Una Valoració Crítica del Concert per la Llibertat

Davant el dilema de convèncer als dubtosos o cohesionar als convençuts les diverses entitats sobiranistes catalanes han escollit clarament la darrera opció. El seu subjectivisme, triomfalista i endogàmic,  els ha dut a creure que tenen a tot el poble al darrere i que no val la pena malgastar esforços en atreure o seduir federalistes, internacionalistes, apàtrides o indiferents en la qüestió nacional, doncs simplement creuen que no existeixen.

El “Concert per la Llibertat“, celebrat al Camp Nou, va atreure a 90.000 persones, poc més que les dues celebracions del Orgull LGTB (La Manifestació i el Pride), però la seva presència als mitjans ha estat totalment desigual. Mentre el Concert era retransmès en directe per TV3 i sortia ahir en la portada de tots els diaris, els esdeveniments per l’alliberament sexual amb prou feines eren una noticia d’un parell de minuts i ni tan sols tenien esment algún a El Periòdico.

Mentre jo gaudia de la transgressió i la modernitat queer, al so de Dj’s techno-pop, els meus pares assistien entusiasmats al Concert, doncs per un moment podien reviure tots els mites musicals de quan festejaven: un túnel del temps ple de Lluís Llach, Electrica Dharma, Marina Rossell, Maria del Mar Bonet o Núria Feliu, velles glòries supervivents d’una anacrònica i obsoleta “nova cançó“.

En mig de tanta resta arqueològica, el destacat membre de la SGAE Ramoncín (esbroncat per parlar en catsellà), així com grups del mal anomenat “rock català” dels anys 80’s (en realitat pop naïf i comercial): Pep Sala, Sopa de Cabra o Gossos.  I finalment alguna aïllada espurna alternativa com Fermín Muguruza, Titot, Lidia Pujol o Cesk Freixas el mateix que es preguntava a que es destinaran els beneficis de l’esdeveniment (tenint en compte el reguitzell de casos de corrupció i malversament de l’ANC, es una qüestió força inquietant) .

Poc més. Ni rastre de Mishima, Manel o de tants altres grups independents i emergents actuals. Ni una mísera engruna de modernitat. Una exhibició de nostàlgia i folklore que deixa a “Murcia que Hemosa Eres” a l’alçada del Sonar o el Primavera Sound.

Tot amenitzat en exaltacions patriòtiques, himnes nacionals corejats a l’uníson, mosaics d’estil nord-coreà…  Sentiments, emotivitat i romanticisme en estat pur, evitant cap mena de racionalisme ni contacte amb la realitat social. Vaja tots els perjudicis, tòpics i estereotips que precisament a mi em generen rebuig del sobiranisme, elevats a l’enèsima potència. L’individu anul·lat en la massa nacional, com en un partit de futbol.

Mentre estant a les grades podíem contemplar perplexes com el portaveu del Govern, Quico Homs, el mateix que setmana rere setmana anuncia draconianes retallades, saltava emocionat al ritme de Elèctrica Dharma.

I en aquesta curiosa imatge el corrupte imputat per la trama de les ITV, Oriol Pujol, fent broma amb el diputat de la CUP David Fernandez. Si es que ja ho deia Madonna en el seu celebèrrim single: “Music mix the bourgeoisie and the rebel“. El nacionalisme ha aconseguit que explotats i els explotadors oblidin per un moment les seves diferencies i facin xerinola junts. Entranyable.

Estic completament a favor del Dret a Decidir i que es faci una Consulta i com més aviat millor. No per que cregui que vivim en un poble ocupat, ni que estiguem sent víctimes de cap espoli fiscal, ni per cap idea etnicista o res per l’estil. Simplement desitjo que el meu País, Catalunya, torni a ser l’indret de glamour, pluralitat i debat crític que existia abans del darrer 11S, desperti d’aquest segrest intel·lectual que n’ha fet l’Antic Règim i acabi d’una vegada aquest malson antimodern i pre-il·lustrat.

Que deia el Programa de CIU el 2010 i que ha fet en realitat

PROGRAMA – La prioritat bàsica en matèria econòmica en aquest moment és garantir la viabilitat del major nombre possible d’empreses i mantenir el màxim nombre possible de llocs de treball.

REALITAT- El nombre d’aturats a Catalunya ha passat de 686.800 a 821.600 persones, s’han perdut 250 llocs de treball cada dia del Govern Mas. Han tancat 9.000 empreses.

PROGRAMA – Incrementarem els ajuts a les famílies amb infants, tant des del punt de vista de la quantitat de la prestació econòmica com dels anys durant els quals es té dret a percebre’ls.

REALITAT – S’ha retallat 160 milions d’euros en ajudes a les famílies

PROGRAMA – Transformarem la renda mínima d’inserció i donarem resposta a les situacions que hagin esdevingut cròniques.

REALITAT – El nombre de prestacions de la RMI ha disminuït de 6.119 a 4.155, tot i que les sol·licituds han augmentat de 6.000 a 10.000. La inversió s’ha retallat en 1.964 milions d’euros.

PROGRAMA – Promourem la creació d’activitat i de llocs de treball en sectors de present i futur, com ara la rehabilitació i gestió energètica dels edificis, l’eficiència energètica, la gestió del transport, la gestió dels residus, les energies renovables, el cotxe elèctric, la gestió dels boscos, etc.

REALITAT- Eurovegas

PROGRAMA –Es reduiran les llistes d’espera per a intervencions quirúrgiques, i s’establiran temps màxims per a cirurgia electiva 

REALITAT– Boi Ruiz va reconèixer obertament que les llistes d’espera a Catalunya han augmentat un 42% durant el seu mandat

PROGRAMA– Convergència i Unió es compromet amb l’objectiu de fer sostenible el sistema sanitari català. Per aquest motiu, es garantirà, com a mínim, el manteniment en termes reals dels recursos econòmics destinats al sistema sanitari.

REALITAT- El pressupost en Sanitat s’ha retallat en 689 milions d’euros: 8.000 metges menys i 21.000 operacions menys. S’ha intrudiït el copagament i l’euro per recepta

PROGRAMA- Posarem l’escola i l’institut al centre del sistema educatiu i procurarem els instruments necessaris per a la seva qualitat. Aquest és l’element que pot contribuir més a millorar la igualtat d’oportunitats i ’equitat, i a assegurar l’ascensor social.

REALITAT– El pressupost en educació ha disminuït en 283 milions d’euros. 3.000 professors menys amb 30.000 alumnes més. S’han reduït en 23 milions els ajuts en beques menjador. Les taxes universitàries han augmentat un 66%

PROGRAMA – En un moment en què hi ha qui qüestiona el futur de l’estat del benestar, o que pretén retallar-lo amb l’excusa dels riscos que comporta per a l’estabilitat econòmica, Convergència i Unió revalida la seva aposta per aplicar polítiques públiques que garanteixin el benestar de les persones, l’atenció sanitària i educativa.

REALITAT-  El govern ha preferit fer retallades draconianes en educació, sanitat i benestar, eliminant alhora impostos a els rendes més elevades i defensant l’amnistia fiscal als defraudadors, es a dir, privatitzant l’estat del benestar en mans de les empreses privades afins, prioritzant retallar a redistribuir.

Podeu consultar CLICANT AQUÍ el programa complert de Convergència i Unió a les eleccions autonòmiques de 2010

BOI RUIZ: el Conseller més odiat pels lectors d’aquest Blog

El poble ha parlat! Tot i que l’elecció era certament molt difícil, els lectors d’aquest blog han escollit a l’actual titular de Sanitat i ex-president de la Patronal de les mútues privades, com el pitjor Conseller del Govern dels Horrors. Amb un 38,96% del vot, Ruiz s’ha imposat davant un Felip Puig que li trepitjava els talons amb el 33,77% i força allunyat de la opusina Irene Rigau (14,58%) i un Andreu Mas Colell que amb prou feines rasca el 11,68%.

Amb la salut no s’hi juga! I és evident que la població no és ximpleta (del tot) i s’ha adonat que aquest repugnant voltor carronyaire està tancant salvatgement Centres d’Atenció Primària i plantes d’Hospitals, amb la única finalitat d’enriquir-se personalment amb els seus sucosos negocis a les mútues.

Dit això vull retre un petit homenatge als meus veïns del barri de Bellvitge que duen quasi 100 dies tancats dins el CAP de Rambla Marina de Bellvitge, protestant per les retallades d’aquest desvergonyit mafiós neoliberal. Fins i tot The Washington Post els va dedicar un artícle fa poc. De ben segur ells també han col·laborat a convertir a Boi en una de les criatures més detestables de Catalunya

EL CAMAROT DELS MAS: 100 dies del Govern de Dretes

Ja fa 100 dies de les eleccions on les hordes de la dreta nacional-catòlica, ultraliberal, populista i folklòrica varen aconseguir retornar al poder de la Generalitat amb la missió de destruir el gloriós llegat del Govern Tripartit, aniquilar qualsevol resquill de l’estat del benestar i sotmetre Catalunya als designis de l’alta patronal i les tenebres obscurantistes de l’Opus Dei.

Artur Mas va assegurar que el seu Govern seria el dels “Millors”, epítet que sens dubte no s’ha ajustat en absolut a la realitat objectiva que hem viscut en aquests tres llargs mesos de pífies, relliscades i retallades. A mi se  m’han acudit alguns adjectius molt més adients a aquesta colla de mafiosos que tenim al poder. Quin us sembla més encertat?

ANTIDEMÒCRATES – Deixen fora de la mesa del Parlament a ICV-EUiA i ERC, pactant amb PSC i PP la seva composició. Per altre banda  Duran Lleida s’encarrega de les Relacions Exteriors del Govern però, al no ser conseller, no s’haurà de sotmetre al control parlamentari i democràtic.

CORRUPTES I MAFIOSOS: Boi Ruiz (Sanitat) estava implicat en un frau per subvencions públiques, Artur Mas Benet (pare del president) va estar implicat en la evasió de 500 milions d’euros mentre l’actual president era Conseller d’Economia, Felip Puig (Interior) va desviar fons públics a la seva conta pròpia, provinents d’ADIGSA quan era Conseller d’Obres Públiques amb Pujol.

MENTIDERS –Joana Ortega accepta el carreg de Vicepresidenta del Govern, plaça que ella considerava humiliant abans de les eleccions, falsificant el seu currículum i assegurant que és Llicenciada en Psicologia quan ni tan sols va ser capaç d’acabar la carrera.

RACISTES – Es nomena per sorpresa a Xavier Bosch Director General d’Immigració, en comptes del badaloní Josep Piera que havia plantat cara al populisme de Garcia Albiol. Bosch ja ha declarat que treballa per impedir que vinguin més immigrants i que tots els no parlin català siguin expulsats.

NEPOTISTES – Tot i criticar el nomenament de familiars com a alts càrrecs per part de PSC i ERC al tripartit, CIU ha posat una poltrona al germà de Felip Puig, la dona de Pere Macies, la dona de Josep Rull o la dona d’Enric Ticó.

AZNARISTES- Diversos ex-alts càrrecs de l’administració Aznar  son reciclats per la dreta catalana: Juan Prat, encarregat de defensar davant la OTAN la invasió a Irak ara és delegat a Brusel·les on va ser felicitat per Vidal Quadres. Com a Secretari de Comunicació han posat a Josep Martí, autor del llibre “Ets de dretes i no ho saps” i que ja havia treballat a la Delegació del Govern amb Julia Garcia Valdecasas. A la secretaria de Funció Publica ara hi ha Susanna Bouis, delegada del Govern amb Aznar.

INCOHERENTS- Tot i que alguns membres del Govern i el seu grup parlamentari donen suport  al simulacre de referèndums independentistes, que han tingut una participació pírrica, han posat de Consellera de Justícia a  la persona que els va impugnar: Pilar Fernandez Bozal que, a més, va fulminar al seu cap de gabinet, Anton Verdeny, per sobiranista. Per altre banda voten a favor d’admetre a tràmit una llei absolutament inconstitucional per proclamar la independència, però seguidament hi voten en contra. El Secretari d’Esport s’ha mostrat favorable d’acabar amb les Seleccions Catalanes, mentre que Mas a la oposició volia ampliar-les.

MASCLISTES, CONTAMINADORS I TORTURADORS- Felip Puig elimina el programa contra la violència de gènere del Departament d’Interior, així com la reducció de 80 km/h en els trams on hi ha més contaminació. També ha eliminat el Codi Deontològic dels Mossos d’Esquadra i ha suprimit l’instal·lació de noves càmeres a les comissaries, per tal de facilitar la tortura policial.

ENEMICS DE L’EDUCACIÓ PÚBLICA- Irene Rigau, com ja us vaig explicar, ha reduït un 60% les places de professors, ha fet una Direcció General específica per a l’Escola Privada, ha donat una 4a línia educativa a Xaloc, una escola de l‘Opus Dei, mentre retalla ajuts a l’escola pública, elimina la implantació d’ordinadors, la sisena hora o la Setmana Blanca i proposa un sistema d’inscripció escolar que afavoreix la discriminació d’immigrants, per tal que aquests es concentrin en algunes escoles públiques determinades, convertides així en ghettos.

NEOLIBERALS I ESPECULADORS- El Govern de CIU ha votat en contra de que la hipoteca es pugui liquidar amb el retorn del pis, ha acceptat la bancarització de les caixes, s’han mostrat favorables d’eliminar l’Impost de Successions que actualment sols paguen els multimilionaris.

ENEMICS DE LA SANITAT PÚBLICA – El Conseller Boi Ruiz, ex-cap de la Patronal de la sanitat privada,  ha demanat als metges que receptin menys medicaments, ha eliminat el torn de tarda per operacions, vol fer pagar els àpats als hospitals, que els metges treballin més hores, ha aturat totes les ampliacions d’equipaments sanitaris i  ha eliminat el Consell de la Professió Mèdica.

Si aquests son els millors que tenien… com devien ser els altres??