Perquè no assistiré a la Desfilada Convergent

Aquest proper dissabte el tentacle pujolista Omnium Cultural ha convocat un Akelarre de planyideres folklòriques per tal de tergiversar la realitat,  fent creure als ciutadans que la catalanisssima sentència amb la que el Tribunal Constitucional ha salvat la quasi totalitat del text estatutari és l’encarnació del diable, que els catalans som un poble escollit i que estem per sobre de la legalitat democràtica vigent, imposant els furs medievals al seu lloc. Vaja, la cara B de la concentració de Mariano Rajoy en contra de l’Estatut català quan aquest es va aprovar

Es tracta d’un mer acte electoral de CIU, sectari i excloent fins a la medul·la,  que res té a veure amb l’esperit unitari de les manifestacions a favor de l’Estatut dels anys 70. Aquestes son les raons per les quals jo NO assistiré en aquesta nova batalla de les Guerres Carlines:

1.-Perquè és una manifestació ANTICATALANA: Només algú que deprecii profundament a Catalunya, els seus símbols i les seves institucions pot gosar amagar la senyera en un segon terme i menysprear al  President de la Generalitat situant-lo per darrere de la Pancarta que, ves quina casualitat, la durà Artur Mas. Tenint en compte que Omniun Cultural viu exclusivament de les sucoses subvencions que li regala el Govern Tripartit a cabassos ben plens, és un nou acte de coherència.  I, per si fos poc, un altre grupuscle satèl·lit de CIU, la Plataforma per la Sobirania, pretén xiular i rodejar al nostre President d’estelades, per acabar d’humiliar del tot a les nostres institucions, a les que tan insulten quan no son ells els qui manen. Li haurien fet això a Pujol? No, clar, ell té els dos cognoms ben catalans…

2.- Perquè el lema supura proselitisme convergent pels quatre cantons: Una pancarta més ajustada a la realitat objectiva i que propiciaria la meva assistència seria “Els ciutadans de la única nació veritable, la Humanitat, que vivim i treballem al territori anomenat a l’actualitat Catalunya, demanem que les quatre minúcies que han quedat excloses de la fantàstica sentència del Tribunal Constitucional, siguin incorporades en futures reformes democràtiques del text constituent. Especialment les competències exclusives amb les que el Síndic de Greuges Rafael Ribó lluita contra la màfia convergent. PD: Artur Más, lladre, torna la pasta del Palau!”. Si, ja sé que queda un xic barroca, però el Passeig de Gràcia és ample!

3.- Perquè no he vist cap d’aquests catalans tan emprenyats per simbologies metafísiques moure un sol dit contra la reforma del mercat laboral, la retallada del 5% dels sous dels funcionaris, l’ampliació de l’edat de jubilació, l’aturada de les obres públiques, l’augment desproporcionat de l’atur, la congelació de les pensions, la retirada d’ajuts a embarassades, el salvament bancari amb els nostres impostos, la corrupció endèmica de bona part de la classe política i empresarial… No serà que la burgesia nacionalista vol aprofitar aquest acte per ofegar la Vaga General i la conflictivitat social?

4.- Perquè és una manifestació  EN CONTRA de l’Estatut: Tot i la presència d’alguns membres del PSC i ICV, obligats a sortir a la foto davant la imminència electoral, estic absolutament convençut que esdevindrà una bacanal d’embogits independentistes,  un akelarre de boixos nois i violentes àvies èmules de Marta Ferrussola armades fins les dents. Segons podem llegir a fòrums ultranacionalistes, s’està començant a preparar una emboscada contra qualsevol cosa que faci ferum a progressisme, socialisme o tripartit i ja es poden alar calçant els membres del govern si volen sortir-ne amb vida.

5.- Perquè hi van partits polítics d’extrema dreta, com Unitat Nacional Catalana, partit que té com a símbol la xifra 33 (Catalunya Catalana), emulant així el 88 (Hail Hitler). Aquest partit es troba format per grupuscles de violents Skin Heads i Boixos Nois que fan desfilades paramilitars. Això per no parlar d’homòfobs com Duran Lleida, messies corruptes com Laporta o racistes confessos com Heribert Barrera.

6.- Perquè després d’assistir als actes de l’Orgull GLTB se’m faria sosa una manifestació sense dragqueens, carrosses, travestis i torsos  musculosos. Clar que si el meu estimat eurodiputat Raül Romeva sortís en tanga de lluentons sobre  una majestuosa plataforma podria reconsiderar la meva postura…

I aconsello a totes les persones que innocentment acudeixin a aquest despropòsit, vagin en molt de compte amb les carteres (amb tant convergent assedegat de 3% mai se sap) i portin una armilla anti-bales, doncs la cosa té pinta d’acabar com el Rosari de l’Aurora

TOP: Reaccions inchoerents a la sentència de l’Estatut

Imagineu que jugueu un partit de futbol i guanyeu 19 a 1. Aniríeu a celebrar-ho o muntaríeu una manifestació en contra de l’àrbitre i les regles de joc?  Doncs bé, en el regne de la paradoxa, anomenat Catalunya, on la demència irracional ens ha posseït de forma col·lectiva, aquestes coses passen!

Jo pensava que davant una resolució tan favorable per als nostres interessos, pels quals ha batallat 4 anys el sector progressista del tribunal contra vent i marea, atorgarien la Creu de Sant Jordi a Maria Emilia Casas… però no ha estat ben bé així! En temps electorals el rol de victimista ploramiques cotitza a l’alça

A continuació una llista de quines han estat els reaccions més contradictòries amb la trajectòria ideològica de cada partit:

Nº 1-Partit Popular (PP)

Després de recollir 4.000.000 de signatures contra l’Estatut, votar en contra al Parlament i Congrés, recórrer la sentència al tribunal, dir que s’aproximava l’Apocalipsi, la ruptura d’Espanya, la fi de la democràcia , que es legalitzava la poligàmia, que era aberrant, comparar-lo amb la Constitució de Corea del Nord, afirmar que ens abocava a un conflicte balcànic... ara els hi sembla perfecte la sentència que avala pràcticament tot el text, excepte quatre detalls matisats. Doncs haver-ho dit !! Si era per aquestes quatre bajanades es podria haver pactat de bon començament, el text s’hauria aprovat per unanimitat i tan feliços tots!

Nº2- Convergència i unió (CIU)

Clamen contra la Constitució que va redactar Miquel Roca i per la qual van demanar el vot a favor; en comptes de fer una manifestació, que l’expulsin del partit! S’estiren dels cabells per les mel·líflues retalladetes del Tribunal, quan ells es varen carregar una part molt més àmplia del text, a condició que Zapatero els tornés la Generalitat. No està malament no?

Nº3- Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

Els màxims defensors del text estatutari, resulta que en el seu dia hi van votar en contra. Si volen la independència, que presentin una proposta de Constitució, no d’Estatut! Igual resulta que es troben amb el 19% de mitjana de vot als referèndum de fireta…

Nº4.- Partit Socialista de Catalunya (PSC)

Com es pot dir en el mateix discurs que la sentència és un èxit, que deslegitima al PP, que els quatre detallets es podran negociar per una altre banda…. i al mateix temps ser el primer president de la Generalitat de tota la Història que convoca una manifestació en contra de l’ordenament jurídic vigent? Acte en el que, òbviament, no hi haurà cap votant del PSC, sinó que serà un aquelarre de Boixos Nois i convergents exaltats, del qual tindrà dificultats per sortir-ne amb vida.

Nº5- Iniciativa per Catalunya Verds (ICV)

Entenc que Rafael Ribó pugui estar enfadat, doncs és l’únic ciutadà de tota Catalunya que es veurà afectat per la retalladeta al veure com les seves competències deixaran de ser exclusives per ser compartides. En quant a la seva reacció, demanar la repetició del referèndum, no està del tot malament si no fos perquè no hi ha cap alternativa: que fem si surt el “NO”? Tornem al text del 1978? Ens suïcidem col·lectivament? ICV hauria de recordar que el discurs victimista nacionalista no l’afavoreix en absolut i que la única forma de guanyar vots es centrar el debat polític en temes reals i objectius, no en futileses folklòriques

VALORACIÓ D’URGÈNCIA DE LA SENTÈNCIA DE L’ESTATUT

El Triomf de la Veritat de Hans Von Aachen

Finalment el Tribunal Constitucional ha dictat sentència sobre l’Estatut de Catalunya de 2006, complint escrupolosament les seves obligacions democràtiques de control legislatiu establertes a la Constitució Espanyola, aprovada amb el 61,4% del cens a Catalunya, un 24,9% més que al Estatut de Catalunya 2006, per cert.

La sentència arriba molt tard, amb un Tribunal deslegitimat per la caducitat del mandat de quatre dels seus membres i amb seriosos dubtes sobre les pressions polítiques que han enterbolit el procés, allargant-lo fins a la extenuació. I si, es cert que retallar una llei que ha estat refrenada en dos parlaments i en un plebiscit sempre es un plat de mal pair, però com deien els romans “dura lex, sed lex”.

Però deixem-nos de distreure pel paisatge dels voltants, que és que pretenen els nacionalistes d’ambdues bandes i centrem-nos en la sentència:

VALORACIÓ QUANTITATIVA: El Tribunal ha retallat 15 articles de 223, es a dir un 6% del total, molts menys dels que pretenia el PP. Ha estat, doncs, una victòria del sector progressista sobre el conservador i la millor sentència de les que es podien aprovar dins de l’actual marc legislatiu i constitucional. Els únics derrotats són aquells que volien una sentència abominable, els ultres de la sardana i el chotis respectivament, que ja treuen foc pels queixals, (llegiu els comentaris a Libertad Digital, aquí) doncs pretenien abocar-nos a  un conflicte entre sentimentalismes patriòtics tocant el terme “nació” del preàmbul, cosa que no s’ha fet.

VALORACIÓ QUALITATIVA: Els únics articles retallats son mers detalls insubstancials, anècdotes legislatives que en absolut modifiquen cap mena de relació administrativa, ni sentimental Espanya-Catalunya: Llei de caixes (uii com m’afecta!!), preferència del català en alguns usos a l’administració pública (l’únic punt mínimament discutible) i les competències exclusives del Síndic de Greuges, punt en el que estic absolutament d’acord en la retallada: com més control extern tinguin els funcionaris i els càrrecs polítics millor!

Es a dir: Espanya reconeix en si el gruix de l’Estatut: plurinacionalitat, federalisme i autogovern. Un triomf victoriós de l’entesa entre el Govern Zapatero i l’excel·lent tripartit, artífex màxim d’aquest històric text que posa punt i final per sempre més a les bizantines, estèrils i absurdes discussions nacionalistes entre les dues cavernes folklòriques patroterils entre aquells que no accepten la legitimitat de la Constitució o l’Estatut, quan els dos textos son la màxima expressió del mateix concepte: el marc de la democràcia, imprescindible per a que un sistema parlamentari funcioni.

Ja sé que superposar la objectivitat racional al sentimentalisme patriòtic és difícil en un cas com aquest, però proveu-ho! No es tan difícil. Jo vaig votar SI a l’Estatut i considero que el Tribunal ha respectat plenament el sentit del meu vot.

Òbviament durant els propers dies tots els partits d’esquerres catalans interpretaran el paper de la planyidera somicona, fent veure que no ens agrada una sentència pràcticament immaculada i objectivament immillorable. I és el que han de fer! O potser algú pensava que regalaríem el monopoli del catalanisme a la burgesia folclòrica convergent, desitjosa d’arribar al poder per tronar a facturar el 3% de les obres públiques a la seva faixa?

PREDICCIONS TAROTISTES 2010

Després d”uns dies d’exili blogger forçat per la sobtada defunció del meu PC, actualitzo per fi les meves prediccions tarotistes per aquest any que  just comença.

Heu de saber que ara meteix estic escribint des de l’ordinador del meu company de pis, sense photoshop ni corrector ortogràfic, la qual cosa, em temo, afectarà negativament a la qualitat dels posts. Espero que aquesta fase transitòria duri ben poc!

Un cop que  TOTS els lectors d’aquest blog ja han confirmat que els meus auguris per a 2009 s’han realitzat (més o menys, ja sabeu que el destí es pot canviar i aquestes coses) aquí van les meves apostes pel present curs:

PREDICCIONS TAROTISTES

Nota: He descartat totes les preguntes que son impossibles de respondre mitjançant Tarot, com ja vaig advertir al post anterior. No n’apreneu eh!! Cada any igual!

Ferran – La meva relació amb Berlin, disminuirà, seguirà com fins ara o s’incrementarà durant 2010?

-> Any molt calmat, amb poca movilitat i viatges escassos.

Clídice – El projecte que començo aquest més de gener (laboral) tindrà èxit?

-> Aquest projecte suposarà molts canvis positius al teu entorn, peró no t’omplirà professionalment.

Jonkepa– eixirem (sortirem) de la crisis actual?

-> L’economia anirà fent pujades i baixades, no tindrem un any globalment gaire bó, peró veig un equlilibri de cara a finals de curs.

Jonkepa– tornarem a patir les eixides (sortides) de to del PP?

->El PP tindrà poca sort i molts conflictes interns alhora d’establir el seu discurs pròpi. Veig una lleugera victòria dels modertats sobre els radicals.

Lu– anirà bé la relació que estic començant?

-> Tot i que estaràs insegura, i a voltes insatisfeta, l’entorn serà propici per que la relació prosperi.

Lu- tindré un bon ambient en la nova feina que començaré el 2010?

->Oi tant! Molt bó! Especialment amb les figures masculines amb un càrreg superior al teu.

Lu- tindré més canvis laborals al llarg de l’any?

-> Qualsevol canvi trencarà l’armonia i l’equilibri del teu entron laboral i et conduirà a un fracàs segur.

Pau – Son molts 600km?

-> La teva relació no es veurà afectada  especialment per la distància. Veig un equilibri sense gaires complicacions a curt termini.

Jordi -Seguire escrivint el blog?

->Ho veig difícil. Tindràs un any anímicament complicat.

Jordi- Serè capaç d’escriure i publicar algun relat?

-> No et veig amb prou forçes anímiques per fer-ho!

Jordi- Quin tipus de relació tindré amb el metge portugués?

->Complicada. L’entorn de la relació no és gaire propici. A la llarga veig possibilitats de millora.

Poney– Quin percentatge de participació assolirà la consulta sobre d’independència a Barcelona, si finalment es fa?

-> M’han sortit cartes horribles. O bé no es fa o es un fracás total i absolut.

Poney- El teu amic Carretero entrarà al parlament?

-> R.Cat treurà un resultat destacable, però molt allunyat dels seus objectius i espectatives.

Poney– El meu pobre cotxe viurà un any més (almenys un mes)?

-> El veig amb prou forces per fer-ho!

Anònim (¿Esteve?)- El món serà millor el 2010 q el 2009?

->Serà un any en el que el món buscarà l’equilibri i la feminitat. (A preguntes generalistes respostes ambigües)

Mia-llogaré aviat el que era casa meva?

-> Per tal de fer-ho has de prendre una decisió valenta, posant per sobre la raò als sentiments.

Mia- Econòmicament parlant com m’anirà el 2010.

-> Una decisió absurda et pot dur a perdre molts diners.

Mia-Creus que en el 2010 ens plantejarem, la meva parella i jo mateixa, tenir fills?

-> Si!! Sens dubte teniu tots els arcans a favor! Es el moment idoni per fer-ho!

Ferran – li donaré un cop de ma definitiu a la meva p… tesi?

->Necessites buscar un moment de calma que es produirà cap a mitjans/finals d’any.

Madebymiki- La meva economia aguantarà amb decència el 2010?

-> Altibaixos. En general no t’anirà gaire bé.

Madebymiki- Viurem mobilitzacions serioses o altercats considerables?

-> No especialment. Veig un any molt tranquil, en general.

Contjuntbuit- Podré finalment emancipar-me?

-> Tens tots els arcans a favor, però hauràs d’actuar amb prudència i paciència.

Rafa- Alguna estrella del pop morirà el 2010 a la mateixa edat que ho va fer Michael Jackson l’any passat?

-> En aquest any veig una mort horrible d’una figura musical femenina. Es tot el que puc dir.

Rafa- Belén Esteban arribarà viva a finals d’any o serà la nova Carmina Ordóñez?

-> Oi tant! No només arribarà viva, sinó que tot li anirà de fàbula. Aixó si, veig un deteriorament progressiu de la seva Salut.

Biel- Em muntaré la meva vida definitivament a Canet de Mar o el meu impuls japanòfil em portarà a tornar a marxar després d’un parèntesi per terres catalanes.

-> Veig un canvi radical en la teva vida inmediata. Aquesta circumstància t’afectarà negativament a curt plaç, peró a la llarga t’adonarás que ha estat el millor.

Biel– Trobaré finalment aquella persona que em fagi pujar als núbols aquest any?

-> Uff NO! No radicalment, NO! Et veig enamorat/embolicat d’algú que t’influenciarà molt negativament! Però MOLT!  Si veiessis quina combinació de cartes m’ha sortit començaries a còrrer!!!

Carme- Hi haurà algun canvi de feina per a mi aquest any?

-> Veig un entorn laboral molt positiu per a que aquests es produeixin, peró haurás de superar els teus pròpis dubtes al respecte.

Carme- Seré capaç de continuar la meva novel·la?

-> Tens la força de voluntat i la serenitat de la teva banda. Tans sols et falta la inspiració, que la post trobar en un viatge o en un canvi d’aires.

Carme- Podré recuperar temps personal per a mi?

-> Veig un any molt mogut i atrafegat en aspectes laborals i sentimentals!

Parce- Situació laboral?

-> Veig un any complicadet, anirás tirant amb més penes que alegries, peró t’en sortiràs.

Parce- Amor?

-> Mmmm, en general serà un bon any, tot i que no veig grans canvis!

I ARA LES MEVES PREGUNTES!!!

Arqueòleg– Que passarà a les Eleccions Catalanes? Quin Govern es formarà?

-> Resultat sorprenent amb canvis importants. En general deixarà un panorama polític injust i desequlibrat. EL Govern que sorgeixi serà poc ambiciós, tranquil, fort i unit.

Arqueòleg- Que passarà amb l’esperada sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya?

-> Serà una decisió molt negativa, crearà un entorn polític molt mogut, tot i que el rebombori durarà poc i a mig plaç simplement s’oblidarà.

PD: I a tot aixó… aquest blog ha arribat al seu 2n any a WordPress amb un augment del 65% de l’audiència respecte al curs passat!! Gràcies a tots!!!

VISCA EL GOVERN DE CATALUNYA!

De la mateixa forma que aquest blog, quan ha catgut, ha criticat contundentment a tota la classe política avui no se’m cauran els anells per aplaudir amb la mateixa fermesa al nostre flamant Govern d’Esquerres que ha aconseguit acabar amb quasi 300 anys de mala relació econòmica entre Espanya i Catalunya.

Amb aquest nou finançament pactat, a més, no es perjudiquen a els comunitats pobres, sinó que s’estableix uns mecanismes objectius i quantificables per repartir els diners a les Comunitats Autònomes, de forma que els beneficiaris siguin els ciutadans rebent uns serveis socials adequats a els necessitats de cada territori.

Ha valgut la pena tant temps de negociacions liderades pel nostre flamant Conseller d’Economia, Antoni Castells, mereixedor d ela Creu de Sant Jordi o quan menys, un Premi Nobel, així com Puigcercós que ha sabut fer callar als ayatolàs radicals del seu propi partit i sortir a la foto finish com la cirereta del pastís, aconseguint en una sola tarda de negociacions més que Jordi Pujol en 23 anys.

Òbviament la dreta està que trina: la espanyola ja ha posat en marxa tota la maquinària cavernícola anti-catalana… llàstima que Jimenez Losantos i Cesar Vidal ja estiguin missing!

Per altre banda qui treu foc pels queixals és la dreta catalana: CIU i Reagrupament Caciquil no es poden creure que un xarnego de Córdova que no té la raça ni la sang pura catalana hagi pactat un sistema tributari 14 vegades millor que el Pacte del Majèstic CIU-PP que va entronar Aznar a la Moncloa. Pobre Artur Mas, se li ha quedat la cara del típic nen pijo consentit quan s’assabenta que els seus amiguets no l’han convidat a la festa.

Així doncs tan sols em queda afegir…

LLARGA VIDA AL TRIPARTIT!!