Com passa el temps! Avui fa un any que els Reis d’orient em varen portar, atenent així a les meves insistents pregàries, un nou blog a WordPress que em va permetre desempallegar-me del infantil i ofegant corsé de La Coctelera, i créixer com a blogger en tots els aspectes possibles tal com ho demostren els estadístiques:
191 posts escrits
3.346 comentaris (sense contar Spam)
1.239 tags
16 categories
47.000 visites (sense contar les meves)
Fa un any jo era un arqueòleg amb un brillant futur professional per davant, dirigint un apassionant projecte i ara, doncs bé, estic esperant que el proper dia 10 l’estat em doni la primera paga d’aturat mentre acumulo gruixuts llibres i muntanyes d’apunts per presentar-me a diverses oposicions en les que tinc remotes possibilitats.
Algunes coses però no canvien: segueixo esperant en va el mateix Príncep Blau que cada any poso insistentment a la carta a Ses Majestats i, matant el temps amb sexe efímer i casual; continuo sent una persona compromesa amb totes els causes que trobo justes, des d’una perspectiva realista i anti-utòpica i segueixo tenint uns amics i amigues que son les veritables columnes on s’aguanta la meva autoestima. Gràcies a tots i totes per estar al meu costat en els moments bons i especialment als dolents!
També puc afirmar que el millor del pas a WordPress ha estat, sens dubte, que m’ha permès conèixer personalment a alguns lectors del meu blog que m’han fet sentir terriblement inculte al seu costat! Mai m’hagués imaginat que entre els meus seguidors comptava amb il•lustres genis de la informàtica com en Lluís, a veritables especialistes en història i art Valencià com el Nemo i en Joan Carles, a divertidíssims monitors de gimkanes virtuals com el Pep, o a maricultes radicals de la música més indie com en Rafa!
Quines aventures ens portarà aquest nou cicle? Quin misteri!
En tot cas la primera decisió que he pres amb el meu comitè d’assessors es mantenir la mateixa plantilla, títol i subtítol del blog, tot i que us he d’agrair l’esforç i les vostres propostes, però m’he adonat que cap altre lema s’ajusta tan excatament al esperit d’aquesta pàgina com “la ploma més àcida de la xarxa“.
No em deixeu de llegir ja que ja tinc un bon munt d’idees noves!