PREDICCIONS TAROTISTES 2010

Després d”uns dies d’exili blogger forçat per la sobtada defunció del meu PC, actualitzo per fi les meves prediccions tarotistes per aquest any que  just comença.

Heu de saber que ara meteix estic escribint des de l’ordinador del meu company de pis, sense photoshop ni corrector ortogràfic, la qual cosa, em temo, afectarà negativament a la qualitat dels posts. Espero que aquesta fase transitòria duri ben poc!

Un cop que  TOTS els lectors d’aquest blog ja han confirmat que els meus auguris per a 2009 s’han realitzat (més o menys, ja sabeu que el destí es pot canviar i aquestes coses) aquí van les meves apostes pel present curs:

PREDICCIONS TAROTISTES

Nota: He descartat totes les preguntes que son impossibles de respondre mitjançant Tarot, com ja vaig advertir al post anterior. No n’apreneu eh!! Cada any igual!

Ferran – La meva relació amb Berlin, disminuirà, seguirà com fins ara o s’incrementarà durant 2010?

-> Any molt calmat, amb poca movilitat i viatges escassos.

Clídice – El projecte que començo aquest més de gener (laboral) tindrà èxit?

-> Aquest projecte suposarà molts canvis positius al teu entorn, peró no t’omplirà professionalment.

Jonkepa– eixirem (sortirem) de la crisis actual?

-> L’economia anirà fent pujades i baixades, no tindrem un any globalment gaire bó, peró veig un equlilibri de cara a finals de curs.

Jonkepa– tornarem a patir les eixides (sortides) de to del PP?

->El PP tindrà poca sort i molts conflictes interns alhora d’establir el seu discurs pròpi. Veig una lleugera victòria dels modertats sobre els radicals.

Lu– anirà bé la relació que estic començant?

-> Tot i que estaràs insegura, i a voltes insatisfeta, l’entorn serà propici per que la relació prosperi.

Lu- tindré un bon ambient en la nova feina que començaré el 2010?

->Oi tant! Molt bó! Especialment amb les figures masculines amb un càrreg superior al teu.

Lu- tindré més canvis laborals al llarg de l’any?

-> Qualsevol canvi trencarà l’armonia i l’equilibri del teu entron laboral i et conduirà a un fracàs segur.

Pau – Son molts 600km?

-> La teva relació no es veurà afectada  especialment per la distància. Veig un equilibri sense gaires complicacions a curt termini.

Jordi -Seguire escrivint el blog?

->Ho veig difícil. Tindràs un any anímicament complicat.

Jordi- Serè capaç d’escriure i publicar algun relat?

-> No et veig amb prou forçes anímiques per fer-ho!

Jordi- Quin tipus de relació tindré amb el metge portugués?

->Complicada. L’entorn de la relació no és gaire propici. A la llarga veig possibilitats de millora.

Poney– Quin percentatge de participació assolirà la consulta sobre d’independència a Barcelona, si finalment es fa?

-> M’han sortit cartes horribles. O bé no es fa o es un fracás total i absolut.

Poney- El teu amic Carretero entrarà al parlament?

-> R.Cat treurà un resultat destacable, però molt allunyat dels seus objectius i espectatives.

Poney– El meu pobre cotxe viurà un any més (almenys un mes)?

-> El veig amb prou forces per fer-ho!

Anònim (¿Esteve?)- El món serà millor el 2010 q el 2009?

->Serà un any en el que el món buscarà l’equilibri i la feminitat. (A preguntes generalistes respostes ambigües)

Mia-llogaré aviat el que era casa meva?

-> Per tal de fer-ho has de prendre una decisió valenta, posant per sobre la raò als sentiments.

Mia- Econòmicament parlant com m’anirà el 2010.

-> Una decisió absurda et pot dur a perdre molts diners.

Mia-Creus que en el 2010 ens plantejarem, la meva parella i jo mateixa, tenir fills?

-> Si!! Sens dubte teniu tots els arcans a favor! Es el moment idoni per fer-ho!

Ferran – li donaré un cop de ma definitiu a la meva p… tesi?

->Necessites buscar un moment de calma que es produirà cap a mitjans/finals d’any.

Madebymiki- La meva economia aguantarà amb decència el 2010?

-> Altibaixos. En general no t’anirà gaire bé.

Madebymiki- Viurem mobilitzacions serioses o altercats considerables?

-> No especialment. Veig un any molt tranquil, en general.

Contjuntbuit- Podré finalment emancipar-me?

-> Tens tots els arcans a favor, però hauràs d’actuar amb prudència i paciència.

Rafa- Alguna estrella del pop morirà el 2010 a la mateixa edat que ho va fer Michael Jackson l’any passat?

-> En aquest any veig una mort horrible d’una figura musical femenina. Es tot el que puc dir.

Rafa- Belén Esteban arribarà viva a finals d’any o serà la nova Carmina Ordóñez?

-> Oi tant! No només arribarà viva, sinó que tot li anirà de fàbula. Aixó si, veig un deteriorament progressiu de la seva Salut.

Biel- Em muntaré la meva vida definitivament a Canet de Mar o el meu impuls japanòfil em portarà a tornar a marxar després d’un parèntesi per terres catalanes.

-> Veig un canvi radical en la teva vida inmediata. Aquesta circumstància t’afectarà negativament a curt plaç, peró a la llarga t’adonarás que ha estat el millor.

Biel– Trobaré finalment aquella persona que em fagi pujar als núbols aquest any?

-> Uff NO! No radicalment, NO! Et veig enamorat/embolicat d’algú que t’influenciarà molt negativament! Però MOLT!  Si veiessis quina combinació de cartes m’ha sortit començaries a còrrer!!!

Carme- Hi haurà algun canvi de feina per a mi aquest any?

-> Veig un entorn laboral molt positiu per a que aquests es produeixin, peró haurás de superar els teus pròpis dubtes al respecte.

Carme- Seré capaç de continuar la meva novel·la?

-> Tens la força de voluntat i la serenitat de la teva banda. Tans sols et falta la inspiració, que la post trobar en un viatge o en un canvi d’aires.

Carme- Podré recuperar temps personal per a mi?

-> Veig un any molt mogut i atrafegat en aspectes laborals i sentimentals!

Parce- Situació laboral?

-> Veig un any complicadet, anirás tirant amb més penes que alegries, peró t’en sortiràs.

Parce- Amor?

-> Mmmm, en general serà un bon any, tot i que no veig grans canvis!

I ARA LES MEVES PREGUNTES!!!

Arqueòleg– Que passarà a les Eleccions Catalanes? Quin Govern es formarà?

-> Resultat sorprenent amb canvis importants. En general deixarà un panorama polític injust i desequlibrat. EL Govern que sorgeixi serà poc ambiciós, tranquil, fort i unit.

Arqueòleg- Que passarà amb l’esperada sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya?

-> Serà una decisió molt negativa, crearà un entorn polític molt mogut, tot i que el rebombori durarà poc i a mig plaç simplement s’oblidarà.

PD: I a tot aixó… aquest blog ha arribat al seu 2n any a WordPress amb un augment del 65% de l’audiència respecte al curs passat!! Gràcies a tots!!!

Els límits d’una dècada post-innocent

Aquest blog inicia avui un especial dedicat a la valoració d’aquesta dècada que ja finalitza, la segona del segle XXI. Si, si, ho heu sentit bé, des del punt de vista historiogràfic, els límits dels períodes cronològics no es miren amb el calendari a la ma, sinó atenent a les etapes polítiques socials, económiques i culturals.

Així doncs, fent cas del que va dir el millor historiador de tots els temps, el materialista històric Eric Hobsbawm, el segle XX avarca des del 28 de Juliol de 1914 (atemptat a Sarajevo contra l’Arxiduc Franz Ferdinand, detonant de la Primera Guerra Mundial) fins al 18 d’agost de 1991 (cop d’estat per part de l’ala integrista soviètica contra Mijaíl Gorbachov que precipita la caiguda de la URSS). Per tant, historiogràficament, ja portem 19 anys de segle XXI.

I com limitar a nivell històric aquesta segona dècada, que no té ni nom?? Doncs bé aquí la meva proposta:

INICI: 11 de Setembre de 2001. La fi de la innocència política.

Aquest atemptat espectacular és, sense cap lloc a dubte, un punt i a part a la política global planetària i suposa un trencament visceral amb la percepció postmoderna basada en que, amb la caiguda del bloc soviètic, s’havia posat fi a la Història donant lloc al etern triomf del unilateralisme americà, com plantejava innocentment el politòleg conservador Francis Fuckuyama.

De sobte apareixia del no res un nou enemic global, el terrorisme integrista islàmic, i una nova divisió planetària, que ja no seria en base a l’enfrontament d’ideologies econòmiques, ara la lluita esdevindrà de civilitzacions: Orient contra Occident.

L’11-S definirà totalment les relacions internacionals de la dècada i donarà lloc a dues noves guerres, Irak i Afgansitan, i tindrà repercussions a la política interna d’Israel, Pakistan, el Magreb islàmic o fins i tot de molts països occidentals que canvien de govern arran de les implicacions del seu executiu en els conflictes bèl•lics.

L’esfondrament de les torres bessones també té, alhora, un altre nivell de significació: es el primer esdeveniment de transcendència històrica retransmès en directe a tot el planeta posant de manifest el poder dels mitjans de comunicació i la globalització de la informació, una peça que ha estat clau en molts fenòmens polítics de la dècada.

Els estats ja no tenen el monopoli dels mitjans, Internet és un fenomen democràtic capaç de transformar la política, com es va demostrar amb el triomf de Zapatero (gràcies als “passalo” del 13M), la victòria d’Obama (amb una campanya feta a base del boca-orella per la xarxa que desbanca a la favorita Hillary) o a les manifestacions contra Mahmud Almarineyad a Iran (convocades i retransmeses via Twitter).

FINAL: 15 de Septembre de 2008. La fi de la innocència econòmica.

He triat com a punt i final històric de la dècada el dia en que Lehman Brothers, el quart banc d’inversió més gran del món, es va declarar en bancarrota deixant uns deutes de 613.000 milions, el forat financer més gran de la Història, fet que va precipitar una crisi econòmica global.

Per fi ha quedat meridianament clar que tan perniciós es el control burocràtic absolut sobre la economia, practicat sota les dictadures comunistes, com la seva antítesi neoliberal: manca de cap control internacional als mercats, especulació amb qualsevol mena de mercaderia (habitatges, aliments, medicines, educació…), agències de qualificació de fons incapaces de valorar el risc d’un fons d’inversió (Lehman Brothers tenia un AAA+, la màxima qualificació de confiança), corrupció política sense cap control judicial que dinamita la confiança en el sistema democràtic, destrucció imparable del medi ambient, augment dels desequilibris socials planetaris etc.

Una crisi que ha significat pel capitalisme el mateix que la caiguda del Mur de Berlín va suposar per al socialisme real totalitari: la demostració empírica que els principis teòrics amb els quals es basa el sistema han de ser revistats profundament amb urgència, si vol seguir-se mantenint en el temps i l’espai.

El pet de Lehman Brothers va impulsar l’adopció de polítiques intervencionistes, keynesianes i socialdemòcrates arreu del planeta per tal d’impedir l’enfonsament de la banca, l’empresa privada i l’augment del atur, però no ha arrencat d’arrel la base del problema: la mentalitat liberal que creu en la llibertat mercantil sense control ni regulació democràtica per part de l’administració pública, una perspectiva innocent que planteja un creixement econòmic sense límits i que en aquesta dècada s’ha demsotrat totalment falsa.

Solucions imaginatives a la crisi

Estimats lectors, en aquest post proposo una reflexió col·lectiva sobre la nostre penosa situació econòmico-laboral amb una pluja d’idees surrealistes alhora que iròniques per fer-hi front.

Ahir Madebymiky ens mostrava en un post com a minvat escandalosament el poder adquisitiu del proletariat amb els darrers vint anys;per al·lucinar! I avui a la premsa ens hem esmorzat amb la suspensió de pagaments d’una inmobliaria (la qual cosa es traduirà en milers d’acomiadaments) així com diferents plans de regulació laboral a empreses indirectament relacionades amb la costrucció; i com jo ja li estic veient les orelles al llop (els arqueòlegs que treballem a l’empresa privada depenem al 90% de les obres) doncs m’he proposat fer una llista d’argucies per tal de reduïr gastos:

1.- Torna al clàssic “botellón” teenager! Qui no enyora amb dolça melancolia aquelles mítiques nits als parcs i places del municipi, fent gresca i xerinola tot barrejant aquell entranyable vi “Las Cruzadas” (30 cèntims) amb “Conga Cola Dia” (25 cèntims)?? Si, ara em direu que el vostre paladar s’ha acostumat al Gintònic no? Doncs res! Calimotxo en vena!

2.- Obliga a la teva tièta soltera a que amb quatre retalls de tela et faci un vestit super fashion, convençent-la que fer cusos de costura per correspondència és la millor forma de matar les hores mortes.

3.- Cola’t al transport públic vestit de guiri (xancles, mitjons i barret de mexicà). D’aquesta forma si t’enganxa el revisor sempre et pots fer el suec (digali amb accent raro “sangria! paella! flamenco!”)

4.- Ves a inauguracions d’exposicons a Museus i gorreja tots els canapés que puguis. Només t’hauràs d’empassar un avorrit discurs de quatre autoritats i en quan acabi el darrer, prepara els teus colzes i obre el tupperware: la competència amb les iaies canaperas professionals pot ser dura, però val la pena!!

5.- Rellegeix els llibres que tens oblidats i plens de pols a les golfes del teu poble, de quan la teva àvia era soltera. Qui necessita estar al dia de les novetats bibilogràfiques podent tenir el plaer de llegir veritables incunables de la literatura franquista de postguerra, groguencs i rossegats pels ratolins?

6.- En comptes d’anar al cinema sempre pots passar una magnífica vetllada amb les teves amistats veient els VHS que encara guardes de la teva comunió, el teu cinqué aniversari, la funció de final de curs en la que vas debutar al món del espectacle fent un paper estelar d’arbre o, perqué no, aquelles mítiques vacances familiars a Benidorm que el teu inconscient havia tractat, sense gaire èxit, d’esborrar de la teva memòria.

7.- Fes unes vacances basades en el senderisme, l’autoestop, el bivac i la supervivència a base d’aigua de fonts i rierols, així com fruits silvestres. Pot ser una experiència fascinant, et posaràs en forma i et quedaràs prim com una sílfide!

Es mu triste de pedí pero ma triste es de robá! Alguna altre idea??

PD: La foto és diu “Barbie Suicide nº4” i és obra de Roberto Roseano