctiques en l’historiador Ibn Jaldun del s.IX. Per continuar han existit règims comunistes o socialistes a quasi tots els països islàmics, com a Iran als 40’s o Egipte amb Nasser als 70’s.

4.- La nostre cultura Occidental es basa exclusivament en la tradició grecorromana i cristiana, no tenim cap influència islàmica.
->Noo! Cap! Tan sols petits detalls com l’àlgebra d’Al-Jwarizimi, la agricultura intensiva, la química, les aportacions a la medicina moderna d’Averrois o Ibn al-Jatib, el descobriment de la brúixola, el paper, la transmissió de la filosofia clàssica gràcies a les traduccions d’Avampace i Averrois, o l’elaboració de la primera enciclopèdia, que no va ser la de Diderot, sinó que la va realitzar Ibn Abd Rabí al s.IX (titulada “El collaret únic”) Això per no parlar de els seves aportacions arquitectòniques al patrimoni cultural de la Península, clar!

5.-Els països islàmics son profundament homòfobs
-> No discuteixo que és cert, però matisem-ho!
En primer lloc dir que no hi ha cap base en tot el Cora ni la Sunna que parli d’homofòbia, com si ho fa la Bíblia, per cert. La condemna religiosa a la homosexualitat, segons la opinió d’Abdennur Prado (Junta Islàmica Catalana), és basa en una mala interpretació d’algunes ummes en les que es defensa el rol masculí del home. De fet, existeixen corrents islàmiques que toleren el marimoni homosxual des de fa SEGLES! A Espanya, segons el “Acuerdo de Cooperación firmado entre el Estado español y la Comisión Islámica de Espanya” de 2006 es reconeix totalment el poder per establir matrimonis religiosos islàmics de caracter homosexual, cosa absolutament impensable a l’església catòlica!!
Dels 85 paisos que condemnen la homosexualitat, 26 son islàmics.Però, recordem que al mon musulmà mai ha existit un Stonewall ni un Maig del 68 i una cosa son les lleis i l’altre la pràctica: tinc amics que han assistit a orgies  gais en hotels de Teheran o que han lligat en bars obertament d’ambient a Istambul.

6.-El Cora propicia el suïcidi prometent un paradís amb verges
->No! Al contrari, el Cora especifica clarament la condemna al suïcidi i al assassinat i prohibeix l’entrada al paradís als que ho cometin! El terrorisme és un moviment de caire exclusivament polític que poc te a veure amb cap escriptura sagrada.

Dit això, abans que us llenceu a la meva jugular com hienes famèliques, dir-vos que soc ateu i rebutjo totes les religions per igual, però que abans de prejutjar una realitat tan infinitament complexa com la islàmica, que tal si ens documentem una mica?
No clar, es molt millor ficar tothom al mateix sac, sense tenir en compte que existeixen grups musulmans tan diferents com els Xiites, que prediquen una interpretació laxa i individual de les escriptures, fins als Khariqites-azaquites, que plantegen la pena de mort als infidels, pasant per els ortodoxos Sunnis, o els místics Sufís.
Es necessari un procés d’il•lustració al món islàmic? SI!
Aquest es farà mitjançant la invasió militar americana? NO, ja que el xoc orient-occident tan sols provoca un radicalisme en els principis islàmics, com es va demostrar amb la contrarevolució de Jhomeni o els moviments Talibans que han sorgit recentment com a fanatització d’una societat que, sense influències externes, ja hauria assolit el laïcisme social fa temps!