Els 10 errors de Pere Navarro al capdavant del PSC

1)No ser diputat al Parlament i no deixar de ser alcalde: no és seriós que el cap de la oposició no estigui de cos present al espai polític pensat per escenificar  el combat dialèctic entre forces polítiques, deixant a una glòria passada i cremada com Joaquim Nadal per aquesta tasca, creant, a més, un doble discurs i una polifonia que confon a l’electorat. Per altre banda la dualitat alcalde de Terrassa – líder del PSC es una esquizofrènia bipolar del tot prescindible.

2) Fer una executiva mediocre i pilota, mentre purga als dissidents més vàlids: Núria Marín responsable de medi ambient? Ens hem tornat bojos? És alcaldessa de la ciutat amb menys espais verds per habitant de tot Europa, la mateixa que es volia carregar Can Trabal, la darrera zona agrícola de l’Hospitalet, per fer-hi blocs de ciment! Mentre estant es dedica a fer purgues estalinistes al grup parlamentari apartant a talents tan vàlids com Higini Clotes,  Marina Geli o Rocio Martínez Sampere.

3) No tindre una opinió única sobre Eurovegas: arrel de la seva executiva dèbil i desorientada, en cada territori han agafat una opinió diferent sobre un dels temes més candents de l’actualitat política: Eurovegas. A Barcelona i Hospitalet han tingut una oposició frontal, al Prat ambigua i a Cornellà, Sant Boi i Gavà absolutament a favor. Això és un partit o una olla de grills?

4) Apostar a cavall perdedor al Congrés del PSOE: El PSC va posar tots els seus delegats al cistell de Carme Chacón, renunciant al grup propi i a fer cap esmena de contingut federalista per tal de no perjudicar la seva candidatura. Un cop Chacon va ser derrotada, Rubalcaba va aprofitar per ningunejar als socialistes catalans que es van quedar sense cap mena d’espai ni veu dins del PSOE.

5) Pactar el PAM amb Trias a Barcelona: Després de passar a la oposició per primer cop en democràcia, el PSC de Barcelona renuncia a plantar cara a CIU i li vota el PAM, sense entrar al Govern municipal i a canvi de res. Es a dir, un si però no,de nou confusió i ambigüitat. I evidentment el que passa a la capital catalana té transcendència nacional!

6) Salvar a Artur Mas d’haver de comparèixer pel cas Palau (vídeo): De nou complicitats i amiguisme amb la dreta al Parlament, en un tema com la corrupció econòmica dels partits polítics, de tanta sensibilitat per part de la població afectada per les retallades.

7) Canviar d’opinió constantment respecte a la Manifestació del 11S i l’independentisme: Primer fa una oposició frontal i la menysprea, quan veu que la cosa va de debò diu que realment la manifestació no es per la independència, però segueix sense donar-hi suport; posteriorment carrega frontalment contra l’independentisme, fent una aposta pel federalisme que no comparteix el PSOE per, al dia següent, dir que els independentistes tenen lloc dins el PSC. Navarro guapo, si no saps que dir, no diguis res, calla com Rajoy  i parla de temes socials. Tenint en compte que el 56% dels votants del PSC estan a favor del dret a decidir, la ficada de pota és històrica. Una cosa es denunciar la manipulació de CIU-ANC per tapar les retallades i divinitzar Mas, com faig jo, i una molt diferent es passar-se de frenada i acabar quasi defensant el nacionalisme espanyol.

8) Renunciar a l’herència del Tripartit: Si, d’acord aquell govern els va fer perdre molts diputats, però en comptes de defensar les moltíssimes coses bones que van fer els dos únics executius d’esquerres catalans des de 1939, no en volen ni sentir a parlar. Llavors quines son les aliances del PSC? Un front espanyolista a la basca amb PP i C’s? Sociovergència?

9) Fer unes pseudo-primaries de mentideta: Unes primaries entre Tura i Navarro on només podien votar Consellers Nacionals i no els militants és democràcia? Es a dir, els centenars de persones que formen les bases del partit no tenen dret ni a decidir qui és el seu candidat a Presient/a? I perqué els volen? Per enganxar cartells i pagar quotes? Això per no parlar del numeret dantesc de donar 30 minuts als candidats per buscar avals. A que juguem? A fer una ginkana d’esplai??

10) No tenir absolutament cap proposta positiva i engrescadora mínimament creïble: No estan a favor d’un nou horitzó nacional per Catalunya, ni el seu federalisme es una aposta versemblant quan Rubalcaba passa olímpicament. No es poden presentar com a enemics de les retallades quan ells les van iniciar al dictat dels mercats. No poden oferir un canvi democràtic en la línia 15M quan son incapaços de fer primaries. No tenen un líder creïble i il·lusionant, ni cap aliat per arribar al Govern. No es poden presentar com la oposició anti-CIU quan li tapen la corrupció i salven els mobles a Trias. En un moment d’auge antipolític i  on molta gent ho està passant molt malament, igual tindre algun projecte de país que vagi més enllà de repartir-se càrrecs, no estaria de més.

Crònica de la campanya a Hospitalet

Doncs ja som quasi al bell mig de la campanya electoral a les eleccions municipals! Com ja sabreu, aquest cop, i per primera vegada, m’he implicat donant suport a la candidatura que presenta ICV-EUiA a Hospitalet.

Motius? Home, suposo que no és cap secret la meva afinitat ideològica envers l’ecosocialisme i el marxisme democràtic, així com la meva notòria aversió al feixisme, la obsessió compulsiva per la identitat ètnica, el neoliberalisme i la dreta en totes les seves múltiples formes. En segon lloc, per un reconeixement envers les persones que formen aquesta candidatura, que combina a gent lluitadora i molt treballadora provinent del PSUC antifeixista, amb ecologistes locals, un gran nombre de nouvinguts, sindicalistes o líders veïnals. Una garantia de coherència i dignitat!

Vull felicitar a l’equip de campanya de ICV i EUiA, per apostar de valent per centrar-se cada dia a explicar propostes concretes i realistes per transformar la ciutat, envoltats dels experts en la matèria, evitant caure en les barroeres provocacions de qui no té cap més projecte que la insídia. Sens dubte fer una campanya exclusivament en negatiu és el més recurs fàcil! Salvar Can Trabal, aturar les retallades i els desnonaments, pobresa zero, plans d’acollida per nouvinguts, plans de treball… cap idea utòpica ni descabellada!

Fa dos dies el diari El Periòdico publicava un sondeig fet a partir de 500 entrevistes telefòniques on s’exposava que:

– El PSC de Núria Marín, després de 32 anys de majoria absoluta, sorprenentment  no patiria el menor desgast, tot i l’espectacular clatellada que es va clavar el 28N

– El grup feixista PxC està tan sols a 0,5% d’entrar al consistori i és molt possible que el darrer regidor balli per molts pocs vots entre el 3r de ICV-EUiA i el 1r dels racistes. Es a dir, o entra a l’Ajuntament Ana González presidenta de l’Associació de Veïns de Collblanc o bé l’skin head Daniel Ordoñez, ex-membre d’Alianza por la Unidad Nacional.

– La dreta (CIU-PP) segueix avançant poc a poc a la nostre ciutat, tot i que d’una forma molt més moderada que en altres comicis

–ERC patiria una baixada històrica perdent el 40% dels seus antics votants. Espero  que  els seus ex-votants no s’entreguin a CIU i vagin a parar a ICV o bé als jovencells de les CUP (he estat monitor d’esplai d’algun d’ells que amb prou feines supera els 18 anys!). Sens dubte l’aliança amb l’especulador Joan Laporta, que pretenia urbanitzar la darrera zona agrícola a Hospitalet els ha fet molt mal.

– ICV-EUiA estem a l’alça, però encara ens costa molt agafar-li vots al totpoderós PSC o a l’abstenció.  Cal seguir treballant, per anar més lluny i, sobretot, buscant sinergies amb tots els moviments socials barri a barri.

Finalment us deixo amb una imatge de vandalisme electoral per part del grupuscle feixista que amenaça la nostre convivència. Afortunadament, i després de moltes denuncies a la Guàrdia Urbana, estem aconseguint que es retirin els seus vomitius cartells i les seves ridícules enganxines,  posades sobre mobiliari urbà i en indrets vetats per la Junta Electoral.

El 22M aturar el feixisme és possible!