Posts Tagged ‘björk’

h1

TOP: Els millors films de la dècada *Contessa L.S. vs. Arqueòleg*

Desembre 29, 2009

Escollir els millors films de la dècada és una àrdua tasca la dificultat de la qual radica en la insuperable subjectivitat del autor en un art on, establir paràmetres racionals, resulta més complex que en tots els altres, degut a la infinita varietat on escollir.

Així doncs, i per demostrar com de diferent pot ser un Top de films de dos profans en la ciència cinematogràfica, us deixo amb dues versions ben diferents de la llista de les millors pel•lícules dels darrers deu anys, no sense abans convidar-vos a donar la vostre opinió al respecte!

EL TOP DE CONTESSA LIVIA SERPIERI

5.Conociendo a Julia (Being Julia) István Szabó
Una clara radiografia sobre el món del teatre i dels actors. La pel•lícula és una digna successora d’”All about Eve” de Mankiewicz .

.

.

..

.


4.- El ladrón de orquídeas (Adaptation) Spike Jones
Spike Jones barreja realitat i ficció en aquest relat sobre els guionistes de Hollywood,. Té una estética de videoclip en certs moments. El film conté una excel•lent interpretació de la marvelous Meryl Streep.

.

.

.

3.- Cuando menos te lo esperas (Something’s Gotta Give) Nancy Meyers
Amb aquesta pel•lícula Hollywood torna a la comèdia sentimental tan fructífera als anys 80’s, de la mà d’una de les artífex d’aquella època.

.

.

.

.

2.- Oculto (Caché)Michael Haneke
Haneke torna a transgredir amb un film que parla sobre el sentiment de culpabilitat de l’home. Amb unes bones interpretacions de Daniel Auteil i Juliette Binoche, aquest film no deixa indiferent a cap espectador.

.

.

.

.

1.- Hace tiempo que quiero (Il y a longtemps que je t’aime) Philippe Claudel
Considero que aquest es el millor film de la dècada present, ja que es un retrat realista de l’esser humà i de les seves emocions. Philipe Claudel és un artista versàtil, (a part de dirigir films escriu llibres) i és un dels pilars de la nova generació d’escriptors francessos. La interpretació de Kristin Scott Thomas és de les millors que hem pogut gaudir en els darrers anys.

.

.

EL TOP DE L’ARQUEÒLEG

10- Salvador Manuel Huerga ex aequo La vida secreta de las palabrasIsabel coixet
Els dos llargmetratges espanyols que més m’han fet plorar dels darrers deu anys. A Salvador, fins i tot vaig hiperventilar i marejar en mig d’un cinema de Blanes! Emoció extremada i empatia total amb els personatges a través d’un realisme social que de tan verídic espanta.

.

9.- Match Point Woody Allen
No podia faltar el geni americà en el meu Top, amb una història protagonitzada per la meva icona Rys Meyers, on se’ns planteja un irresoluble dubte shakespearià: es millor tenir sort o talent? Allen ho resoldrà a través d’un elegant assassinat a la classe alta de Londres.

.

.

.

8.- Mi nombre es Harvey Milk Gus Van Sant
Una vibrant i èpica hagiografia d’un heroi i màrtir que va aconseguir desafiar l’heterosexisme i la homofòbia americana, esdevenint el primer polític obertament gai de la història, essent assassinat poc després. La interpretació de Sean Penn, premiada amb l’Oscar, es absolutament magistral.

.

.

.

7.-Litttle Miss Sunshine Jonathan Dayton & Valerie Faris
La comèdia indie de la dècada!! Una desternillant road movie protagonitzada per una destartalada família de freaks que travessa nordamèrica per tal que la seva petita filla participi en un concurs de bellesa infantil!

.

.

.

6.-Réquiem por un sueño (Requiem for a dream)Darren Aronofsky
La droga eh mu mala! Ja ens ho deien els nostres pares, però fins que Aronofsky no ens ho va mostrar amb aquesta crua i visceral cinta, no ens ho havíem cregut! Amfetamines al•lucinògenes, prostitució i punxades intravenoses en primer pla es donen cita en aquest carnaval esfereïdor.

.

.

5. Bailando en la Oscuridad (Dancer in the dark) Lars Von Trier
Una impossible barreja entre el cinema dogma danès i la estranyíssima música de la islandesa Björk dona lloc a aquesta tragèdia postmoderna on s’ens expliquen les desgràcies de Selma, una treballadora cega que imagina musicals indiepop per alienar-se de l’explotació laboral en una fàbrica.

..

.

4.-Hable con ellaPedro Almodovar
De totes les pel•lícules que el meu director espanyol favorit ha fet aquesta dècada em quedo amb aquesta fascinant i raríssima història que, a càrrec de Javier Cámara, Lolita i Leonor Walting, ens narra una tortuosa història d’amor i obsessió entre un infermer i una pacient en coma. De nou la transgressió i la sorpresa son els ingredients escollits pel cineasta manxec per cuinar aquest film, mereixedor d’un Oscar al millor guió, tot i haver estat injustament ignorat per l’Acadèmia espanyola.

.

3- Olvidate de Mi (Etrenal Sunhine of the Spotless Mind) Michel Gondry
Mai hauria imaginat que una història protagonitzada per Jim Carrey em podria agradar, i molt menys que fos capaç de transmetre emocions tan bé, juntament amb Kate Winslet. Gondry es va convertir en tota una revelació amb el guió més brillant i original de la dècada, una veritable orgia de flashbacks, on se’ns explica el romanç d’una parella que ha oblidat, gràcies a una teràpia d’amnèsia voluntària, que ja havien sortit junts en el passat.

2.- Las Horas Stephen Daldry
Tres dives absolutes del cinema, Meryl Streep, Nicole Kidman i Julianne Moore, regalen als nostres sentits una demostració d’interpretació dramàtica absolutament brillant gràcies a un retorçat guió que aborda el lesbianisme a través de diferents èpoques del s.XX i que gira entorn al llibre “ Mrs. Dalloway” de Virginia Woolf.

.

.

1.- Mulholland Drive David Lynch
Obra mestra absoluta i la demostració més perfecta mai feta d’avantguardisme cinematogràfic contemporani on es dona cita el surrealisme oníric, el simbolisme críptic, l’automatisme dadaísta o el neo-cinema negre psicològic. Originalment concebut com el capítol pilot d’una sèrie impossible, el millor director viu, Lynch, ens explica les truculències del món de Hollywood a través dels somnis, els temors i les fòbies imaginàries de dues actrius perdudes dins l’embogit laberint d’odis i passions de la indústria cinematogràfica americana.

I ELS VOSTRES???

h1

He tocat a Patrick Wolf!!

Setembre 27, 2009

Patrick Wolf live in Barcelona

Ja tinc una altre moment únic per afegir la meva col•lecció d’experiències glamouroses, junt a quan em vaig colar a la zona VIP del concert de Madonna a València, quan vaig conèixer al director de cinema Darren Aronofsky (Pi, Requiem por un sueño, The Fountain…) al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges o quan Morrissey em va llençar una pua de guitarra a Madrid: he tocat a Patrick Wolf!

Wolf és una mica com el Mozart de la música pop independent anglesa: amb 11 anys composava cançons amb instruments que ell fabricava, amb 14 tenia una banda i amb 18 es va gravar i auto-produir el seu primer disc, “Licantropy” aclamat i considerat per la crítica un dels millors de la present dècada, així com tots els seus successius àlbums, on ha barrejat amb una professionalitat magistral la electrònica, el folk celta, el glam, el rock i el pop més amanerat. I per postres al darrer àlbum, l’imprescindible “The Bachelor” es va produïr i distribuir completament al marge de la indústria musical, tan sols amb aportacions dels fans.

BAM_Patrick Wolf2I ja em veieu a mi a primera fila de l’espectacle que aquest geni va oferir gratis a la barcelonina Plaça Reial, amb motiu de les festes de la Mercè, contemplant extasiat com l’infinit talent d’aquesta estrella és encara més incommensurable en directe i a dos metres de distància.

El millor dels concerts és, per a mi, que pots alliberar la vena més petarda, locaza, talifan i ultrafreak, comportant-te com una veritable pija teenager al seu primer concert dels Jona’s Brothers, sense que els teus amics s’avergonyeixin de tu! I com ja haureu intuït, els que em llegiu sovint, soc una persona de passions i odis molt intensos envers a les persones famoses que admiro/detesto.

Patrick va irrompre al escenari, vestit amb l’estrafolaria roba que el caracteritza, i va obrir foc amb la mística balada “Who will?”, per deixar anar, tot seguit, una apretada llista de superhits, ja que en el breu temps del show no donava temps a profunditzar en la seva intensa discografia.

Va tocar el violí amb “Damaris” (VIDEO), la guitarra acústica amb “The Libertine”, la elèctrica a “Hard Times”, el piano amb “The Magic Position” i fins i tot es va atrevir a versionar “Hyperballad” de Björk i el “Like a Virgin” (VIDEO AQUÍ) de Madonna, tot acompanyat amb una performance sublim pròpia d’una diva de Hollywood, maquilladíssim, tirant-se per terra, fent posturetes, canviant-se de roba i pentinat o llençant-se al públic amb la oda leather“Vulture”, moment el que les meves mans varen entrar en contacte amb la seva materialitat corporal, concretament amb el seu colze dret!

BAM_Patrick Wolf3Touch me, touch me, touch me! I wanna be dirty!

Doncs, res, tan sols recomanar-vos que correu a Spotify o Emule per assaborir la seves orgiàstiques melodies, si es que teniu la poca vergonya de no haver-ho fet encara! Jo em quedo amb la frase que una noia del meu costat li va etzibar…

“PERÒ PATRICK… A TU QUI ET COMPRA LA ROBA???”

.

.

PD: Totes les fotos fetes i editades per mi. Els videos es corresponen a aquesta gira, encara que no al concert de Barcelona!

PPD: Del concert de Barna hi ha el video de quan es tira el públic, aquí

h1

MEME: Els Plaers de la Vida

gener 28, 2009

Mira que feia temps que no seguia cap meme! Ja pensava que havien caigut en l’obid col•lectiu quan “La Rateta Miquey” m’ha passat aquest que, òbviament, he reinterpretat a la meva manera!

Plaers Matiners

Jo quan em desperto soc un zombie en pena incapaç de pronunciar cap mena de mot polisil•làbic fins que no he ingerit la meva dosi reglamentària de cafeïna. Una altre afició secreta matinera seria escoltar “Las Mañanas de la COPE” amb Jimenez Losantos: sens dubte una bona forma d’aixecar-se del llit tan enrabiat com si t’haguessin llençat un cubell d’aigua per sobre! Finalment, que dir de la mítica trempera matinera i la primera masturbació imprescindible del dia?

fonduePlaers Culinaris

Soc un devot fervorós del formatge en totes les seves manifestacions físiques existents: pizzes, fondues, recletes, gratinats… i de totes les seves morfologies tipològiques de forma, gust sabor i denominació: Roquefort, Gruyère, de cabra, Camembert, Manxec…
Creieu que seria possible fer una dieta basada en exclusiva en combinacions de formatges?

.

Plaers Literaris

Llegir al llit abans d’anar a dormir, tapat fins les orelles amb una manta nòrdica mmm…
El que? Home doncs la veritat es que he estat enganxat a tot tipus d’estils literaris d’autors tan diversos com Etxebarria, Bukovski, Woolf, Wilde, Pombo, pero serà del pessimisme extrem de M.Houellebeq de qui us deixo una cita:

“Uno puede enfrentarse a los acontecimientos de la vida con humor durante años, a veces muchos años, y en algunos casos mantener una actitud humorística casi hasta el final; pero la vida siempre nos rompe el corazón. Por mucho valor, sangre fría y humor que uno acumule a lo largo de su vida, siempre acabará con el corazón destrozado. Y entonces uno deja de reírse. A fin de cuentas ya sólo quedan la soledad, el frío y el silencio. A fin de cuentas, sólo queda la muerte.”

Plaers Musicals

Escoltar el “Gratest Hits” de Björk al llit abans d’anar a dormir mentre a fora plou; estar a primera fila d’un concert de Morrissey mentre aquest et canta “Life is a pigsty” miran-te als ulls; ballar “La Casa Azul” amb les teves amistats en una sessió de gore-petardeo del Niño del Exorcista a les Festes de Bellvitxe; fer una performance de Monica Naranjo a la tarima d’una discoteca del barri mentre gent que ni et coneix t’aplaudeix a rabiar i, evidentment, veure a Madonna des de la Zona Vip amb un Gintònic a la ma i un bombó a l’altre.

.

Plaers Viatgers

Entre els que jo he tingut la sort de degustar: El barri jueu ortodox de Jerusalem un Sabbath a mitjanit, els Cliffs del Burren (costa oest d’Irlanda) al capvespre d’un dia sense boira, l’aigua transparent de les Catxoeiras de la selva de Brasilia, el reflex de la llum sobre les runes romanes de la Plaça de l’Almoina a València, el Temple egipci de Debod a Madrid, les botiguetes de música de Candem a Londres i el Palau del Rei Boig a Baviera (Alemanya).

00001785_9Plaers Sensuals

Notar sobtadament una ma dintre els teus pantalons mentre estàs jugant a rol tranquil•lament amb els teus amics; que et facin una mamada tan intensa que t’hagis d’agafar al moble del llit cridant com un posseït, fotre un bon polvo després d’una època de sequera,  quedar emborratxar-se perdudament i sortir de festa un quart d’hora després que t’hagin dit “millor només som amics” o “es que m’he embriagat de mi mateix i necessito una temporada de soledat”. I, per sobre de tot, el millor plaer sensual i d’excitació màxima, per mi, son els cinc minuts abants d’arribar a una primera cita amb un desconegut… millor que un orgasme!

Doncs res! Que segueixi el meme qui li vingui de gust!

h1

EXCLUSIVA: Britney Spears es fan de Radiohead!

Mai 12, 2008

Britney la indie

 

Que fuerrrte! Atenció l’exclusiva mundial que han aconeguit els paparazzi d’aquest blog: com podeu veure a la imatge la decadent cantant d’ensucrat pop adolescent du a les seves mans una còpia de “In Rainbows” el darrer àlbum dels anglesos Radiohead.

Per fí s’ha descobert tot el muntatge! En realitat ella intrepreta un paper, a casa seva Britney només escolta indie: Radiohead, Le Tigre, MGMT, Franz Ferdinand, Dorian, Arcade of Fire o Rufus Winwrigt; vesteix amb ulleres de pasta, convers i samarretes a ratlles; només veu films danesos i vietnamites en versió original subtitulada; acudeix d’incognit a Razzmatazz i Apolo i somia que algun dia ella serà cap de cartell del FIB o del Summercase.

És la mavada discogràfica qui l’obliga a simular que és una vulgar cantant nyonyipop, incansable imitadora de Madonna i amigíssima de Paris Hilton, quan ella odia tot aquest mon i tan sols espera que algún dia li truqui Björk o Morrissey per fer un duo.