Posts Tagged ‘Constitució’

h1

Constitució del Regne Glamurós de L’Hospitalet

febrer 2, 2015

Com segurament recordareu, l’any 2009 vaig ser escollit per la voluntat del poble en un referèndum Monarca Absolut de l’Hospitalet. Finalment m’he decidit a redactar la Constitució del Regne!

###Consti glamPreàmbul

L’Hospitalet de Llobregat (municipi antigament conegut amb el nom de Provençana) es una nació mil·lenària, capital universal del Glamour, que durant segles ha estat oprimida i silenciada per un infecte suburbi d’extraradi anomenat Barcelona.

Així ho demostren, de forma indubtable, les majestuoses restes arqueològiques del cap de Medusa romà, amb uns 1.800 anys d’antiguitat, que actualment es troba espoliat pels nostres enemics nacionals, al Museu Arqueològic a Barcelona. També posa de manifest la gran antiguitat de la nostre nació, el document datat al 908 on es cita el terme de Provençana i que també es troba saquejat a l’arxiu episcopal de Vic.

Alguns dels principals personatges més destacats dins la història i la cultura de la Humanitat han nascut en aquesta glamurosa nació com “El Vaquilla”,  Carlos Navarro “El Yoyas”, Ferran Adrià, Paula Vazquez, José Corbacho o Amparo Moreno. Glòria i Honor!

Article 1 – La sobirania

1. L’Hospitalet es constitueix com a Regne Glamouros.
2. La sobirania recau de forma vitalícia en la més divina de totes, l’Arqueòleg Glamurós. D’ell emana el poder legislatiu, judicial i executiu. Montesquieu es tan de la temporada passada…

Article 2 – L’Estat Hospitalenc

1. La forma política i jurídica d’organització de l’Estat és la Monarquia Absoluta.
2. Amb l’objectiu de lluitar contra la vulgaritat, el mal gust, la caspa i les xancletes amb mitjons els principis que regeixen l’ordenament jurídic de l’Estat son:  el transvestisme, la homosexualitat, el glamour, el Pop, el punk, el cosmopolitisme, els tacons d’agulla i les perruques de colors.

Article 3 – Els símbols nacionals

1. La bandera de l’Hospitalet serà un fons rosa travessat amb un llamp amb purpurina platejada.
2. L’himne i el ball oficial de l’Hospitalet es el “Time Warp” del musical The Rocky Horror Picture Show
3. La Diada nacional es celebrarà cada cop que Almodovar publiqui un film o Fangoria un disc.

Article 4 – El marc territorial

1. L’Estat Hospitalenc es constitueix segons el territori emmarcat dins els límits municipals actuals, sense renunciar a reconquerir la Zona Franca. Aquestes terres varen ser expropiades per la potència invasora Barcelona a més de 500 pagesos hospitalencs entre 1927 i 1933 a canvi d’irrisòries quantitats econòmiques. Així doncs totes les indústries que formen part de la Zona Franca, especialment el Mercabarna, son part de l’Espai Vital Hospitalenc i son susceptibles de ser nacionalitzades, per la força de les armes si fos necessari.

Article 5- Les obligacions dels vassalls

1. Totes les persones humanes que visquin a l’Estat de l’Hospitalet son vassalls d’aquest i ho seran fins que morin.
2. Els vassalls homes i sexis estan sotmesos al “dret de cuixa“, en funció dels capricis sexuals de l’Arqueòleg Glamurós.
3. Els vassalls estan obligats a a transvestir-se en públic al menys un cop per setmana, preferentment els dijous.

Article 6- L’Hospitalet, nació glamourosa

1. L’Hospitalet és territori lliure de lletjor, mal gust i vulgaritat. Un exercit format per drag queens, estilistes, dissenyadors, cirurgians plàstics, dietistes, poetes, filòsofs, cuiners, enòlegs, perruquers, professors d’art, música i literatura vetllaran pel manteniment de la moda, el nivell cultural i l’estil  dels seus vassalls, especialment en les converses als bars.
2. Queden eradicades pràctiques inhumanes i monstruoses, costums estranyes importades de xusma barcelonina, com la cervesa, Cadena Dial, el Punt/Avui, els partits de futbol, Telecinco, la premsa esportiva, les rebequetes, les xancletes o el xandall.

Article 7 – El Feudalisme: Un nou (ejem!) sistema socioeconòmic

1. La monarquia hospitalenca considera un objectiu prioritari que totes les polítiques en l’àmbit social i econòmic es desenvolupin d’acord amb les darreres tendències de música, moda, art i literatura, expressades en els bolletins oficials de l’estat: Jenesaispop, Vogue o Babelia.
2. Per tal d’assolir-los, caldrà que valors barcelonins com la competitivitat, l’esforç o la lliure circulació de persones, mercaderies i capitals siguin immediatament abolits i es canviïn pel feudalisme, on cada vassall entregui un delma a l’estat cada més, per tal de que aquest pugui construir nous cinemes, sales d’espectacles, museus, biblioteques, salons de bellesa o celebrar tertúlies literàries, passis de models i orgies subvencionades.
3. En aquest sentit, l’economia de mercat haurà de ser abolida per sempre més. Tots els mitjans de producció seran propietat de l’Estat. Els vassalls rebran a casa seva els productes que poden consumir, un cop siguin aprovats pel Comitè del Bon Gust.
4. La moneda pròpia de l’Hospitalet es el Dracma Queen, està encunyada pel Banc Central de L’Hospitalet i decorada amb imatges de la gran Divine i amb cites d’Oscar Wilde.

Article 8- El poder legislatiu

1. El poder legislatiu recau en l’Arqueòleg Glamurós. Les lleis seran redactades en poesia, concretament en sonets hendecasíl·labs de rima assonant, i seran musicats amb lires per part de bards i trobadors que s’encarregaran de la seva divulgació per la ciutat.

Article 9- El poder executiu

1. El poder executiu recau en l’Arqueòleg Glamurós, acompanyat pel seu Consell de Ministres. Per tal de complir amb els principis de la fama establerts per Andy Warhol, cada vassall tindrà dret als seus 15 minuts de ministeri, amb torns rotatius per ordre alfabètic.

Article 10- El poder judicial

1. El poder judicial recau en l’Arqueòleg Glamurós. La justícia s’administra en nom del caprici i el bon gust, pels estilistes i culturetes integrants del Poder judicial.
2. Les sentències podran condemnar algú per la seva falta d’estil, bellesa, glamour o nivell cultural i les condemnes es duran a terme en un gulag de reeducació per tal de convertir una xoni en una Diva en 15 dies.

Disposició Derogatòria

La publicació d’aquesta Constitució deroga, en el territori de l’Hospitalet, el mal gust, la vulgaritat, la Constitució del Regne d’Espanya, l’Estatut de Catalunya, així com tots els Tractats de la Unió Europea.

h1

Anàlisi de la Conferència del PSOE: No han entés Res!

Novembre 11, 2013

Aquest cap de setmana una de les meitats del sistema bipartidista, la que ara fa d’oposició, ha fet una conferència política per renovar (?) les seves idees. M’he llegit els documents polítics i us en faig un resum per tal que us feu una idea aproximada del que s’hi ha parlat

1454902_10202343558288132_1503452544_n–  Més Tercera Via: La crisi ha estat una malèfica conspiració del neoliberalisme. No hi ha tingut res a veure la Tercera Via d’Anthony Giddens mitjançant la qual els socialistes europeus (amb Zapatero al capdavant) van assumir els principis econòmics de la des-regulació del mercat financer i immobiliari. El text aposta per “un nuevo modelo económico para sumar libertad de mercado y cohesión social” Nou? Però si aquest liberalisme progre de Blair i Schroeder es just el que ens ha dut fins aquí!

Autocrítica Zero: Les dures mesures austericides de Zapatero entre 2010-2012 on es va carregar el pes de les retallades sobre les rentes del treball i no del capital eren necessàries per responsabilitat, però no es van saber explicar prou bé a la ciutadania. Ah clar! Dediquen 4 pg a explicar perqué era impossible preveure l’esclat de la bombolla immobiliària i bancaria abans de 2009 i dues línies a dir que “quizá faltaron medidas fiscales y persecución de responsabilidades en el ámbito financiero“. Amnistiar el diner negre i a banquers “quizá” tampoc va ser gaire bona idea. Ni mu.

Amb el bipartidisme, contra el 15M: El text fa una defensa aferrissada de l’actual democràcia representativa titllant als nous moviments socials de “neopopulistas que se dedican a criticar el sistema sin dar soluciones que son inútiles en su anarquía“. Segons ells el millor model polític es el bipartidisme ja que “la fragmentación política no favorece la estabilidad econòmica“. I quines son les seves propostes responsables per retornar la confiança en les institucions? Reforma de les administracions públiques acordada amb el PP,que permetin una mica més de transparència, llistes obertes i primaries. Iupii!

Monarquia (pseudo)Federal: Els socialistes volen modificar la Constitució per incloure tractats europeus i un model federal, basat en les actuals Comunitats Autònomes però amb un millor model de finançament, consensuat amb el PP. Amb això creuen que aturaran la crisi territorial amb Catalunya, si.. clar. En quant a la Monarquia, l’únic canvi seria igualar el dret de les dones per accedir al tron. Sincerament per aquests petits retocs, no cal embarcar-se en un canvi constituent.

Unió Europea-> Syriza en el discurs, SPD en la praxi: La UE es ““el mejor modelo en dignidad laboral, protección social, igualdad de oportunidades y servicios públicos del mundo. Tan sols passa que els tractats (que van fer ells) han quedat una mica obsolets, es dona massa pes als plantejaments tecnocràtics de Merkel i caldria fer un nou Tractat Constituent. Apunten (a bones hores!) cap algunes de les mesures econòmiques imprescindibles (unió bancària i fiscal, governança econòmica de l’euro i redistribució del deute). Llàstima que després donin suport a Martin Schulz com a candidat de la socialdemocràcia a la comissió europea, membre del SPD, partit que governarà amb Merkel a Alemanya. Credibilitat nul·la!

Laïcisme si, Conconrdat amb el Vaticà, també: El text aposta per recuperar una Llei de Llibertat Religiosa que el PSOE va aparcar el 2008, treure els crucifixos d’alguns espais públics, tot reconeixent la gran aportació moral del cristianisme. El Concordat amb la Santa Seu no es derogarà sinó que s’actualitzarà i adaptarà a aquesta nova llei. Salto d’emoció!

Decreixement? Ni en somnis: Proposen un creixement econòmic “sostenible” , però ni pensaments en redistribuir el treball, posar mesures d’economia del bé comú, o explorar models no basats en el creixement infinit de la producció. Algunes propostes de keynesiamisme en energies renovables i gràcies. El peak oil deu ser un rumor i de l’energia nuclear es proposa no allargar més de 40 anys el temps de vida de les centrals nuclears. Tot un detall!

Migració: Reconeixement gradual del dret a vot per persones migrants, reagrupament familiar per cohesionar els ciutadans amb permís de residència vinculat al de treball. Aquesta és la única idea destacable. Els CIEs només cal regular-los, defensen les expulsions excepte en aquells casos que sigui “desproporcionada, injusta o impracticable“. A saber a criteri de qui.

CONCLUSIONS

Retocs cosmètics i suaus reformes per maquillar la pitjor crisi de la història. Una cosa es ser realista i l’altre es la por congènita als canvis, com si estiguessin més preocupats en impedir transformacions de gran envergadura que els acabin d’acorralar en l’ostracisme, que no en solucions estructurals de fons. Cap de les mesures d’aquesta Conferència impliquen un trencament amb la dinàmica que ens ha sumit en la crisi política, econòmica i territorial, son tan sols pedaços lampedusians perqué tot segueixi més menys com estava el 2007, amb petits retocs progressistes que mitiguin el sofriment, però sense atacar l’arrel dels diversos conflictes. No es estrany, doncs, que Bono prefereixi un pacte amb e PP que amb IU.

h1

TOP: Reaccions inchoerents a la sentència de l’Estatut

Juny 30, 2010

Imagineu que jugueu un partit de futbol i guanyeu 19 a 1. Aniríeu a celebrar-ho o muntaríeu una manifestació en contra de l’àrbitre i les regles de joc?  Doncs bé, en el regne de la paradoxa, anomenat Catalunya, on la demència irracional ens ha posseït de forma col·lectiva, aquestes coses passen!

Jo pensava que davant una resolució tan favorable per als nostres interessos, pels quals ha batallat 4 anys el sector progressista del tribunal contra vent i marea, atorgarien la Creu de Sant Jordi a Maria Emilia Casas… però no ha estat ben bé així! En temps electorals el rol de victimista ploramiques cotitza a l’alça

A continuació una llista de quines han estat els reaccions més contradictòries amb la trajectòria ideològica de cada partit:

Nº 1-Partit Popular (PP)

Després de recollir 4.000.000 de signatures contra l’Estatut, votar en contra al Parlament i Congrés, recórrer la sentència al tribunal, dir que s’aproximava l’Apocalipsi, la ruptura d’Espanya, la fi de la democràcia , que es legalitzava la poligàmia, que era aberrant, comparar-lo amb la Constitució de Corea del Nord, afirmar que ens abocava a un conflicte balcànic... ara els hi sembla perfecte la sentència que avala pràcticament tot el text, excepte quatre detalls matisats. Doncs haver-ho dit !! Si era per aquestes quatre bajanades es podria haver pactat de bon començament, el text s’hauria aprovat per unanimitat i tan feliços tots!

Nº2- Convergència i unió (CIU)

Clamen contra la Constitució que va redactar Miquel Roca i per la qual van demanar el vot a favor; en comptes de fer una manifestació, que l’expulsin del partit! S’estiren dels cabells per les mel·líflues retalladetes del Tribunal, quan ells es varen carregar una part molt més àmplia del text, a condició que Zapatero els tornés la Generalitat. No està malament no?

Nº3- Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

Els màxims defensors del text estatutari, resulta que en el seu dia hi van votar en contra. Si volen la independència, que presentin una proposta de Constitució, no d’Estatut! Igual resulta que es troben amb el 19% de mitjana de vot als referèndum de fireta…

Nº4.- Partit Socialista de Catalunya (PSC)

Com es pot dir en el mateix discurs que la sentència és un èxit, que deslegitima al PP, que els quatre detallets es podran negociar per una altre banda…. i al mateix temps ser el primer president de la Generalitat de tota la Història que convoca una manifestació en contra de l’ordenament jurídic vigent? Acte en el que, òbviament, no hi haurà cap votant del PSC, sinó que serà un aquelarre de Boixos Nois i convergents exaltats, del qual tindrà dificultats per sortir-ne amb vida.

Nº5- Iniciativa per Catalunya Verds (ICV)

Entenc que Rafael Ribó pugui estar enfadat, doncs és l’únic ciutadà de tota Catalunya que es veurà afectat per la retalladeta al veure com les seves competències deixaran de ser exclusives per ser compartides. En quant a la seva reacció, demanar la repetició del referèndum, no està del tot malament si no fos perquè no hi ha cap alternativa: que fem si surt el “NO”? Tornem al text del 1978? Ens suïcidem col·lectivament? ICV hauria de recordar que el discurs victimista nacionalista no l’afavoreix en absolut i que la única forma de guanyar vots es centrar el debat polític en temes reals i objectius, no en futileses folklòriques

h1

VALORACIÓ D’URGÈNCIA DE LA SENTÈNCIA DE L’ESTATUT

Juny 28, 2010

El Triomf de la Veritat de Hans Von Aachen

Finalment el Tribunal Constitucional ha dictat sentència sobre l’Estatut de Catalunya de 2006, complint escrupolosament les seves obligacions democràtiques de control legislatiu establertes a la Constitució Espanyola, aprovada amb el 61,4% del cens a Catalunya, un 24,9% més que al Estatut de Catalunya 2006, per cert.

La sentència arriba molt tard, amb un Tribunal deslegitimat per la caducitat del mandat de quatre dels seus membres i amb seriosos dubtes sobre les pressions polítiques que han enterbolit el procés, allargant-lo fins a la extenuació. I si, es cert que retallar una llei que ha estat refrenada en dos parlaments i en un plebiscit sempre es un plat de mal pair, però com deien els romans “dura lex, sed lex”.

Però deixem-nos de distreure pel paisatge dels voltants, que és que pretenen els nacionalistes d’ambdues bandes i centrem-nos en la sentència:

VALORACIÓ QUANTITATIVA: El Tribunal ha retallat 15 articles de 223, es a dir un 6% del total, molts menys dels que pretenia el PP. Ha estat, doncs, una victòria del sector progressista sobre el conservador i la millor sentència de les que es podien aprovar dins de l’actual marc legislatiu i constitucional. Els únics derrotats són aquells que volien una sentència abominable, els ultres de la sardana i el chotis respectivament, que ja treuen foc pels queixals, (llegiu els comentaris a Libertad Digital, aquí) doncs pretenien abocar-nos a  un conflicte entre sentimentalismes patriòtics tocant el terme “nació” del preàmbul, cosa que no s’ha fet.

VALORACIÓ QUALITATIVA: Els únics articles retallats son mers detalls insubstancials, anècdotes legislatives que en absolut modifiquen cap mena de relació administrativa, ni sentimental Espanya-Catalunya: Llei de caixes (uii com m’afecta!!), preferència del català en alguns usos a l’administració pública (l’únic punt mínimament discutible) i les competències exclusives del Síndic de Greuges, punt en el que estic absolutament d’acord en la retallada: com més control extern tinguin els funcionaris i els càrrecs polítics millor!

Es a dir: Espanya reconeix en si el gruix de l’Estatut: plurinacionalitat, federalisme i autogovern. Un triomf victoriós de l’entesa entre el Govern Zapatero i l’excel·lent tripartit, artífex màxim d’aquest històric text que posa punt i final per sempre més a les bizantines, estèrils i absurdes discussions nacionalistes entre les dues cavernes folklòriques patroterils entre aquells que no accepten la legitimitat de la Constitució o l’Estatut, quan els dos textos son la màxima expressió del mateix concepte: el marc de la democràcia, imprescindible per a que un sistema parlamentari funcioni.

Ja sé que superposar la objectivitat racional al sentimentalisme patriòtic és difícil en un cas com aquest, però proveu-ho! No es tan difícil. Jo vaig votar SI a l’Estatut i considero que el Tribunal ha respectat plenament el sentit del meu vot.

Òbviament durant els propers dies tots els partits d’esquerres catalans interpretaran el paper de la planyidera somicona, fent veure que no ens agrada una sentència pràcticament immaculada i objectivament immillorable. I és el que han de fer! O potser algú pensava que regalaríem el monopoli del catalanisme a la burgesia folclòrica convergent, desitjosa d’arribar al poder per tronar a facturar el 3% de les obres públiques a la seva faixa?

h1

NO al Senat!!

gener 17, 2009

img_1951

No us heu preguntat mai quin sentit té mantenir, en ple s. XXI una cosa tan obsoleta com el sistema polític bicameral? No? Doncs tranquils perquè jo si i ara mateix us en faig 5 cèntims!

La nostre Constitució ens diu que el Senat existeix perquè…

1.- Està dintre de la tradició política espanyola

Doncs no! En tot cas està dintre de la tradició del liberalisme conservador i caciquil!

La Constitució de Cadis de 1812 era unicameral; el primer lloc on apareix la figura del Senat és al Estatut Reial de 1834, una espècie de constitució light feta als primers anys de la regència de Maria Cristina per calmar a carlins i moderats, i és una cambra formada per aristòcrates amb la única finalitat de limitar el poder de la cambra depositaria del sufragi popular: el Congrés.

La resta de constitucions espanyoles redactades al s. XIX (1834, 1845, 1869 i 1876) en règims polítics caciquils burgesos mantenen aquesta institució en mans de senadors vitalicis designats a dit pel Rei com a instrument de control legislatiu sobre el Congrés per part de la Corona. La única que pretén convertir-lo en una cambra territorial és la constitució de 1873, durant l’efímer període de la I República.

Un cop al s.XX veiem com durant l’únic període històric de veritable sobirania popular i democràcia abans de l’actual, la II República, òbviament estableix un sistema monocameral, eliminant aquesta antidemocràtica i obsoleta institució.

Amb quina tradició ens vol enllaçar, doncs, l’actual Constitució espanyola? Amb la Restauració d’Alfons XII???

2.- Es una cambra de “segona lectura” de les lleis aprovades pel Congrés

I per que li cal a una llei una “segona lectura”??? Per corregir les faltes d’ortografia? Quina bestiesa! No es el Congrés suficientment democràtic i representatiu de la sobirania popular?
I a sobre, per postres, qualsevol modificació o esmena legislativa introduïda en el Senat, pot ser rebutjada en una tercera lectura pel Congrés! Es a dir, que en el fons la única funció real que té es marejar la perdiu i allargar el procés d’aprovació d’una llei!

3.- Es una cambra de representació territorial.

Mentida! Es una cambra formada per grups parlamentaris d’estricta obediència al seu respectiu partit polític: es dir, un “Congrés bis”. La única cosa que el diferencia és que el procés d’elecció dels senadors és menys democràtic (tot i les llistes obertes), ja que una part dels senadors es designada a dit pels parlaments autonòmics i la resta per una llei d’Hont elevada a l’enèsima potència, on la província de Barcelona i la de Lleida tenen el mateix pes polític.

I com ja us vaig dir, el sistema d’elecció dels senadors amb aquell full-llençol enorme, es un embolic que cap elector entén i l’únic que serveix es perquè aquells que, com jo, hem treballat d’interventors electorals a les eleccions generals acabem els recomptes a les 2 del matí.

I, si això fos poc, la brometa ens surt per un ull de la cara! Un senador cobra 2.918,67 euros/mes, amb un plus de 811e pels de Madrid i 1.700e per la resta; el President del Senat 11.197 i la resta de membres de la mesa i portaveus uns 2.800! Total, per no fer res més que rellegir les lleis que fa el Congrés!