Posts Tagged ‘ateisme’

h1

Per què la Homofòbia augmenta en uns països i disminueix en altres?

Juny 25, 2014

En motiu de la setmana del Orgull LGBT he decidit fer un breu estudi sociològic-geogràfic tractant de respondre a un dubte que m’inquieta força: perqué en alguns països els drets de les persones homosexuals augmenten cap a una igualtat total mentre que en altres es dona un increment brutal de la repressió homòfoba?

La metodologia que he seguit ha estat fer una base de dades amb el programa estadístic SPSS recollint les dades de la tolerància a la homosexualitat per estats de l’enquesta realitzada per Pew Research Center el 2007 i el 2013 i ho he creuat  amb diferents variables geogràfiques, demogràfiques o econòmiques de cada país segons les completes bases de dades de la web del Banc Mundial. El resultat es el següent:

HIPOTESIS 1: La Homofòbia depèn del Continent

Tolerància a la Homosexualitat per Continents i Diferència entre 2007 i 2013

Efectivament tenim importants diferències per aquesta variable: els països situats en els continents de l’anomenat “Occident” (Europa i  Nord Amèrica) son els que tenen major tolerància i on aquesta creix més, Àfrica i Pròxim Orient es troben a l’extrem oposat, mentre que Àsia i Amèrica Llatina queden entre mig. Cas a part es Europa del Est una zona on, tot i tenir certa tolerància, és on la homofòbia està creixent de forma més alarmant en els darrers anys.

Veient aquests gràfics hom podria arribar a una conclusió “determinista geogràfica”, creient que el fet d’estar a la part occidental de l’hemisferi nord ens pressuposa per ser “gayfriendly”. Doncs bé, segurament si haguéssim fet aquesta enquesta amb anterioritat a les colonitzacions imperialistes, els resultats haurien estat just a la inversa, ja que la majoria de cultures indígenes pre-industrials tenien molt poca homofòbia i en moltes d’elles els homosexuals eren xamans o sers divins (com als amerindis o els esquimals siberians) o bé la homosexualitat era una pràctica militar pròpia de guerrers (com els azande   de centre-Àfrica) o de rituals d’iniciació a l’edat adulta. Pel contrari, a l’Europa de la Inquisició la sodomia era un pecat condemnat a tortures i a amb la mort.

HIPÒTESIS 2: La Homofòbia depèn de la Religió/Ateisme de cada estat

TolHom x Religió3

Tolerància a la Homosexualitat segons la Religió majoritària al 2013 i Diferència respecte a 2007

 Aquests gràfics ens mostren com dins de les tres corrents de cristianisme trobem una gran variabilitat, per exemple tant el país més homòfob del món (Uganda) com el que té major tolerància LGTB (Espanya) son catòlics; si bé es cert el preocupant auge homòfob als països cristians ortodoxes. Una bona noticia es l’espectacular auge de la tolerància gayer que s’està donant recentment dins els estats budistes i una dolenta es que els països islàmics segueixen concentrant els índex més alarmants d’homofòbia i que, a més està en auge.

Aquesta es una dada que ens podria dur a creure que l’Islam es una religió intrínsecament homòfoba, a diferència de la resta de cultes monoteistes. De nou ens equivocaríem: l’Islam medieval era profundament respectuós amb l’amor entre homes  i a l‘Al-Andalus fins i tot hi havia un popular gènere de poesia homoeròtica , practicada inclús entre monarques com Al-Mu’tamid de Sevilla o Yusuf III de Granada;  pel contrari les primeres normatives homòfobes apareixen entre els jueus de l’antiguitat i les primeres persecucions homòfobes al cristianisme medieval. . Es possible que avui dia a l’Islam s’estigui intensificant la homofòbia com un tret identitari cultural envers Occident, cosa que podria passar també en el cristianisme Ortodox o en certs estats catòlics i protestants d’Àfrica.

Tol2013 x Ateisme2

Index de Correlació: 0,09

No hi ha cap mena de correlació entre ateisme i tolerància a la homosexualitat. Si be es cert que els quatre estats més extremadament homòfobs son també els menys ateus, això no es dona al contrari. Els estats més tolerants tenen uns índex d’ateisme força baixos i en estats molt ateus (especialment en dictadures o ex-dictadures comunistes) el grau d’homofòbia es alarmant.

HIPÒTESIS 3: La Homofòbia depèn de la pressió demogràfica

Tol Hom2013 x Natalitat

Index de Correlació = 0,41

Tol Hom2013 x Demografia

Index de Correlació= 0,36

Index de Correlació = 0,44

Index de Correlació = 0,44

 Ja als anys 70’s alguns antropòlegs, com D. Werner, es van adonar que aquelles societats pre-industrials que tenien una pressió demogràfica molt elevada, com a estratègia de supervivència, tendien a ser homòfobes, mentre que aquelles que tenien uns recursos escassos a repartir entre molts, tendien a afavorir la tolerància a la homosexualitat, per tal de reduir la demografia.

Si mirem les tres gràfiques superiors veiem com existeix una certa correlació important: aquells estats on tenir molts fills implica tenir més possibilitats de sobreviure econòmicament (ja que s’incorporen molts joves al treball) tenen una alta natalitat, creixement demogràfic i hi ha molta pressió social perqué els dones tinguin fills sent molt joves; en aquestes societats la homosexualitat estaria mal vista, ja que es percep com una conducta anti-reproductiva que va contra la seva lògica econòmica. Pel contrari als estats on tenir fills surt molt car i on s’incorporen més tard al mercat laboral, solen tenir una menor pressió patriarcal sobre la reproducció femenina i també una major tolerància a la homosexualitat i a les conductes anti-reproductives en general, com ja va veure l’antropòleg Marvin Harris.

HIPÒTESIS 4: La Homofòbia depèn del desenvolupament econòmic

Tol Hom2013 x Desenvolupament

Index de Correlació = 0,41

 

Index de Correlació= 0,52

Index de Correlació= 0,52

 

Tol Hom2013 x Agri

Index de Correlació = 0,55

Com a materialista històric no m’he pogut resistir a buscar causes economicistes a la homofòbia i, tal com sospitava, es el camp on es donen les correlacions més fortes. Els estats on es concentren els índex d’homofòbia més alts son els més pobres i menys desenvolupats, on hi ha una menor capacitat de poder adquisitiu i on es dona una major dependència de l’agricultura. Això té molt a veure amb el que hem comentat abans amb la demografia: la única forma que tenen aquestes societats de sobreviure es tenint molts fills i que aquests es posin a treballar des de ben xics al camp; per tant existeix una alta pressió social contra les conductes no reproductives. Pel contrari, en els estats més desenvolupats , amb economies post-industrials (serveis i informació), els fills no treballen fins que son molt grans, surt molt car mantenir-los i, per tant, la pressió contra les conductes no-reproductives s’ha relaxat molt.

CONCLUSIONS

No existeix un únic factor que expliqui les causes de la homofòbia o l’alliberament LGTB. Es cert que alguns països islàmics i cristians ortodoxes (també en alguns catòlics o protestants africans) actualment estan virant vers conductes homòfobes per motius identitaris, ja que associen homosexualitat a un vici occidental.

Però fonamentalment cal buscar les causes en l’estructura social i en les relacions de producció i reproducció: aquelles societats més pobres, desiguals i menys desenvolupades, on la seva supervivència depèn de tenir una natalitat molt elevada per tal que els nens s’incorporin als treballs agrícoles,  tenen una cultura patriarcal que desenvolupa una elevada pressió social sobre els dones per tal que es casin i tinguin fills de ben joves, però també sobre els homes, per tal que no desenvolupin conductes sexuals no-reproductives. Per contra, aquelles societats occidentals amb economies post-industrials de serveis i informació, on tenir fills surt molt car i la dona es va incorporar massivament al mercat laboral als anys 60’s, han canviat ràpidament els seus valors culturals amb l’aparició de moviments socials d’alliberament i visibilitat tant feminista com LGBT, afavorits per una societat on la natalitat queia en picat i, per tant, desapareixia la pressió social per casar-se jove i tenir fills.

De cara al futur que ens espera? Es difícil de saber, ja que les corrents migratòries, la multiculturalitat, l’auge de la transmissió d’informació (tant en velocitat com en quantitat), i la persistència de la crisi econòmica en alguns estats post-industrials, junt amb el desenvolupament d’altres com Índia, Brasil o Xina, així com les potencialitats d’Àfrica, poden fer canviar profundament aquests index, espero que per bé.

h1

MUSEUS CREACIONISTES: Fotografies de l’Horror Anticientífic

Juliol 30, 2013

Al món existixen 21 Museus Creacionistes (16 als Estats Units), on es nega l’existència de la prehistòria i es presenta el Gènesi com una veritat absoluta i literal. Centres on es compara Darwin amb Adolf Hitler, es diu que la terra va ser creada fa 6.000 anys i es planteja que els dinosaures van conviure amb els primers humans i fins i tot van pujar a l’Arca de Noè.

El més gran de tots es troba a  Kentucky; inaugurat el 2007, va costar 27 milions de dòlars (aportats pel grup evangelista “Answers in the Genesis”), té 160 treballadors (entre ells guies espirituals), disposa d’una superfície de 5.600 m2 i va rebre més de mig milió de visites en els primers 9 mesos.

Una enquesta de Gallup de 2012 indica que el creacionisme ortodox i la negació de la prehistòria arriba ja al 46% als USA, un 6% més que 2011. Els evolucionistes representen un míser 15% i tan sols son majoria entre votants demòcrates o entre estudiants de postgrau.

Aquí algunes mostres de l’Horror Anticientífic:

800px-Creation_Museum_10Museu Creacionista de Kentucky: Cromanyons convivint amb Dinosaures al Jardí de l’Eden

Triceratops kentuckyMuseu Creacionista de Kentucky: Pots cavalcar un triceratops igual que ho feien Adam i Eva

Arca Noé JapóParc Temàtic de l’Arca de Noè a Hong Kong

Alberta (UK)Museu Creacionista d’Alberta (Anglaterra): Tomba de la Llei de l’Evolució

atmosfera hiperbàrica pre-diluvi texasMuseu Creacionista de Texas: Càmera hiperbàrica on es reprodueix l’atmosfera del món abans del Diluvi Universal

human_footprint_04Museu Creacionista de Texas: Suposades petjades humanes al costat de petjades de dinosaure

arca montanaMuseu Creacionista de Califòrnia: Dinosaures pujant a l’Arca de Noè

OLYMPUS DIGITAL CAMERAMuseu Creacionista de Califòrnia: Jardí de l’Edèn on s’explica la creació en 6 dies

h1

Bosó de Higgs: El Triomf definitiu del Materialisme Científic sobre Deu.

Juliol 5, 2012

Ahir va ser un gran dia per la Història de la Ciència i una fatídica jornada per tots deixebles dels diversos obscurantismes idealistes, supersticions puerils, religions absurdes, amants de placebos varis com la reflexoteràpia o la homeopatia, així com seguidors de Heguel i Plató o altres paranoies post-modernes. Finalment el Consell Europeu per a la Investigació Nuclear (CERN) va anunciar que ha confirmat empíricament  la teoria del Bosó de Higgs, plantejada a nivell hipotètic fa 50 anys.

Que implica això en paraules comunes per a persones no iniciades en física quàntica? Doncs bàsicament és l’explicació racional a com s’origina la massa, la peça clau i fonamental per entendre la formació de l’Univers; el Bosó de Higgs és, doncs, allò que dona matèria a la resta de partícules subatòmiques. I… sorpresa! No hi ha cap rastre de Deu per enlloc!

Sorprenentment el Vaticà no va fer cap comunicat anunciant la seva auto-dissolució o, al menys, una treva indefinida; cap imam islàmic es va auto-immolar; no es sap que cap rabí demanés perdó per difondre coneixements errònis durant mil·lennis; no vam veure cap venedor d’homeopatia o reflexoterapeuta o “mestre” de reiki  tallant-se les venes al mig del carrer…

Si les pèrfides insídies de l’idealisme han sobreviscut a la Teoria de l’Evolució, ja no els ve d’aquí! Sempre trobaran babaus i semi-analfabets a qui estafar ja que, incapaços d’entendre la complexitat de la física, seguiran pensant que venim d’Adam i Eva, que el càncer es pot curar amb la imposició de mans o que existeixen idees anteriors a la matèria.

Ara les diverses sectes ens vindran a explicar que això del Bosó de Higgs figurava en uns plans divins secrets de no sé quina criatura mítica suprema, o ens faran creure que tot és una conspiranoia de quatre científics que ens enganyen perqué no siguem conscients de la realitat oculta.

Sé que pot semblar molt romàntic i preciós creure en unicorns, paradisos, ànimes i destins suprems però… un cop més la ciència ha demostrat que no hi ha res més enllà de la matèria i si hi és, la ciència hi arribarà i ho explicarà, tard o d’hora!

h1

La superioritat moral i ètica de l’ateisme sobre la religió

Març 20, 2011

La fonamentació ètica del pensament religiós, com ja sabreu, es basa en el temor a un càstig diví en el més enllà. Es a dir, les persones creients obeeixen unes pautes i conductes de comportament no perquè ells siguin realment bones persones, sinó pel  pànic paranoic a patir un escarment metafísic d’algú invisible que els observa en tot moment.

El pensament idealista dels creients planteja, com Plató i Kant, que existeix un “bé” i un “mal” inqüestionables i absoluts, uns dogmes de fe, o imperatius categòrics, basats realment en tradicions ancestrals i obsoletes, que ells creuen que tenen el seu origen en criatures superiors. Per exemple, es força possible que la prohibició islàmica de menjar carn de porc es basi en una epidèmia de triquinosi del segle VII i d’això se n’hagi derivat un comportament irracional al llarg de 1.400 anys.

El fet d’obeir dogmes inqüestionables porta directament al fanatisme integrista, es a dir, en pensar que una idea és millor que la vida de totes les persones que no creuen en ella i, per tant, es moralment acceptable matar als infidels o, a creure que aquests no son persones amb iguals drets i deures.

Cap a una ètica atea i materialista

Davant això, quina alternativa tenim les persones que creiem en la ciència, el materialisme empíric i la raó? Doncs jo he plantejat aquests punts, a veure que us semblen:

1.- RELATIVISME MORAL: No existeix un “bé” i un “mal” absoluts, hem de buscar la forma correcte d’actuar a partir de l’observació empírica i objectiva de la realitat i de les conseqüències que tenen els nostres actes. No hi han idees vàlides per tothom i en tot moment, la moral és un concepte creat per l’home i determinat per la cultura i la història. Per exemple: La pederàstia era èticament acceptable a l’antiguitat grecoromana i no ara.

2.- DE LA REFLEXIÓ INDIVIDUAL A LA REVISIÓ COL·LECTIVA: Hem de qüestionar-nos constantment les normes i els mites que regulen la nostre societat, valorar internament si fem el millor i el més correcte no perquè així ho digui una llei, una ideologia o un Deu, sinó perquè nosaltres hem arribat a aquesta conclusió. Un cop fet això hem de promoure un debat col·lectiu per tal d’arribar dialècticament a un consens global i democràtic que ens permeti revisar la fonamentació de la justícia. Per exemple: És ètic torturar un terrorista per evitar un atemptat? Es bo bombardejar  un país per alliberar-lo d’una dictadura? Parlem-ne!

3.- UTILITARISME: Tal com va plantejar el filòsof anglès Jeremy Bentham els únics conceptes absoluts son el plaer i el dolor, ja que son magnituds demostrables i quantificables. Per tant, una ètica atea i racional sempre haurà de buscar el màxim plaer per un major nombre de persones, evitant tot tipus de sofriment innecessari. Però jo crec que, al contrari del que pensava Adam Smith, això no ho solucionarà un mercat lliure i un individualisme egòlatra, sinó una acció política  col·lectiva que persegueixi acabar amb les causes objectives del dolor mundial: la pobresa, la guerra i les malalties.


h1

Esglesia Catòlica S.A.

febrer 12, 2009

amoney-copia

Hi ha una empresa que no notarà aquesta crisi, com tampoc va notar les anteriors en els seus 2.000 anys d’existència. Una empresa que té sucursals fins al poble més recòndit de la nostre geografia, que té un logotip cruciforme perfectament reconegut arreu del planeta, que gaudeix d’estat propi i que, per tant, és la única societat capitalista del món amb representació directa a la ONU; una empresa que rep diners directament de la declaració del IRPF i ven un producte (la salvació eterna) amb cost de producció zero i un interès social elevadíssim entre els seus mil milions de clients registrats. El seu nom és, òbviament, Església Catòlica.

Durant la dictadura feixista el catolicisme es va convertir en la multinacional amb un monopoli total del mercat i, gràcies al seu sector més ultra (Opus Dei), va entrar directament a seure al Consell de Ministres on, segons el mateix Carrero Blanco, va rebre més de 300.000.000 de pessetes en subvencions públiques.

Ja a la democràcia l’estat ha seguit amamantant el negoci a raó de 141.469.680 euros anuals (any 2005) i hem vist com el poder terrenal del negoci eclesial invertia en societats i fons d’inversió de capital d’alt risc com Gescartera, Vayomer, Umasges o Gran Premiere, a través de les quals compra accions a diverses empreses com BBVA, Repsol YPF, Banco Santander, Endesa, Altadis, Telefónica, Indra o Mapfre. Això per no parlar del seu banc privat (Banco Popular, controlat directament per l’Opus), que és el sisè banc més gran d’Espanya i que l’any passat va obtenir uns beneficis nets de 322,5 milions d’euros, la qual cosa va suposar un augment del 12%, tot i la crisi. A nivell internacional controla accions d’IBM, Disney, General Motors, Control, Durex o Focus-On Line.

I sort que no ens posem a valorar el seu fons artístic o els seus bens immobles! El catolicisme disposa d’uns 100.000 edificis nomes al nostre país, arribant a ocupar el 70% de sòl edificable a ciutats com Toledo o el 33% a Roma.

Mai sabrem tampoc per quan va sortir la brometa de la visita del Papa a València; segons fons independents estaria valorada en uns 30 milions d’euros, sufragats pels pressupostos de la Generalitat Valenciana (PP), tot i que aquesta, en un acte de transparència administrativa, va decidir amagar la xifra als seus propis contribuents.

Per quant la Tercera Desamortització?

Mireu i guardeu-vos de tota avarícia, perquè la vida del home no consisteix en l’abundància dels bens que posseeix
Lluc 12:13-15

PD: Molt recomanable el film “Camino” per entendre com funciona la lògica i el raonament dels membres del Opus Dei.

h1

L’Amor ha mort.

febrer 9, 2009

cinderella_1024x768-copia1

Siguem clars: ara que ens hem alliberat de la càrrega moral de les religions monoteistes, que empraven la legitimació divina per imposar un model social de família, podem donar definitivament per morta la monogàmia.

Si amics, la parella per tota la vida, la fidelitat conjugal i la nyonyeria sant valentiniana son termes caducs, obsolets i anacrònics dins la societat postmoderna del ready made,i el fast food. El romanticisme sentimental ja no és tendència, el sexe no és més que una pràctica gimnàstica que fonamenta el seu èxit en la diversitat i la desvinculació emocional absoluta entre els seus practicants.

El matrimoni i la monogàmia en general tenen els seus orígens al Neolític, un període en el que sorgeix la propietat i la herència per descendència. En una època en la que no existien les proves de paternitat la única forma de saber amb total seguretat que un nadó és fill teu és tenir a la dona sotmesa a un contracte de fidelitat coital.

Per tal que aquesta imposició social, amb una base exclusivament econòmica, no és notés tan descaradament, van fer creure als ingenus neolítics que aquell esclavisme era un acte voluntari i bonic. Com? Inventant l’Amor, la nyonyeria boba i bavosa que el rodeja i educant a les persones, especialment noies,per tal que des de petites creguin que el seu objectiu existencial és tenir el monopoli sobre una polla i que el sexe per plaer és dolentíssim.

D’aquí venen, per exemple, les moralines dels contes infantils com el de la Caputxeta Vermella, amb el llop com a metàfora del sexe lliure, o tots els protagonitzats per princesetes borderline a les que un Príncep Blau ve a salvar per casar-s’hi. Cal adoctrinar i manipular als nanos des de ben petits.

Aquesta setmana veurem com alguns carlins tradicionalistes, incapaços d’acceptar la fi d’aquesta farsa sentimentaloide, tornaran a celebrar un dels actes folklòrics més casposos mai vistos: Sant Valentí, fent empal•lidir de vergonya aliena aquelles ments privilegiades que contemplem horroritzats aquesta esparveradora orgia de salvatge horterisme.

De la mateixa forma que Ludwig Andreas Feuerbach va denunciar al segle XIX que la idea de Deu era un invent del home i que aquest s’havia alienat a si mateix adorant la seva farsa,avui, jo Arqueòleg Glamurós, denuncio que l’Amor no és més que una invenció cultural humana, que no és real i que no existeix com a realitat empírica objectiva i mesurable, que és una creació social idealista i fictícia per tal d’esclavitzar a les persones entre si, negant-los la seva llibertat sexual de la que gaudien al paleolític i al mesolític.

Obriu les vostres ments i folleu amb qui us vingui de gust, trencant les cadenes del patriarcat monogàmic i els seus tentacles en forma de nyonyeria empalagosa!

PD: Dedicat a tots els lectors d’aquest blog que tenen la sort de tenir una parella estable i la ment lúcida per saber que tot aquest post està escrit  des del més profund dels rencors envejosos.

h1

Homer Simpson, un gran filòsof

Agost 29, 2008
.
Sé que pot semblar surrealista però l’altre dia llegia a El País que a la Universitat de Berkley, California, s’imparteix un curs de Filosofia basada en la mítica sèrie de dibuixos dels Simpson!
.
I no és per menys, la veritat. Homer Simpson mereix estar entre els grans teòrics del pensament contemporàni i com a tal serà tractat en aquest post, on em dedicarè a comentar seriosament algunes de les seves mítiques frases.

-“Intentar alguna cosa és el primer pas cap al fracàs”
Aquí trobem l’exemple més radical imaginable de nihilisme en el que, al presuposar el resultat negatiu d’una tasca, ens recomana directament la seva no-realització. Una veritable oda al anti-treball, a la inacció i alhora una aferrissada defensa del pesimisme atropològic.
·Altres exemples per aquest concepte: “Fills, ho heu intentat amb totes les vostres forçes i heu fracassat: la lliçó és no intentar-ho mai!

.
– “Normalment no reso, però si estàs aquí, sisuplau salva’m, Superman!”
No s’em podria ocorrer una frase millor per definir l’ateísme a la societat postmoderna: Deu ha mort, ja que  el veritable opi que manté alienat al poble ja no es suministra a les esglesies, sinó al cine i als televisors.
·Altres exemples per aquest concepte: “Quan aprendré? Les respostes de la vida no estan en el fons d’una ampolla. Estan en el televisor!”
.
– “Si costa treball fer-ho, es que no mereix la pena”
Si els grans teòrics de l’economia política, Marx i Adam Smith, creien que el valor dels objectes era equivalent al treball que costava fer-los, aquesta frase és la inversió total de la idea que, curiosament, coincideix plenament amb  els plantejaments neolliberals segons els quals l’economia és igual a la optimització d’eforç i recursos, una visió de la producció enfocada exclusivament al consum individual. Vaja, com quan Spanair va decidir eliminar tècnics de vol per tal de reduïr costos…
.
– “A Billy Corgan, de The Smashing Pumpkins: Saps? Els meus fills pensen que ets fantàstic. I gràcies a la teva música depressiva han deixat de somiar amb un futur que no puc donar-los.”
Quina forma més fantàstica i simple d’explicar l’alienació marxista, no trobeu? I de nou ho tornem a lligar amb el postmodernisme i la cultura pop com a substitutiu de Deu.
.
“Sempre m’he preguntat si existiria Deu… i ara sé que si, soc Jo”
Una interessant apologia del individualisme existencialista, en la que es posa a si mateix com a centre del univers. Hi podriem plantejar reminiscències de Sarte? O potser del anarco-individualisme americà?
.
“La gent gran no necessita compañí­a. Necessiten ser aïllats i estudiats per a poder descobrir quins nutrients poden ser extrets per al nostre us personal.”
I vet aquí una frase que sembla escrita del puny i lletra de Nietzche: provocació gratuïta, una crítica a la moral d’esclaus i a la compassió judeo-cristiana cap a la gent gran.