Valoracions postelectorals

ELS GUANYADORS

1.- Mariano Rajoy: El gran guanyador de la nit, al aconseguir un excel•lents resultats contra pronòstic que els permetran estar al govern a Galicia i potser a Euskadi. La corrupció no passa factura, ans al contrari, sembla que als electors els agrada! Tenim Rajoy per rato!

2.- Patxi Lopez: nou Lehendakari Basc ha estat recompensat per haver jugat un paper clau a favor del procés de Pau. Haurà d’anar, però amb molt de compte alhora de pactar o el seu govern pot tenir el mateix desenllaç que el de Touriño.

3.- Nuñez Feijoo: Per aconseguir tornar a la dreta al poder d’Euskadi a Galicia, trencant els meus pronòstics i, de fet, totes les enquestes. L’estratègia gallardonita de moderació sembla donar bons resultats al PP.

4.- Aralar: Per passar de 1 escó a ser la segona força nacionalista basca, recollint els vots útils del entron batasuno.

5.- Rosa Diez: que es cola al parlament basc i per postres, per pura potra, té la clau de la majoria parlamentària.

ELS PERDEDORS

1.- Esperanza Aguirre: que veu com s’allunyen a l’horitzó les seves possibilitats de convertir-se en lideresa pepera. Els resultats gallegs, sens dubte han demostrat que els populars guanyen suports al allunyar-se del entorn radical de la COPE.

2.- Ibarretxe: tot i guanyar folgadament les eleccions es veu condemnat a desapareixer del mapa tan si el PNV està al govern com si no. Les seves estratègies radicals i erràtiques l’han dut al ostracisme, tot i canibalitzar als seus antics socis de govern.

3.- Touriño/Quintana: Els seus constants escàndols de gust pel luxe o de segrest de iaios per dur-los a mítings, unit al seu nul carisma, ha fet que el govern d’esquerres de Galícia hagi estat una experiència força efímera.

4.- EA/EB: Els socis del PNV han estat devorats i esborrats del mapa pel vot útil. S’ho pensaran dos cops abans de formar govern i no tenir perfil propi. Que serveixi de lliçó a ERC/ICV!

4.- El nacionalisme: es molt possible per primer cop a la història recent d’Espanya cap comunitat autònoma tingui un govern encapçalat per un President nacionalista! Ha arribat el moment d’oblidar els deliris romàntics medievals?

Crònica surrealista de la meva jornada electoral

Doncs si! He sobreviscut a la meva primera jornada electoral com a Representant de l’Admninistració i la veritat és que ha estat una experiència d’allò més surrealista però alhora enriqudora, ja que m’ha permés arribar a les següents reflexions:

Refexió 1: MORT AL SENAT! Qui cony va inventar el sistema de les tres creuetes? L’haurien de matar a pets! Ningú sabia com funcionava i li havies d’explicar detalladament, els fulls no cabien dins els sobres sense fer papiroflèxia avançada i, obviament, les urnes s’ens van quedar petites a mitj matí i ja em veieu a mi apretant els vots amb una regla i sacsejant la urna per fer lloc! Això per no parlar del etern recompte, ja que la majoria de votants van tenir la genial idea de marcar caselles al atzar (en plan: una a ERC, una altre als Carlistes i la darrera a Jubilados en Acción) i era impossible quadrar res!

Reflexió 2: Haurien de buscar la forma d’excloure a le persones analfabetes o amb evident retràs mental del procés de selecció per ser vocal o president. A mi em va tocar una iaia borderline i quan em vaig adonar que  era incapaç d’assimilar el concepte “vot blanc=urna blanca /vot taronja=urna taronja” la vaig convencer perqué es limités a somriure als electors. El millor de tot va ser que a les 23:00 es va escaquejar del recompte i la vaig fer baixar en pijama i bata a signar-me les actes d’escrutini.

Reflexió 3: Si hagués volgut hauria pogut manipular taaant els resultats! Perqué soc bona persona i responsable eh, perqué els interventors em signaven tot els que jo els hi donava sense mirar i els membres de la mesa ja tenien prou feina amb tota la paperassa. Fins i tot em vaig adonar que en una taula havien posat els vots de Ciutadans a Ciudadanos en blanco i ho vaig corregir superant temptacions caciquils! 

Reflexió 4: Els abstencionistes que fan correr el rumor que la gent que milita als partits ho fan només per la pasta haurien de veure com curren els interventors per amor al art i sense esperar res més a canvi que la victòria de les seves sigles! He d’agraïr la col·laboració als miltants i apoderats de totes les ideologies, i especialment del PSC, sense l’ajuda dels quals encara estaria ara comptant les creuetes del putu Senat.

Reflexió 5: Per una vegada que faig campanya per un partit i aquest va i obtè els pitjors resultats de tota la seva història, perd grup parlamentari i fins i tot dimiteix el seu líder! Si ho arribo a saber demano el vot per Duran o per la pobre Trotona! Sort que ens queda el consol d’haver derrotat un cop més el feixisme i la homofòbia pepera,  que si no…

I res, com a anècdotes destacar la d’un fatxa borratxo demanant a crits el vot per la falànge o dos vots nuls amb fotografies d’un entrepà de Fankfurt (???). Ja estic esperant deleïtós que arribin els següents comicis per repetir!

I amb això dono per tancada la secció de política d’aquest blog per una bona temporada!

ALEA IACTA EST

Doncs si! La sort ja està llençada i en aquests moments tot es possible, després del horrible atemptat cap enquesta és fiable… tant pot ser que la dreta torni al poder com que l’esquerra arrasi, jo fins que no hi hagi un 95% de vot real escrutat no respiraré tranquil!

No us queixareu del Especial Eleccions que hi ha hagut en aquest blog durant la campanya ehhh! Enganxada de catells, debats cara a cara, entrevista interactiva a un polític en exclusiva, enquestes revolucionaries, cròniques de mítings, anècdotes… no sé si haurà servit per convencer algú o movilitzar algún vot, però de veritat que jo més ja no puc fer!

Durant el dia de demà estaré treballant com a Representant de l’Adminiració en un col·légi electoral així que, mentre vosaltres estareu tan tranquilament al sofà de casa vostra veient si el cap de Rajoy rodola càrrer Gènova avall o no, jo estaré barallant-me amb interventors, presidents i vocals en un escrutini de vots que espero que no s’eternitzi (tot i que si he de plantar batalla contra possibles tupinades no tinc cap problema eh!).

Per cert, existeix una metodologia molt senzilla per saber qui és el guanyador a les 14:00 del diumenge quan el Ministre del Interior digui les dades de participació en comparació al 2004:

•  Si la participació baixa més d’un 5% a Catalunya però no a València: Guanya el PP
•  Si la participació és lleugerament més baixa (2-4%) a nivell global: empat, emoció fins al darrer moment.
• Si la participació és més o menys igual al 2004: Guanya el PSOE amb una cómoda majoria, però simple.
• Si la participació és més d’un 3% superior a la de 2004, especialment a Catalunya i Andalusia: Majoria absoluta socialista

Tan sols recordar als electors progresistes de les quatre provincies catalanes que els tres partits d’esquerres (PSC, ERC i ICV-EUiA) es presenten en una sola llista al Senat que es diu Entesa Catalana de Progrés, no els busqueu per separat que us tornareu lelos!