ARQUEOLOGIA I FEMINISME: Un homenatge a Encarna Sanahuja

Avui descobria sorprés l’esquela de Encarna Sanahuja Yll al diari. Sens dubte un dia molt trist per a l’arqueologia catalana, al predre una de les grans teòriques de les desigualtats sexuals a la prehistoria, així com del feminisme i l’arqueologia marxista, corrents en les que personalment milito.

Aquells que vàrem tenir l’inmens plaer d’assistir a les seves classes al Departament de Prehistòria de la UAB difícilment oblidarem com , asseguts en rotllana, discutiem plegats sobre les diferències entre gènere i sexe, les metodologies per analitzar el paper de la dona en el passat més remot a partir de les restes materials, així com del moment exacte en el qual s’origina el patriarcat.

Amb ella vàrem descobrir com les desigualtats que viuen les dones a la societat actual no tenen cap mena de raó biològica o genètica, sinó que son un profund i antic cosnstructe social i històric per tal de controlar la reproducció demogràfica i la transmissió de l’herència i que, per tant, es perfectament possible tornar a viure en una món sense explotació sexual, com el que ja existia al Paleolític.

Gràcies als seus estudis sobre els jaciments talaiòtics o argàrics (Edat del Bronze) ens va demostrar com es possible sexuar el passat, analitzant científicamentament les tombes, els aixovars o les patologies esquelètiques, desmuntant així els perjudicis masclistes que els arqueòlegs (homes) ens havien venut, reproduïnt als seus llibres una inexistent i anacrònica prehistòria on les fèmines cuidaven els nens, sense participar de les activitats productives, com la caça, per exemple.

Doncs res! Tan sols recomanar a tots aquells que vulguin aprofundir en aquest apassionant tema el manual de referència en arqueologia feminista que ella ens ha deixat com a llegat: “Cuerpos sexuados, objetos y prehistória”.