COSTUS a Sitges

Aquests darrers dies m’he agafat un breu i merescut parèntesis estival, per reposar de tanta intensitat personal i política, a la glamourosa i sempre transgressora vila de Sitges. A part de bronzejar-te rodejat de musculoques quarentones a les seves platges o de prendre daikiris als seus exquisits locals, aquest any la vila del Garraf ofereix la possibilitat de visitar gratuïtament una exposició dels genials pintors Costus, a la segona planta del Palau Miramar, fins al 18 d’Agost.

Injustament oblidats, la parella artística i sentimental Enrique i Juan Costus, van ser els veritables impulsors de la Movida Madrileña a finals dels anys 70’s mitjançant la seva casa estudi, inmortalitzada al primer film d’Almodovar “Pepi, Luci, Boom y otras chicas del montón“, on es reunien tota mena d’artistes undregraund de diverses tendències ideològiques, estètiques i generacionals, donant lloc a una àmplia amalgama musical (Tino Casal, Alaska y los Pegamoides, Paràlisis Permanente, Ramoncín, Radio Futura…), així com audiovisual (el cinema d‘Almodovar o la fotografia de Ouka Lee).

Costus van representar l’encarnació canyí d’Andy Warhol, versionant l’expressionisme pop amb la iconografia més naïf de la premsa del cor i de l’establishment tardofranquista. Només ells es podien atrevir a convertir a la vídua del dictador Carmen Polo en una versió espanyola de la Marilyn warholiana. O, perquè no, realitzant una col·lecció pictòrica dedicada al Valle de los Caídos, on re-interpretaven tota la mitologia nacional catòlica amb personatges punk, transexuals i mig drag-queens.

Costus van escandalitzar a tothom: la dreta considerava una heretgia sacrílega trencar els tabús del franquisme barrejant-los amb homosexualitat i degeneració, mentre que l’esquerra mai va entendre el seu particular sentit de l’humor allunyat de tot dogmatisme preconcebut.

Desgraciadament el VIH/SIDA va posar punt i final d’una forma ben dramàtica a tota aquella generació de pop i disbauxa hedonista. El 1989 Enrique va morir víctima d’aquesta malaltia, precisament a Sitges, i al cap d’un més Juan no va poder suportar la idea de passar pel mateix i es va acabar penjant, també en aquesta ciutat.

Doncs bé, aquest estiu teniu una bona ocasió de revisitar la seva interessantíssima i oblidada obra! No desaprofiteu la ocasió!

TOP: Personatges freaks de la Família Franco

Durant quatre dècades el nostre estat va estar en mans d’un militar carnisser, sanguinari, i semi-analfabet, que es va trobar el poder per accident en mig d’una guerra. Al seu costat sempre va tenir a la seva família, una dantesca col·lecció de monstruoses alimanyes  i personatges estrafolaris  que, encara avui dia, atresora un gran poder econòmic i social. Anem a repassar els personatges més destacats…

“Este Caudillo es un chulo y un cabrón.
Si lo sabré yo que soy su padre”

Nicolás Franco

Carmen Polo “La Collares” (dona)

Aquesta burgesa acomodada d’Oviedo es va criar en una escola de monges salesianes, on mai va arribar a examinar-se de res, doncs amb la seva posició no li calia. Va ser la única persona que feia callar al Caudillo (a qui anomenava “el Comandintín”), sense que el seu coll es retorcés en un garrot vil.  Avariciosa, inculta i presumptuosa, era molt aficionada a visitar joieries i a endur-se el que volia sense pagar; davant les seves visites els gremis de joiers tancaven portes o bé muntaven un fons de compensació.

Ramon Franco “El Chacal” (germà)

Militar anarquista, republicà, lector del Corà, membre de la maçoneria, diputat per Esquerra Republicana de Catalunya i amic personal de Francesc Macià, va ser designat el 1935 agregat militar a Washington, ja que el govern creia que podia estar tramant una revolució d’extrema esquerra (el 1930 ja havia intentat bombardejar el Palau Reial). En el moment que s’assabenta que el seu germà ha estat designat cap d’estat, es passa al bàndol nacional i s’apunta voluntari per bombardejar València en mig d’una tempesta, quan el seu hidroavió s’estavella i mor.

José María Martínez-Bordiú y Bassó “Pocholo” (nebot d’un gendre)

Baró de Gotor, estudiant d’econòmiques, cocaïnoman i discjòquei de Pachà és més conegut pel seu pas per programes televisius com el mític “Hotel Glam”, “Aventura en África” o “Crónicas Marcianas”.  Les seves frases més mítiques son: “Majadera no es nada malo, ¡viene de maja!” “Fieeeshta” o “Me como Ibiza”.

Ramón Serrano Suñer “El Cuñadísimo” (cunyat)

Veritable ideòleg dels primers anys del franquisme, nazi convençut, aconsegueix la fusió de carlins i falangistes en un sòl partit i la censura a la premsa. Un cop nomenat Ministre d’Assumptes Exteriors viatja a Alemanya on coneix a Henrich Himmler, prepara la trobada amb Hitler a Hendaya i, posteriorment disenya la División Azul. Quan Franco s’alia amb EUA i Gran Bretanya el fa fora del Govern, acusant-lo d’adúlter. A finals del franquisme intenta crear un moviment liberal clandestí antifranquista  que serà un fracàs. El jutgeGarzón el va imputar per crims contra la Humanitat.

Carmen Martinez Bordiu “La Nietísima” (neta)

La neta del dictador, que tan sols ha estudiat Batxillerat, va casar-se amb un oncle del Rei, Alfonso de Borbón, en una fallida operació per ajuntar la monarquia i el franquisme. Ha participat en nombrosos programes de televisió, com “Mira quien baila” (TV1) i “Sálvame”. i  ocupa constantment portades a les revistes del cor. El fet que es tracti de la descendent directa d’un genocida feixista, no ha estat cap impediment per a la seva carrera. El seu fill Luís Alfonso, s’ha auto-proclamat pretendent reialista al tron de França.

Nicolás Franco Salgado -Araujo (pare)

Tinent general de l’Armada, liberal, lliurepensador, putero, alcohòlic i anticlerical. Un bon dia decideix abandonar la seva família i casar-se amb la seva amant, sense haver anul·lat el seu anterior matrimoni, esdevenint així bígam i fins i tot té una filla amb la seva segona dona. Se li atribueixen expressions com “Si a Paco le gustaran las mujeres, otro gallo cantaria“, “El más inteligente de mis hijos es Ramón; Nicolás es un petardista, y Paquito sigue siendo un tonto.”

Actualment es calcula que la Família Franco posseeix una fortuna valorada en 500 milions d’euros, diversos terrenys i palaus (Palacio del Canto del Pico, parcela La Colònia, finca de los Monteros a Marbella, olivars a jaen i diversos apartaments a Campoamor), així com  nombroses empreses (Comerzia, Estacionamientos Urme, Aparcamientos Atocha, Centro Médico del Láser Pío XII, o la societat Premohi, que importa carn).

PD: La imatge de Carmen Polo és obra de Roberta Marrero