-Hola bon dia, és el Ministeri de la Felicitat?
-Doncs si! En aquests moment l’atén Paqui Pallà. En que podria ajudar-lo?
-Miri, es que necessitava amb urgència unes dosis d’optimisme ja que…
-Ufff! A veure, anem per pams: M’ha portat vostè el Certificat de Nyonyeria?
-Uixx! Es que em van declarar “Frívol” i em van denegar el títol…
-Comencem bé! Un frívol i pessimista, avui deu ser el meu dia de sort! Doncs sense el certificat…
-Miri de veritat que no vindria si no fos un cas urgent! Aquesta setmana encaro reptes professionals i personals que, en cas de no funcionar, podrien dinamitar la meva autoestima i… visc en un cinquè pis!
-Aquesta excusa la he sentit mil cops! Escolti, que estem en crisi i cada dia centenars de persones al atur i família nombrosa venen desesperades pidolant un xic d’esperança. Comprendrà que per a mi el seu expedient no és mes que un anècdota!
-Ja… me’n faig al càrrec, si… però… no podria fer la vista grossa per una vegada? Segur que té centenars de caixes plenes d’il·lusió, entusiasme i confiança que ni tan sols estan inventariades, els seus superiors no notaran pas si en manlleva un pessic…
-A veure… i amb una mica d’amor no faria? Es que d’aquest si que en tinc a tonelades!
-NOOOOORRR!! D’això ni parlar-ne, soc un maldestre emprant aquest sentiment i sempre l’acabo espifiant… no en vull sentir ni a parlar!!
-Mmmm! Ja veig, tot un “drama queen” professional… Un segon que consulto el Manual de Casos Patològics… Aha!! Tinc una cosa per vostè!
-Si? De veritat???
-Li receptaré unes gotes de “Xarop Placebo”: amb dues dosis diàries es creurà el Rei del Món!
-Siiii!! Gràcies!!! Ja em sento molt millor!! Wooo!