Posts Tagged ‘cosas que hacen bum’

h1

Recomanacions literàries per St Jordi

Abril 22, 2008

Un any més arriba la meravellosa data en que els catalans demostrem que les nostres tradicions no es basen tan sols en menjar i beure sinó que som capaços de moure a tota la ciutadania en vers a un fi tan noble com la literatura.

I de nou em trobeu  mi en mig d’una crisi existencial: Quin llibre comprar-me? Cada any em passa el mateix i finalment sempre acabo fent la tria guiat més per l’atzar que no per cap criteri literari, així doncs us animo a que em recomaneu algún llibre que us hagi agradat a vosaltres i jo faré el mateix.

Ja us advertexo que Ruiz Zafón no és sant de la meva devoció, m’he llegit “L’ombra del vent“i psse, ta bé, però el considero, juntament amb Albert Sanchez Pinyol (autor de “La pell freda” o “Pandora al Congo“), l’autor més sobrevalorat de Catalunya.

Aquestes son les meves recomanacions:

 

Cosa que hacen Bum!Cosas que hacen Bum (Kiko Amat)

Una història deliciosa ambientada al barri de Gràcia i protagonitzada per un jove amb divertides crisis d’identitat que, degut a les seves extranyes obsessions,  s’acabarà ficant en els embolics més inimaginables: tràfic de drogues, terrorisme, amors impossibles, música soul, festes glamuroses, tietes vàndales…

Aquí us deixo amb el primer paràgraf del llibre, per qué us en feu una lleugera idea:

 

” Estoy volando a 111 km/h en dirección a un árbol del camping La Ballena Alegre, en la autovia de Castelldefels. Cuano impacte contra él, mi cuello se partirá como un barquillo mojado en champán, pero de momento estoy paralizado en el aire en la postura de volar. Soy una pieza de taxidermista suspendida del cielo por hilos de oxígeno.”   

Gràcies Aita  per recomanar-me’l!

Ensayo sobre la lucidezEnsayo sobre la lucidez (José Saramago)

 Us imagineu que de sobte un bon dia quasi tots els ciutadans d’un país decidissin votar en blanc en unes eleccions? Així perqué sí, sense cap premeditació col·lectiva, ni cap líder que encoratgés a emprendre aquesta aparentment absurda decisió. Com reacionaria el Govern i la resta de partits? Quines conseqüències tindria per la població?

Una acertada visió sobre el funcionament del estat i el sentit de la democràcia actual en forma d’àgil novela plena d’ironia i sarcasme que ens durà a replantejar-nos les nostres conviccions polítiques, tot reflexionant sobre els tentacles del poder, els moviments de masses o la manipulació dels mitjans de comunicció dins la societat postmodena actual.

Amb raó li vàren donar un Premi Nobel de Literatura!    

 

Nosotras que no smos como las demásNosotras que no somos como las demás (Lucia Etxebarria)

I finalment ha caigut a les meves mans la única novela de la Lucia Etxebarria que em faltava per tenir tota la seva obra literària completa!

No es tracta d’una única història com haviem vist a “Amor, curiosidad, Prozac y dudas” o “Milagro en equilibrio“, si no que és un conjunt de relats curts amb el denominador comú d’estar protagonitzats per dones que es troben davant de situacions emocionals al límit: abandons sentimentals, mort de germans, violacions…, amb la qual cosa ens recorda molt més a la seva darrera novela coral “Cosmofóbia“, tot i que en aquest cas els personatges son absolutament independents entre si.

De nou Etxebarria aconsegueix captivar la nostre atenció subvertint el tradicional rol passiu de la dona dins la literatura per convertir-la en la absoluta protagonista del seu propi destí dins una narració escrita des d’una òptica radicalment femenina. No és ni de lluny la seva millor obra, però es molt recomanable per als amants de les històries curtes i alhora intenses.