La neteja ètnica contra el poble gitano: 1749-2010

.

“El gitano es lo más elemental, lo más profundo, lo más aristocrático de mi país, lo más representativo de su modo y el que guarda el ascua, la sangre y el alfabeto de la verdad andaluza universal”

Federico García Lorca

Nicolás Sarkozy ha iniciat una embogida cursa a la reelecció a la presidència de la República a base de dinamitar la convivència multicultural que tant ha caracteritzat el nostre país veí, a base d’engegar un procés de neteja ètnica, destruint més de 150 campaments de gitanos i expulsant del país a uns 9.000 ciutadans a Romania. Una decisió durament criticada per l’esquerra francesa, la ONU i la Comissió Europea.

Sens dubte la crisi econòmica i l’augment de l’atur és el cocktail ideal per al sorgiment de la xenofòbia, com ja sabia Hitler que va passar del 3 al 30% de vot entre 1928 i 1930. La solució ideal per descarregar la frustració social contra els graons més dèbils de la societat, deslliurant-ne als veritables culpables de tota responsabilitat. Una advertència del que podria succeir aquí si la dreta torna al poder, esperonada per grupuscles ultres, com Anglada, per exemple.

Els gitanos arrosseguen un llarg historial de discriminació cultural, precisament el  30 d’agost es commemora l’efemèride d’un dels dies més tristos per a la persecució contra la ètnia romaní. Tal dia com avui de 1749, fa 261 anys, el Rei d’Espanya Ferran VI va encarregar al seu Ministre, El Marqués de la Ensenada, que iniciés en secret els plans per una neteja ètnica total dels gitanos a espanyols, el que es coneixeria com “La Gran Redada”.

Els diferents Capitans Generals de l’exèrcit espanyol reben un sobre tancat amb unes instruccions ben clares: els homes serien obligats a fer treballs forçats per la Marina, mentre que els dones i els nens serien enviats a treballar a les fàbriques o directament a la presó. Es van detindre entre 9.000 i 12.000 persones, especialment a Sevilla, la zona més poblada per aquest poble nòmada, on l’exèrcit va haver de rodejar la ciutat, assassinant a diversos fugitius.  Els presoners es varen tancar amuntegats en condicions inhumanes i encadenats en grillets, mentre diversos notables i ciutadans il·lustres sevillans imploraven misericòrdia al monarca, cosa que no passaria fins 14 anys més tard, ja sota el govern de Carles III.

Posteriorment els polítics del moment es van adonar que bàsicament havien arrestat gitanos que treballaven honradament de ma d’obra al camp, mentre que els pocs delinqüents havien quedat en llibertat.

Vaja!! Doncs sembla que no ha canviat res des de fa dos segles i mig! Sarkozy aplica les mateixes solucions violentes, radicals i despòtiques que els monarques de l’Espanya absolutista, que tan inútils es van demostrar al seu moment. No hem aprés res? La França il·lustrada no s’ha adonat per un instant que la força bruta és inútil i que Romania és un país que forma part de la UE, amb el que, per tant, hi ha llibertat de circulació de persones?

No seria més lògic i sensat invertir en educadors socials, en plans específics de treball i habitatges  socials, com s’ha fet en els darrers anys al nostre estat, amb relatiu èxit? El problema dels gitanos, com molt encertadament assenyalava el passat dissabte en un article a El País l’economista i  activista polític Georges Soros, NO es cultural, sinó econòmic! No existeix cap mena de incapacitat ètnica que impedeixi la integració social, si no la seva manca estructural d’educació el que els impossibilita accedir a treballs dignes i els impulsa a malviure dels furts i la droga.

Per més inri, Sarkozy és un cognom Hongarès i la seva primera dona, Cécilia Ciganer, és d’ascendència gitana!!