Posts Tagged ‘comentaris’

h1

MIG MILIÓ DE VISITES

Octubre 27, 2013

migmilio

722 posts publicats

692,5 visites/article

15.165 comentaris

21 comentaris/article

– 1 comentari cada 32 visites

5 anys i 10 mesos opinant

– 1 post cada 2,9 dies (la mitjana ha baixat en picat els darrers 2 anys)

-7,2 comentaris per dia

238 visites per dia

19 categories

3.458 tags

-174 seguidors per WordPress

1.974 seguidors per Twitter

– 775 seguidors per Facebook

-2.923 seguidors en total (molts d’ells repetits)

AND THE BEST IS YET TO COME

Coneixeu cap altre blog unipersonal en llengua catalana que hagi superat aquestes xifres? A veure si estaré jo batent un rècord guinees sense saber-ho…

h1

Com ensorrar el teu blog en 10 fàcils passos!

febrer 2, 2010

El teu blog una audiència espectacular i les groupies t’intenten violar a la cua del supermercat? Els trolls han aconseguit cremar casa teva i raptar a la teva àvia? Has hagut d’ingressar en una clínica de desintoxicació per que prenies antidepressius com Lacasitos? Tranquil, que tot té solució!! Aquesta web, que s’ha situat en el perfecte llindar entre la influència massiva i el minimalisme íntim, t’ofereix un curset ràpid per enfonsar les visites a la teva pàgina i tornar al anonimat en 10 senzills passos!

En primer lloc mentalitzat: Tu escrius el blog per tu mateix, els lectors son l’enemic i has de posar el màxim nombre de traves per tal que entrin a profanar la teva valuosa saviesa!

1.- Sigues ben barroc i espès!
Empra frases subjuntives encadenades i paràgrafs ben llargs, sense punts i a part. L’extensió recomanada per estrofa és d’unes 123 línies i per cada post d’uns 80 fulls de word. Si la humanitat no està preparada per entendre la teva recaragolada ment no és la teva culpa!

2.- No editis el text!
Tu escriu tal com raja! Queda absolutament prohibit corregir la ortografia, emprar negretes, cursives o colors de text, no fos cas que, per un casual facilitessis la lectura!!

3.- No facis propaganda dels teus posts
Ni s’et passi pel cap penar enllaços a facebook, twitter, meneame o La Tafanera. Si el malèfic i ordinari públic vol llegir-te que et busqui!

4.- No comentis a ningú
Mai enllacis el teu avatar al teu blog, no empris el cercador d’etiquetes, ni el surfejador. Es més: no llegeixis cap altre blog, tu ets el millor, la resta son aprenents! No comentis els teus propis articles, això seria rebaixar-te al populacho.

5.- No actualitzis gaire sovint
Deixa el mateix post durant mesos, fins que el text sigui més vell que l’anar a peu. Ja vindran els teus fans de genolls a suplicar-te que tornis.

6.- Sigues políticament correcte
No insultis a ningú, no empris la demagògia, segueix la corrent de pensament que et vingui donada pels mitjans de comunicació i  reproduieix les mateixes opinions que vegis en altres blogs. Mai qüestionis cap ideologia que no sigui la teva, no fos cas que  o ofenguessis algú.

7.- Ni se t’ocurreixi posar fotografies!
Mai! Les imatges t’aportarien visites pel Google imatges, facilitarien la lectura i cridarien l’atenció! En el cas extrem que et vegis obligat a fer-ho, en cap cas les editis amb photoshop, la originalitat gràfica es massa llaminera pels lectors!

8.- Dificulta tan com puguis els comentaris!
Demana als potencials comentaristes que posin el mail, un còdig de lletres incomprensible, un enllaç, el DNI de la seva germana, una foto del gos i sobretot modera els comentaris de forma prèvia (no fos cas que es generés un debat!!). En el cas que algú aconseguís deixar-te la seva opinió, censura’l immediatament!

9.- Alguns formats de post recomanables per enfonsar audiències (basat en la meva pròpia experiència empírica): poesia intimista, contes amb infinites seqüeles en posts no successius, crítiques de llibres, discos o films absolutament desconeguts o temes científics ben rebuscats.

10- En el cas en que cap d’aquests consells t’hagi donat resultat i segueixis sent una blogstar acosada en un espiral de fans obsessius i antidepressius opta per la mesura hardcore extrem… converteix la teva bitàcora digital en un mer diari descriptiu: “Avui he anat a comprar pa. Després he regat les plantes. A continuació he esmorzat…”. En poques hores t’haurà abandonat fins i tot la teva ombra!

h1

5.000 COMENTARIS

Juliol 2, 2009

3440531407_d0f1acbb84

Aquest blog està d’enhorabona ja que el nombre de comentaris ha superat la màgica xifra de 5000. Concretament va ser Allau (a qui dedico aquest article), que al post sobre la Guerra Civil Gai va escriure:

“M’apunto a la proposta de sr shysh, la pila del greix, no hi ha res que em posi tant com les princeses osses “megadepilàs” i amb barretina!”

Però no puc obviar, en aquesta feliç celebració, una espina que porto clavada des del mateix dia que vaig inaugurar el meu primer blog: la meva incapacitat total per convèncer a les amistats més properes a que m’escriguin en aquesta web.

Mentre que persones a les que no conec personalment cada dia s’esplaien amb les seves opinions i crítiques que superen en extensió i qualitat als meus posts, els meus amics i amigues tenen una falsa i tòpica percepció que aquest blog té una impenetrable aura de maricultisme i que  per deixar-me una opinió cal haver estudiat tres màsters en literatura, mentre que no tenen cap problema en fer-me còmplices dels seus successos vitals a Facebook, en un absurd comportament biplolar que no acabo d’entendre.

Així doncs constantment em sorpren trobar-me gent que em confesa ser un lector anònim meu  i que sap perfectament les meves opinions o aventures sexuals i amoroses  sense que jo mai ho hagués sospitat. I a vegades crec que és millor, ja que si fos plenament conscient de qui hi ha a l’altre banda de la pantalla faria una pressió psicològica sobre mi que acabaria autocesnsurant-me fins a caure en l’abisme sense retorn de la nyonyeria descafeïnada.

Jo  crec fermament que la màgia i la grandesa de les pàgines 2.0 és la participació activa dels lectors en la seva construcció, mitjançant la seva humil aportació. Sempre he concebut els posts com una introducció a una posterior dissertació dialèctica, mai com una finalitat en si mateixa.

Però bé, avui no és un dia per pensar en aquells que prefereixen passar desapercebuts en una cantonada de la història mirant la vida passar, fent del seu silenci un escut protector, sinó dels centenars de col•laboradors actius que heu fet d’aquest racó una part de la vostre casa!

Perqué el debat és el motor del coneixement i el mutisme l’arma dels covards…

5.000 GRÀCIES A TOTS