La Pseudo-Arqueologia Alienígena envaeix la TDT

“La finalitat de la ciència no es obrir una porta al saber sense límits,
sinó posar una barrera a l’error sense límits.” B. Bretch

Un bon dia fent zapping per la TDT vaig tenir la desgràcia i l’horror d’anar a parar al Canal Xplora, propietat de la Sexta-Antena 3, on emetien en prime-time la sèrie de documentals titulada “Generació Alien“. El despropòsit d’aquesta falòrnia es tractar de demostrar que darrere de tots jaciments prehistòrics i de l’antiguitat s’hi troba la ma dels extraterrestres i una conspiració mundial està amagant aquesta realitat.

Aporten proves empíriques? Que va! Això és molt avorrit per l’audiència! Imatges de brumes, musica inquietant, il·luminació tèrbola i ja hem creat un ambient de misteri. Bé, tot i que d’intriga no gaire, tots els episodis acaben igual: els alienígenes estan al darrere. Es com si a les novel·les d’Aghata Cristie l’assassí fos sempre el mateix personatge.

En realitat no es tracta de cap idea nova, sinó de l’enèsim refregit de les teories new age popularitzades a finals dels anys 70-80’s pel prolífic escriptor suïs Erich von Däniken. Tot i no tindre cap estudi (als 19 anys va abandonar l’escola i va ingressar a la presó per robatori) i haver estat condemnat per frau i malversació de fons en múltiples ocasions, Von Daniken ha venut més de 63 milions de llibres. En les seves obres bàsicament hi regurgita convulsivament la mateixa idea fixe: el fet que les cultures de l’antiguitat tinguessin cultes, representacions i llegendes de Deus, demostra que van tenir contactes amb Ovnis i aliens.

Fins i tot el  2003 va dissenyar aterridor un parc temàtic a Interlaken, Suïssa (abans anomenat Mistery Park, ara Jungfrau Park ), amb vuit pavellons on es barregen les línies de Nazca, les piràmides de Giza, Stonehenge, els Maies amb abduccions marcianes. Va ser qualificat de “Txernobil Cultural” per científics del país helvètic.

El transfons ideològic d’aquest terrorisme es basa en un el creacionisme, en una versió més moderna substituït a Deu per aliens, però rebutjant l’evolucionisme i la ciència, igual que fan els museus de les sectes evangèliques més fanàtiques.  Així com un fort racisme i menyspreu envers les cultures del passat, especialment les no-europees: mai es nega que els romans fessin el Coliseu o els grecs el Partenó, doncs això seria subvertir les bases de la superioritat occidental; en canvi afirmen que els egipcis (africans) eren incapaços de aixecar una piràmide per si mateixos o els aborígens de Rapa Nui (sud-americans) no podien haver esculpit els moais sense l’ajuda de naus espacials.

I dic jo: Si una civilització avançada creua l’espai, en comptes d’ensenyar-nos a fer tòtems o dòlmens ja ens podria mostrar la tecnologia intergalàctica no? Quin sentit té navegar per les galàxies, vindre a la terra, fer un moai i tornar al teu planeta? Com es que en els jaciments arqueològics mai hem trobat la menor evidència material de criatures vingudes d’altres constel·lacions, ni de cap objecte fabricat amb materials no terrícoles? O per què ja no ens visiten? Ara que ja sabem fer piràmides sense la necessitat de platerets voladors ja no som tendència?

Com podem lluitar els arqueòlegs científics contra aquesta invasió de magufades en els mitjans de comunicació si els documentals científics brillen per la seva escassedat i la gran majoria de gent no visita museus o jaciments? Per desgràcia es una guerra que tenim perduda! Les masses prefereixen el sensacionalisme dels enganys i les estafes de l’ocultisme para-normal a la freda realitat material, la bruixeria homeopàtica i el xamanisme osteòpata a la medicina biològica i l’obscurantisme medieval a la raó il·lustrada. Estem tornant al segle XIII?

Bosó de Higgs: El Triomf definitiu del Materialisme Científic sobre Deu.

Ahir va ser un gran dia per la Història de la Ciència i una fatídica jornada per tots deixebles dels diversos obscurantismes idealistes, supersticions puerils, religions absurdes, amants de placebos varis com la reflexoteràpia o la homeopatia, així com seguidors de Heguel i Plató o altres paranoies post-modernes. Finalment el Consell Europeu per a la Investigació Nuclear (CERN) va anunciar que ha confirmat empíricament  la teoria del Bosó de Higgs, plantejada a nivell hipotètic fa 50 anys.

Que implica això en paraules comunes per a persones no iniciades en física quàntica? Doncs bàsicament és l’explicació racional a com s’origina la massa, la peça clau i fonamental per entendre la formació de l’Univers; el Bosó de Higgs és, doncs, allò que dona matèria a la resta de partícules subatòmiques. I… sorpresa! No hi ha cap rastre de Deu per enlloc!

Sorprenentment el Vaticà no va fer cap comunicat anunciant la seva auto-dissolució o, al menys, una treva indefinida; cap imam islàmic es va auto-immolar; no es sap que cap rabí demanés perdó per difondre coneixements errònis durant mil·lennis; no vam veure cap venedor d’homeopatia o reflexoterapeuta o “mestre” de reiki  tallant-se les venes al mig del carrer…

Si les pèrfides insídies de l’idealisme han sobreviscut a la Teoria de l’Evolució, ja no els ve d’aquí! Sempre trobaran babaus i semi-analfabets a qui estafar ja que, incapaços d’entendre la complexitat de la física, seguiran pensant que venim d’Adam i Eva, que el càncer es pot curar amb la imposició de mans o que existeixen idees anteriors a la matèria.

Ara les diverses sectes ens vindran a explicar que això del Bosó de Higgs figurava en uns plans divins secrets de no sé quina criatura mítica suprema, o ens faran creure que tot és una conspiranoia de quatre científics que ens enganyen perqué no siguem conscients de la realitat oculta.

Sé que pot semblar molt romàntic i preciós creure en unicorns, paradisos, ànimes i destins suprems però… un cop més la ciència ha demostrat que no hi ha res més enllà de la matèria i si hi és, la ciència hi arribarà i ho explicarà, tard o d’hora!

FLAT EARTH SOCIETY: La terra és plana

Sabíeu que en ple segle XXI encara hi ha qui creu que la Terra és plana? Us prometo que no us prenc el pel, es tracta de la “Flat Earth Society” una grupuscle fonamentalista cristià d’ofuscats dogmàtics conspiranoics absolutament convençuts que ara mateix ens trobem a sobre d’un disc rodó i que la ciència és un complot contra La Veritat (que només coneixen ells, of course!).

Tot i que Aristòtil ja va demostrar la esfericitat del globus terraqui el 330 abans de la nostre era, l’any 1956 Samuel Shenton, un anglés membre de la Royal Astronomical Society, va fundar aquest grup antirracional basant-se amb el llibre “Earth not a globe” de Samuel Rowbotham (s.XIX), on proposa que la terra és un disc rodejat per una barrera de gel (els pols nord i sud), posant com a únic argument la interpretació d’alguns passatges de la Bíblia.

Rowbotham fins i tot va arribar a fer un experiment (anomenat “Bedford Level”) per intentar provar la seva esbojarrada teoria, mirant el reflex de la llum en un riu, mitjançant un telescopi, observant que els rajos de llum anaven paral·lels i no oblics. En realitat el que estava mesurant era la refracció atmosfèrica.

Des de 1956 aquest grup de pirats han canviat dos cops de líder Charles Jonhson i, actualment James McIntyre. Tenen més de 3.000 membres associats, estan a Facebook, Twitter i compten amb una web amb un animat fòrum de discussió.

Els seguidors de la “Flat Earth Society” estan convençuts que la terra és un disc pla de 40.000 km de diàmetre, rodejat per un mur de gel de 150 peus d’alçada i el mapa mundi ve a ser així:

Un petit tast dels temes més populars al fòrum seva plana web son:

-El Sol i la lluna es troben situats a unes 32 milles de la terra i donen voltes entorn nostre.
-Galileo era un farsant que mereixia morir a la foguera.
-L’home mai ha estat a la lluna, ni a l’espai.
-La llei de la gravetat és un muntatge, en realitat existeix una força obscura sota la Terra que atrau els objectes cap a ella.
-Els eclipsis son formats per una misteriosa “Ombra Màgica”.
-La ciència és un insult a la intel·ligència i a la Bíblia.
-Austràlia corre el risc de caure de la terra.
-Les estacions i els diferents climes terrestres son causats pels canvis de radi en la rotació del Sol (vegeu imatge)

-Els defensors de la esfericitat formen part d’un complot de la NASA per controlar el planeta (tenen una mania persecutòria i obsessiva amb aquesta agència, de fet estan convençuts que la NASA també controlava als cosmonautes de la URSS i que els espia a ells en particular).

Doncs bé, fins aquí l’exemple més radical possible d’idealisme conspiranoic. Espero que hagi quedat finalment demostrat que la única alternativa al materialisme científic és la infinita estupidesa humana, de les tenebres cavernícoles i els dogmes immutables.

40 anys de conspiranoies llunàtiques.

Tal dia com avui, fa 40 anys, la nau Apol•lo 11 aterrava a Mar de la Calma, al satèl•lit que orbita al nostre voltant des de temps immemorials, fet que originà la primera conspiranoia anticientífica dels nostres temps: segons apuntaven diversos grups de freaks il•luminats es tractava d’un muntatge televisiu per impressionar a la URSS i realment tot havia succeït dins un plató televisiu.

La conspiranoia és l’element més característic del postmodernisme, una ideologia que dubta del materialisme científic i de qualsevol veritat establerta a nivell social, posant de nou en boga l’idealisme platònic que creia que els sentits ens enganyaven i que hi havia una veritat més enllà.

Mentre que els científics estem obligats a demostrar qualsevol premissa amb proves reproduïbles i una metodologia estricta i coherent, els conspiranoics tan sols necessiten la ombra del menor dubte per edificar sobre ell la més barroca i surrealista de les teories. Els grupuscles d’ideologies extremistes i dogmàtiques (d’esquerra o dreta, tan es), en suposada possessió de la veritat absoluta, son el caldo de cultiu perfecte per al sorgiment d’aquests atemptats a la lògica empírica.

Darrere de qualsevol conspiranoia no poden faltar “ELLS”, els culpables de tot plegat. I qui son “ELLS”? Doncs depenen del cas pot ser la CIA, els alienígenes, la maçoneria, el comunisme internacional, els jueus, els historiadors, el President dels EUA o Carmen de Mairena, que sé jo!

A continuació veurem alguns dels exemples mes clàssics.

Conspiranoies de dretes

-L’11-M va ser preparat a Perpinyà per Zapatero, Carod Rovira i ETA per desallotjar al Pp de la Moncloa.

-L’Holocaust nazi mai va existir, és una patranya inventada pels historiadors del bàndol guanyador de la guerra.

-La guerra civil va començar l’any 1933 amb l’alçament a Asturies del PSOE i d’ERC a Catalunya, contra l’entrada de la CEDA al Govern central.

-El canvi climàtic és una mentida creada per Al Gore contra el capitalisme industrial.

Conspiranoies d’esquerres

-L’11-S va ser preparat a la Casa Blanca per Cheney i Bush, que en realitat son dos genis estrategs, per justificar les guerres d’Afganistan i Irak.

-Jonh F. Kennedy va ser assassinat per la CIA, que va abandonar la vigilància al president ja que aquest era massa d’esquerres per a “ELLS”.

-La policia secreta té uns radars amb ultrasons que els permet escoltar qualsevol conversa i uns satèl•lits caríssims amb els quals es dediquen dia i nit a espiar a les cases Okupes.

Conspiranoies anticientífiques

-El VIH no causa el SIDA. Aquesta teoria, anomenada “de la dissidència” va provocar milers de morts als països de Sud-àfrica on es va seguir, ja que la gent va deixar d’utilitzar preservatius.

-Els maies tenien pistes d’aterratge per a naus espacials extraterrestres, segurament els mateixos que varen ajudar als egipcis a fer les seves piràmides.

Conspiranoies musicals

-Elvis Presley viu amb Marilyn Monroe en una ïlla on, fa poc ha arribat Michael Jackson.

-Courtney Love  va assassinar al seu marit Kurt Cobain per cobrar l’herència. Com ja vaig explicar, aquesta bola es tractava d’un complot masclista.

Ser polèmic o no ser

Jo sempre he dit que prefereixo una crítica àcida, mordaç, però ben argumentada, abans que un piloteig descafeïnat i per compromís. No se’m cauen els anells per reconèixer els meus errors, limitacions i ficades de pota i mai he censurat o esborrat cap comentari, a menys que aquest traspassés els límits de la educació formal i caigués en l’insult personal o en l’amenaça.

El motiu? Doncs que com a marxista crec fervorosament que el coneixement es fruït del diàleg i el debat, mai de la repetició d’un dogma inqüestionable i preconcebut.

Ai dels que es neguen a parlar amb qui no pensa com ells o que davant la menor dissidència t’acusen de traïdor, que pobres els qui es creuen en possessió de la veritat absoluta, doncs es tancaran en una bombolla inexpugnable aliena a la realitat i viuran immersos en la seva pròpia mentida.

A mi em podreu acusar de provocar gratuïtament, de passar-me quatre pobles en les meves desmesurades crítiques o elogis, però mai d’escriure un text neutre, insípid o mel•liflu per por a ofendre algú o a rebre una opinió diferent a la meva.

Tots odiem a Jimenez Losantos per la seva agressiva radicalitat dretana, però li hauríem d’estar eternament agraïts per activar-nos la consciència, obligant-nos a qüestionar i replantejar els nostres ideals. Sempre preferiré a un feixista que a un neutre apolític, doncs la reacció que generarà el fatxa sempre serà molt superior a les seves adesions.

A l’antiga Grècia un pensador anomenat Heràclit de Fes ja ens va advertir que tota la realitat està formada per conceptes oposats que es mantenen en tensió dinàmica; és el que, posteriorment, Sòcrates va anomenar “dialèctica”, proposant que tot el coneixement sorgia de la discussió i el debat entre diferents subjectes. Aristòtil va anar més enllà, afirmant que la ciència  mateixa tenia una base completament dialèctica.

Ja a la era contemporània l’idealisme alemany de Hegel va sistematitzar això, plantejant que l’acte del coneixement era la contradicció entre tesi i antítesi, de la que en sorgia una síntesi. Marx va portar aquesta terminologia al materialisme, quan es va adonar que el mètode científic en el fons no deixava de ser un diàleg entre empíria i teoria, entre la matèria i l’abstracció d’aquesta en lleis físiques.

I això és una cosa que haurien de tenir present tots els artistes, escriptors, cineastes, bloggers i altres creadors; abans de mostrar les seves obres al públic s’haurien de plantejar si el seu treball servirà per crear opinió, si serà un revulsiu i activarà les ments d’aquells que ho consumeixin, provocant així una reflexió transformadora i seran capaços d’aguantar les crítiques i el debat que ells mateixos hauran iniciat….

…perquè si no es així més val que es quedin a casa i no facin res. Una societat que no pensa ni debat, està morta.

COMBAT FILOSÒFIC: Conjuntbuit vs Arqueòleg

Senyores i senyors passin i parin atenció al que estan a punt de llegir! Per primera vegada, sobre el ring d’aquest blog, es batran en un duel intel·lectual a mort dues veritables eminències mundials:
A la meva dreta “Conjuntbuit” (blog aquí), un amic meu del esplai, estudiant de fliosofia i defensor acèrrim de Nietzche i del escepticisme postmodern!
I a la meva esquerra el ja sobradament conegut “Arqueòleg Glamurós” que defensarà amb ungles i dents la ciència, el progrés social i el materialisme històric!
Us convido a que excerciu de jutges objectius i proclameu al guanyador, o pel contrari fiqueu cullerada intervenint en la lluita !

                                           QUE COMENCI EL COMBAT!!

 

Arqueòleg – Quan a les escoles americanes es posa en dubte a Darwin i es planeja com a possible alternativa el Creacionisme: això és anticientifisme, relativisme o escepticisme?

Conjuntbuit – El creacionisme esta basat en la creença dogmàtica de que existeix un Dèu creador, omnipresent i perfecte que “està” més enllà de la física. Per tant no es pot considerar el pensament creacionista com a escèptic, ja que l’escepticisme està en contra del dogmatisme i, encara més, de la religió. La crítica que es fa a la teoria de Darwing des de la ciència mateixa, és l’anomenada “eslabón perdido”. Segons Darwing, les espècies evolucionen per esglaons i la matèria inanimada també. Aleshores durant la història la matèria inanimada va anant evolucionant i de cop i volta va passar a ser animada… Com van passar les pedres de ser pedres a ser microorganismes vius?

Conjuntbuit – Segons l’evolucionisme de Darwing, com van passar les pedres de ser pedres a ser microorganismes vius?

Arqueòleg – Charles Darwin no va estudiar el sorgiment de la vida, sinó la selecció natural de les espècies a partir de les teories demogràfiques de Malthus i l’observació de les tortugues a les ílles Galàpag. Ell en cap moment va defensar que l’evolució es fes a partir d’esglaons perduts! Al contrari!!! Era un ferm crític d’aquesta teoria tan idealista, alhora que falsa. No t’estaràs confonent amb Lamarck, o amb la teoria creacionista del “Diseny Intel·ligent”, por un casual?? 
El pas de la matèria orgànica  a la inorgànica es va produir a partir de la combinació d’àtoms de carboni amb hidrògen i oxigen, creant cadenes prismàtiques en forma d’anell que formen biomolècules (com els lípids, les proteïnes, els carbohidrats o els nucleòtids) que poden ralizar una combustió d’oxigen; de la combinació d’aquestes molècules es van originar les cèl·lules i d’aquestes els éssers vius. Com pots veure és un mer procés químic, producte del atzar, no de cap pla diví, ni de cap esgraó perdut.  

Arqueòleg – Series capaç de posar en dubte els principis de la medicina, com el lider teòric del escepticisme Focault, i deixar de pendre medicaments o precaucions contra enfermetats? (NOTA: Michael Focault va morir de SIDA després d’assegurar que tal enfermetat no existia i que tot era un complot contra els gais)

Conjuntbuit–  Michael Foucault no era escèptic, era Foucault… si va posar en dubte els principis de la medicina va ser que el seu pensament el va portar a això. No tinc el gust de conèixer Foucault, ja que no he pogut anar a cap classe sobre ell, l’únic que sé és que va ser dels primers en llegir Nietzsche des d’una òptica allunyada de la manipulació dels seus escrits per part del nazisme.Pel que fa a posar en dubte els principis de la medicina… Sext Empíric era un metge empirista i alhora escèptic. Gràcies a ell tenim els esbossos pirrònics, on s’explica tot el pensament del filòsof grec Pirrò d’Elis, que al cap i a la fi va ser el fundador d’aquesta corrent. No poso en dubte la medicina, encara que tampoc crec que sigui inamovible. A més, cal dir que a arribat un punt en aquesta ciència on el noble principi que la sustentava s’ha transformat en un fonament en pro del jugar a ser deus i l’horrible idea de que morir és dolent.

Conjuntbuit- Com pot ser que l’objectivitat sigui impossible en el periodisme o en altres professions i si en la ciència?

Arqueòleg – El periodisme, que jo sàpiga, no utilitza el mètode hipotètico-deductiu, ni l’experimentació, ni la dialèctica entre teoria i praxi a l’hora de redactar els seus titulars. El periodisme es troba condicionat per la opinió i la ideologia; hi pot haver quelcom més subjectiu? Llegeix alguna vegada un article científic, encara que sigui amb una pinça al nas, i després una notícia de El Mundo… qualsevol semblança pura coincidència! La ciència no utilitza ni la opinió ni la fé!

 Arqueòleg – En quin punt del sistema hipotètico deductiu s’empra la fé com a eina?

Conjuntbuit – El mètode hipotetico-deductiu basa la seva fe en el fet de que la conclusió que s’acaba extreient del mètode és objectivament certa fins que no sigui refutada. Com es pot afirmar que la ciéncia és objectiva? Això és una afirmació que em fa por, en tant que els cientifics són humans, també tenen cultura i aquesta afecta en les hipotesis que puguin fer. Si jo sóc ateu, un trekkie i cientific, intentará explicar l’inici de la vida a la terra des de l’impacte d’un meteorit amb microorganismes extraterrestres… si fos cristià, diria que sorgim d’una mena de sopa bacteriologica amb un alt component de fang.

Conjuntbuit – Si científicament l’amor es una reacció química que es produeix en els gens, l’homosexualitat esta en el ADN? Un neix homo o hetero o es fa?

Arqueòleg– L’amor no es produeix als gens: es un procés psicològic produït per una llarga llista de factors que son els que desencadenen reaccions químiques que EN CAP CAS es donen als gens, ja que aquests son cadenes de nucleòtids que s’encarreguen exclusivament de reproduir proteïnes per formar célules, no de generar setiments.  
En quant a si la genètica ens predisposa a ser hetero o homosexuals, la resposta es que segons els especialistes que han investigat en la matèria, com Simón Le Vay o Dean Hamer, creuen que els gens hi influèixen en una petita part, mentre que son les experiències viscudes a la infància-adolescència, l’entorn emocional i social, o la relació amb els pares, el que pot marcar de forma més detrminant la tendència sexual.  

Arqueòleg – Sabies que tots els plantejaments del escepticisme postmodern es basen en un error d’observació en la físisca subatòmica que afirma que les partícules inferiors al àtom no segueixn la física de Newton (per tant segons ells això demostraria que la part més petita de la materia no obeeix lleis racionals) i això s’ha demostart que és fals, ja que el que alterava les qualitats d’aquestes partícules era la llum amb que eren observades?

Conjuntbuit – La fisica subatomica esta mes a prop de la metafisica i la teologia que de la ciencia empírica. Com saben els atoms que s’han d’ajuntar per formar l’objecte roca? Que fa que els àtoms es mantinguin units? La resposta aristotelica seria que és una energia anomenada inteligencia pura, o sigui que l’anitga divinitat metafisica és ara una divinitat energetica introfisica.

Conjuntbuit – Com saben els àtoms que s’han d’ajuntar per formar l’objecte roca i que fa que es mantinguin units?

Arqueòleg– Els àtoms no “saben” per que no pensen! No son essers cognitius!!!!! Aquesta pregunta anava en serio o era per despistar???? Estic al·lucinant!!! Els àtoms es mantenen units única i exclusivament perquè s’atrauen les càrregues electromagnètiques dels electrons que es mouen en la òrbita de la seva darrera capa, tal com va descobrir Rutherford, gràcies a les lleis de Newton i les ecuacions de Maxwell. Tú a les classes de Ciències Naturals de primària… on eres? Diria que les teories d’Aristòtil sobre la matèria estan una miqueeeeta superades a les facultats de química ehh, pero no passa res! Potser és una conspiració mundial contra els aristotèlics!   

Arqueòleg– Que li diries a Mariano Rajoy i als directius de les multinacionals petroquímiques quan posen en dubte el canvi climàtic defensat a capa i espasa per tota la comunitat científica?

Conjuntbuit – Als politics del PP els diria que no es pot negar lo evident, es pot posar en dubte si realment aquests procés de canvi es nomes causa de l’esser humà, i si fos així, el remei que proposo es acabar amb tota la humanitat… la naturalesa muta el virus de la grip per poder acabar amb aquest tumor en que ens hem convertit i nosaltres proven escapar-nos sense gaire sort.

Conjuntbuit– Es possible crear una alternativa al capitalisme sense els principis d’aquest?

Arqueòleg– Si, clar! El veritablement complex seria crear una alternativa al capitalisme, basant-se en els principis capitalistes! Quina paradoxa de pregunta, no? En tot cas jo crec que en el moment històric en que estem vivint, des d’una perspectiva materialista i objectiva, el que resulta més urgent no és acabar amb el capitalisme, sinó impedir que aquest acabi d’aniquilar el que queda d’estat del benestar, deixem la revolució per quan es presentin les codicions objectives per dur-la a terme: una conciència general, uns valors socials, els mitjans per portar-la a bon port i unes cotradiccions brutals sorgides de les crisis del capital que la fàcin possible.

 Arqueòleg– Que opines de l’aplicació dels preceptes del postmodernisme a la macroeconomia, cosa que ha donat lloc a la darrera onada de neolliberalisme que ha posat en dubte el paper del treball dintre de la producció (com sempre havien defensat les diferents corrents de la economia política) i la necessitat de mantindre l’estat del benestar?

 Conjntbuit- L’estat del benestar és l’intent de fer callar el comunisme a dins del sistema capitalista. El problema d’aquest sistema és que quan la gent no aporta capital, ja que no treballa, l’estat es va fent cada cop més pobre. El treballar ja no dignifica, per tant l’alternativa al capitalisme no és el comunisme. Quines són les causes de la desmitificació del treball? L’antic artesà feia una cadira i veia la seva obra acabada i l’acceptava com a seva, ara un treballador del IKEA no veu el final de la seva obra… a part de que el treball cada cop es mes tecnificat, cosa que porta a aquella alienació de la que ens parlava Marx. Ara jo pregunto… el comunisme es possible en una societat plenament egoista i que enarbora la bandera de la propietat privada com a única cosa que el distingeix de la resta de la humanitat? 

 Conjuntbuit– El comunisme es possible en una societat plenament egoista i que enarbora la bandera de la propietat privada com a única cosa que el distingeix de la resta de la humanitat?

Arqueòleg– A veure! El comunisme basa el seu subjecte en la col·lectivitat, no en l’individu, però el marxisme, a diferència del que molts creuen, no vol aniquilar la propietat privada dels objectes personals que consumim o posseïm, sinó tan sols anhela que els factors de la producció (objecte de treball, mitjans de producció i força de treball) estiguin en mans de estat o d’una entitat comunitària que s’encarregui d’organitzar el treball i redistribuir el producte de forma igualitaria.

I quan parles de la resta de la humanitat a qui et refereixes?  A Cuba i als quatre indis que queden al Amazones? Perquè que jo sàpiga deuen ser els únics sers vius al planeta que no tenen un mode de producció capitalista. El terme globalització et suggereix quelcom?

 AND THE WINNER IS…

L’Esglesia del Espageti Volador arriba a Espanya.

Fa molt i molt de temps, al meu anterior blog, ja us vaig confessar que jo soc seguidor d’una religió un xic estrambòtica però que ràpidament s’està expandint pel mon: el Pastafarisme, o Esglesia del Espagueti Volador (FSM en anglès).

Aquesta religió, que és la única i veritable, va sorgir las Estats Units com a resposta a la onada d’integrisme cristià que guiats, com no, per la filosofia ultradretana del relativisme, van posar en dubte la Teoria de l’Evolució de els Espècies de Charles Darwin i van demanar que s’ensenyés en igualtat de condicions el Creacionisme (que l’origen de l’espècie humana és un pla de Deu, tal com exposa la Biblia).

A arrel d’això els pastafaris van desenvolupar aqusta nova creença basada en una paròdia irònica del cristianisme: El món i l’home han estat creats per un plat d’espaguetis a la bolonyesa (Flying Spaguetti Monster) i demanen que la seva ideologia, que té la mateixa base científica que el cristianisme, s’ensenyi també a totes les escoles.

Com a bons religiosos son relativistes i creuen que la ciència ens enganya i que en realitat cada cop que un científic fa un experiment, el resultat es manipulat per els espaguetis divins del FSM, i plantegen també la hipòtesi que el calentament global sigui un producte de la dismunució de pirates i corsaris al món, cosa que ha enfurismat de sobremanera al FSM. Els seus 8 manaments, que en realitat son suggerències, recomanen lluitar contra la pobresa, les guerres, les discriminacions de tot tipus, practicar la llibertat sexual, utilitzar el preservatiu i no creure en cap dogma de fè.

I finalment ha arribat al nostre país el pastafarisme! Aquí podeu veure la seva web. I perqué Espanya? Doncs perqué al nostre estat tenim un Concordat milionari amb el Vaticà, una emisora religiosa que vomita odi fanàtic les 24 h del dia, l’assignatura de religió católica s’imparteix en escoles públiques dins del horari escolar… I així doncs, perqué no també el FSM?  Fins i tot han presentat al Minsteri d’Educació una proposta de currículum i de progama per a l’assignaura de pastafarisme que podeu llegir aquí.

Llarga vida al Flying Spaguetti Monster! Crec que és la iniciativa amb més sentit del humor que he vist mai en defensa de la ciència davant un mòn on l’amenaçant auge del fanatisme religiós i les filosofies postmodernes estan posant en un serios perill el progrés racional i social que haviem aconseguit després d’ardues batalles contra els obscurantismes medievals que fins fa poc encara dominaven els designis polítics a casa nostre. 

 

Indiana Jones: el retorn de l’anti-arqueologia

Definitivament el cinema comercial de Hollywood va en camí de convertir-se en el pitjor enemic dels arqueòlegs: quan encara no ens hem recuperat del ensurt de veure com mamuts i piràmides convivien en el mesolític de “10.000“, ara resulta que el nostre més temut arxienemic contraataca de nou: després de quasi dues dècades de silènci Steaven Spielberg ha tornat a donar vida al expoliador més famós de tots els temps, Indiana Jones.

I dic expoliador (per no dir directament traficant d’antiguitats) ja qué el que fa aquest home no té absolutament res a veure amb la carrera professional que jo exerceixo en aquest moment. I no estic parlant d’insignificants detalls d’imatge com el barret o el llàtig, ni tan sols de les peripècies amb tancs o animals salvatges, no!

El veritable problema que presenta aquesta saga d’aventures és que dona una imatge de l’arqueologia com una mera búsqueda de fascinants peces maques, sense més, la qual cosa provoca que el públic neòfit en la matèria acabi distorsionant la percepció del nostre ofici i ens vegi com uns vulgars i mesquins caçatresors: res més allunyat de la realitat!

L’arqueologia és una CIÈNCIA que té com a únic objetiu explicar el passat mitjançant les restes materials de les pràctiques socials, econòmiques i ideològiques de les societats que ens han precedit en el temps. Ens dona molta més informació un abocador d’escombraries romà, plé de plats trencats i restes de menjar, que cap arca o calze per molt sagrats que siguin. Nosaltres partim d’una curosa metodologia racional per al registre de totes les dades, agafant mostres de sediment, dibuixant cada mur en planta i secció i classificant milers i milers de fragments òssis, ceràmics, lítics o metàl·lics sense cap tipus de valor artístic, ni comercial, ni sentimental, ni molt menys bíblic: és exclusivament ciència i conèixement; no en treiem cap benefici ja que tot el patrimoni és propietat exclusiva del estat.

I ara haurem d’aguantar de nou les típiques preguntetes de que si estem buscant un calze, que si no portem un llàtig o un barret… en fi! Paciència!  

PD: Cal puntualitzar que ALGUNS arqueòlegs científics i famosíssims sembla per la seva estètica que siguin realment un clon d’Indiana! 

Les morts més estúpides de la història

Avui us deixo amb una llista de les morts més freaks i estúpides que la història de la humanitat ens ha donat; sé que existeixen milers de posts a la xarxa sobre el tema, però com a històriador no em podia resistir a difondre aquesta mítica compilació. Aquestes son les més gracioses i anectdòtiques que he trobat, en coneixeu de cap altre?   

– George Allen (1990): Aquest entrenador de futbol americà va ser submergit en Gatorade després de guanyar un partit i es va ofegar!

– Isadora Duncan (1927): ballarina americana, fou estrangulada per la seva bufanda que s’había quedat enganxada entre els radis de la roda del seu cotxe.

– Jean-Baptiste Lully (1687): Compositor i director d’orquestra que es va clavar la seva pròpia batuta en un peu, morint per una cangrena.

– Tennessee Williams (1983): Dramaturg, es va ofegar al empassar-se el tap del pot de medicaments que intentava obrir amb la boca.

– Wan Hu (1500 aprox): Aquest xinés va ser el primer en intentar volar cap al espai; es va rodejar de cohets de pòlvora que, al esclatar, en comptes d’enviar-lo a l’estratosfera el vàren carbonitzar.

– Felip II (1598): Va morir de Ptiriasis, es a dir, una invasió massiva de polls.

– Francis Bacon (1625): Polític, filòsof i escriptor. Va morir congelat mentre intentava observar si la neu congelava un pollastre i aquest es conservava sense podrir-se.

 – Atila, Rei dels Huns (450 dC): Després de conquerir mitja Àsia va morir d’una hemorràgia nasal a la seva nit de bodes.

– Tycho Brahe (s.XVI): Astrònom danés; li va rebentar la vejiga durant un banquet, ja que en aquell temps era considerat de mala educació aixercar-se per anar al lavabo en mig d’un àpat.

– Esquil (500 aC): Dramaturg greg; una àgila va deixar caure una tortuga sobre el seu cap.

Reflexions sobre la VIOLÈNCIA

 

Després de veure l’excel·lent film “This is England“, que narra en clau tragicòmica les desventures d’un nano de 12 anys quan es decideix a fer-se Skin Head feixista a l’Anglatera dels anys 80’s, em van sorgir un munt de dubtes i reflexions sobre la violència i el paper que aquesta juga dins al nostre societat…

REFLEXIÓ Nº1 La violència és innata en l’esser humà?:  Existeixen múltiples punts de vista sobre aquest tema, segons les diverses disciplines del coneixment…

· Biologia: La clau sobre l’agressivtat humana es troba dins la testosterona, generada a partir de l’evolució dels pimats arran de la competitivitat entre mascles per la reproducció o per la defensa del territori; la qual cosa explicaria també que el comportament masculí sigui més bel·licós. Altres biòlegs afirmen que ni les hormones ni l’instint son condicinats absoluts en el nostre comportament; si bé és cert que ens poden influir, mai determinar.

 · Filosofia: Thomas Hobbes afirmà que l’home és un llop per l’home, un primat assasí i individualista que, guiat per el seu instint de supervivència, competrià per aconseguir més poder dins la societat; mentre que anys més tard Rosseau plantejà que els homes son bons per naturalesa i que son les lleis humanes i la societat el que el corrompen i el porten a cometre actes violents.

 · Arqueologia: Si bé trobem evidències de canibalisme des del Paleolític Inferior, aquest comportament podria estar vinculat a qüestions alimentaries o rituals; les primeres mostres de massacres, assassinats recurrents i guerres no apareixeran fins a la prehistòria recent, al mateix temps que trobem armes especialitzades i el sorgiment de les desigualtats socials i econòmiques. Un exemple seria la necròpolis calcolítica de Dos Rius, on es va documentar una gran quatitat de cossos humans amb puntes de sageta clavades al cap i als braços. 

REFLEXIÓ Nº2 La privatització de la violència a la societat actual: El capitalisme global postmodern ha provcat que els estats deixin de tenir el monopoli bèl·lic, deixant en mans de la industria armementística de caire internacional (que ja representa el 5% del PIB en el món occidntal) les decisions geoestratègiques de major importància, com per exemple la Guerra al Irak o els conflictes a l’Àfrica Subsahariana.
Per altre banda, i com a contraposició a aquest oligopoli, el terrorisme ha sorgit com una veritable amenaça planetaria: qualsevol persona amb els mínims recursos pot provocar una matança en el moment menys pensat. 

REFLEXIÓ Nº3 Com es transmet la volència?:  Estic fart de veure l’alarma social creada per alguns pedagogs sobre la quantitat d’agresivitat present en els mitjans de comunicació i els espais infantils… que volen? que un nano preadolescent  de 11/12 anys (o més gran) segueixi veient els Teletubbies i Heidi? Au va! Com abants afrontin la realitat social millor! Jo em vaig criar veient Bola de Drac i pelis ultragore i soc la mar de hippie i pacifíc.
No seria més adient buscar les arrels de la tansmissió del comportament agressiu en les característiques del enton familiar i social? La meva experiència com a monitor d’esplai m’ha portat a afirmar categòricament que darrere de tot crio violent hi ha una familia desestrucurada.

REFLEXIÓ Nº4 Pot existir una societat sense violència?: Arran de la meva estada a Brasilia vaig poder veure una exposició d’art de Yoko Ono en la que una peça em va cridar enormement l’atenció… es tractava d’un tauler d’escacs en el que totes les peces estaven pintades de color blanc, i per tant resultava impossible jugar una partida. Conclusió: en una societat igualitaria la guerra seria absurda, ja que no hi hauria forma racional de distingir els aliats del enemics i, per tant, les desigualtats socials son una condició previa imprescindible per a que existeixi una societat armada i violenta.

PD: Aneu a veure “No Country for old man“!! És la millor reflexió sobre la violència que s’em pot ocorrer ara mateix!