És l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) realment assembelària?

Es l’Assemblea Nacional de Catalunya un moviment social assembleari i de nova democràcia (com el seu nom suggereix)? Com pot ser que es convoquin actes a favor del President de la Generalitat una vegada i una altre? Que s’enviïn cartes insultants a partits d’esquerres? O que algunes sectorials defensin idees militaristes extremistes i ultres? Per tal de donar resposta a aquests interrogants he fet una tasca d’investigació sobre el seu funcionament intern

1) Té una  estructura piramidal interna amb diversos nivells jeràrquics de càrrecs i òrgans  “representatius” no sempre escollits directament per les bases. (vegeu-> Estatuts i Reglament de Règim Intern)

LOCAL-> Les Assemblees Locals  tenen una cúpula directiva anomenada Secretariat Territorial format per un petit nucli de persones que s’escullen per candidatures individuals (per exemple a L’Hospitalet son 7 membres). Aquests escullen a un Coordinador Local, així com un Tresorer i Secretari. Per sobre d’aquests encara hi ha una altre nivell jeràrquic que és la Coordinadora Comarcal.

SECTORIAL-> A nivell Sectorial, cada Assemblea Sectorial escull Secretariat Sectorial,de tres persones (cada una té normes diferents per tal d’escollir-los) i aquest trien a un Coordinador Sectorial.

NACIONAL-> A nivell Nacional trobem l’Assemblea Nacional que es convoca un cop l’any, on hi participa tothom. L’ordre del dia el posa el Secretariat i per afegir-hi un punt extra cal que ho demanin un 5% de membres (per destituir a algú del Secretariat cal un 10%). La Mesa està presidida en tot moment pel Secretariat que és qui fa les actes i les aprova.

El Secretariat Nacional està format per 75 membres dels quals 50 s’escullen territorialment, amb 3 per “regió” de forma que llocs tan poblats com el Baix Llobregat tenen el mateix pes que indrets inhòspits com el Rosselló i l’Alta Cerdanya (tot i això, excepcionalment, la Ciutat de Barcelona té 8 representants) ; la resta de candidats (25) s’escullen a nivell nacional.

El Secretariat, al seu temps, escull a una cúpula anomenada Comitè Executiu (19 persones), així a com a una  Junta Directiva formada Presidència, Vicepresidència, Tresorer i Secretari. Es a dir els màxims representants de l’ANC no els voten  els membres de les bases, sinó un reduït nucli de 75 persones.

Resumint: La Piràmide de l‘Organigrama de Poder seria la següent:

Local– ASSEMBLEA LOCAL (tots)-> SECRETARIAT TERRITORIAL (7)-> COORDINADOR LOCAL (1)-> COORDINADORA COMARCAL(?)

Sectorial-ASSEMBLEA SECTORIAL (tots)-> SECRETARIAT SECTORIAL (3)-> COORDINADOR SECTORIAL (1)

Nacional –ASSEMBLEA NACIONAL (tots)-> SECRETARIAT NACIONAL (75) -> COMITÈ EXECUTIU (19) -> JUNTA DIRECTIVA (4) -> VICEPRESIDENT (1)-> PRESIDENTA (1)

2.- Té nombrosos casos de corrupció econòmica i democràtica denunciats pels seus propis membres

En primer lloc al dir que cal dir que les darreres eleccions del Secretariat s’han suspès davant l’allau de denúncies d’irregularitats, expedients interns, sancions, casos de corrupció i impugnació de candidatures.

Segons es rumoreja en un grup de Facebook, promogut per un ex-membre dimissionari del Secretariat, una de els candidatures estava liderada per Pere Pugés, membre del l’associació “Sobirania i Justícia“ (formada per ex-alts càrrecs del Govern de Jordi Pujol), que volia introduir un nou nivell de poder jeràrquic (no previst als Estatuts ni a l’Assemblea) anomenat “Comitè Permanent“, que funcionaria d’una forma encara més piramidal que l’actual. Pugés ha estat sancionat sis mesos sense veu ni vot pel Secretariat i està sent investigat per suposades corrupteles econòmiques arran de l’organització de l’Assemblea Constituent. En aquest mateix grup de Facebook expliquen com la candidatura de Pugés (a qui titllen de “mafiós”) empra les xarxes socials oficials de l’ANC per fer propaganda de la seva candidatura o recomanar el sentit de vot en esmenes polítiques.

Miquel Sellarès, ex-alt carreg d’ERC amb el Tripartit, advertia fa poc en un article a El Punt/Avui que l’actual Secretariat tan sols estava centrat en fer purgues internes contra membres crítics. Segons un Informe Intern, durant els darrers mesos s’han realitzat 180 impugnacions i expedients sancionadors a diversos socis degut a les irregularitats detectades en d’introducció d’esmenes, així com corrupteles econòmiques relacionades amb el lloguer del Palau Sant Jordi, on estava pressupostat gastar 47.000 euros i la despesa final va ser de 125.000; es a dir van desaparèixer 75.000 euros.

Altres irregularitats econòmiques (font) serien en la compra del marxandatge, on es van pressupostar 3.000 euros i en van sortir 14.000 e. que ningú sap on son i el proveïdor es va canviar en el darrer moment per un que ni tan sols estava constituït com empresa. També s’han detectat irregularitats en la contractació d’autobusos i càtering. Diners, per cert, son aportats per les quotes dels militants de base que no poden ni votar directament la seva Presidència.

CONCLUSIONS

L’ANC és un moviment social del s.XXI que funciona internament com un partit polític del segle XIX. Cap formació d’esquerres a Catalunya té un organigrama tan restrictiu, vertical i jeràrquic: Herrera, Dolors Camats, i Junqueras han estat escollits pels membres de les bases per sufragi directe, David Fernandez en una assemblea i Pere Navarro per delegats de cada agrupació, mentre que a Carme Forcadell l’ha triat una cúpula de 75 persones.

Resulta evident la relació entre els diversos episodis de corrupció democràtica i malversament econòmic amb la manca de relació directa entre la cúpula i les bases. Quina necessitat hi ha d’escollir tants càrrecs si tan sols es dediquen a organitzar manifestacions i posar paradetes? La PAH, el 15M i múltiples marees i moviments socials mobilitzen milers de persones amb un funcionament infinitament més horitzontal.

L’ANC fa molt bona feina pedagògica a favor de la causa independentista de cara als indecisos, entre els que (de moment) m’hi incloc i espero que comprenguin les reticències que ens desperta als progressistes el seu suport constant a Artur Mas, estirabots com posicionar-se a favor de l’OTAN, així com alguns discursos amb tics etnicistes.

De tot cor els animo a continuar però si em permeten un consell els recomanaria ser més conciliadors, menys partidistes i sobretot més plurals, horitzontals i transparents, gastant menys energies en eleccions internes per càrrecs de fireta.

Perills i Inconvenients de la Democràcia Directa

Gràcies en part a l’èxit que en el seu moment va tenir el 15M, ha calat la idea de que la crisis econòmica és culpa del mal funcionament de la democràcia parlamentaria o representativa i que simplement amb un sistema més directe s’acabaria l’atur, les retallades i el deute.

Però realment un sistema més participatiu ens duria a una Arcàdia Feliç on tots els problemes es solucionarien per art de màgia? Bé, el cert es que s’han dut a terme experiències molt positives i engrescadores com els Pressupostos Participatius a Portoalegre, o la nova Constitució d’Islàndia però també cal tenir en compte que en molts dels indrets on s’ha dut a terme s’han acabat aprovant algunes mesures força perilloses. Aquí alguns exemples:

– Dèficit Galopant: A l’estat de Califòrnia,  on es poden presentar referèndums populars sobre qualsevol tema, es va produir la següent situació: diverses iniciatives varen proposar reduir els impostos (el 1978 va rebaixar a la meitat l’impost sobre la propietat, per exemple); al mateix temps, però, es proposava incrementar les prestacions socials, beques i les ajudes.  Resultat? L’any 2009 l’Estat de Califòrnia entra en col·lapse fiscal, amb un dèficit de 42.000 milions de dòlars, que s’han hagut de pal·liar retallant en ajudes als discapacitats, ancians, famílies necessitades i salud mental.

– Xenofòbia: A Suïssa, on els ciutadans poden presentar lleis a referèndum, s’han aprovat mesures com la prohibició de construir minarets (quan en tot el país alpí només n’hi havien 4 i, per tant, no representaven cap perill ni molèstia per ningú); l’expulsió immediata de qualsevol migrant que hagi comés un delicte greu (proposta impulsada per la ultradreta feixista) i que segons la ONG Amnistia Internacional, posa en perill els Drets Humans.

– Homofòbia: De nou a Califòrnia, ens trobem amb un cas força paradigmàtic. El  legislatiu va promoure una llei de Matrimonis LGTB el 2003 sent vetada pel Governador republicà Arnold Schwarzenegger; però la Cort Suprema va declarar il·legal el veto, aprovant de facto el matrimoni el 2008. Els grups religiosos, homòfobs i ultres, però, varen aconseguir suficients signatures per presentar un Referèndum prohibint aquests matrimonis i el mateix Novembre d’aquell any el van aconseguir guanyar amb un 52% de vots, prohibint de nou la igualtat legal amb els homosexuals. Així doncs en aquest estat hi han 18.000 matrimonis del mateix sexe, plenament legals, celebrats durant els breus mesos en els que va estar en vigor. Mentre estant, a Nova York es va aprovar aquest dret directament al Senat, sense més complicacions.

– Pena de Mort: Als Estats Units, on a la meitat d’estats es voten iniciatives populars en referèndum, trobem que la Pena de Mort s’ha vist aprovada en referèndum a Oregón (1978) o més recentment a Califòrnia (2012): mentre que a Nou Mèxic el seu Governador, Bill Richardson, va signar el 2009 la fi de la pena de mort i la seva commutació per la cadena perpètua, sense preguntar la opinió als ciutadans. Imaginem per un moment que passaria a Espanya si es fes una votació com aquesta després de la commoció generada per un assassinat mediàtic, com les nenes d’Alcàsser o Mariluz…

– Llibertat per dur Armes de Foc: La perillosa liberalització sense control de l’ús d’armes de foc, que tantes massacres ha acabat produint en escoles o universitats, ha estat aprovada per sufragi directe recentment a Brasil (any 2005, amb un 63% de vot) o a  Suïssa (el 2011, amb el 54% de vot).

CONCLUSIONS

La democràcia directa presenta grans oportunitats i un gran perill: ser emprada per una massa enfurismada i entregada a la demagògia per negar drets a les minories o aprovar perilloses mesures populistes amb nefastes conseqüències econòmiques o socials que puguin tindre, sense que la responsabilitat d’aquesta temeritat caigui sobre les espatlles de cap polític. Al no haver-hi cap filtre legislatiu qualsevol cosa es pot aprovar, si en cap moment hi ha un límit constitucional o de drets humans.

Es a dir, un sistema molt més democràtic paradoxalment podria acabar beneficiant les idees més feixistes i intolerants, aquelles que cap gran partit seriós s’atreviria a posar en un programa, però que molts aspiren secretament a aprovar en la discreta llibertat davant d’una urna. Una assemblea de persones carques i intolerants sempre donarà lloc a idees i propostes carques i intolerants; el mètode no predisposa el resultat, ni molt menys!

La democràcia directa pot portar coses molt bones, o molt dolentes, tot depèn d’on posem els límits i les normes, que preguntem i com ho preguntem. I per això calen anàlisis profunds i seriosos sobre el contingut real de les propostes, no simplement en la forma de com prendre decisions, defugint tot simplisme apriorístic com la burda creença de que les masses sempre tenen raó i els polítics sempre s’equivoquen, així com el paradigma postmodern de que la divisió esquerra-dreta està superada o que les ideologies han mort.

INSTRUCCIONS PER FER UN REFERÈNDUM A CASA TEVA

Catalunya ha despertat per fi aquest 2009 de la seva letargia democràtica i s’ha llençat a une falses urnes per conèixer directament la opinió dels seus ciutadans i, segons sembla, la tendència d’aquesta tardor serà fer performances simulant referèndums de mentideta per tota la nostre geografia, en comptes d’atrevir-se d’una vegada a fer-ne un de legal i vinculant.

I jo em pregunto: cal demanar permís als Ajuntaments per tal de fer aquest espectacle tan divertit? NOOO! Per favor! Per un casual demaneu vosaltres el vistiplau del Consistori Municipal cada cop que representeu els Pastorets o balleu una sardana? Faltaria més! Quina llei ens impedeix agafar uns paperets i posar-los per la ranura d’una caixa? CAP! Quina normativa impedeix teatralitzar uns comicis electorals? CAP!

Així doncs que esteu esperant per sumar-vos a la festa de la democràcia i convocar un referèndum a casa vostre? A continuació us dono les instruccions pas a pas de com ho heu de fer amb un exemple que jo mateix he realitzat al meu rebedor!

PAS 1- Trieu un lema i unes opcions sobre les que els votants manifestaran la seva opinió

A casa meva hem triat com a pregunta: “Està vostè a favor de que L’Hospitalet de Llobregat esdevingui un Estat Independent regit per una Monarquia Absolutista encarnada, de forma vitalícia, en la persona de l’Arqueòleg Glamurós?”
Les opcions son “SI” o “ES CLAR QUE SI!! ”

PAS 2- Elaboreu un cens establint qui pot i qui no pot votar

Aquí hem decidit donar el dret a vot a totes les meves joguines de la infància que tenia guardades en un bagul. A la imatge podeu veure un grupet de clics de Playmòbil fent cua cap a la urna, tots plens de joia i xerinola!

PAS 3- Convoqueu a un grup ultra d’extrema dreta per tal que animi el cotarro i motivi als electors a votar.

A falta de membres de la Falange, hem posat a la nina de la líder conservadora americana Sarah Palin, que recita tota sola discursos antiavortistes i declaracions d’amor lèsbic a Curry Valenzuela.

PAS 4- Truqueu al diari Avui per tal que facin un reportatge de 8 pàgines dobles durant cinc dies seguits sobre el tema.

PAS 5- Intenteu enganyar a algun funcionari idiota del estat espanyol, fent-li creure que el referèndum va en serio, per tal de donar més bombo i plateret al assumpte.

En el nostre exemple, hem deixat un missatge al mòbil de la senyora de fer feines de la Subdelegació del Govern anunciant la realització del referèndum. No ha enviat cap tanc, de moment…

PAS 6 – Fer una campanya electoral imparcial per part de les dues opcions representades

Hem posat cartells amb els lemes “Si” i “Es clar que si” al llarg del rebedor. Han quedat moníssims! I amb un megàfon he anat cridant consignes a favor del SI durant 5 minuts, fins que la veïna ha vingut a preguntar-me si em trobava bé o si estava tenint un orgasme múltiple.

PAS 7- Votar! Com és una “performance” simbòlica no cal que us preocupeu per demanar el DNI als electors, mirar que aquests no votin més d’un cop o que estiguin empadronats a la població. Tampoc cal perdre el temps fent les actes d’obertura de les taules, ni les de sessió o escrutini: això no es recomptarà davant un jutge, no hi han representants de l’Administració, ni interventors de les diferents candidatures! Feina que ens estalviem!

Aquí veiem un robotet kinder com efectua el seu democràtic dret a vot en un got de Marilyn Monroe (no tenia cap urna per casa val? I així es més glamurós!)

PAS 8 – El recompte: No us hi mateu gaire, que ningú us vindrà a demanar explicacions o transparència!

Els resultats del meu comici ha estat: 96,3% SI i 123% ESCLAR QUE SI. Fantàstic! Meravellós! Esplèndid! Un resultat plenament representatiu! La població hospitalenca vol que jo sigui el seu monarca absolut i aboleixi d’una vegada les obsoletes institucions parlamentaries! SIII!! Gràcies per aquest somni Hospitalet!

PAS 9- Declaracions dels participants a la jornada:

BARBIE– Ha estat la festa de la democràcia participativa! Aquells que estan en contra del referèndum es que estan a favor de la nina Sarah Palin. Son els enemics de la pàtria hospitalenca, els mateixos que volen que seguim vivint de genolls, sent un mer satèl·lit de Barcelona.

GI JOE– Per fi hem deixat de parlar de futileses o ximpleries irrellevants com l’atur, l’explotació econòmica, els milers d’acomiadaments amb les EREs, els paradisos fiscals, els escàndols de corrupció, els sous multimilionaris dels jugadors de futbol, de les primes dels alts directius empresarials per reestructurar plantilles o de l’especulació immobiliària. Proposo que a partir d’ara tan sols s’informi del que realment interessa a la població: els referèndums i la confrontació irreconciliable entre Hospitalet i Barcelona!

SARAH PALIN DOLL– Si després d’aquest sidral no guanya el PP amb majoria absoluta, em faig nina inflable!

VISCA HOSPITALET LLIURE! VISCA LA DEMOCRÀCIA!

PD: Estic totalment a favor de fer referèndums del que sigui, d’autodeterminació em sembla perfecte, sempre que siguin legals, vinculants i garanteixin les regles bàsiques democràtiques de transparència i imparcialitat per les dues bandes. Farses, no!

NO al Senat!!

No us heu preguntat mai quin sentit té mantenir, en ple s. XXI una cosa tan obsoleta com el sistema polític bicameral? No? Doncs tranquils perquè jo si i ara mateix us en faig 5 cèntims!

La nostre Constitució ens diu que el Senat existeix perquè…

1.- Està dintre de la tradició política espanyola

Doncs no! En tot cas està dintre de la tradició del liberalisme conservador i caciquil!

La Constitució de Cadis de 1812 era unicameral; el primer lloc on apareix la figura del Senat és al Estatut Reial de 1834, una espècie de constitució light feta als primers anys de la regència de Maria Cristina per calmar a carlins i moderats, i és una cambra formada per aristòcrates amb la única finalitat de limitar el poder de la cambra depositaria del sufragi popular: el Congrés.

La resta de constitucions espanyoles redactades al s. XIX (1834, 1845, 1869 i 1876) en règims polítics caciquils burgesos mantenen aquesta institució en mans de senadors vitalicis designats a dit pel Rei com a instrument de control legislatiu sobre el Congrés per part de la Corona. La única que pretén convertir-lo en una cambra territorial és la constitució de 1873, durant l’efímer període de la I República.

Un cop al s.XX veiem com durant l’únic període històric de veritable sobirania popular i democràcia abans de l’actual, la II República, òbviament estableix un sistema monocameral, eliminant aquesta antidemocràtica i obsoleta institució.

Amb quina tradició ens vol enllaçar, doncs, l’actual Constitució espanyola? Amb la Restauració d’Alfons XII???

2.- Es una cambra de “segona lectura” de les lleis aprovades pel Congrés

I per que li cal a una llei una “segona lectura”??? Per corregir les faltes d’ortografia? Quina bestiesa! No es el Congrés suficientment democràtic i representatiu de la sobirania popular?
I a sobre, per postres, qualsevol modificació o esmena legislativa introduïda en el Senat, pot ser rebutjada en una tercera lectura pel Congrés! Es a dir, que en el fons la única funció real que té es marejar la perdiu i allargar el procés d’aprovació d’una llei!

3.- Es una cambra de representació territorial.

Mentida! Es una cambra formada per grups parlamentaris d’estricta obediència al seu respectiu partit polític: es dir, un “Congrés bis”. La única cosa que el diferencia és que el procés d’elecció dels senadors és menys democràtic (tot i les llistes obertes), ja que una part dels senadors es designada a dit pels parlaments autonòmics i la resta per una llei d’Hont elevada a l’enèsima potència, on la província de Barcelona i la de Lleida tenen el mateix pes polític.

I com ja us vaig dir, el sistema d’elecció dels senadors amb aquell full-llençol enorme, es un embolic que cap elector entén i l’únic que serveix es perquè aquells que, com jo, hem treballat d’interventors electorals a les eleccions generals acabem els recomptes a les 2 del matí.

I, si això fos poc, la brometa ens surt per un ull de la cara! Un senador cobra 2.918,67 euros/mes, amb un plus de 811e pels de Madrid i 1.700e per la resta; el President del Senat 11.197 i la resta de membres de la mesa i portaveus uns 2.800! Total, per no fer res més que rellegir les lleis que fa el Congrés!