Any 2012 d.C. Tota la Catalunya està agenollada al discurs hegemònic de la dreta convergent… Tota, però? No! Un poblet d’obrers irreductibles resisteix ara i sempre a l’invasor.
Es tracta de Bellvitge, un barri hospitalenc creat l’any 1964 per la constructora Inmobiliaria Ciudad Condal S.A. per tal d’acollir milers persones migrades de la resta de la península que venien en busca d’un treball i a qui certs etnicistes xenòfobs encara consideren uns “colons“. Aquest indret es va forjar en la lluita veïnal davant les mancances que es va trobar des del primer dia: no tenien aigua, voreres, escoles, zones verdes ni cap mena de comunicacions amb Barcelona.
La gran primera victòria va arribar l’any 1980, quan una sentència del Tribunal Suprem va frenar la bombolla immobiliària que havia catapultat la densitat d’habitants per metres quadrats en uns index tan sols superats per Calcuta, impedint que s’hi poguessin edificar més blocs. I la darrera lluita, la varen viure fa poc, quan van crear el moviment “iaioflauta” per ocupar un ambulatori, tancat per Boi Ruiz, durant més de 200 nits fent multitudinàries manifestacions per arreu dia rere dia.
Així doncs no resulta gens estrany que la visita del torturador policial Felip Puig a les Festes del barri el passat dijous amb prou feines durés 10 minuts escassos, desfermant un veritable acte de Sobirania Nacional al Barri, el Dret a Decidir… que allí no hi volen xusma convergent!
Podreu tenir el suport de tota la premsa subvencionada, publireportatges diaris a TV3, podreu guanyar les properes eleccions per majoria absoluta reforçada; podreu subjugar l’oposició, domesticar l’opinió pública i conquerir l’hegemonia cultural, esborrant tot eix social del debat polític…
… PERÒ MAI CONQUERIREU BELLVITGE!