Arqueologia i Glamour: un oxímorón?

Hom pot pensar que el meu pseudònim a la xarxa, Arqueòleg Glamurós, entranya una irresoluble contradicció interna, un evident oxímoron doncs resulta molt complicat d’imaginar com es pot conjugar l’estil, el savoir-fair i l’elegància estètica amb la suor, el fang, el casc, les botes de seguretat o les hortèrrimes armilles de seguretat.

Per trencar aquesta paradoxa ha vingut Barbie, la barjaula que ha encarnat i reproduït la nyonyeria, pijsme i la superficialitat a que el patriarcat ha condemnat a la dona, estrenant el seu nou model d’arqueòloga, amb salacot i paletí inclosos!

Òbviament el meu concepte de glamour poc té a veure amb aquesta grotesca armilla rosa xiclet, i una meleneta que en un jaciment duraria uns pocs segons en esdevindre un manyoc de pols, rastes i puntes obertes.  Ja m’agradaria veure-la amb un pic a la ma, a veure quan triga a treure el pàncrees per la boca, la molt puta!

El glamour mariculte es troba en el coneixement, les humanitats, la lectura, l’art, el cinema… res que s’evidencii a primera vista i que pot conviure en un jaciment, tot i que rodejat de macles heteros, disposats en tot moment a mostrar la seva virilitat projectant el seu fal·lus en un pic, convençuts que la seva qualitat professional és equivalent al nombre de picades per cada unitat de temps.

Bé, tot això em serveix de pretext per anunciar que durant un petit i brevíssim lapse de temps tornaré a treballar un jaciment, que em servirà més per trencar la rutina que per guanyar diners, la veritat. Ja m’he acomiadat de la meva professió centenars de cops i, com un etern retorn nietzschià que m’atrapa contra la meva voluntat, acabo tronant a ensopegar amb ella un cop i un altre!

INSTRUCCIONS PER FER UN REFERÈNDUM A CASA TEVA

Catalunya ha despertat per fi aquest 2009 de la seva letargia democràtica i s’ha llençat a une falses urnes per conèixer directament la opinió dels seus ciutadans i, segons sembla, la tendència d’aquesta tardor serà fer performances simulant referèndums de mentideta per tota la nostre geografia, en comptes d’atrevir-se d’una vegada a fer-ne un de legal i vinculant.

I jo em pregunto: cal demanar permís als Ajuntaments per tal de fer aquest espectacle tan divertit? NOOO! Per favor! Per un casual demaneu vosaltres el vistiplau del Consistori Municipal cada cop que representeu els Pastorets o balleu una sardana? Faltaria més! Quina llei ens impedeix agafar uns paperets i posar-los per la ranura d’una caixa? CAP! Quina normativa impedeix teatralitzar uns comicis electorals? CAP!

Així doncs que esteu esperant per sumar-vos a la festa de la democràcia i convocar un referèndum a casa vostre? A continuació us dono les instruccions pas a pas de com ho heu de fer amb un exemple que jo mateix he realitzat al meu rebedor!

PAS 1- Trieu un lema i unes opcions sobre les que els votants manifestaran la seva opinió

A casa meva hem triat com a pregunta: “Està vostè a favor de que L’Hospitalet de Llobregat esdevingui un Estat Independent regit per una Monarquia Absolutista encarnada, de forma vitalícia, en la persona de l’Arqueòleg Glamurós?”
Les opcions son “SI” o “ES CLAR QUE SI!! ”

PAS 2- Elaboreu un cens establint qui pot i qui no pot votar

Aquí hem decidit donar el dret a vot a totes les meves joguines de la infància que tenia guardades en un bagul. A la imatge podeu veure un grupet de clics de Playmòbil fent cua cap a la urna, tots plens de joia i xerinola!

PAS 3- Convoqueu a un grup ultra d’extrema dreta per tal que animi el cotarro i motivi als electors a votar.

A falta de membres de la Falange, hem posat a la nina de la líder conservadora americana Sarah Palin, que recita tota sola discursos antiavortistes i declaracions d’amor lèsbic a Curry Valenzuela.

PAS 4- Truqueu al diari Avui per tal que facin un reportatge de 8 pàgines dobles durant cinc dies seguits sobre el tema.

PAS 5- Intenteu enganyar a algun funcionari idiota del estat espanyol, fent-li creure que el referèndum va en serio, per tal de donar més bombo i plateret al assumpte.

En el nostre exemple, hem deixat un missatge al mòbil de la senyora de fer feines de la Subdelegació del Govern anunciant la realització del referèndum. No ha enviat cap tanc, de moment…

PAS 6 – Fer una campanya electoral imparcial per part de les dues opcions representades

Hem posat cartells amb els lemes “Si” i “Es clar que si” al llarg del rebedor. Han quedat moníssims! I amb un megàfon he anat cridant consignes a favor del SI durant 5 minuts, fins que la veïna ha vingut a preguntar-me si em trobava bé o si estava tenint un orgasme múltiple.

PAS 7- Votar! Com és una “performance” simbòlica no cal que us preocupeu per demanar el DNI als electors, mirar que aquests no votin més d’un cop o que estiguin empadronats a la població. Tampoc cal perdre el temps fent les actes d’obertura de les taules, ni les de sessió o escrutini: això no es recomptarà davant un jutge, no hi han representants de l’Administració, ni interventors de les diferents candidatures! Feina que ens estalviem!

Aquí veiem un robotet kinder com efectua el seu democràtic dret a vot en un got de Marilyn Monroe (no tenia cap urna per casa val? I així es més glamurós!)

PAS 8 – El recompte: No us hi mateu gaire, que ningú us vindrà a demanar explicacions o transparència!

Els resultats del meu comici ha estat: 96,3% SI i 123% ESCLAR QUE SI. Fantàstic! Meravellós! Esplèndid! Un resultat plenament representatiu! La població hospitalenca vol que jo sigui el seu monarca absolut i aboleixi d’una vegada les obsoletes institucions parlamentaries! SIII!! Gràcies per aquest somni Hospitalet!

PAS 9- Declaracions dels participants a la jornada:

BARBIE– Ha estat la festa de la democràcia participativa! Aquells que estan en contra del referèndum es que estan a favor de la nina Sarah Palin. Son els enemics de la pàtria hospitalenca, els mateixos que volen que seguim vivint de genolls, sent un mer satèl·lit de Barcelona.

GI JOE– Per fi hem deixat de parlar de futileses o ximpleries irrellevants com l’atur, l’explotació econòmica, els milers d’acomiadaments amb les EREs, els paradisos fiscals, els escàndols de corrupció, els sous multimilionaris dels jugadors de futbol, de les primes dels alts directius empresarials per reestructurar plantilles o de l’especulació immobiliària. Proposo que a partir d’ara tan sols s’informi del que realment interessa a la població: els referèndums i la confrontació irreconciliable entre Hospitalet i Barcelona!

SARAH PALIN DOLL– Si després d’aquest sidral no guanya el PP amb majoria absoluta, em faig nina inflable!

VISCA HOSPITALET LLIURE! VISCA LA DEMOCRÀCIA!

PD: Estic totalment a favor de fer referèndums del que sigui, d’autodeterminació em sembla perfecte, sempre que siguin legals, vinculants i garanteixin les regles bàsiques democràtiques de transparència i imparcialitat per les dues bandes. Farses, no!

ENTREVISTA EXCLUSIVA A BARBIE

En motiu del seu 50é aniversari l’arxiconeguda nina Barbie ha decidit coincidir la seva primera entrevista a un mitjà de comunicació, aquest blog, on ens destaparà tots els seus secrets sobre la seva vida privada al marge del aparentment fantàstic món de glamour i plàstic rosa.

Arqueòleg Glamurós– En primer lloc, felicitats per els teus 50 anys tan ben portats. Toca el moment de retirar-se?

Barbie- No veig perquè m’hauria de retirar jo quan Madonna encara és capaç d’obrir-se completament de cames, tan en sentit real com figurat, tenint un any més que jo.

AG- Molta gent insinua que la teva esvelta figura pot induir a l’anorèxia a moltes de els teves joves seguidores…

B- Jo cada dia m’esmorzo un entrepà de chopped amb foi-gras i durant el matí m’endrapo tots els kit-kats i phoskitos que em caben a la boca. I això per no parlar per la meva devoció per la botifarra amb seques!

AG– Així doncs, quin son els teus secrets de bellesa? Botox? Cirurgia? Una faixa?

B- Doncs no! Molt més senzill: em drogo i molt. Primer vaig provar tímidament els barbitúrics (que deuen el seu nom a la meva persona), després em fotia ketamina i tripis com lacasitos i darrerament ja m’he llençat en braços de l’heroïna. No vegis quins viatgets em foto cada vespre!

AG– Et consideres una icona del glamour?

B- Realment és tot una pose obligada pels meus tirans amos de Matel; en la meva vida privada vaig a comprar al Dia en xandall, tacons i mitjons blancs. Quan quedo amb les meves amigues anem a veure quintos en un bar de mala mort mentre veiem els partits del Betis i juguem al mus amb un escuradents a la boca.

AG- En quant al teu sonat divorci amb el Ken, em pots confirmar o desmentir els rumors de la seva suposada homosexualitat?

B- Molt pitjor que aixó!! No té polla!! Es un eunuc! Entre els seus pantalons hi ha una superfície plana! I mira, jo, per aquí no hi passo, a mi m’agraden les tranques que m’omplin la boca, tu ja m’entens! Així doncs varem aguantar la farsa durant un temps de cara al públic, mentre jo em traginava a tots els Gi-joes,i Masters del Univers sencer. Estic feta tota una barjaula desmelenada

AG- Aqua, Killer Barbies, Nancis Rubias… sembla que has estat una veritable inspiració per al món del pop…

B- Mamarratxes insolents! Jo tan sols escolto Richard Wagner, tota la meva vida m’he sentit identificada amb les Walquiries!

AG- Hi ha qui diu que les Bratz amenacen el teu imperi.

B- Aquestes aprenents no saben el que és la vida! Un dia les vaig portar de festa i al quart cubata ja anaven marejades, mentre que jo vaig tirar-me tota la nit ben amorrada a l’ampolla d’orujo galleg. Segur que no saben ni diferenciar entre la farlopa i l’speed. Aficionades! Duraran quatre dies!

AG- Com et defineixes políticament?

B- Soc completament neocon. Per mi Esperanza Aguirre i Sarah Palin son icones feministes a les que seguir en la vida. M’encanta el món de les aparences i les families felices de cara a la galeria mentre que a casa s’apallissen. Rihanna es l’exemple a seguir.

AG- Parlant de feminisme: moltes representants d’aquesta ideologia t’han titllat de frívola i de ser una transmissora dels valors patriarcals, segons els quals una dona tan sols és un bell objecte sexual al servei d’un mascle…

B- Aquestes reprimides el que necessiten és un bon polvo. Els hi trencaria la cara i, sobretot, el nas! Jo mai m’he sotmès a cap mascle, al contrari, m’agrada bastant més el rol de dominatrix sàdica. Tu no m’has vist quan em poso burra, tinc molt perill!.Més d’un se m’ha quedat estès al meu poltre de tortures. Ja no queden homes com els d’abans.

AG- Ja per acabar: quins projectes tens de futur?

B- Presentar la meva tesi doctoral en física atòmica sobre els impactes de les ondes lleugeres sobre els núclis moleculars, i aprovar el maleït curset de Sevillanes per correspondència que porto arrossegant des de fa lustres!

AG- Moltes gràcies per concedir-me aquesta exclusiva i fins la propera!