Cada Octubre els cinèfils catalans tenim una ineludible cita amb el Festival més terrorífic i glamurós existent celebrat a la vil•la de Sitges. Òbviament aquest blog no fa campana i, un any més, esdevindrà un testimoni privilegiat per transmetre a la resta de mortals quines son les tendències futures a les pantalles dels vostres cinemes. Aquí us deixo amb la primera de les entregues d’aquest especial!
Dissabte 3
Sense lloc a dubtes la Crisi no ha fet acte de presència al Festival: tot i la pujada en el preu de les entrades les llargues cues han estat les grans protagonistes d’aquest primer cap de setmana i, fent honor la nostre fama, la delegació hospitalenca enviada per aquest blog va adquirir les passis al darrer moment i sense cap planificació prèvia més enllà del atzar i el nostre instint.
Òbviament ja no varem arribar a temps per veure la esperada Gala d’obertura amb REC 2, ni als centenars d’adolescents histèriques que dormien al ras per veure la pre-estrena d’un tràiler de la segona part de la vampírica saga de Crepúsculo
Així doncs, després d’atipar-nos de sushi en un molt recomanable japonès de la platja ens varem disposar a saciar el mono de freakisme a la sala gran del Auditori
CANINO (Dogthooth) Yorgos Lanthimos, Grècia.
Una arriscada proposta radical sobre uns pares que decideixen, per algun estrany motiu, tancar als seus fills dins a casa, inventant una mitologia pròpia en la que el món exterior és un univers perillós ple de monstres al que no podran accedir fins que la seva dent canina els caigui.
El punt fort del film radica en les ocurrents formes en que els progenitors inventen excuses improvisades per donar una explicació coherent sobre qualsevol indici de vida externa: els gats esdevenen essers malèfics i els avions joguines voladores, els gossos son engendrats per humans i qualsevol mot d’estrany significat es susceptible a ser reinventat: un “telèfon” és un saler, un “cony” serveix per il•luminar i un “zombie” és un tipus de flor. de jardí.
El ritme del film oscil•la entre la calma més tediosa a la sobtada violència o el sexe més explicit. Em quedo amb la frase “L’incest es preferible a la presència de desconeguts”
Reaccions i notes
–Niño del Exorcista: Tenint en compte que soc un mal crític de cinema i m’he adormit, segur que la peli estava genial. Nota: 5??
–Princesa Dragomiroff: Una mostra de tendre infantesa. Nota: 6,5
–Esteban: Encara estic en estat de xoc! Definitivament una història que no et deixa indiferent! Nota: 8
–Intrèpida Libèl•lula: Antes muerta que canina! Nota: 7
–Arqueòleg Glamurós: Amb una casa com aquesta a mi tampoc m’importaria viure-hi tota la vida tancat! Nota: 7,5
Exposició d’escultures d’insectes al Palau Miramar
WHITE LIGHTNIN. Dominic Murphy, EUA-Croàcia
La Secció Noves Visions sempre ens acaba donant disgustos pel seu elevat to de freakisme, però amb aquesta excel•lent història sembla que finalment ens hi hem reconciliat.
Es tracta d’una delirant espiral que ens va submergint lentament en la ment d’un ionki psicòtic que ensuma benzina des d’infant, mentre combina el seu talent pel ball de claqué amb la venjança per la injusta mort del seu pare.
Ambientada a les profunditats de l’Amèrica del Sud, poblada per borratxos, armes i violència extrema, la cinta alterna alegrement escenes de profundes reflexións amb gore, escatologia coprofàgica i, sobretot, moltes agulles punxant venes!
Cal destacar una interpretació magistral d’Edward Hogg, que ens fa creïble l’angoixa claustrofòbia del protagonista, així com l’aparició de Carrie Fisher, ex-Princesa Leia reciclada a quarentona de vida alegre.
Reaccions i notes
–Esteban: Totalment innecessària. Nota:0
–Princesa Dragomiroff: Danzad malditos! Nota:8
–Andrew: Sobraven les pauses! Nota: 7,5
–Visionaria Namasté: Un film romàntic i tendre. Que mono! Nota:9
–Niño del Exorcirsta: Reaccions viscerals contaposades en cada espectador. Nota: 8
–Intrèpida Libèl•lula: Calia que es mengés els seus propis dits? Nota: 8
–Arqueòleg Glamurós: Ha valgut la pena que se’m regirés l’estomac amb tanta vena punxada. Nota:7,5
I per acabar el més terrorífic de la jornada: un antre anomenat Restaurant els Arcs, on demanar una pizza Margarita va esdevenir una episodi propi dels malsons a Elm Street!
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 