Per què la Homofòbia augmenta en uns països i disminueix en altres?

En motiu de la setmana del Orgull LGBT he decidit fer un breu estudi sociològic-geogràfic tractant de respondre a un dubte que m’inquieta força: perqué en alguns països els drets de les persones homosexuals augmenten cap a una igualtat total mentre que en altres es dona un increment brutal de la repressió homòfoba?

La metodologia que he seguit ha estat fer una base de dades amb el programa estadístic SPSS recollint les dades de la tolerància a la homosexualitat per estats de l’enquesta realitzada per Pew Research Center el 2007 i el 2013 i ho he creuat  amb diferents variables geogràfiques, demogràfiques o econòmiques de cada país segons les completes bases de dades de la web del Banc Mundial. El resultat es el següent:

HIPOTESIS 1: La Homofòbia depèn del Continent

Tolerància a la Homosexualitat per Continents i Diferència entre 2007 i 2013

Efectivament tenim importants diferències per aquesta variable: els països situats en els continents de l’anomenat “Occident” (Europa i  Nord Amèrica) son els que tenen major tolerància i on aquesta creix més, Àfrica i Pròxim Orient es troben a l’extrem oposat, mentre que Àsia i Amèrica Llatina queden entre mig. Cas a part es Europa del Est una zona on, tot i tenir certa tolerància, és on la homofòbia està creixent de forma més alarmant en els darrers anys.

Veient aquests gràfics hom podria arribar a una conclusió “determinista geogràfica”, creient que el fet d’estar a la part occidental de l’hemisferi nord ens pressuposa per ser “gayfriendly”. Doncs bé, segurament si haguéssim fet aquesta enquesta amb anterioritat a les colonitzacions imperialistes, els resultats haurien estat just a la inversa, ja que la majoria de cultures indígenes pre-industrials tenien molt poca homofòbia i en moltes d’elles els homosexuals eren xamans o sers divins (com als amerindis o els esquimals siberians) o bé la homosexualitat era una pràctica militar pròpia de guerrers (com els azande   de centre-Àfrica) o de rituals d’iniciació a l’edat adulta. Pel contrari, a l’Europa de la Inquisició la sodomia era un pecat condemnat a tortures i a amb la mort.

HIPÒTESIS 2: La Homofòbia depèn de la Religió/Ateisme de cada estat

Tolerància a la Homosexualitat segons la Religió majoritària al 2013 i Diferència respecte a 2007

 Aquests gràfics ens mostren com dins de les tres corrents de cristianisme trobem una gran variabilitat, per exemple tant el país més homòfob del món (Uganda) com el que té major tolerància LGTB (Espanya) son catòlics; si bé es cert el preocupant auge homòfob als països cristians ortodoxes. Una bona noticia es l’espectacular auge de la tolerància gayer que s’està donant recentment dins els estats budistes i una dolenta es que els països islàmics segueixen concentrant els índex més alarmants d’homofòbia i que, a més està en auge.

Aquesta es una dada que ens podria dur a creure que l’Islam es una religió intrínsecament homòfoba, a diferència de la resta de cultes monoteistes. De nou ens equivocaríem: l’Islam medieval era profundament respectuós amb l’amor entre homes  i a l‘Al-Andalus fins i tot hi havia un popular gènere de poesia homoeròtica , practicada inclús entre monarques com Al-Mu’tamid de Sevilla o Yusuf III de Granada;  pel contrari les primeres normatives homòfobes apareixen entre els jueus de l’antiguitat i les primeres persecucions homòfobes al cristianisme medieval. . Es possible que avui dia a l’Islam s’estigui intensificant la homofòbia com un tret identitari cultural envers Occident, cosa que podria passar també en el cristianisme Ortodox o en certs estats catòlics i protestants d’Àfrica.

Index de Correlació: 0,09

No hi ha cap mena de correlació entre ateisme i tolerància a la homosexualitat. Si be es cert que els quatre estats més extremadament homòfobs son també els menys ateus, això no es dona al contrari. Els estats més tolerants tenen uns índex d’ateisme força baixos i en estats molt ateus (especialment en dictadures o ex-dictadures comunistes) el grau d’homofòbia es alarmant.

HIPÒTESIS 3: La Homofòbia depèn de la pressió demogràfica

Index de Correlació = 0,41

Index de Correlació= 0,36

Index de Correlació = 0,44

 Ja als anys 70’s alguns antropòlegs, com D. Werner, es van adonar que aquelles societats pre-industrials que tenien una pressió demogràfica molt elevada, com a estratègia de supervivència, tendien a ser homòfobes, mentre que aquelles que tenien uns recursos escassos a repartir entre molts, tendien a afavorir la tolerància a la homosexualitat, per tal de reduir la demografia.

Si mirem les tres gràfiques superiors veiem com existeix una certa correlació important: aquells estats on tenir molts fills implica tenir més possibilitats de sobreviure econòmicament (ja que s’incorporen molts joves al treball) tenen una alta natalitat, creixement demogràfic i hi ha molta pressió social perqué els dones tinguin fills sent molt joves; en aquestes societats la homosexualitat estaria mal vista, ja que es percep com una conducta anti-reproductiva que va contra la seva lògica econòmica. Pel contrari als estats on tenir fills surt molt car i on s’incorporen més tard al mercat laboral, solen tenir una menor pressió patriarcal sobre la reproducció femenina i també una major tolerància a la homosexualitat i a les conductes anti-reproductives en general, com ja va veure l’antropòleg Marvin Harris.

HIPÒTESIS 4: La Homofòbia depèn del desenvolupament econòmic

Index de Correlació = 0,41

 

Index de Correlació= 0,52

 

Index de Correlació = 0,55

Com a materialista històric no m’he pogut resistir a buscar causes economicistes a la homofòbia i, tal com sospitava, es el camp on es donen les correlacions més fortes. Els estats on es concentren els índex d’homofòbia més alts son els més pobres i menys desenvolupats, on hi ha una menor capacitat de poder adquisitiu i on es dona una major dependència de l’agricultura. Això té molt a veure amb el que hem comentat abans amb la demografia: la única forma que tenen aquestes societats de sobreviure es tenint molts fills i que aquests es posin a treballar des de ben xics al camp; per tant existeix una alta pressió social contra les conductes no reproductives. Pel contrari, en els estats més desenvolupats , amb economies post-industrials (serveis i informació), els fills no treballen fins que son molt grans, surt molt car mantenir-los i, per tant, la pressió contra les conductes no-reproductives s’ha relaxat molt.

CONCLUSIONS

No existeix un únic factor que expliqui les causes de la homofòbia o l’alliberament LGTB. Es cert que alguns països islàmics i cristians ortodoxes (també en alguns catòlics o protestants africans) actualment estan virant vers conductes homòfobes per motius identitaris, ja que associen homosexualitat a un vici occidental.

Però fonamentalment cal buscar les causes en l’estructura social i en les relacions de producció i reproducció: aquelles societats més pobres, desiguals i menys desenvolupades, on la seva supervivència depèn de tenir una natalitat molt elevada per tal que els nens s’incorporin als treballs agrícoles,  tenen una cultura patriarcal que desenvolupa una elevada pressió social sobre els dones per tal que es casin i tinguin fills de ben joves, però també sobre els homes, per tal que no desenvolupin conductes sexuals no-reproductives. Per contra, aquelles societats occidentals amb economies post-industrials de serveis i informació, on tenir fills surt molt car i la dona es va incorporar massivament al mercat laboral als anys 60’s, han canviat ràpidament els seus valors culturals amb l’aparició de moviments socials d’alliberament i visibilitat tant feminista com LGBT, afavorits per una societat on la natalitat queia en picat i, per tant, desapareixia la pressió social per casar-se jove i tenir fills.

De cara al futur que ens espera? Es difícil de saber, ja que les corrents migratòries, la multiculturalitat, l’auge de la transmissió d’informació (tant en velocitat com en quantitat), i la persistència de la crisi econòmica en alguns estats post-industrials, junt amb el desenvolupament d’altres com Índia, Brasil o Xina, així com les potencialitats d’Àfrica, poden fer canviar profundament aquests index, espero que per bé.

TEORIA DEL CIGNE NEGRE: Per què les Ciències Socials no poden predir amb exactitud el Futur?

Avui dia molts es pregunten perqué cap Govern va preveure la crisi, mentre l’actual executiu afirma que ja sortim del túnel. Alguns aprenents d’endeví afirmen convençuts que amb la independencia Catalunya tindrà un 10%  menys d’atur i serà part de la Unió Europea, mentre altres auguren una expulsió del tractat de Shcenguen i del Euro, amb un allaus de traficants i contrabandistes com Bielorrussia. A qui hem de fer cas?

Algunes ideologies van creure, en el seu dia, que el futur social i econòmic es podia predir tan sols observant els cicles del passat i pensaven que la història tenia una finalitat teleològica predestinada que determinava inexorablement la nostre existència:

– Hegel,  des de l’idealisme pur, creia que la història segueix una racionalitat moguda per la voluntat de Deu, que condueix a l’home a la llibertat. Les nacions tenen un esperit que es desenvolupa mitjançant la guerra amb la finalitat de materialitzar-se en un Estat autoritari, com a cos racional de la nació. Aquesta es la base de tot nacionalisme.

– Marx i Engels recuperen questa idea però li donen la volta. A partir de les observacions de l’antropòleg evolucionista Lewis Morgan, plantegen que la història es una successió lineal de modes de producció que es transformen mitjançant la lluita de classes i per tant inevitablement després del capitalisme ha de vindre el socialisme. Aquest havia de sorgir a les nacions més industrialitzades, com Alemanya o Anglaterra, però finalment va aparèixer en cultures rurals com Rússia i Xina, que van acabar adoptant el capitalisme en ambdós casos.

– Francis Fukuyama el 1992, després de la caiguda de la URSS, creu que la història ha arribat a la seva fi amb la globalització del capitalisme i la democràcia liberal. Mai més hi hauria cap enemic extern i les nacions viurien en pau i prosperitat. Ell mateix se’n va acabar penedint i retractant després de veure els atemptats a les torres bessones el 2001.

A les eleccions generals de 2004 cap enquesta publicada va predir la victòria electoral de Rodríguez Zapatero. Un fet totalment insòlit i imprevisible, com va ser l’11M, i sobretot la desastrosa gestió que en va fer Aznar i Acebes, va canviar completament la lògica dels fets, mobilitzant el vot de centre-esquerra, que d’altre forma s’hauria quedat a casa.

El filòsof i matemàtic Nassim Nicolas Taleb ha plantejat recentment la “Teoria del Cigne Negre” segons la qual  les ciències socials no poden predir amb exactitud el futur, ja que intervenen esdeveniments “sorpresa” que tenen un gran impacte en la població i canvien  la lògica de la història. Alguns exemples son l’11S, el sorgiment d’Internet, la caiguda de Lehman Brothers o l’atemptat contra l’Arxiduc Franz Ferdinand el 1914 que va donar lloc a la I Guerra Mundial. La ment humana creu que controla el futur per una necessitat psicològica de seguretat i, un cop succeeix un “Cigne Negre”, tothom creu recordar que ho pressentia i en racionalitza les causes. Un cas clar es el de l’esclat de la bombolla immobiliària, a toro passat es molt fàcil dir que era previsible, però fins 2008 tothom signava hipoteques alegrement.

El nom de la teoria ve arrel del la sàtira del poeta llatí  Juvenal (s. I-II dC) “ets més rar que un Cigne Negre“, ja que a l’Europa de l’antiguitat absolutament tots els cignes eren blancs. Però resulta que el 1697 una expedició holandesa, dirigida per l’explorador Willem de Vlamigh, va descobrir que a Austràlia hi havien cignes negres.  Qui s’havia d’imaginar que existia Austràlia a la Roma del segle I?

Així doncs, les Ciències Socials i la objectivitat son un frau, com proposa el relativisme postmodern? NO. En absolut. Simplement el seu camp de treball consisteix en analitzar el passat, comprendre el present i, en tot cas, fer prediccions sobre les possibilitats del que pot succeir en el futur, tenint en compte el marge d’error i plantejant diferents escenaris possibles ordenats segons la probabilitat de que es compleixin.

Un blog molt HETEROgeni

Encara no em puc arribar a creure l’increïble resultat de l’enquesta en la que, de moment, ha participat un major nombre de lectors (37) i, com podeu veure al gràfic superior, gais i lesbianes representen, amb prou feines, un míser 16%, empatats amb bisexuals però a anys llum de l’aclaparadora majoria absoluta d’heterosexuals que arriben al 57% de lectors! Si fins i tot ha participat  un asexual i tres de dubtosos!

Com s’explica aquesta composició tan sorprenent del meu públic? Doncs, com a científic social he proposat diferents hipòtesis:

–Hipòtesis 1: Els homosexuals menteixen compulsivament a l’hora de contestar a les enquestes i els excita morbosament fer-se passar per heteros.

–Hipòtesis 2: El 57% d’heteros en realitat representa una massa aduladora de “mariliendres”, noies fascinades pel mon gai, la seva música i la seva llibertat; eternes solterones frustrades, incapaces de trobar cap home que els ompli tant com els seus amics homosexuals.

–Hipòtesis 3: El concepte pejoratiu que tinc jo dels heterosexuals (garrulos semianalfabets incapaços d’establir cap tema de conversació més enllà de futbol-cotxe-tetas) es fals i en realitat son persones secretament cultes i sensibles que en la foscor i la soledat de la seva habitació s’alliberen del rol-macho que es veuen obligats a interpretar de cara a la galeria i aprofiten per escriure poesia i llegir aquest blog.

–Hipòtesis 4: Realment el meu blog té una composició de lectors igual a la de la societat real i la orientació sexual no és un factor que determini en absolut la tipologia de webs que un llegeix i, per tant, podem deduir que s’han superat tots els perjudicis homofòbics i actualment vivim en una feliç arcàdia hippie de germanor i bonrollisme.

–Hipòtesis 5: Tot és obra d’una conspiració secreta obrada per un grup de trolls carlistes ressentits que volen minar la meva moral.

En tot cas ja teniu a punt la nova enquesta en la que, de ben segur, trobarem de nou, sucoses sorpreses!

PD: La vinculació del color rosa al grup “heterosexuals” ha estat establerta de manera aleatòria pel programa SPSS.