El Triomf de la Veritat de Hans Von Aachen
Finalment el Tribunal Constitucional ha dictat sentència sobre l’Estatut de Catalunya de 2006, complint escrupolosament les seves obligacions democràtiques de control legislatiu establertes a la Constitució Espanyola, aprovada amb el 61,4% del cens a Catalunya, un 24,9% més que al Estatut de Catalunya 2006, per cert.
La sentència arriba molt tard, amb un Tribunal deslegitimat per la caducitat del mandat de quatre dels seus membres i amb seriosos dubtes sobre les pressions polítiques que han enterbolit el procés, allargant-lo fins a la extenuació. I si, es cert que retallar una llei que ha estat refrenada en dos parlaments i en un plebiscit sempre es un plat de mal pair, però com deien els romans “dura lex, sed lex”.
Però deixem-nos de distreure pel paisatge dels voltants, que és que pretenen els nacionalistes d’ambdues bandes i centrem-nos en la sentència:
VALORACIÓ QUANTITATIVA: El Tribunal ha retallat 15 articles de 223, es a dir un 6% del total, molts menys dels que pretenia el PP. Ha estat, doncs, una victòria del sector progressista sobre el conservador i la millor sentència de les que es podien aprovar dins de l’actual marc legislatiu i constitucional. Els únics derrotats són aquells que volien una sentència abominable, els ultres de la sardana i el chotis respectivament, que ja treuen foc pels queixals, (llegiu els comentaris a Libertad Digital, aquí) doncs pretenien abocar-nos a un conflicte entre sentimentalismes patriòtics tocant el terme “nació” del preàmbul, cosa que no s’ha fet.
VALORACIÓ QUALITATIVA: Els únics articles retallats son mers detalls insubstancials, anècdotes legislatives que en absolut modifiquen cap mena de relació administrativa, ni sentimental Espanya-Catalunya: Llei de caixes (uii com m’afecta!!), preferència del català en alguns usos a l’administració pública (l’únic punt mínimament discutible) i les competències exclusives del Síndic de Greuges, punt en el que estic absolutament d’acord en la retallada: com més control extern tinguin els funcionaris i els càrrecs polítics millor!
Es a dir: Espanya reconeix en si el gruix de l’Estatut: plurinacionalitat, federalisme i autogovern. Un triomf victoriós de l’entesa entre el Govern Zapatero i l’excel·lent tripartit, artífex màxim d’aquest històric text que posa punt i final per sempre més a les bizantines, estèrils i absurdes discussions nacionalistes entre les dues cavernes folklòriques patroterils entre aquells que no accepten la legitimitat de la Constitució o l’Estatut, quan els dos textos son la màxima expressió del mateix concepte: el marc de la democràcia, imprescindible per a que un sistema parlamentari funcioni.
Ja sé que superposar la objectivitat racional al sentimentalisme patriòtic és difícil en un cas com aquest, però proveu-ho! No es tan difícil. Jo vaig votar SI a l’Estatut i considero que el Tribunal ha respectat plenament el sentit del meu vot.
Òbviament durant els propers dies tots els partits d’esquerres catalans interpretaran el paper de la planyidera somicona, fent veure que no ens agrada una sentència pràcticament immaculada i objectivament immillorable. I és el que han de fer! O potser algú pensava que regalaríem el monopoli del catalanisme a la burgesia folclòrica convergent, desitjosa d’arribar al poder per tronar a facturar el 3% de les obres públiques a la seva faixa?