Es Sima de los Huesos (Atapuerca) realment una tomba?

Aquest estiu vaig llegir en un suplement del diari el País, un extens reportatge sobre el jaciment “Sima de los Huesos”, un dels que forma el conjunt arqueològic d‘Atapuerca (Burgos) on es troba la major concentració mundial de restes humanes anteriors a l’Homo Sàpiens. En el reportatge s’afirmava, sense cap lloc al dubte, que la deposició de les restes humanes s’havia format per una acumulació ritual, en el que suposaria el primer funeral documentat en la història humana.

Però… va ser realment així?

Sima de los Huesos es una acumulació d’ossos humans que corresponen a un mínim de 33 Homo Heidelberguensis, un antecessor dels neanderthals de fa 450.000 anys, localitzada dins un pou de 13m al fons d’una caverna de 400m. Hi han diverses preguntes i dubtes respecte les dades arqueològiques d’aquest jaciment que a mi em porten a posar en dubte si realment hi havia una intencionalitat humana i ritual en aquesta deposició:

Perqué hi han ossos d’animals carnívors barrejats amb humans?

Les restes esquelètiques dels homínids es troben barrejades amb restes de 176 óssos de les cavernes, 21 guineus, 5 mosteles, 3 panteres, un jaguar, un llop, dos linx i una marta. Els humans son tan sols la 2a espècie més representada a molta distància dels úrsids. La gran pregunta es: que fa tota aquesta fauna dins d’una tomba? Eren part del aixovar funerari? Es evident que no son restes de menjar, ja que el consum de carn de carnívor es molt esporàdica al paleolític i no es troba descarnada ni cuinada. Això ens porta també a descartar que es tracti d’un espai domèstic humà i recorda més a un cau de carnívors.

Perquè els esquelets humans no estan sencers, es troben fragmentats i en desconnexió anatòmica?

Si realment es tractés d’una tomba i els homínids es van limitar a llançar els cossos dels difunts per un forat, els esquelets s’haurien de conservar sencers, no fracturats i en connexió anatòmica. Aquí passa just el contrari. Falten el 60% dels ossos humans, especialment vèrtebres, parts del crani i falanges. En canvi, trobem un clar predomini de les parts més carnoses (cames, costelles i braços), que curiosament son les favorites dels animals carnívors. A més els ossos estan trencats en petits trocets que han obligat a fer complexes puzles als antropòlegs físics. Com lliga això amb una tomba? Van dipositar els cossos per peces i se’n van oblidar d’algunes?

Perquè no hi han infants?

Segons l’edat determinada a partir de l’anàlisi de les peces dentals, només hi ha un sol ós pertanyent a un individu de menys de 10 anys. La resta son individus situats majoritàriament entre els 19 i els 27 anys. No hi havia mortalitat infantil fa mig milió d’anys? O potser els enterraven a un altre lloc? O es que la seva carn no era llaminera pels carnívors?

Perquè els ossos humans presenten marques de mossegades i arrossegament?

I arribem al gran quid de la qüestió: el 24% dels ossos humans presenta senyals d’abrasions o fractures causades per arrossegament. I la senyal mes demolidora: el 14% dels ossos presenta marques de mossegades de carnívors, especialment de grans felins. Van carronyejar les tombes? Difícil! Els grans felins, com les panteres, son animals exclusivament caçadors i mai carronyaires.

Que pinta Excàlibur en tot això?

La presència d’una destral bifacial tallada en sílex vermell (a la que van posar el pompós nom d’Excàlibur), va ser interpretada com un aixovar funerari pels directors de l’excavació. Fins i tot van interpretar el color vermell del sílex com un simbolisme de la sang, amagant que TOT el sílex de la zona es d’aquest color. Una peça de sílex no demostra que hagi estat dipositada de forma intencional ni ritual, podria haver arribat arrosegada amb els cossos dels hominids

CONCLUSIONS

Definitivament es molt innocent defensar que la única explicació possible de Sima de los Huesos sigui una tomba. Més aviat sembla, després de revisar les dades, que un grup d’humans hagi estat depredat per grans felins i arrossegats dins la cova on s’han barrejat amb esquelets d’òssos de les cavernes, morts metre hivernaven; posteriorment l’aigua hauria dispersat i fracturat  els ossos.

No podem doncs, assegurar una intencionalitat funerària o ritual en el Paleolític Inferior, ni l’existència d’un pensament simbòlic, ni metafísic. Com es que Arsuaga i la resta del seu equip segueixen aferrant-se a la hipòtesi més sensacionalista? En la darrera campanya fins i tot van buscar una entrada alternativa a la cova, més propera a la Sima, que fes més creïble la deposició intencionada, i no l’han trobat. Però res ha fet variar la seva línia interpretativa, al menys de cara als mitjans. Una pena, doncs el jaciment es espectacular, sense cap necessitat d’inventar res.

Apunts d’urgència sobre el nou Crani de Dmanisi

Ahir va saltar a la premsa que el jaciment estrella del Paleolític Inferior, Dmanisi a Geòrgia,  ha trobat un nou crani homínid de 1,7-1,8 milions d’anys, el millor conservat d’aquest període després del nº5 de Sima dels Ossos (Atapuerca) tot i aquest aquest es molt més recent (entre 200.000 i 400.000 ANE).

El més interessant d’aquesta troballa es que és el cinqué crani humà aparegut en el mateix jaciment, amb la qual cosa per primer cop s’ha pogut comparar la diversitat morfològica en un mateix moment i… sorpresa! Resulta que aquests cinc individus tenen molta més variabilitat heterogènia entre ells que entre els fòssils africans d’Homo Habilis i Rudolfensis (2 milions d’anys ANE) i la resta d’europeus com l’Antecesor d’Atapuerca (800.000 ANE) o fins i tot l’Erectus (500.000 ANE). Per tant… amb quin criteri decidim que es una espècie i que no?

Que significa això? Doncs molt senzill: una sonora bufetada a la cara a la desvergonyida política científica imperant als grups d’investigació del Paleolític Inferior, basada en inventar una nova espècie cada cop que es troba un fòssil, per tal de vendre-la als mitjans de comunicació i aconseguir així més subvencions, convertint l’arbre evolutiu del Paleolític Inferior europeu en un enrevessat galimaties del tot incomprensible.

Per exemple: l’any 1994 l’equip d’Atapuerca va anunciar a bombo i plateret una nova espècie humana l’Homo Antecesor, a partir de les restes (molt fragmentaries) trobades al nivell TD6 de Gran Dolina. Mentre que la comunitat internacional asseverava que en realitat era un Erectus més, l’equip d’Atapuerca, pel contrari, afirmava en la portada de la revista “Science” que l’Erectus era una branca sense importància i que l’Antecessor era l’avantpassat comú de neanderthals i sápiens. Teoria que es van haver de menjar amb patates i retractar-se públicament a mida que en els congressos internacionals rebutjaven cada cop amb més contundència que aquella espècie tingués res a veure amb la línia sapiens.

Es a dir, el criteri pel quan s’han elaborat els arbres filogenètics amb anterioritat al neanderthal, ha sorgit d‘interpretacions subjectives i amb cap rigor a partir de la morfologia i la descripció cranial, en base a l’autoritat o el poder mediàtic i acadèmic dels autors, no amb una sòlida objectivitat científica; de la mateixa forma que els capellans històrico-culturals de començaments del s.XX, com Henri Breuil i Hugo Obermaier van subdividir el Paleolític Mitjà i Superior en períodes i províncies culturals a partir de tipologies inventades pel seu arbitrari criteri sobre els objectes de pedra. Que si Solutrià, que si Aurinyacià… pura metafísica hegeliana!

Afortunadament tenim una nova eina analítica: els anàlisis d’ADN. L’any 2006 l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva de Liepzig, juntament amb una empresa americana, va iniciar el projecte “Genoma Neandertal“. Els resultats els van publicar dos equips d’investigació paral·lels, amb la mateixa base de dades però seguint metodologies diferents. Tot i que els resultats encara no son definitius, un equip apunta a la possibilitat d’una petita hibridació sàpiens-neanderthal, mentre que l’altre creu que la possibilitat es molt remota. Ambdós  grups van concloure que hi ha un avantpassat comú sàpiens-neanderthal, però no està gens clara la cronologia en que es produeix (entre 700.000 i 35.000 ANE). Es a dir, queda molta feina per fer en un nou camp del qual tan sols n’acabem d’obrir la porta.

Així doncs esperem que els avenços científics permetin posar ordre empíric, per fi, a tant desgavell de subjectivisme!

La Reina fa d’arqueòloga per un dia

Heu de saber, oh estimats lectors que ahir la nostre paràsita favorita, la Reina Sofia, va esdevenir arqueòloga per un dia als jaciments paleolítics de la Serra d’Atapuerca, concretament a Sima del Elefante.

Òbviament no va anar a picar i palejar a 40º sota el sól amb humitat del 100%,  a barallar-se amb un promotor immobiliari per aturar una obra, ni a fer un estudi arqueozoològic de 30 caixes d’ossos en un més per posar atzarosos exemples de les meves aventures més recents. Es va limitar a passar toscament el pinzell sobre una pedra.

Si el que volia era veure coses anacròniques i obsoletes tan sols calia que donés un cop d’ull a la institució a la qual representa i si, per un casual, pretenia observar detingudament el crani d’un primat només havia de  demanar una radiografia a la seva filla Elena.

Es evident que l’únic que pretenia aquesta mamarratxa aficionada era treure’m el títol d’arquòleg glamurós!!

En fi, jo crec que ho haurien d’haver fet al revés i nomenar-me a mi Reina per un dia. Saludar amb la mà tancada i riure al mateix temps se’m dona genial i no diguem ja assistir a inauguracions amb canapès!