Posts Tagged ‘eleccions europees’

h1

Darrers apunts, reflexions i anècdotes de la Campanya

Mai 24, 2014
####campanya

ICV-EUiA de L’H fent campanya a Bellvitge

1.- Repartir octavetes al carrer, en barris molt afectats per la precarietat i la crisi, es com fer de comercial a porta freda: una tasca veritablement complexa i desagradable, on la gent et fa “la cobra” quan t’hi apropes o et contesta coses tan surrealistes com aquestes:

– Yo no quiero saber nada de política, que soy del Betis

– La única solución a la crisis es reducir el 30% de la población planetaria

– A los políticos os tendrian que matar a todos, como a la de León

– Yo estoy en contra de la izquierda, porqué dejan venir a los immigrantes, que yo he oido que la semana pasada vino un paki que se hizo una opeación que costó dos millones de euros y esto lo pagamos todos

– ¿Aquí no dais bolis ni globos? ¡Pues vaya mierda! A ver si robais más, como el PP, que yo quiero que me regalen cosas

Al menys a l’Hospitalet, la majoria de gent està radicalment en contra dels polítics, sense ni especificar ideologia. El metzinós discurs de l’antipolítica, destinat a desmobilitzar qualsevol alternativa, ha calat molt fons. Em temo que l’abstenció serà la gran protagonista dels comicis de diumenge, i dels que vindran; anem cap a un escenari on lluitar contra la desafecció serà el gran repte de tots els partits.

####Urtasun final

2.- Ernest Urtasun ha esdevingut la gran revelació de la campanya, la seva brillant intervenció en el Debat de TV3 ha estat aplaudida amb llàgrimes als ulls fins i tot en la premsa més desafecta a l’esquerra, deixant a la resta de candidats somicant en un racó, xipollejant en la seva mediocritat i suplicant pietat. De fet ERC, CIU i PP van suspendre la seva presència al debat de 8tv d’ahir divendres terroritzats davant la possibilitat de ser envestits de nou pel “Tsunami Urtasun“.

Ara que l’urtasunisme ha esdevingut mainstream, tan sols us vull recordar que molt abans que les fans s’abraonessin histèriques al backstage dels mítings, quan encara era un fenomen underground, aquest blog ja parlava d’ell  i jo presentava actes seus. Ah! I també dir que em va fer moltíssima il·lusió que el mateix dia que començava la campanya, poc abans del primer míting, l’Ernest vingués a la presentació del meu llibre, Patrimonicidi, a l’Ateneu Roig de Gràcia.  Difícilment podria sentir més empatia per un candidat, ni sentir-m’hi més identificat!

####campanya2

Galbraight, Holland i Urtasun, presentant la “Modest Proposal” al CCCB

3.- Aquesta campanya també m’ha servit per formar-me intel·lectualment. Destacar que en l’acte al CCCB amb els economistes Stuard Holland i James K. Galbraith, on es va presentar la teoria de la “Modest Proposal” en la que es basa l’esquerra per superar la crisi de l’euro, fins i tot ens varen repartir còpies d’articles científics a l’entrada. Em pregunto si el candidat d’ERC, aquell iaio entranyable que va bastant més desorientat que Pasqual Maragall al seu míting, té la més remota idea de que tal teoria existeix. De fet, un periodista del diari Ara es queixava en un articulet de que en els actes d’ICV-EUiA sempre es parla de teories econòmiques i conceptes molt complexes, en comptes de centrar-se en barretines i caspa folklòrica, que es l’únic tema que ell deu dominar.

Increïblement en mig de tanta crisi de les ideologies, populisme simplista, irracionalitat demagògica i buida postmodernitat estètica, encara hi ha algú que fa una arriscada aposta pel rigor científic i la dialèctica entre la política institucional i el món acadèmic, esdevenint de nou el motor de la intel·lectualitat a l’esquerra.

BoGrdYoIIAANpYS.jpg large

4.- Alguns dels companys que més feina han fet aquesta campanya, els que més cartells han enganxat, els que no han fallat a cap míting, no podran votar al no tenir reconeguda al plena ciutadania pel fet de ser migrants, com 35.000.000 europeus més. Aquesta situació els converteix en els elements més dèbils de la societat i els blancs perfectes per la ultradreta euroescèptica nacionalista i el racisme institucional, per tal de vehicular el conflicte social de forma horitzontal, evitant així una lluita de classes, com vaig assenyalar en la meva intervenció a l’acte d’Immigració.

Ells us demanen que demà aneu a votar, vosaltres que podeu!

5.- No sé que passarà diumenge, però estic segur que ens trobem davant una recomposició total del escenari electoral, amb una gran incertesa, moviments estructurals de fons en el mapa polític d’una gran inestabilitat líquida, que diria Zygut Bauman. M’alegro molt d’haver escollit aquest apassionant moment per implicar-me políticament.

Dilluns la valoració dels resultats, doncs demà estaré fent d’apoderat i espero una nit electoral amb molt a celebrar!

Anuncis
h1

Desmuntant el Populisme Euroescèptic

Mai 19, 2014
##le pen

Míting del partit feixista Front Nacional

“No hi ha futur si no és en el rebuig de qualsevol temptació
de replegament en les reclamacions roïnes i il·lusòries d’interès nacional
i l’abandonament estèril a l’escepticisme envers al projecte europeu”
Giorgio Napolitano

1.- La Unió Europea la van construir els mercats, no hi ha cap idea progressista al darrere

IDEE_ventotene

.

Mentida. Molt abans de la creació de la Comunitat Econòmica Europea, amb el Tractat de Roma de 1957, es va signar a Itàlia el Manifest de Ventotene (1941) per part de dos lluitadors de la resistència antifeixista com Alterio Spinelli (PCI) i Ernesto Rossi (socialista republicà). En aquest manifest es fa una crida a construir un federalisme europeu, abolint tots els nacionalismes (origen de la crisi de la civilització i del imperialisme capitalista, segons ells), eradicant els estats nacionals i les fronteres internes del continent, derivant cap a una revolució socialista amb la nacionalització dels mitjans de producció. El manifest va donar lloc al Moviment Federalista Europeu, creat a Milà el 1943, que va inspirar el 1944 el comitè francès per la cooperació europea i posteriorment al Congrés de la Haia de 1947. Spinelli va estar molt implicat en la construcció de la Unió Europea, esdevenint membre de la Comissió Europea (1970), diputat al Parlament Europeu (1979) i participant en la redacció del Tractat de la Unió Europea (1984).

2.- Com les polítiques que ha fet la Unió Europea son molt de dretes, el millor que podríem fer es sortir-ne

Amb aquest argument, hauríem de sortir també de Catalunya o de tots els ajuntaments, districtes, consells de barri i comunitats de veïns governats per la dreta; el problema, doncs, no es el marc sinó les polítiques que s’hi realitzen. Si la UE estigués governada per Alexis Tsipras, Ska Keller o José Bové les polítiques que es durien a terme serien exactament les contraries, per tant el que cal fer no es trencar la baralla, es votar als partits d’esquerres.

El culpable de l’austeritat no es el Parlament Europeu, sinó la Troika. Aquesta institució, que actua al marge de qualsevol mandat democràtic, està formada per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el FMI i ha estat l’encarregada d’imposar draconianes condicions de dèficit zero, austeritat salvatge i neoliberalisme en vena a canvi de rescats a països afectats per la crisi del deute de la zona euro.

3.- Ser esquerres a Europa es defensar sortir de la Unió Europea

Mentida. Tant el Partit Verd Europeu (manifest electoral) com el Partit de l’Esquerra Europea (document IV congrés)  així com tots i cada un dels  membres d’aquestes dues formacions (Die Linke, Front de Gauche, Syriza, IU, ICV, Equo, Europe Ecologie, Die Grünhe, Sinistra Ecologia i Libertà…) han rebutjat, sense la menor ombra de dubte, qualsevol temptació nacionalista euroescèptica. Tan sols l’estalinista, homòfob i sectari KKE grec (que compta, tan sols, amb 2 eurodiputats de 736) es partidari de trencar amb Europa; també comparteix aquesta posició la nacionalista CUP, qui no es presenta als comicis però va estar valorant fer coalició amb els partits europeistes EH Bildu i BNG. Podemos va coquetejar amb el populisme euroescèptic, però finalment ho ha rebutjat en el seu programa, com vaig explicar en un altre post.

Els partits que si han defensat aferrissadament que sortir d’Europa solucionarà màgicament la crisi son populistes d’extrema dreta, o directament feixistes, com el Front Nacional a França, Alba Daurada a Grècia, UKIP a Anglaterra, Alternative für Deuchland a Alemanya, el FPÖ a Àustria, VVD a Holanda, Lliga Nord i M5S a Itàlia o PxC, MSR, España 2000, Democrácia Nacional i España en Marcha al nostre estat. Per aquests partits un replegament identitari nacionalista permetrà combatre la globalització tancant fronteres a l’entrada de immigrants, que es la seva veritable i única obsessió.

4.- Sortir del euro seria molt positiu per la sobirania nacional, l’economia i la classe treballadora

Durant la crisi de la zona euro de 2012, el simple rumor de que alguns països del sud d’Europa podrien abandonar la eurozona, va provocar una fuga massiva de capitals a l’estranger; es calcula que entre juliol de 2011 i maig de 2012 van sortir d’Espanya 128.000 milions d’euros. Es evident doncs que si algú plantegés aquesta hipòtesi seriosament la fuga seria infinitament major, provocant un col·lapse bancari, un “corralito” on ningú podria treure els seus estalvis del banc. Això significaria que cap treballador cobraria el seu sou, cap aturat la seva prestació, ni cap jubilat la seva pensió; les empreses no podrien pagar clients ni proveïdors i s’aturaria completament el consum durant un temps d’incerta i fatídica durada.

En el cas que canviéssim de moneda,  la nova divisa tindria una automàtica hiperdevaluació, però mantenint el deute públic i privat en euros, la qual cosa multiplicaria la seva quantia a retornar; augmentaria en picat el preu de la factura energètica (som un país que produeix molta menys energia de la que consumeix) i les exportacions haurien de passar a pagar taxes frontereres.

Els Costos de Transició Monetària bàsicament recaurien sobre les classes mitges i treballadores: es devaluarien els salaris i els estalvis i els estats iniciarien una competència davant els mercats per produir més barat a costa d’eliminar drets als treballadors, així com en condicions fiscals favorables al gran capital, esdevenint petits paradisos financers, oberts de cames al diner negre.

##trilemmaSeriem, doncs, petits estats amb una sobirania de joguina, impotents davant els grans especuladors en un mercat hiperglobalitzat del qual dependríem totalment per tal que la nostre monedeta misèrrima tingués algún valor de canvi; estaríem tancats dins una camisa de força daurada, tal com va explicar l’economista turc Dany Rodrik en la seva teoria “Trilema Polític de l’Economia Mundial“.

I així doncs… quina alternativa sensata i realista hi ha a la Troika dins la UE?

El plantejament més acceptat per l’esquerra europea actualment es la teoria anomenada “Modest Proposal“, formulada pels economistes Yanis Varoufakis (assessor de Syriza), Stuart Holland i James K. Galbraith  (els quals estaran donant suport a la campanya Ernest Urtasun a Barcelona). La proposta modesta ens convida a convertir el deute públic en bons del Banc Central Europeu, facilitant el finançament dels estats sense que afecti la prima de risc; aquests bons s’emprarien per finançar nous sectors econòmics a les zones perifèriques, recuperant l’economia i creant llocs de treball, redistribuint la riquesa i acabant amb les desigualtats entre el centre i els perifèries. Es crearia així una fons públic europeu que actuaria per tal d’equilibrar els moviments especulatius del capital.

A això li hauríem de sumar el control democràtic de l’euro i del BCE, una auditoria del deute amb l’impagament del que resultés il·legítim, una hisenda única europea i la supeditació econòmica dels estats al Parlament Europeu en matèria econòmica.

h1

Anàlisi Comparat dels Programes Electorals a les Eleccions Europees 2014

Mai 12, 2014

Com ja vaig fer a les passades eleccions autonòmiquesm’he descarregat en PDF els programes de les principals candidatures per tal de fer-ne un anàlisi qualitatiu i quantitatiu, tan objectiu com sigui possible (tot i que el fet que jo hagi participat en el procés de debat d’un d’ells, òbviament condiciona la meva imparcialitat i no ho vull amagar).

Com es presenten moltíssimes candidatures, he decidit escollir a les que ja tenen representació al Parlament Europeu o al de Catalunya i n’he afegit dues de noves, una d’esquerra (Podemos) i una d’ultradreta (Vox). Es un criteri subjectiu, ho sé, però en algún lloc havia de posar el límit. Links als Programes: CIU ,PSOE, ERC, PP, ICV-EUiA, IU, Ciutadans, UPyD, Podemos, Vox

Llargada

Numero PàginesSon els programes electorals importants a l’hora d’anar a votar o es un pur tràmit? Algú els llegeix? PSOE, C’s, CIU i sobretot Vox (amb un díptic de tan sols 2 pg!) creuen que això de les ideologies està passat de moda i que, total, per després no complir-ho millor no gastar-hi gaire energia. Altres formacions com IU i Podemos han aprofitat la ocasió per obrir processos participatius online, on van arribar frikades com  assumír la ideologia Juche de Corea del Nord, o d’altres obertament racistes, que òbviament van ser descartades. A ICV-EUIA una Convenció Programàtica ha elaborat el programa més llarg, a dues pàgines del PP.

Propostes Econòmiques

Troika

Troika: Aquest organisme antidemocràtic creat al 2010 i format pel Banc Central Europeu, el Fons Monetari Internacional i la Comissió Europea ha estat el veritable responsable de totes i cada una de les polítiques austeritaries que han dinamitat l’estat de benestar europeu. ERC i UPyD tenen una visió lleugerament crítica, el PSOE la vol canviar un cop acabi la seva missió, ICV-EUIA i IU la volen abolir d’arrel i la consideren el principal enemic, mentre que CIU encara li agradaria que tingués més poder ; la resta ni tan sols fan esment a la seva existència.

– Deute: Pp i Vox son partidaris de reduir el deute amb austeritat pressupostaria. Pel que fa a la mutualització  del deute mitjançant la creació d’eurobons, CIU hi donaria suport si els països del nord d’Europa hi estan d’acord, ERC i PSOE en son partidaris, ICV-EUIA també dona suport als eurobons i, a part, vol una auditoria del deute idea que comparteixen IU i Podemos. C’s i UPyD no es posicionen en aquest tema.

Unió Fiscal: Una de les propostes per acabar amb les desigualtats territorials seria crear una hisenda única europea que redistribueixi els recursos del nord al sud. ERC comet la contradicció de demanar alhora una hisenda única europea i una altre de catalana; Ciutadans vol un Ministeri d’Hisenda Europeu, el PP en fa un breu i esment, Podemos i IU volen una versió light on els països intercanviïn informació per combatre el frau i una “solidaritat fiscal” amb impostos progressius comuns. Els programes que defensen amb més contundència la Unió Fiscal amb una sola hisenda europea son ICV-EUIA i  UPyD. CIU, Vox i PSOE no en fan esment.

Unió Bancaria i Governança del Euro: Afortunadament cap programa defensa la idea suïcida de sortir de l’Euro, ni tan sols la ultradretana Vox, ni tampoc Podemos qui va tontejar amb la idea en un lamentable vídeo. La Unió Bancaria i un control més democràtic del BCE (que ja s’està posant en marxa, de fet) es la gran proposta estrella per tal de garantir dipòsits bancaris i regular els rescats,  present en tots els programes excepte Vox i Podemos. A part d’això, ICV-EUIA, IU i Podemos defensen impulsar una banca pública europea.

Propostes Socials

Feixisme

Antifeixisme: L’auge de la ultradreta es una de les principals amenaces a Europa, però molts partits han decidit ignorar-la. Podemos proposa aplicar directives punitives contra el feixisme; ERC creu que es millor una alternativa ideològica que desmunti els rumors xenòfobs, limitant la llibertat d’expressió per perseguir delictes d’odi; IU vol lluitar contra el feixisme recuperant la Memòria Històrica i ICV-EUIA planteja investigar les connexions i combatre les xarxes que financen els grups feixistes amb una estratègia comú europea.

Immigració: Tant CIU com PP volen incrementar el control a les fronteres. PSOE, C’s i UPyD que es mantingui l’actual política, però amb major protecció als drets humans; ERC pretén eradicar el tràfic de persones amb polítiques d’acollida, cooperació, reagrupament i asil polític acabant amb l’Europa fortalesa; IU vol eliminar la “Directiva de la Vergonya” (normativa europea que permet les expulsions de migrants),  idea compartida amb ICV-EUIA i Podemos, els quals, a més, expliciten que cal tancar els CIEs. Vox (partit potencialment sospitós de complicitat amb polítiques xenòfobes) prefereix no passar de llarg en aquesta qüestió.

LGBT: PSOE  i IU fan una breu referència a lluitar contra la discriminació envers aquest col·lectiu, Podemos defensa despatologitzar la transexualitat, mentre que ERC, ICV-EUIA i UPyD fan una extensa i detallada exposició sobre quines directives caldria impulsar o modificar per tal de combatre efectivament la homofòbia i la transfòbia en aquells indrets d’Europa on encara es troba molt present. PP, C’s, Vox i CIU no han trobat oportú mencionar aquest tema.

Dona: Lluitar contra la violència de gènere i pel dret a l’avortament son les dues propostes estrella als programes de PSOE, ERC i Podemos, així com de ICV-EUIA, UPyD i IU que inclouen també  tot un ampli apartat de gènere per aconseguir una igualtat real al món laboral i domèstic entre els dos sexes. CIU, PP i Vox no consideren que les dones tinguin la importància com per dedicar-hi una coma.

Democràcia

Relació CAT-ESP

– Dret a decidir: El tema estrella per la premsa catalana no ocupa ni una línia als programes de les tres grans formacions estatals (PP, PSOE, IU) ni a Vox; en l’altre extrem tenim a ERC que hi dedica 1/5 d’espai amb un detallat pla d’internacionalització del procés. Podemos defensa el dret d’autodeterminació, mentre que CIU i ICV-EUiA volen que Europa reconegui el dret a decidir i que Catalunya es una nació. UPyD té un apartat alertant del perill dels nacionalismes (no especifica si l’espanyol també), mentre que Ciutadans vol que el dret a decidir només s’apliqui a l’hora d’escollir llengua a les escoles.

Democràcia a Europa i Unió Política: CIU vol que s’esculli directament el President de la Comissió; Ciutadans relaciona una millora de la democràcia a reduir la burocràcia retallant en sous i privilegis polítics; el PSOE demana una circumscripció comú europea de 50 diputats o impulsar les ILP; ERC desgrana diversos instruments per millorar la participació, com pressupostos participatius i vot electrònic; ICV-EUIA planteja una “petjada legislativa” perqué els ciutadans puguin conèixer l’estat del tràmit d’una norma, vot als 16 anys, 25 diputats directes;  IU vol un Procés Constituent i que els Tractats de Lliure Comerç es sotmetin a referèndum; Podemos pretén limitar la desproporció de les circumscripcions, participació directa i pressupostos participatius; PP i UPyD es refereixen de forma genèrica a una Unió Política més participativa i Vox, per variar, no en diu res.

Corrupció: Regular estrictament els lobbies amb més transparència es la proposta més repetida als programes de ERC, ICV-EUiA, IU, UPyD i Podemos. A més C’s vol un Tribunal de Comptes Europeu; ERC i UPyD una Fiscalia Europea Anticorrupció; ICV-EUiA un Registre de Transparència, posar fi a les “portes giratòries”o  fer transparents les subvencions i el patrimoni dels càrrecs. PP, PSOE, Vox i CIU no es pronuncien al respecte.

Doncs res, espero que aquest article us ajudi un xic alhora de decidir el vot!

h1

RESULTATS DE L’ENQUESTA: Alexis Tsipras nou president de la Comissió Europea

Mai 5, 2014

Tsipras

Aquest blog arrenca l‘Especial de les Eleccions Europees amb una excel·lent noticia: segons l’enquesta realitzada en aquesta mateixa pàgina durant el darrer més, la futura presidència de la Comissió Europea recaurà en Alexis Tsipras el líder de Syriza, el partit de l’esquerra alternativa a Grècia que més ha fet tremolar a la Troika. Tsipras, però, no obtindrà majoria absoluta, al quedar-se amb un 45,1% de vot  i haurà de fer una Gran Coalició amb el Partit Verd Europeu de Ska Keller i José Bové, que amb un 25,5 esdevenen segona força parlamentaria, per tal de governar amb un ampli suport parlamentari.

Els resultats de l’enquesta quedarien així:

#enquesta 1

Així doncs, traslladats aquests resultats a la Composició del Parlament Europeu en nombre d’eurodiputats quedaria de la següent forma:

#enquesta 3La qual cosa suposaria un important daltabaix amb la representació actual, amb l’ensorrament total del Partit Popular i del Partit Socialista, les dues forces que fins ara s’han repartit càrrecs i poder a Europa, al servei dels interessos de la Troika, sent substituïts per una nova hegemonia roig-verda, que crearà una nova Europa social i ecològica redistribuït la riquesa del nord al sud, muturalitzant i auditant el deute, rescatant les persones i traspassant la sobirania dels estats al Parlament Europeu.

De la resta de grups tan sols resulta preocupant l’avenç de la ultradreta euroescèptica, valgui la redundància. El populisme estomacal d’un conflicte horitzontal entre pobres, tancant fronteres als migrants (encara més!), destruint la classe obrera al sortir del euro, competint en inflació i devaluació monetària, salarial i fiscal com a solució a la globalització, té una part de públic crèdul i incaut, per desgràcia

Perquè us feu una idea del daltabaix, la diferència en eurodiputats entre el Parlament actual i l’enquesta quedarà així:

#enquesta 2

Ja sé que algún aixafaguitarres de torn vindrà a desqualificar les dades de l’enquesta, que té una amplissima i significativa base de 184 persones i un lleuger e inapreciable marge d’error del 99,99%. Però si el CEO segueix xuclant els nostres impostos després de preveure 70 diputats per CIU a les passades autonòmiques, qui diu que aquest resultat no serà més precís?

h1

ENQUESTA: A qui votaries de President de la Comissió Europea?

Abril 7, 2014

Imaginem per un moment que la Unió Europea es una veritable democràcia integrada i no dividida per obsoletes fronteres d’anacrònics estats i, com ja succeeix als EUA, tenim la oportunitat de votar directament al President de la Comissió Europea. Bé, com aquesta possibilitat encara no es factible, us facilito la possibilitat de  fer-ne una simulació votant en una enquesta al Blog. Teniu un més per participar i votar al vostre candidat o candidata favorit!

###UE1

.

Jean-Claude Juncker (Partit Popular Europeu-PPE)

Ex-President de Luxemburg, el país més ric de tota la UE, està acostumat a dirigir i governar un Pressupost equivalent al de la ciutat de l’Hospitalet.  durant la seva presidència de l’Eurogrup va ser el màxim impulsor de les polítiques d’austeritat i retallades en vers els països del sud d’Europa. Els rumors diuen que té problemes d’alcoholisme. A Catalunya té el suport de PP i UDC

A Favor: Té una gran fama de treballador i un caràcter dur que podria posar al seu lloc als caps d’Estat que li xulegin

En Contra: Son les mateixes receptes neoliberals de seguidisme de la Troika que tenim avui i ens han dut fins a la crisi

###UE2

.

Martin Schultz (Partit Socialista Europeu -PSE)

Alemany membre del SPD, llibreter de professió, actual President de l’Eurocàmbra, s’ha enfrontat a Silvio Berlusconi, ha criticat l’excés d’austeritat i ha situat l’atur juvenil com a principal problema. A Catalunya té el suport del PSC

A Favor: Es l’únic candidat progressista amb possibilitats reals de ser escollit

En Contra: Tot i les seves crítiques a l’austeritat ha avalat totes i cada una de les polítiques neoliberals i, de fet, el seu partit SPD governa amb Merkel a Alemanys

###UE3

.

Guy Verhofstadt (Liberal-Demòcrates- ALDE)

Ex-Primer Ministre de Bèlgica, les seves polítiques radicals en retallades i privatitzacions li van valdre el sobrenom de “Baby Teacher“. Es va oposar amb fermesa a la Guerra d’Irak, ha escrit un llibre “Estats units d’Europa” on apunta cap a postures federalistes europees, de major integració i menys sobirania pels estats. A Catalunya té el suport de CDC.

A Favor: Se suposa que va donar suport a la consulta del 9N, però després va resultar que era mentida

En Contra: Es una versió juvenil de Merkel i poc més

###UE5

.

Alexis Tsipiras (Partit de l’Esquerra Europea- PEE)

Lider de la oposició a Grècia per Syriza, es la única persona que ha fet tremolar a la Troika davant la possibilitat de guanyar els comicis i plantejar una re-negociació del deute dins de l’Euro. Segueix les teories de l’economista Iannis Varoufakis, segons la qual la única forma de sortir de la crisi de l’euro es una unió bancaria, fiscal, la governança democràtica de l’euro la mutualització del deute mitjançant eurobons. A Catalunya té el suport explicit de EUIA i implícit de ICV

A Favor: La seva victòria suposaria una ruptura total i la fi de les polítiques austeritaries de la Troika d’una forma radical i diàfana. Es un líder jove i il·lusionant

En Contra: Potser li manca certa capacitat de teixir aliances amb la resta de grups d’esquerres, imprescindible per aprovar lleis i mesures.

###UE4

.

Ska Keller i José Bové (Partit Verd Europeu- PVE)

Els únics candidats escollits per primaries obertes on podia participar tots els ciutadans majors de 16 anys per Internet. Bové es un activista francès, fundador d’ATTAC, conegut per les seves movilitzacions antiglobalització, per una agricultura sostenible o la no-violència. Keller es una jove alemanya, especialista en temes de migració i anti-racisme va visitar el CIE de Zona Franca per demanar el seu tancament. A Catalunya té el suport d’ICV

A Favor: Candidatura paritària, escollida en primaries i que ha donat suport en persona a la consulta catalana del 9N. Representen el sector més d’esquerres del Partit Verd i comparteixen clarament les principals receptes d’unió fiscal, bancaria i eurobons amb el PIE.

En Contra: Però tots sabem que dins el PVE hi han poderosos sectors eco-liberals que no acaben de tindre clar del tot la aposta per redistribuir la riquesa.

###UE6

.

Marine Le Pen i Geert Wilders (Ultradreta Euroescèptica)

Ells no son realment candidats a Presidir el Consell, ja que el seu únic propòsit es rebentar Europa i l’Euro, per tancar fronteres als migrants i a les importacions, tractant d’impedir la globalització amb insolidaritat i anacròniques fronteres. Son racistes, homòfobs, ultranacionalistes i demagogs, volen un conflicte horitzontal entre pobres, creuen que l’enemic es l’Islam i que sortint de l’euro tots es solucionarà màgicament (sense mesurar les catastròfiques conseqüències per la classe treballadora de devaluar sous i estalvis, fugues de capitals, autarquia, fi de els exportacions..). A Catalunya tenen el suport de PxC que, per sort, no es presenta

A Favor: ajaja es broma no?

En Contra: Per desgràcia la darrera metzina del feixisme, el populisme euroescèptic, està calant fins i tot en certs ambients de la extrema-esquerra.

h1

Anècdotes electorals

Juny 8, 2009

graciasmayor

Ahir, mentre Europa sucumbia lentament a la dreta parlamentària més extrema des de 1945, davant la indiferència còmplice de milions de progressistes que estaven passant el dia a la platja, jo vaig contribuir a la finalitat política més elevada que existeix: el procés d’elecció democràtica.

Concretament ho vaig fer com a representant de l’administració, es a dir, un treballador eventual de l’ajuntament, amb una formació de ½ hora i que s’ha de fer càrrec de tot el que succeeix en un col•legi electoral, per inverosímil que sigui, com el cas d’una dona que apareixia com a morta al cens, però ella insistia en que no havia estirat la pota encara i pretenia inútilment exercir el seu dret a vot.

Però nosaltres no érem, ni molt menys, els únics personatges estranys que voltàvem per aquell indòmit indret ple d’urnes i paperetes! Per una banda teníem els membres de la mesa, gent gran sense cap preparació prèvia que s’havien de quedar tot el dia al peu del canò i que ens culpaven a nosaltres de que els hi hagués tocat per vuitè cop consecutiu o que la policia no els vingués a buscar per portar les actes al jutjat.

I finalment els meus favorits: els interventors i apoderats. Es tracta d’uns freaks acabats sense res més a fer en la seva trista vida que anar a passar el dia voluntàriament veient com al gent vota, vigilant-se entre ells i col•leccionant còpies de les actes de cada mesa, imagino que per empaperar-se l’habitació o masturbar-se amb elles. El més graciós es que m’he adonat que cada partit presenta un arquetip molt concret de personatge per tal que exerceixi aquest paper, com a mínim a la meva ciutat:

PSC: Noies i nois d’entre 25 i 30 anys, vestits amb texans i samarretes, amb voluntat d’ajudar en el procés i acabar ràpid.

•CIU: Dones de 40-50 anys amb look de quarentona pija acabada de divorciar i buscant follón. Son insofriblement tocacollons, tenen un caràcter tan agressiu i violent contra qualsevol administració pública socialista, que espantaria als fans més radicals de Batasuna. Veuen conspiranoies per robar els seus pocs vots per arreu i em vaig quedar amb les ganes d’emular a Ramon Mercader estampant artísticament un piolet contra la seva bòveda cranial.

PP: Homes de 40 o més, vestits d’executiu amb voluntat de passar desapercebuts, tot i que poden muntar en còlera al veure’s acorralats entre marabuntes sociates.

ICV-EUiA: Ex-hippies de 40-50 anys, sindicalistes retirats i dones madures amb els cabells tenyits de colors inquietants.

·ERC: Nois i noies d’entre 20 i 30 més perduts que un hooligan en una biblioteca.

Ciutadans: Ultrafreaks autistes que parlen sols en una cantonada amb amics invisibles.

I res, tan sols afegir que les meves taules van ser les primeres en acabar el recompte en tota la meva ciutat, comprovant el primer que la baixíssima participació i l’elevadíssima mitjana d’edat dels votants s’havia traduït en un desastrós resultat per a l’esquerra, tot i que el meu adorat Raül Romeva va mantenir el seu escó, alimentant les meves esperances que, més d’hora que tard, sigui ell qui substitueixi a Saura.

Com a apunt indicar que el Partit Família i Vida va triplicar a Iniciativa Internacionalista al meu col·legi, desobeïnt així a la meva enquesta.

h1

Les perles de la campanya

Juny 6, 2009

tremopp

“L’avortament és un crim molt pitjor que la pederàstia”
Mayor Oreja (PP)

“Quants més espanyols decents vagin a votar, menys possibilitats tindran els terroristes d’Iniciativa Internacionalista”
Maria San Gil (PP)

“L’efímera coincidència de la presidència d’Europa de Zapatero i la d’Obama als EUA serà un fet històric pel Planeta Terra i això suposarà una esperança per a molts sers humans”
Leire Pajín (PSOE)

“Jo soc l’orgull i l’esperança de la pàtria”
Oriol Junqueras (ERC)

“La solució per millorar la qualitat de l’Universitat és l’entrada de capital privat”
Ramón Tremosa (CIU)

“Per que Rajoy em demostri el seu suport només falta que ens en anem al llit junts”
Carlos Fabra (PP)

“La meva proposta estrella és que el Barça abandoni la Lliga Espanyola”
Oriol Junqueras (ERC)

“Estic orgullós que el meu avi ens prohibís parlar en basc, sinó tota la vida ens hauríem quedat al graner de la granja”
Mayor Oreja (PP)

“Els únics brots verds que es veuen a l’economia son les plantes de marihuana que s’ha fumat el govern”
José Güemes (PP)

“El gran obstacle té dues lletres: ZP. Aído només en té una perquè amb dues es faria un embolic”.
Vidal Quadres (PP)

“La pastilla postcoital és una bomba abortiva”
Mayor Oreja (PP)

“Hi ha espanyols amenaçats en algunes comunitats per parlar la seva llengua”
Mayor Oreja (PP)

I de postres:

-Falange Espanyola utilitza una cançó de Macaco al seu vídeo electoral (CLIQUEU AQUÍ)

-Llegiu AQUI el post de Nemo sobre la homofòbia a Eurpoa i les competències del Parlament Europeu sobre drets GLTB,