Posts Tagged ‘estiu’

h1

Que veure a París?

Juliol 31, 2010

Doncs si estimats lectors, en pocs dies… I’m trowing my arms around Paris! Per primer cop des de que al 2008 vaig visitar els cèlics paisatges Irlandesos, finalment tinc unes vacances estivals de més d’un cap de setmana! I realment ho necessitava, després d’hores i hores al sòl, amb la suor gotejant sobre els plànols que intentava dibuixar, necessito urgentment escapar de la rutina i desconnectar de l’arqueologia i l’humida xafogor barcelonina!

I que millor per oblidar la fosca Espanya de xaranga i pandereta, amant d’obscures tradicions obsoletes, així com  l’ombliguisme victimista del nacionalisme català,  que escapar-me a la capital de les llums i la raó? Aquell país si que va saber arrancar des de l’arrel a l’Antic Règim i tota la seva Familia Real, sobreposant el racionalisme de l’Il·lustració a la tradició, als privilegis feudals i al romanticisme medieval, tot i que darrere el seu republicanisme sempre hi hagi lloc per a napoleònics imperialistes i auto-proclamats salvadors de la Pàtria. La ciutat de Focault, Sartre, Proust, Guidé, Levi Strauss, Victor Hugo, Moliere, entre tants i tants genis que van fer d’aquell indret l’epicentre del glamour i la cultura durant uns quants lustres.

L’únic cop que hi vaig estar, de passada tornant de Suïssa, tindria uns 12 anys i tan sols recordo que em vaig negar a  anar a Eurodisdey, per sorpresa dels meus pares, doncs en aquella tendre edat ja sentia aversió per la nyonyeria infantiloide i vaig preferir visitar els monuments més emblemàtics de la capital francesa.

Podria haver-hi tornat en el viatge de final de curs de 3r de BUP, però com em duia bastant malament amb la resta de garrules ordinàries del meu curs, vaig anar posposant el retorn fins a una millor ocasió que mai acaba d’arribar!

I bé, durant una setmana tindré temps de sobres de gaudir amb calma i deteniment el Codi de Hammurabbi,  donar un petó a la tomba d’Oscar Wilde, recrear-me en la majestuositat barroca de Versalles, dinar a la sisena planta del Museu Charles Pompidú

Peró no em vull perdre cap experiència en aquest esperat viatge, doncs a saber quan tinc la oportunitat de tornar a passejar pels seus romàntics carrerons! Així doncs, estic obert a tot tipus de recomanacions turístiques d’aquells que hi hagueu estat; estalvieu-vos, això si aquelles referències més òbvies de les postals, ja sé que existeix la Notre Dame i la Torre Eiffel gràcies! Però de ben segur que hi ha algun racó imprescindible molt millor que els monuments evidents! Vinga, no sigueu tímids!

h1

Rellegiu als meus artistes convidats!!

Agost 3, 2008

Doncs si, tal i com ja us vaig advertir avui comença la meva voràgine estiuenca que finalitzarà el proper dia 12 d’Octubre! Fins aleshores el ritme d’actualitzacions serà absolutament imprevisible, tot i que en principi la majoria de caps de setmana estaré per aquí.

I clar, jo entenc que esteu absolutament adictes a aquest blog i si no teniu una actualització meva diaria  és  com si us faltés l’aire per respirar, així doncs us proposo que, per tal de calmar el síndrome d’abstinència, us rellegiu els articles que han anat escrivint per a aquest blog els meus “Artistes Convidats“. Una llista, que ja comença a ser força llarga, i en la que hi podem trobar tot tipus de textos, uns m’han fet pensar i debatre, d’altres m’han fet partir la caixa de tan riure i fins i tot n’hi ha que quasi aconsegueixen fer-me plorar d’emoció. Gràcies de tot cor a tots els que heu col·laborat a fer millor aquest blog! Sense vosaltres, de ben segur, avui aquesta web no hauria aconseguit (quasi) 30.000 visites en 8 mesos!

A veure quan us animeu la resta!!!

Monòleg (imaginari) interior *by Pau*

Sèries que heu de veure abants de morir *by Intrépida Libélula*

A mi m’agrada que me l’endinyin *by Marujita*

L’Abstenció a debat: Arinmir vs Me

Entrevista interactiva al cap de llista d’ICV

El Consultori Sexual *by Lily & Debby*

Decisions *by Kas*

Cameo, cameo…*by Blanco Nuclear*

Combat Filosòfic: Conjuntbuit vs Me

Sessió de Petardeo Gore *by El Niño del Exorcista*

Good As You *by Paula & Meritxell*

És l’anarquisme una ideologia de dretes?: Llibreria Llibertària vs Me

Que tingeu tots un bon estiu!!

h1

Estiu Don’t Stop

Juliol 24, 2008

Des de fa 9 anys aquest és el primer estiu en que no invertiré les meves vacances en treballar de voluntari en una excavació arqueològica programada ni en fer de monitor d’esplai en rutes, campaments, ni colònies de cap tipus.

I clar, heu de saber que jo sofreixo un terrible “Horror Vacui” agut, es a dir,  pànic al no-res, a la sensació d’estar malbaratant la meva vida en un sofà, un intens terror al previsible aburriment soporífer en que es transforma al agost la ciutat dormitori en la que visc. Així doncs el primer que vaig pensar és que el meu estiu esdevindria una lenta i macàbra tortura xinesa: més de dos dies seguits tancats a casa sense fer res i ningú amb qui quedar i ja em veia embotit en una camisa de força camí cap al psiquiàtric samboià.

Però no!! Al contrari! Encara no sé ben bé com, però miraculosament he omplert la meva agenda de forma que, si tot va bé, del 4 d’agost al 12 d’octubre no estaré ni una setmana seguida dormint a casa!! wooo hooo!

En primer lloc el meu devenir em durà a dirigir un importantissim i apassionant projecte arqueològic al costat del poble de ma mare i, aprofitant la benetesa, m’hi instalaré a viure durant la primera quinzena d’agost coincidint, a més, amb la Festa Major. El millor de tot és que es quedarà a dormir amb mi una companya de feina diferent cada setmana, la qual cosa pot provocar la divertida situació en que totes les iaies tafaneres del poble arribin a la conclussió que jo en realitat soc un “Don Juan” hetero que cada dos dies es lliga a una tia diferent. Can you believe it? Muahaha! Pot ser molt divertit!

Després de descansar un sol dia a casa, agafo el primer vol cap a Irlanda on em passaré 5 dies a Dublín i 5 a Galway. I de nou em permeto el luxe d’invocar el vostre consell, oh, estimats lectors! Per un casual de la vida algú de vosaltres ha estat en aquetsa bonica illa i em pot aconsellar que cony hi ha d’interessant per anar a visitar, tenint en compte que ni jo ni cap de les meves amigues disposem de carnet de conduïr?. Perqué un cop vàrem adquirir impulsivament els bitllets ens vam adonar que realment no tenim ni zorra de que dimonis hem d’anar a veure! A Madrid em vaig guiar quasi exclusivament per els vostres consells i em va anar molt bé!

Un cop aterri de nou a Barcelona tindré 3 dies per descansar i tornar a la feina, on es bastant possible que m’enviin un més (entre setmana) a viure a un poble de la costa catalana conegut sobradament per la seva massificació turística da baixíssima qualitat. Però clar! El dia 17 de Septembre m’en vaig cap a València, concretament al putu poble de Cheste, on Sa Majestat Madonna realitzarà el, de moment, únic macro-espectacle al nostre estat (com ara vingui a Barcelona us juro que la mato!!, tot i que sí, vale, em fa ilu veure les terres valencianes!).

I Octubre? Doncs el dia 2 comença, un any més, la cita amb el glamour cinèfil: el Festival Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror de Sitges. És evident que jo no hi puc faltar ja que, de nou, l’apartament dels meus pares es convertirà en una comuna hippie plena de sacs de dormir i, un any més, ens haurem de decidir entre les desenes de films que es projecten, si es millor anar a veure el debut de la filla de David Lynch, l’homenatge a Kubrick o la adaptació de Miquel Houquelbeq de la seva mítica novela “La possibilitat d’una ïlla“. El programa ja s’ha publicat, consulteu-lo AQUÍ.

I clar, com molt bé haureu pogut deduïr, les possibilitats que durant aquests dies jo em pugui conectar a internet i, per tant, actualitzar aquest blog, son més aviat escasses. De veritat que intentaré, per poc que pugui, anar publicant de forma imprevissible i quasi aleatòria!! Us demano tan sols que no m’oblideu i que us aneu passant de tant en quan per aquesta humil web, encara que sigui per comprovar si he conseguit sobreviure a la  meva voràgine estiuenca.

PD: La gent em pregunta que perqué no m’independitzo i jo els somric maliciosament… la meva veritable llibertat es basa en tenir un compte corrent que em permeti anar a un congrés a León avui, a un festival a Madrid demà o a adorar a la meva deesa del Pop demà passat, encara que sigui al indret més rebuscat de la nostre geografia. Una vivenda pròpia? Pa’ que? Si jo a casa quan menys hi sigui millor!