TOP CONSPIRANOIA: Qui està filtrant els Papers de Barcenas?

1.- LUIS BARCENAS: Qui millor que ell mateix? Sens dubte si algú va tenir accés a la comptabilitat en negre del PP va ser ell, que n’era el màxim responsable! Motius? Bé, arrel de la trama Gürtel Cospedal el va acomiadar i podria ser una venjança personal. Pegues=> A sobre que li paguen cotxe oficial i despatx, tot i haver-lo acomiadat, i li fan una amnistia fiscal a mida per tal que regularitzi els 22 milions d’euros de dubtosa procedència que tenia a Suïssa, s’hauria de ser ben burro per llençar-se aquestes pedres tan grans sobre la teulada.

2.- ESPERANZA AGUIRRE: Derrotada al Congrés de València per l’equip de Mariano Rajoy, va abandonar molt sospitosament del govern autonòmic de Madrid, just abans de que tot aquest escàndol comencés. Es una dels pocs dirigents populars que no apareix a la llista de pagaments en negre, ha estat una de els veus més crítiques amb Rajoy i amb la corrupció dins de l’executiva del seu partit i, en cas de dimissió, seria una de les candidates més fermes a la successió. Pegues => I el diari El Pais, que es porta a matar amb Aguirre, que pinta com a principal mitjà on s’ha filtrat la informació? I si, ella podria ser una candidata a rellevar Rajoy, però sens dubte qui té més números és el seu arxi-rival Gallardón.

3.- LA TROIKA: Tenim el precedent d’Itàlia, quan la Troika va obligar a posar al tecnòcrata Monti al front d’un govern d’unitat, just després de que es publiquessin un bon nombre d’escàndols de corrupció del llavors President Silvio Berlusconi. Sense lloc a dubtes tenen poder i influència suficients per ordir una trama i posar un buròcrata a la Moncloa. Pegues=> I per quin motiu voldria la Troika rellevar Rajoy? Mariano obeeix cegament els seus designis i ara mateix la Prima de Risc es troba bastant estable, dins del que cap. Si li volen imposar alguna mesura econòmica tan sols ho han de suggerir, no cal aquest truculent culebrot!

4.- AZNAR: Aquesta es la teoria que ha presentat el periodista Luis Maria Anson, ex-director de La Razón, en un article al diari El Mundo on afirma que Aznar és la única persona amb prou autoritat dins el partit per unir-lo i rellançar-lo i, fins i tot, afirma que Rajoy no tindria cap problema per apartar-se del poder en aquest cas. I, sospitosament, l’ex-president tampoc apareix en els papers filtrats. Pegues=> En el mateix text Anson reconeix que Aznar no te cap mena d’intenció de tornar al poder. Així doncs, sembla clar que ell no seria la ma negre que ha tramat les filtracions

5.- RUBALCABA: Aquesta és la teoria que defensa el PP de portes en fora. Els populars sempre han vist en l’actual líder de la oposició un obscur Maquiavel, un pervers conspirador capaç d’aliar-se amb ETA per volar els trens d’Atocha i dur a Zapatero a la victòria el 14M. En un sistema quasi bipartidista com el nostre el desgast del govern dona rèdits automàticament al primer partit de la oposició, així que ell sembla el principal beneficiari de les filtracions, de fet les enquestes els hi donen un tímid avanç de 10 diputats. Pegues=> I que fa El Mundo i Intereconomia col·laborant amb PRISA i el PSOE? No cola! I com ha aconseguit Rubalcaba tenir accés als comptes més secrets del seu partit rival?

6.-NINGÚ: Els principals diaris del estat han aconseguit, sense ajuda de cap talp polític, tenir accés a arxius d’alguna forma, per exemple mitjançant un “hacker” tipu Lisbeth Salander o Julian Assange, un espia que va entrar dins la mateixa seu del PP o directament els han falsificat. Els rotatius més destacats de la dreta i el centre-esquerra s’han aliat, sense cap estratègia política comuna, pel simple afany de vendre més exemplars, tot i posar en risc tota l’estabilitat política del país. Pegues=> Els Papers de Barcenas no estaven digitalitzats, per tant resulta difícil imaginar que es van piratejar o copiar sense el permís d’algú que hi tingués accés directe. També resulta poc realista una inèdita aliança de la premsa, des de El Pais a la Gaceta, per causar un terrabastall tan gran, tan sols per incrementar les seves ventes.

Sindicalisme, vagues i conciència de classe avui

Arran de la convocatòria d’una Vaga General el proper Dimecres 29 de Setembre els mitjans de comunicació de la dreta, sicaris del capital com sempre  i mesells  palanganers de la patronal com mai, han iniciat una brutal campanya de demonització del nostre precari i dèbil moviment sindical, en el seu enèsim intent de dinamitar el que queda de l’Estat del Benestar, instaurant en el seu lloc un sistema d’esclavisme neoliberal.

Des de les diferents cavernes mediàtiques s’ha acusat a CCOO i UGT de “pallassos”, “agents burocràtics”, ” reaccionaris”, “paràsits subvencionats”, “anomalies” o “vils canalles esperpèntics”, entre altres vomitius improperis. I com no el PP s’ha apuntat ben ràpid a la crema de bruixes: Esperanza Aguirre ha anunciat que es pensa carregar a 2.000 sindicalistes de l’Administració de la Comunitat de Madrid, mitjançant un suposat pla d’austeritat i, per si fos poc Cristobal Montoro (PP) ha afirmat que les vagues son decimonòniques i que s’haurien d’eradicar, acabant així amb el Dret a Vaga, reconegut a l’Article nº28 de la Constitució Espanyola, així com a la Carta Comunitària dels Drets Socials Fonamentals dels Treballadors. Sort que l’aturada és contra un Govern socialista!!

La dreta es podria estalviar tot el seu odi anti-proletari. Poden estar ben tranquils que el sindicalisme del segle XXI és una ombra del que havia estat durant el segle XX. La consciència de classe s’ha anat minvant gràcies a la deslocalització del sector industrial al Tercer Món, la fi del model “fordià” de producció en cadena,  la protecció social pública i, sobretot, l’augment de poder adquisitiu i de nivell de vida dels treballadors, desenvolupant així una societat postmoderna formada  per “consumidors” individuals i aïllats, que no es veuen a si mateixos com part del sistema productiu.

A més d’això, segons va el prestigiós historiador marxista Eric Hobsbawm, la classe obrera del segle XXI es diferència de la del segle XX en que han aparegut diversos factors negatius que debiliten la seva capacitat d’organització política i sindical:

– La xenofòbia, o “socialisme dels ximples“: la protecció del treball d’un mateix davant possibles competidors estrangers., en comptes de fer-ho contra la patronal Com més dèbil és el moviment obrer, més fort resulta el racisme.

–La temporalitat del treball: moltes feines es fan tan sols en una època de l’any (hostaleria, verema…) la qual cosa impossibilita una organització estable.

–La meritocràcia educativa: avui dia per accedir a un bon lloc de treball resulta imprescindible un bon títol, pel qual el sistema administratiu ens ensenya a competir contra els nostres iguals des de ben petits a l’escola, creant així individualisme i enveja, en comptes de cooperació. A més, la classe intel·lectual és vista per les persones amb menys recursos com membres de la èl·lit, aniquilant la unió de treballadors i pensadors que havia caracteritzat el socialisme del segle XX.

Jo segueixo creient que el sindicalisme, la negociació col·lectiva i la vaga son els únics instruments eficaços i vàlids amb que comptem els treballadors davant el capital. Així m’ho ha demostrat la meva experiència laboral: quan vaig començar a treballar d’arqueòleg cobrava 711 euros (estant llicenciat!!) i fins que no vam aprovar el conveni col·lectiu, gràcies a CCOO, la meva nòmina no va poder esdevenir mileurista.

Desgraciadament aquesta visió es absolutament minoritària i la immensa majoria de proletaris intentaran acudir als seus llocs de treball el proper dia 29 de Setembre que, en un paradoxal acte de supina estupidesa, per por de no cobrar un dia de sou seran capaços de sacrificar la seva jubilació, acomiadament just, nòmina i conveni.

Però com no podem deixar que la massa d’esquirols aborregats decideixin portar-nos de cap a l’abisme, demano a totes les organitzacions obreres que queden que no reparin en mitjans, ni en cap mena de perjudici ètic, per tal d’impedir físicament  l’assistència laboral a aquells quintacolumnistes col·laboracionistes que, amb el seu covard egoisme, encara estaríem treballant 65h setmanals des dels vuit anys fins als 80. La finalitat està plenament justificada: en el boicot total als mitjans de transport públics i principals carreteres estarà l’èxit de la nostre lluita.

Altres possibles parelles de Polític + Diva

Sembla que la darrera tendència de la temporada fer parelletes entre líders polítics mundials i dives musicals. Al origen dels temps van ser pioners Isabel Pantoja amb Cachuli, seguint més tard la seva estela Sarkozy amb Bruni i finalment els rumors desvelats en exclusiva per aquest blog entre Hugo Chavez i Courtney Love. Però no ens quedem aquí, anem més enllà i fem hipòtesis de quines son les futures parelletes que estan al caure:

SILVIO BERLUSCONI & RAFAELLA CARRÀ

El president italià necessita netejar la seva imatge de masclista irredempt després d’insultar a una diputada d’esquerres, aparèixer en boles a la premsa en una esbojarrada orgia amb prostitutes i a Rafaella li cal un cop de força per sortir d e nou als mitjans!! Si ja ho diu ella “todos dicen que el amor es amigo de la locura, pero a mi es lo único que me cura”

OBAMA & MADONNA

Obsessionat en emular a JFK Obama podria buscar a la seva Marilyn particular, una sueprestrella que mai ha amagat la devoció pel president, comparant-lo amb Ghandi en un vídeo de la seva darrera gira.

SARAH PALIN & MARILYN MANSON

El paper de santa ultracatòlica ja està passadíssim de moda! Si Sarah Palin vol arribar a la presidència dels EUA que millor que donar un gir de 180º liant-se amb l’Anticrhist Superstar, abandonant així la seva idíl•lica i cutre família a l’avorrida Alaska.

ZAPATERO & MÓNICA NARANJO

El President del Govern necessita amb urgència entonar un “Sobreviviré” a crit pelat si vol arribar a finals de legislatura, a més, com la seva dona actual ja canta òpera i amb unes filles gòtiques gairebé no notarà la diferència!

MONTILLA & CARMEN DE MAIRENA

Al nostre President li cal trencar aquesta imatge hieràtica de soso inmutable i qui millor que la mítica Mairena per donar-li un caràcter festiu i proper al poble! Montilla, corre corre que te pilla!

ESPERANZA AGUIRRE & ALASKA

La diva gai, cada cop més propera a la caverna mediàtica madrilenya, necessita canya de la bona que no li pot donar la Nancy Vaquerizo i segur la ma dura de la Presidenta Aguirre dona un impuls a els seves fantasies sado-maso. Aguirre, per la seva banda, aconseguiria guanyar vot GLTB i cantar “A quien le importa la trama Gürtel” a viva veu!!

JOSMAR & CARRETERO

Acabarem amb una nostrada i catalaníssima parella homosexual entre l’autor del únic himne gai petardo genuïnament català “Es superfort” i la bèstia negre d’aquest blog, el líder de “Reagrupament”, un calaix de sastre ideològic on tant hi cap el nazisme d’Heribert Barrera com Miquel Calzada. Que millor que sortir del armari per demostrar que la seva imatge d’ultra radical conservador és falsa?

“El Grup Bilderberg”: el govern mundial a la ombra?

Sabíeu que cada any les 150 persones més influents i poderoses del món es reuneixen amb caire informal en un punt del món en estricte secretisme durant un cap de setmana? Es tracta d’un veritable govern mundial a la ombra, encarregat de salvaguardar les essències de la globalització i el capitalisme, s’anomena “El Grup Bilderberg”.

Va ser creat el maig de 1954, a Biderberg (Holanda), per un conseller econòmic (Joseph Retinger) i la Casa Reial Holandesa, amb l’objectiu d’establir un nus entre els oligarques socials, els líders econòmics i els polítics europeus i americans.

Lluny de ser una mera conspiranoia, la seva presència està documentada a la Enciclopèdia Britànica, a The Economist (l’article està copypastejat als comentaris), American Free Press, The Times, Global Financial Group, Wahsinton Post, American Crhonicle, més de 21 llibres en parlen (bibliografia a comentaris), així com també existeixen milers de reportatges i entrades a Internet sobre el tema, tot i que mai cap periodista ha estat convidat a cobrir aquest event. De fet, les fonts que he trobat en la meva recerca son tan exageradament nombroses que la dificultat ha estat en separar el gra de la palla.

Segons afirma l’autor Daniel Estulin, al seu llibre “Les veritats sobre el Club Bilderberg”, el seu objectiu és la creació d’un Nou Ordre Mundial, un eufemisme per referir-se a un únic mercat lliure, alliberat de tot proteccionisme estatal. Estulin afirma també que donen directius als mitjans de comunicació i que planegen amb antelació guerres, crisis o cicles demogràfics. Es tractaria, doncs, de la xarxa de poder més influent del planeta a la actualitat.

El seu comitè directiu, autoanomenat “Steering Comitte” (vegeu llistat de membres i organigrama a comentaris), es troba format per 40 persones entre els que destaca la Reina d’Holanda, l’ex-secretari d’estat americà Henry Kissinguer (promotor del cop d’estat de Pinochet) i els grans banquers del món. Cada un d’ells ha de convidar a tres membres per a la següent reunió: un polític, un financer i un intel•lectual o periodista.

Els assistents més habituals son els presidents de els grans multinacionals, els Secretaris d’Estat i de Defensa d’EUA, Koffi Annan, els presidents dels principals mitjans de comunicació d’occident, Alan Greespan (Governador de la Reserva Federal Americana), i magnats com David Rockefeller, Georges Soros o Bill Gates

Bill Clinton o Tony Blair hi varen assistir just abans de ser escollits presidents, i en aquest vídeo podeu veure com reacciona Hilary Clinton quan, en mig de la campanya de les primàries demòcrates, un estudiant li pregunta per la seva afiliació en aquest grup.

Algunes de els seves actuacions més polèmiques, denunciades per revistes d’esquerres, han estat l’autorització a Rússia dels bombardejos sobre Txetxènia el 1999 o les pressions a Berlusconi per que nomenés a Ruggiero Ministre d’Assumptes Exteriors. També es rumoreja que varen planejar les diferents intervencions a Irak o Afganistan, així com que mouen els fils al conflicte àrabo-israelí. Però la premsa de dretes tampoc els hi riu les gràcies: l’historiador ultra Ricardo de la Cierva plantejava en un article a la revista Hispanidad que es tracta realment d’una Lògia Maçònica i que eren els responsables de la caiguda de Margaret Tatcher quan aquesta es va oposar al Euro.

Fotografia de la 1a reunió el 1954

Espanya va ser seu al 1989 seu d’aquest club, amb Felipe Gonzalez de mestre de cerimònies, en un balneari de Pontevedra (La Toja). Entre els espanyols més destacats que participen les reunions hi ha:

–La Reina Sofia, per la seva condició de presidenta de vàries fundacions econòmiques.

–Juán Luís Cebrian: director ideòleg del diari el Pais i president de l’Associació de Premsa (ara s’entén d’on li ve la mania persecutòria cap a Hugo Chàvez i altres líders anticapitalistes).

–Trinidad Jimenez: actual Ministra de Sanitat, ex-Secretària d’Estat per Iberoamèrica i exportàveu d’Assumptes Exteriors del PSOE

– Esperanza Aguirre: Durant la seva etapa com a Ministra d’Educació amb Aznar.

– Rodrigo Rato, Pedro Solbes i Joaquin Almunia, pels seus càrrecs en institucions i ministeris econòmics.

-També hi han assistit en alguna ocasió: Alicia Koplovitz, Jordi Pujol, Alberto Ruiz Gallardón o l’actual Secretari d’Estat de Presidència

Davant això em qüestiono… fins a quin punt donar veracitat a les fonts? Quin poder real té aquesta organització? Com és que Dan Brown encara no n’ha fet un best seller? I el més urgent… com és que encara no m’hi han convidat a mi???

-Llista oficial dels assistents a la reunió de 2009

PD: Vegeu comentaris per llegir l’aticle que en va fer The Economist,  la extensa bibliografia publicada sobre el tema, el llistat de llocs, dates, asistents a les reunions,  així com la composició del Steering Comitte.

Dedicat a “El Niño del exorcista” qui em va alertar sobre l’existència d’aquest club.

MADRID: Mite i realitat

Tot nacionalisme necessita crear un enemic extern amb el qual unir a la població civil sota una bandera, oblidant així els problemes materials i substituint les diferències de classe per les de pobles.

El patrioterisme català no podia ser menys i així doncs va inventar un mite: Madrid, una urbs suposadament fosca i tenebrosa on presumptament es respira un profund odi a qualsevol cosa que ensumi a català. Si? De debò? Això ho havia de comprovar amb els meus propis ulls, així doncs vaig agafar l’AVE, malgastant l’únic dia de vacances que tindré aquest any, per tal d’aprofundir la fugaç visita que vaig fer a la Capital l’estiu passat amb motiu del concert de Morrissey.

Però ai las! Quina va ser la meva decepció quan vaig descobrir que no es tan ferotge la fera com la pinten:

– Els taxistes no escolten la COPE.
– Al hotel podíem veure TV3
– A l’hora d’esmorzar ens regalaven La Vanguardia
– El Reina Sofia des de que té un director català, Borja Villel, ha esdevingut una rèplica del discurs museístic del MACBA i està ple d’artistes catalans i de cartells revolucionaris de la Guerra Civil editats per la Generalitat Republicana.
– El Caixa Fòrum té un èxit brutal a un any de la seva inauguració.
– Als cinemes Renoir Princesa es projectava el darrer film de Cesc Gay (VOS) en català subtitulat.
– Als quioscs venien bufandes del Barça
– Madrid estava literalment envaïda per turistes catalans arribats via AVE.

Així doncs on son les masses enfervorides que catapulten a Esperanza Aguirre a les majories absolutes? A mi em va semblar una ciutat moderna, cosmopolita i molt diversa, amb molta festa i un barri gai sencer, que provocaria un atac d’úlcera als gais ultra-radicals barcelonins.

La única senyal d’un govern de dretes que vaig poder captar eren uns cartells editats per la Comunitat on es podia llegir “Para la Crisis: crea una empresa”

Potser les iaies casposes fans de Curri Valenzuela s’amaguen a llunyanes urbanitzacions o, qui sap, si en aquella capital han creat un altre mite segons el qual el PSOE viu agenollat als designis dels perversos i cruels catalans… quin misteri!

FOTO: Un arqueòleg glamurós qualsevol a punt d’entrar al Congrés dels Diputats per tal de donar un cop d’estat, minuts abants de recordar que a l’Agost no hi han sessions parlamentaries

ENTREVISTA EXCLUSIVA A BARBIE

En motiu del seu 50é aniversari l’arxiconeguda nina Barbie ha decidit coincidir la seva primera entrevista a un mitjà de comunicació, aquest blog, on ens destaparà tots els seus secrets sobre la seva vida privada al marge del aparentment fantàstic món de glamour i plàstic rosa.

Arqueòleg Glamurós– En primer lloc, felicitats per els teus 50 anys tan ben portats. Toca el moment de retirar-se?

Barbie- No veig perquè m’hauria de retirar jo quan Madonna encara és capaç d’obrir-se completament de cames, tan en sentit real com figurat, tenint un any més que jo.

AG- Molta gent insinua que la teva esvelta figura pot induir a l’anorèxia a moltes de els teves joves seguidores…

B- Jo cada dia m’esmorzo un entrepà de chopped amb foi-gras i durant el matí m’endrapo tots els kit-kats i phoskitos que em caben a la boca. I això per no parlar per la meva devoció per la botifarra amb seques!

AG– Així doncs, quin son els teus secrets de bellesa? Botox? Cirurgia? Una faixa?

B- Doncs no! Molt més senzill: em drogo i molt. Primer vaig provar tímidament els barbitúrics (que deuen el seu nom a la meva persona), després em fotia ketamina i tripis com lacasitos i darrerament ja m’he llençat en braços de l’heroïna. No vegis quins viatgets em foto cada vespre!

AG– Et consideres una icona del glamour?

B- Realment és tot una pose obligada pels meus tirans amos de Matel; en la meva vida privada vaig a comprar al Dia en xandall, tacons i mitjons blancs. Quan quedo amb les meves amigues anem a veure quintos en un bar de mala mort mentre veiem els partits del Betis i juguem al mus amb un escuradents a la boca.

AG- En quant al teu sonat divorci amb el Ken, em pots confirmar o desmentir els rumors de la seva suposada homosexualitat?

B- Molt pitjor que aixó!! No té polla!! Es un eunuc! Entre els seus pantalons hi ha una superfície plana! I mira, jo, per aquí no hi passo, a mi m’agraden les tranques que m’omplin la boca, tu ja m’entens! Així doncs varem aguantar la farsa durant un temps de cara al públic, mentre jo em traginava a tots els Gi-joes,i Masters del Univers sencer. Estic feta tota una barjaula desmelenada

AG- Aqua, Killer Barbies, Nancis Rubias… sembla que has estat una veritable inspiració per al món del pop…

B- Mamarratxes insolents! Jo tan sols escolto Richard Wagner, tota la meva vida m’he sentit identificada amb les Walquiries!

AG- Hi ha qui diu que les Bratz amenacen el teu imperi.

B- Aquestes aprenents no saben el que és la vida! Un dia les vaig portar de festa i al quart cubata ja anaven marejades, mentre que jo vaig tirar-me tota la nit ben amorrada a l’ampolla d’orujo galleg. Segur que no saben ni diferenciar entre la farlopa i l’speed. Aficionades! Duraran quatre dies!

AG- Com et defineixes políticament?

B- Soc completament neocon. Per mi Esperanza Aguirre i Sarah Palin son icones feministes a les que seguir en la vida. M’encanta el món de les aparences i les families felices de cara a la galeria mentre que a casa s’apallissen. Rihanna es l’exemple a seguir.

AG- Parlant de feminisme: moltes representants d’aquesta ideologia t’han titllat de frívola i de ser una transmissora dels valors patriarcals, segons els quals una dona tan sols és un bell objecte sexual al servei d’un mascle…

B- Aquestes reprimides el que necessiten és un bon polvo. Els hi trencaria la cara i, sobretot, el nas! Jo mai m’he sotmès a cap mascle, al contrari, m’agrada bastant més el rol de dominatrix sàdica. Tu no m’has vist quan em poso burra, tinc molt perill!.Més d’un se m’ha quedat estès al meu poltre de tortures. Ja no queden homes com els d’abans.

AG- Ja per acabar: quins projectes tens de futur?

B- Presentar la meva tesi doctoral en física atòmica sobre els impactes de les ondes lleugeres sobre els núclis moleculars, i aprovar el maleït curset de Sevillanes per correspondència que porto arrossegant des de fa lustres!

AG- Moltes gràcies per concedir-me aquesta exclusiva i fins la propera!

Valoracions postelectorals

ELS GUANYADORS

1.- Mariano Rajoy: El gran guanyador de la nit, al aconseguir un excel•lents resultats contra pronòstic que els permetran estar al govern a Galicia i potser a Euskadi. La corrupció no passa factura, ans al contrari, sembla que als electors els agrada! Tenim Rajoy per rato!

2.- Patxi Lopez: nou Lehendakari Basc ha estat recompensat per haver jugat un paper clau a favor del procés de Pau. Haurà d’anar, però amb molt de compte alhora de pactar o el seu govern pot tenir el mateix desenllaç que el de Touriño.

3.- Nuñez Feijoo: Per aconseguir tornar a la dreta al poder d’Euskadi a Galicia, trencant els meus pronòstics i, de fet, totes les enquestes. L’estratègia gallardonita de moderació sembla donar bons resultats al PP.

4.- Aralar: Per passar de 1 escó a ser la segona força nacionalista basca, recollint els vots útils del entron batasuno.

5.- Rosa Diez: que es cola al parlament basc i per postres, per pura potra, té la clau de la majoria parlamentària.

ELS PERDEDORS

1.- Esperanza Aguirre: que veu com s’allunyen a l’horitzó les seves possibilitats de convertir-se en lideresa pepera. Els resultats gallegs, sens dubte han demostrat que els populars guanyen suports al allunyar-se del entorn radical de la COPE.

2.- Ibarretxe: tot i guanyar folgadament les eleccions es veu condemnat a desapareixer del mapa tan si el PNV està al govern com si no. Les seves estratègies radicals i erràtiques l’han dut al ostracisme, tot i canibalitzar als seus antics socis de govern.

3.- Touriño/Quintana: Els seus constants escàndols de gust pel luxe o de segrest de iaios per dur-los a mítings, unit al seu nul carisma, ha fet que el govern d’esquerres de Galícia hagi estat una experiència força efímera.

4.- EA/EB: Els socis del PNV han estat devorats i esborrats del mapa pel vot útil. S’ho pensaran dos cops abans de formar govern i no tenir perfil propi. Que serveixi de lliçó a ERC/ICV!

4.- El nacionalisme: es molt possible per primer cop a la història recent d’Espanya cap comunitat autònoma tingui un govern encapçalat per un President nacionalista! Ha arribat el moment d’oblidar els deliris romàntics medievals?

Les meves prediccions tarotistes es compleixen al peu de la lletra

Senyors directors de totes les cadenes de televisió locals d’aquest país: es pot saber  que cony estan esperant a donar-me un programa de futurologia en prime-time? Si es que ja sabia jo que en comptes d’haver dedicat tota la meva carrera professional a investigar el passat, l’havia d’haver orientat a desvelar el futur que hi tinc la ma trencada.

Per a qui no ho recordi el passat dia 29/12/2007 vaig publicar un post en el meu antic blog en el que aventurava els meus auguris per al 2008, tal com m’ho havien suggerit les meves tirades als arcans majors. I cito literalment:

  “Al PP es desfermarà una lluïta caïnta entre Esperanza Aguirre i Gallardón per ocupar el lloc de Rajoy, que abocaran al partit a una crisi de proporcions descomunals.”

Doncs bé, ahir a la tarda a la seu nacional del PP, al carrer Gènova, Ruiz Gallardón va anunciar que dimiteix de l’alcaldia de Madrid després que Rajoy cedís a les pressions del sector ultra del partit liderat per Espeanza Aguirre i decidís deixar-lo fora de les llistes del Congrés; obrint una crisi política de dimensions encara desconegudes.

“Segns el Tarot a les primaries del Partit Demócrata (USA), hi haurà un frec a frec entre Hilary i Obama”

I efectivament, encara que les enquestes no ho preveien, Barack es va fer amb el triomf a l’estat d’Iowa, però Clinton va aconseguir remuntar a New Hampsire, amb la qual cosa ens trobem davant una situació inèdita d’empat tècnic que no es resoldrà, com a mínim fins al “superdimarts” quan es fan eleccions als estats més poblats.

“En quant al Partit Repubicà em surt una tirada molt dolenta que apunta cap a un candidat ultracatòlic i integrista… pobre Giuliani!”

Clavat!  A les primaries d’Iowa Giuliani es va haver de conformar amb un miserable 4%, de vot mentre que l’evangelista ultra Micke Huckabee s’enduia la victoria, tot i que en aquest cas el panorama electoral encara és força incert.

Doncs res, jo despatxaria inmediatament a tot el personal del CIS i demoscòpia: està clar que les meves tirades son molt més fiables que aquestes enquestes que no n’acerten una ni per casualitat!!! A més jo els hi faria un preu la mar d’apanyadet!

PD: Pero ara que hi penso… si plega Gallardón… sabeu qui es queda d’alcaldesa?? Si! Ho heu endevinat!! “ELLA” La nº2 del ajuntament és ni més ni menys que la única i inigualable Ana Botella Dosmanzanas! Aaaaaghhh! Farà un mur de contenció al voltant de Chueca per que la resta de la decent i hetero ciutat no es contamini de vici i perversió?