Posts Tagged ‘bakala’

h1

FANGORIA: Absolutament… genial!

febrer 23, 2009

fd_prehome1

Seguint amb la meva dèria de fer posts després d’escoltar un disc per primera vegada, sense deixar-me influenciar per crítiques alienes, avui us destripo el nou treball d’un dels meus grups fetiche que més m’ha influenciat artística i creativament: FANGORIA.

La banda degana del pop nacional, 30 anys després de pujar per primer cop al escenari, es torna a sorprendre amb un nou treball musical que és un veritable còctel de tots els seus sons passats portats a la sublimació barroca.

Sembla talment com si després d’aguantar tantes crítiques pel baix nivell de l’autoproducció del Extraño Viaje, el seu darrer treball, aquest cop hagin posat tota la carn a la graella sota la direcció de Sigue Sigue Sputnik, amb cançons llargues, molt treballades amb tots els efectes sonors imaginables: cors vocals, ritmes bakales, balades gòtiques,guitarres punkroqures, infinitat d’efectes electrònics, teclats melancòlics…sembla talment com si Nacho i Alaska haguessin volgut fer d’aquest disc la seva obre culminant.

Tot i així cal dir que és un disc bastant fosc, amb lletres tenebroses, extremadament dramaqueeneres, molt en la línia del seu aclamadíssim “Una temporada en el infierno”, en el que les melodies no son tan accessibles com els anteriors treballs, es troben plens de girs i matisos que caldrà paladejar amb la calma i el temps. Realment serà complicat escollir els “singles”, ja que no trobo que sigui un disc gaire comercial i, tot i que es força ràpid i ballable, no crec que soni a gaires pistes precisament per la complexitat i foscor melòdica que l’envolta.

El disc s’obre amb un tema titulat “Las Walpurgis te van a llamar”, un veritable himne que combina perfectament el punk pop amb el petardeo techopopero que em recorda a la època final de Dinarma, perfectament quadraria entre “Mi novio és un zombie” i “Quiero ser Santa”. Ràpidament passa a bases més machacones technopoperes, algunes més bakales, altres més melòdiques, amb un barroquisme in crescendo i balades tenebroses (“Con los ángeles” o “Mi vida sin ti”).

Els meus temes favorits després d’una primera escolta son, sense cap mena de dubte “La pequeña edad de hielo” en la que es compara la fredor d’una relació morta amb el canvi climàtic i “Absolutamente”, un mega hit technopopero accreleradíssim amb una lletra brutal: “Quien pondrá una vela a San Sebastian para que nos perdone la frivolidad de havernos submergido de lleno en lo prohibido y rechazar cualquier señal de normalidad?”.

Sé que molts odien a Alaska pels seus cameos amb l’extrema dreta de Losantos, que els acusen de vendre’s al gran públic i recorden amb una avorrida nostàlgia la prescindible època dels Vulcanos o que acusen a la Vaqueriza de vampiritzar a la banda, però, després d’escoltar aquesta magna obra d’art jo els hi perdono tots els seus pecats.

PODEU PREESCOLTAR EL DISC AQUÍ

I finalment us deixo amb l’himne al consumisme salvatge i hedonista amb que han presentat l’àlbum!


h1

Plumafòbia

Mai 7, 2008

tens ploma?L’altre dia estava mirant el reality show emblema de la ultrapetarderia més gore, “Supermodelo” com no, i em va cridar força l’atenció que en una de les proves del càsting, en la que una parella hetero havia de donar-se una abraçada a la platja per fer un anúnci de colònia, la professora no parava de repetir al noi “Tienes que ser más macho!“.

Es a dir: si el que vols és vendre un producte a través del sexe com a reclam aquí no ens valen models afeminats. Que bé! Seguim imposant a través dels mitjans de comunicació l’etern tópic noi=masculí / noia=femení, quan ja sabem de sobres per l’antropologia i la història que aixó és una construcció social, que no té res de biològic al darerre i que, per tant, es trasmet exclusivament mitjançant l’educació i no amb els gens.

El que jo em temo és que anem cap a una societat com la grecorromana, on la homosexualitat estigui ben vista, però hi segueixi havent un rebuig cap a la transgresió dels rols de gènere: gais si, pluma no (vegeu aquest post del Nemo per més informació sobre la homosexuat a l’Antiguitat clàssica).

I el que és encara molt pitjor, aquesta plumafòbia s’està extenent ràpidament dintre del ambient gai: cada cop em resulta més freqüent llegir perfils a pàgines de contactes GLTB on deixen palés el seu rebuig cap a nois amb ploma i demanen que només els escrigui “gent normal“. Fins i tot s’ha creat un pàgina de contàctes exclusiva per gais garrulos i masulins (vegeu-la aqui).

I no és que em sembli malament, eh! Cada escú és com és i li agrada el que li agrada, però a vegades em dona la lleugera sensació que per aconseguir els nostres drets hem d’acabar moldejant el nostre comportament per heterosexualitzar-nos i formar així part de la Norma  i no entenc perquè, la veritat.