Diumenge 3
Després d’una vetllada festiva al Carrer del Pecat, que millor que despertar-se un xic tard amb un copiós esmorzar, on, al voltant de magdalenes, fruita, cafè i torrades, la delegació enviada per aquest blog al Festival va comentar el millor de la jornada anterior, amb una opinió majoritària que s’inclinava cap a “Canino” com a gran revelació de la present edició.
El dia no pintava gaire fantàstic, ja que les entrades adquirides al tun tun ens feien presagiar soporíferes històries per a rostres pre-púbers plens d’acne, així que fins i tot varem donar un cop d’ull al programa de la gratuïta Sala Brigadoon, però títols com “Bollywood Bizarro”, “I was a teenage Freddy Krugger” o “Las babosas asesinas” no ens convidaven precisament a la gatzara i la disbauxa.
SORORITY ROW. Stewart Hendler, EUA
Típic i tòpic psicokiller que es va carregant a un grup d’adolescents per entregues. Vaja, la mateixa història que ens havien explicat abans i millor a Elm Street i “Se lo que hicisteis el último verano”, amb un assassí encaputxat directament fotocopiat de Scream.
La única novetat que presenta la història és que els protagonistes son un grupet de pijas insofribles, imitadores de Gossip Girl, però sense la gràcia d’aquesta sèrie, ni molt menys!
El guió es troba tan ple d’incoherències abismals, que sembla sorgit de la ment d’un becari amb menys llums que el Cuerto Oscuro de Metro i que, per postres, té la barra de deixar la porta oberta a una segona part!
Tan sols en salvaria la BSO a ritme de technopop i Franz Ferdinand.
Reaccions i Notes
– Niño del Exorcista: Viernes 13 + Paris Hilton= Sin tetas no hay homicidio. Nota: 5
– Princesa Dragomiroff: El que fan 2 pastilles! Nota: 4,5
– Esteban: La vitamina B 12 és un perill. Nota 5
– Intrèpida Libèl•lula: Harpias hasta la muerte. Nota: 2
– Arqueòleg Glamurós: “Jo tia! No pienso pasarme la mitad de mis años fértiles en la cárcel, vale?”Nota: 1,5
Exposició de quadres cinèfils al Palau Miramar
SUMMER WARS Mamoru Hosoda, Japó
Un cop més els meus estúpids perjudicis envers l’animació i el manga a fer punyetes! Aquesta història tendre i enginyosa està a l’alçada del milloret dels films vistos fis al moment.
La història tracta sobre un fantasiós futur on una espècie de Facebook manté tot el planeta unit amb una xarxa d’intercomunicació virtual que, en el moment que hi entra un virus, veurà afectada tota la seguretat planetària i tan sols un jove estudiant hi podrà fer front, amb l’ajuda de la surrealista família d’una nova amiga.
Vaig sortir de la sala disposat a disfressar-me d’innocent col•legiala i assistir al proper Saló del Manga que es celebra cada any just al costat de casa meva!
Reaccions i notes
–Arqueòleg Glamurós: ehhh! No marxeu cap al tren tan ràpid que m’heu de dir una frase i una nota!! Nota: 7
De cara al proper cap de setmana ja hem comprat localitats per no repetir amb mediocres cintes teenagers, per a les que no tenim edat i, òbviament assitirem a la macroparty megafreak del “Zomby Walk” dissabte a la nit l’anunci del qual us deixo aquí: