Posts Tagged ‘capellà’

h1

Celibat i abús de menors.

Abril 1, 2010

Son els sacerdots catòlics violadors per naturalesa? Existeix algun estrany efecte secundari de la hòstia sagrada que impulsi als capellans a introduir la seva polla a la boca del primer infant desvalgut que se’ls creua pel camí?

Veient les noticies dels darrers dies hom podria arribar a aquesta conclusió, ja que tots els diferents escàndols de pederàstia sempre incideixen sobre els membres de la mateixa secta… i mira que n’hi han! Es que potser els púbers aprenents del budisme, l’ islam o el judaisme es fan els estrets quan els imams o els rabins intenten abusar d’ells?

No! Es evident que la veritable raó d’aquest escàndol recau en el fet que l’Església Catòlica SA segueix practicant la obsoleta rèmora del celibat, una pràctica que es va plantejar per primer cop al Concili d’Elvira (s.IV), peró té el seu veritable origen al s.IX quan Carlemany va idear aquesta forma d’impedir que els bens eclesiàstics es poguessin heretar entre els jerarques cristians, de manera que la noblesa feudal sempre tindria més poder econòmic, al poder concentrar terrenys en mans d’un hereu, a través del matrimoni. Aquesta reforma es va consagrar posteriorment l’any 1123 al Concili de Letrán; no existeix cap referència bíblica que en faci un esment directe i sabem pels evangelis apòcrifs que Jesucrist no va ser precisament cèlibe.

Al cristianisme ortodox el celibat és opcional i les diferents esglésies luteranes i protestants es van desfer d’aquest precepte ja fa més de cinc segles, peró els catòlics, aliens a cap intent de racionalitzar o qüestionar la seva dogmàtica visió idealista i deformada de la realitat, permeten aquesta pràctica antinatural, mentre es manifesten en contra de que els homosexuals puguem formar una família legal i tapen amb un estrepitós silenci tots els nombrosos escàndols d’abús a menors, que ja esquitxen al mateix Papa.

Ja sabem per Freud que la sexualitat és una causa determinant del comportament humà i que la repressió, conscient o inconscient, d’aquesta pràctica pot donar lloc a múltiples trastorns mentals, de la mateixa forma que si ens neguéssim a respirar ens ofegaríem. La evidència empírica i científica ens evdiencia, doncs, la relació directe entre ambdós conceptes: a més celibat, més abusadors.

A la antiga Grècia la pedofília homosexual era acceptada socialment, peró mai s’exercia mitjançant una violació no consentida, sinó com una pràctica dins dins ensenyament de la sexualitat humana. Petita diferència en la qual radica el fet que al menor li pugui generar un trauma psicològic de per vida, o no.

En fi! Quan vingui el Papa a beneir la Sagrada Família… aparteu les criatures!

h1

Diàlegs imaginaris en un confessionari

febrer 16, 2009

_0imgp0629

Pare, perdoni’m perquè he pecat

Ave Maria puríssima, de que t’acuses fill meu?

Bé la veritat… no sabria per on començar, el darrer i únic cop que vaig confessar les meves faltes davant un sacerdot va ser fa 16 anys, just abans de fer la primera comunió. Així doncs comprengui que, des d’aleshores, en tinc una bona pila!!

Bé, anem per parts, repassem els pecats capitals: la Gula…

Ui si, miri pare, es que com el meu metabolisme corporal em permet menjar tan com vulgui sense engreixar un gram, mai he tingut cap control dietètic, ni he deixat de menjar res que no em vingués de gust en les quantitats més desproporcionades possibles. Fins i tot una vegada em va donar un fugaç complexe d’esquelet i vaig intentar obsessivament engreixar, però ni així!

Comprenc fill meu, vejam i la peresa?

Ui doncs si, la mandra és un dels meus pecats favorits. No tinc el carnet de conduir, ni m’he independitzat exclusivament per la peresa que em comporta fer-ho! Si encara tinc el Títol de Llicenciat esperant-me a la Secretaria de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB!

Deu n’hi do! Pensa que el més important és que te’n penedeixis i Jesús et perdonarà. I en quant a la supèrbia?

Ha de saber pare, que la meva personalitat oscil•la pendularment entre crisis de falta d’autoestima vorejant el suïcidi, i fases d’extrema egolatria en la que soc absolutament incapaç de concebre un món que no acabi i comenci amb mi mateix, on la resta d’habitants de la terra no son més que una colla d’extres sense frase.

Fill meu veig que durant aquests anys has deambulat pel món com una ovella escarriada, ara tan sols depèn de tu tornar al ramat. I que me’n dius de l’enveja?

No soc especialment envejós ni mai he experimentat res semblant als gelos. M’és bastant igual el que facin els altres, si a mi no m’afecta. I si mai trobo algú que posseeix quelcom que anhelo, això tan sols és un esperó per tal de superar-me!

Anem millorant! I la Ira? Has experimentat l’odi i la violència al teu cor o als teus actes?

Home, d’adolescent sempre estava ficat en baralles i fins i tot vaig arrencar una cella d’una mossegada a un gordo imbecil i homòfob noi de la meva classe. Però amb la edat he aprés a controlar el meu odi i he deixat d’enviar anònims amenaçats a qui em queia malament! Més que res per la mandra que em fa retallar lletres de diari! Ajaja Bé, no, seriosament, he optat per oblidar el rancor i obrar amb hipocresia davant aquells éssers infames que gosen importunar-me. El temps posa a tothom al seu lloc.

Fill meu… ets un cas complicat, però no impossible. Parla’m de l’avarícia…

Oh pare, estarà molt orgullós de mi! Soc una persona totalment anti-consumista, anar de botigues m’avorreix; de fet m’he tornat involuntàriament un gran estalviador per la manca d’idees en les que invertir els meus guanys; la majoria de coses que m’agraden les puc obtenir gratis o força bé de preu i, amb la meva feina, sempre val més guardar un calaix. I en quant a la caritat, suposo que la meva onerosa contribució mensual a la Seguretat Social, compta com a donació, no?

Be, arribem a un punt delicat. Imagino que per la teva edat hauràs comés algun acte luxuriós oi? De pensament potser? Et toques? Has mirat mai lascivament una noia?

Bé pare, la veritat és que… em fa un xic de vergonya parlar d’aquest tema…preferiria explicar-li a la orella… es que he estat un noi molt dolentot i de ben segur que em posarà una penitencia molt dura.. duríssima… sento tanta culpa que mereixo posar-me de genolls davant seu i que sigui el mateix Esperit Sant qui guií la meva pena!…

h1

La Sotana Marica (Capítol 3 i Final)

gener 23, 2009

Llegiu abants el capítol 1 i el capitol 2!

5570883-lg

Vaig estar dues setmanes sense saber absolutament res d’ell i, quan ja gairebé m’havia oblidat de tota aquesta surrealista història, un bon dia entro al meu msn i me’l trobo.

Em va explicar que havia arruïnat  al a seva poderosa família jugant a la borsa i que, degut a la seva addicció al alcohol i la cocaïna, el seu xicot l’havia deixat. Segons ell estava tan deprimit que la seva vida ja no tenia sentit; el dia abans s’havia llençat al metro però s’havia salvat miraculosament al caure entre via i via.

Jo em vaig pixar de riure, el meu límit de credibilitat havia creuat el llindar i això havia anat massa lluny: era obvi que m’estava prenent el pèl! Total que li vaig recomanar que es comprés una guillotina, que era més acord al seus suposats títols nobiliaris, vaig tancar el PC i em vaig tornar centrar al meu temari de 3.500 pg.

AL cap d’uns minuts vaig rebre un mail que copio i enganxo:

“”Informe d’urgències. edat:: **. Data i hora d’ingrés: **/**/**** 16:12 Forma d’accés. Ambulància. Diagnòstic: gest autolesiu. Motiu consulta: Paciente de 33años que es traído por TCE tras precipitación al metro. Antecedents: Intentos de autolisis. Malaltia actual: Paciente quien en el contexto de prbolemas personales en los últimos días realiza intento de autolisis al lanzarse a las vías del metro, cuando el vagón del metro se acercaba el paciente queda postrado entre los dos railes, con lo cual el tren pasa por encima provocándole traumatismo. Asociado a esto existe ingesta en cantidad no determinada de diazepan 10mg. Paciente que consultra traído por el SEM por intento de autolisis. El paciente queda a cargo de Psiquiatria

 

M’estimo més no posar més coses, l’informe té tres planes i no em ve de gust) donat que és privat i perquè ja no serveix de res. Només dic que ara estic gaudint escoltant el REQUIEM DE MOZART després escoltaré TURANDOT DE PUCCINI, em veuré la millor ampolla que tingui a casa. I em ficaré un smoking amb la banda de marquès, no vull que ningú em vegi en un estat lamentable. Només vull dir una cosa darrera estimo a “J” amb tot mon cor, és la única persona que he estimat de debò. Ara no estic bebent res i per això tot el que dic ho faig amb coneixement de causa, però sí es cert, que tan de bo tota persona humana que neixi sigui FELIÇ, ho deistjo amb tota la meva ànima. In manus tuas domine, comendo spiritum meu. UNA ABRAÇADA””

 

Vaig tornar-me a conectar al msn per parlar amb ell: em va dir que aquest cop no fallaria, que havia usat les seves influències per escapar del control de psiquiatria i que aquella mateixa tarda es suïcidaria. Jo li vaig donar bronca per aquell intent desesperat de cridar l’atenció amb un caprici de nen ric que mai ha hagut d’afrontar la vida cap mena de problema ni contratemps. Vaig desconnectar  Internet, ja que havia quedat per fer un cafè.

Els dies següents vaig estar mirant esqueles al diari. i, òbviament res… total que se’m va ocórrer ficar el seu nom a Google per a veure que descobria i pam! Resulta que la única entrada on apareixia ell era en una llista electoral a les passades eleccions generals, on ell figurava als darrers llocs d’un partit extraparlamentari dedicat a defensar gais i lesbianes!

Era un mentider compulsiu amb una esquizofrènia de cavall que es va inventar tota aquesta història per impressionar-me? Era tot cert i jo vaig pecar d’imprudència al ignorar els seus intents de suïcidi? La veritat es que, encara que ell fos un membre de la classe explotadora i, com a marxista senti més indiferència que una altre cosa, em queia molt bé com a persona i em distreien molt les seves històries de la alta alcúrnia…

Suposo que tot quedarà com un misteri irresoluble, tot i que tinc moltes pistes que podria seguir, casi que prefereixo que tot es quedi amb un final obert…

THE END…?