Halloween o Castanyada?

Davant la propera celebració de Tot Sants i l’etern debat entre si celebrar o no Halloween i/o la Castanyada, m’agradaria plantejar algunes preguntes retòriques:

– Quin ús social tenen les nostres tradicions? Repetim rituals, presumptament ancestrals, com un mer exercici de perpètuament d’usos i costums obsolets i anacrònics o aquests són els eixos vertebradors de la nostre societat, l’herència antropològica de les generacions anteriors?

– En un món globalitzat i multicultural, on existeix una sol marc conceptual derivat d’un mateix mercat sense fronteres, quin lloc ocupen les tradicions locals i nacionals? Son la darrera resistència davant els tentacles del individualisme, que pretén trencar tots els nostres lligams col·lectius, o pel contrari, son un producte mercantilitzat més?

– Es possible participar d’una tradició pròpia d’una cultura que no és la teva, pel simple fet de trobar-la divertida? O bé estem obligats i pre-determinats des del naixement a participar del nostre folklore, encara que ens sembli d’allò més  absurd i avorrit? Es la cultura un bufet lliure d’infinites combinacions o un corsé que ens oprimeix i esclavitza a un bucòlic passat de barretines i trabucs?

– Si una tradició local es generalitza arreu del planeta, mentre que altres desapareixen esborrades en l’oblit,  es tracta d’una mostra de darwinisme cultural i adaptació al medi i als temps o bé és una demostració un imperialisme comercial i colonialisme mercantil?

– La convivència de diferents visions culturals i tradicions en un mateix espai, és un signe de modernitat i interculturalitat, o una agressió imperdonable envers les arrels immutables de la nostre raça i nació? El futur ens porta cap a una síntesi postmoderna de tradició i modernitat, localismes i aportacions globals? O cap a la imposició d’un sol model cultural perfectament adaptat i definit pel mercat transnacional?

-Existeixen unes tradicions objectivament millors que altres o tot depèn de la nostre perspectiva, opinió i percepció, modulats segons ens hagin educat, com defèn el relativisme cultural?

PD: Sabieu que a la Catalunya Medieval es practicava Halloween?

Especial de Terror

No puc entendre com la gent pot preferir celebrar la cutre i folklòrica castanyada abans que la genial invenció de Halloween. Si, ara em sortireu amb el típic discurs anti-globailitzador i ultranacionalista de regust carlí, defensant les tradicions més nostrades, però confessem-ho: és molt millor el terror i les disfresses fantàstiques que els moniatos i panellets, o no?

En tot cas, com no us puc convidar a una tapa virtual de castanyes a través d’aquest blog, he decidit iniciar un especial de terror que durarà d’avui al proper dimecres, quan ja sabrem del cert qui serà l’inquilí del Despatx Oval, la qual cosa, segons com vagi, pot ser MOLT terrorífica.

No espereu, però, trobar en aquesta pàgina cap mena de referència a la ciència ficció de sèrie B, no! A mi no em produeix cap mena d’angoixa pensar en zombies, morts vivents o vampirs, les nits de por sofertes a la meva infantesa esplaiera em van immunitzar completament a tot tipus de temor que no es basi en un fet real i possible.

Així doncs els meus malsons són completament materialistes i duen noms com soledat, violència, atur, enveja, càncer, odi, accident, vih, depressió, trauma, suïcidi… pèrfides aprensions que es poden amagar al costat de cada cantonada del camí futur per segar de cop el nostre devenir per sempre més.

Benvinguts al Especial de Terror! Seguiu atents a aquest blog si es que us hi atreviu muahahahah!