Com ser una Diva Gai en 6 fàcils passos

En temps de crisi cal buscar nous horitzons laborals,  formar-nos constantment, explorant les nostres capacitats més ocultes. Així doncs avui us ofereixo by the face un curset accelerat de reciclatge professional per a tots aquells lectors amb serioses preocupacions en el seu futur.

Si, tu també pots ser una Diva Gai! Només has de seguir aquests senzills procediments! A veure, no estic dient que esdevinguis una Madonna de la nit al dia, però per arribar a fi de més ja fariem! Si Lady Gaga pot, tu no seràs menys!

.

Requisits- No és imprescindible saber cantar,ballar, composar, ni tocar cap instrument. Tan sols saber-ho fer veure amb total convenciment. Recorda que a partir d’ara totes els teves accions seran una performance i que si vols ser una star, has d’actuar com si ja ho fossis..

Pas 1- Treu un “single” cantant en vocoder i música electropop de fons, ningú notarà que no en tens ni idea. La lletra ha de ser banal, superficial i combinar alguns d’aquests temes: “Soc una màquina sexual” , “Els homes son molt dolents, però jo els sotmetré”. Si la cançó va acompanyada per una coreografia cutre, hi pot ajudar.

Pas 2.- Fes un videoclip ple de nois musculosos quasi despullats ballant al teu voltant. Penja’l a Youtube. Fes-te un myspace, un grup a Facebook, un blog, un fotolog i un twitter per promocionar-lo. Aquest seria un bon exemple:

.

Pas 3- La teva estètica ha de ser provocadora, alhora que estrident i extremadament sexual. Has de trobar el punt mig entre una puta i una actriu de Hollywood. No cal dir que la cirurgia estètica és absolutament imprescindible i el botox, millor compra’l a granel. No escatimis en maquillatge, perruques, lluentons o pitram siliconat postís.

Pas 4- Soborna als Dj’s de les discoteques d’ambient que punxin el teu hit dos cops per nit. També hauries de convèncer a alguna drag queen per que t’imiti o algun musculoca que ballés la teva coreografia sense samarreta en un pòdium.

Pas 5– Acudeix a tots els “photocalls” haguts i per haver: premieres de films de sèrie b, inauguracions de discoteques o saunes, així com o bodes, batejos i comunions del famoseo en general. Si no t’han convidat, cola’t i quan t’hagis afartat de canapès a veure qui et fa fora! No està de mes que agredeixis algun periodista i que posis a parir davant dels micros a la resta de convidats.

Pas 6– La teva vida privada ha de contenir constants escàndols (a raó d’un per quinzena està prou bé), pots optar per enrollar-te amb algun ex-concursant de Gran Hermano que t’apallissi, rapar-te el cony en públic o fer-te d’alguna religió ultraconservadora per purificar els teus pecats. Si no tens idees, droga’t i ja se t’acudirà quelcom. No cal dir que, cada cop que facis alguna de les teves entremaliadures, has de fer un tour per tots els programes del cor negant rotundament que tu hagis realitzat mai  quelcom semblant, encara que hi hagin proves evidents.

En el cas (força probable) que no hagin funcionat cap dels anteriors consells: Anuncia a tort i a dret que tens una depressió brutal i que estàs a la vora del suïcidi. Un cop fet això, canvia radicalment de nom artístic, de look i torna al pas 1

Com t’agradaria morir?

Tens por a la mort?

L’altre dia em van fer aquesta pregunta i em vaig quedar en un tens silenci, sense saber que dir. La veritat és que la resposta és comporta una complexitat tan profunda que difícilment podria cabre dins un vocable monosil•làbic com “Si” o “No”.

Soc una persona molt hipocondríaca, però no per temor a la fi de la meva existència si no per una aprensió total cap al món mèdic i hospitalari. El que tinc molt clar és com NO m’agradaria morir: en un llit,ple de tubs, agonitzant, deixant de ser jo mateix física o mentalment. El que jo entenc per vida dista molt d’aquest concepte.

Tampoc m’agradaria, òbviament, imitar les morts més estúpides de la història.

I com SI m’agradaria passar al altre barri? Si pogués escollir preferiria imitar alguns d’aquests famosos exemples:

Gordon Childe, un dels arqueòlegs més influents de la meva disciplina científica, va caure daltabaix d’Ayers Rock, una preciosa muntanya australiana. Que millor que passar els darrers instants de la teva vida veient un paisatge fabulós?

L’actor Harris Glenn Milstead (més conegut pel seu nom artístic “Divine”), va morir d’amnea dormint, just quan anava a participar en un capítol de “Married with children”. Els promotors de la sèrie li van posar a la corona de flors: “Si no volies participar només ho havies de dir”. Una mort ràpida, sense adornar-te’n i amb ironia!

Una de les morts que trobo més poètiques és la de Virginia Wolf, perfectament recreada a la primera escena de l’excel•lent film “Las Horas”, on veiem com l’escriptora anglesa es llença al riu Ouse amb pedres a les butxaques. Un suïcidi força semblant al del personatge d’Ofelia a Hamlet, per cert

I ja posats a triar, tampoc estaria malament un final a lo rockstar: en mig d’una farra brutal, en un orgiàstic backstage sense fre, com els grans màrtirs del rock Jimy Hendrix, Janis Joplin o Jim Morrison. Ja que marxem, perquè no fer una festa?

I a vosaltres com us agradaria morir?