Posts Tagged ‘arqueologia’

h1

Qui hi ha enterrat al Fossar de les Moreres? Mite vs Arqueologia

Març 17, 2014

Cada 11 de Setembre diversos grups nacionalistes fan ofrenes i actes polítics al Fossar de les Moreres, seguint la creença llegendària de que allí hi han enterrats tots els defensors de la ciutat del setge de 1714, durant el conflicte dinàstic i de classes socials conegut com Guerra de Successió. Però es realment així? Quines evidències empíriques tenim?

#fosar1Acte nacionalista al Fossar de les Moreres, 1978

Sabem que en aquest indret hi ha un cementiri ja des d’època tardoantiga, relacionat amb la Basílica on llegendariament varen aparèixer les restes de Santa Eulalia. Posteriorment en època medieval s’empra com a fosa comuna de l’Església de Santa Maria de les Arenes. De fet, era el “fossat menor” ja que el principal (o major) estava a la porta principal de l’esglesia. Aquest cementiri es deixa d’utilitzar per motius de salut pública i pressions veïnals, definitivament el 1806.

Segons el cronista de la època Francesc de Castellví durant el setge hi van haver 5.458 baixes, xifra que pujaria fins a 7.069 si fem cas a les fonts franceses. Es a dir, estaríem parlant d’uns 200 cadàvers per metre quadrat, atenent a les dimensions del fossar. I quin sentit tindria posar-los tots en un mateix indret, amb la quantitat de foses parroquials que hi havien? El mateix Albert Balcells (catedràtic d’història de la UAB), en la seva obra “Llocs de memòria dels catalans” (2008) reconeix que no hi ha cap font documental que apunti a que tal fet va ocórrer, més enllà de “la tradició oral”.

Invenció del Mite Romàntic

A finals del s.XIX el dramaturg Frederic Soler i Hubert (conegut com “Pitarra”), d’ideologia catalanista conservadora (era partidari de la restauració de la monarquia) va guanyar els Jocs Florals de 1882 amb una bonica poesia on inventa una preciosa i fantasiosa història (llegiu-la aquí) sobre com un fosser i el seu net son els encarregats d’enterrar a totes les víctimes de 1714 al Fossar de les Moreres i es neguen a donar sepultura a un soldat borbònic, ja que allí no hi volien a cap traïdor. Quan es va publicar ningú va creure que la ficció fos certa, òbviament.

#fosar2Anys més tard, el 1913, un grup juvenil nacionalista anomenat “Els Nets dels Almogàvers“, va col·locar una placa a l’indret amb els primers versos de la poesia de Pitarra i van decidir celebrar allí actes en conmemoració del 11 de Setembre creient que la poesia feia referencia a fets verídics i que allí hi havia una gran fosa amb tots els morts d’aquella guerra. La placa es torna a col·locar el 1977; poc després, el 1983, l’Ajuntament de Barcelona pretén remodelar l’indret, entrant en conflicte amb grups nacionalistes que ho consideren “terra sagrada“. Finalment l’any 1989 l’arquitecta Carme Fiol remodela la plaça amb totxana vermella, representant la sang dels soldats morts. Posteriorment s’hi afegeix un peveter amb una flama el 2001.

La realitat arqueològica

Segons un document de 1938 a començaments de segle XX es van fer excavacions a la Plaça on varen aparèixer tan sols tombes d’època romana i tardoantiga, segurament relacionades amb la basílica paleocristiana. Als anys 60’s, arrel d’obres a l’església, es fan noves excavacions on es troben tombes dels segles IV-V. Ni rastre de la fosa de 1714.

La primera (i única) excavació amb metodologia i publicació científica realitzada al Fossar fins a dia d’avui, la va realitzar l’arqueòloga Daria Calpena, l’any 2005, de l’empresa Atics SL, arran del seguiment arqueològic de les obres realitzades en el subsòl de la Plaça. En aquesta intervenció, es varen realitzar diversos sondejos i rases on es van trobar 24 enterraments d’època tardoantiga (s.IV-VI) i quatre tombes d’època alt medieval (s.IX-X). També va localitzar un estrat amb un conjunt d’ossos humans sense connexió anatòmica que l’arqueòloga va creure que formaven part de la mítica fossa de 1714. Tot i això ella en cap moment cita cap font bibliogràfica per demostrar l’existència de la fossa, simplement dona per fet que aquesta  existeix i que allí es troba. La memòria, per cert, no inclou planimetria dels enterraments a la fossa, ni fotografies de detall de com es van trobar els ossos, ni tampoc cap estudi antropològic sobre les restes humanes.

#fosar perfilImatge del perfil de la suposada fossa. Font: Memòria de Daria Calpena (amb Creative Commons)

A partir de la lectura i anàlisis de la memòria científica i de la comparació empírica amb el registre d’altres foses de guerres modernes trobades a la ciutat, com la localitzada a la Rambla Prim de Sant Andreu, corresponent a la Guerra dels Segadors, a mi em sorgeixen molts dubtes respecte a que aquest estrat es correspongui realment a 1714:

1) Connexió Anatòmica: Si els cadàvers es van dipositar de cop en un mateix moment com pot ser que els ossos estiguin remenats? Segons l’autora, podria ser que els cadàvers s’haguessin recollit en avançat estat de descomposició. Igualment hi hauria algún nivell de connexió anatòmica entre els ossos, això no quadra per enlloc.

2) Nombre d’Individus: L’estudi ha calculat el Nombre Mínim d’individus (NMI) a partir del recompte de les epífisis proximals dels fèmurs i l’ha determinat en 13 persones en 4 metres quadrats. Com ja he dit, si realment hi fossin tots els defensors de la ciutat la densitat de cadàvers hauria de ser d’uns 200 per cada metre quadrat, 57 vegades més.

3) Datació Relativa: Segons explica l’autora, en la fossa es va trobar ceràmica amb decoracions de blava catalana, verd i manganès i reflexos metàl·lics, això apunta a un marc cronològic força ampli que cobriria des de finals de la baixa edat mitjana fins al s.XVIII, en cap cas te pinta d’un context històric puntual i tancat.

4) Estratigrafia: Com l’excavació s’ha fet per sondejos i rases i no en extensió, dificulta enormement diferenciar si realment hi ha un retall negatiu corresponent  a una fosa excavada, o bé es tracta d’un estrat remenat d’una ossera, caldria doncs ampliar la superfície d’excavació en planta.

#fosar estudiRestes antropològiques de la fossa. Font: Memòria de Daria Calpena (amb Creative Commons)

5) Tafonomia: Tal com es va veure a les diferents fosses excavades a la Rambla Prim, quan hi ha una inhumació massiva simultània els ossos no estan fracturats i no hi ha pràcticament sediment entre ells. Aquí passa just el contrari, els ossos llargs presenten fracturacions a les diàfisis medials, inexplicables si no hi han processos postdeposicionals de remoció, fet que apunta a diversos enterraments successius i no un de simultani.

6) Sexe i Edat: Al jaciment de Rambla Prim es veu clarament com pràcticament tots els esquelets corresponents a un context de conflicte bèl·lic en època moderna presenten una edat adulta i un sexe masculí. Aquí directament aquestes dues variables ni es van determinar. Seria un detall força esclaridor.

Conclusions

Les proves que disposem a dia d’avui em fan pensar en una ossera formada per enterraments successius al llarg del temps, provocant una desarticulació i remoció dels esquelets anteriors, amb unes característiques antropològiques similars a les que vaig poder documentar al excavar la ossera de l’Església de Sant Just i Sant Pastor. De fet, que al Fossar de les Moreres s’hi enterra gent des d’època medieval es l’únic que sabem del cert pels documents.

Es possible que hi hagi al menys una persona de 1714 enterrada? Sí, si dividim el nombre de víctimes entre el de foses que hi havien a la ciutat, estadísticament ens indica una alta possibilitat de que al menys un mort d’aquell conflicte tingui allí la sepultura, igual que en qualsevol altre fosa de la ciutat, ni més ni menys.

Si simplement es volia retre un homenatge simbòlic als morts em sembla perfecte però, com explico a Patrimonicidi, l’arqueologia no pot renunciar a la seva base científica en funció d’interessos romàntics o polítics. Per altre banda, tan sols recordar que al llarg de la geografia catalana encara hi han centenars de fosses comunes amb morts reals de la Guerra Civil que van morir a mans del feixisme donant la seva vida per la defensa de la democràcia, la lluita de classes i l’autogovern de Catalunya, sense que ningú els hi posi una trista flor. Potser que ens ho féssim mirar, no?

h1

Reflexions Arqueològiques i Històriques sobre el Vegeterianisme

Novembre 21, 2013

L’altre dia a l’agrupació local d’ICV a l’Hospitalet vam organitzar un debat amb associacions i moviments socials dedicats a la defensa dels drets dels animals. La destacada activista Aïda Gascon va treure el tema del vegetarianisme/veganisme i la possibilitat d’una societat humana que visqui sense menjar carn animal. Els seus arguments giraven entorn a que la quantitat d’aigua i de terra vegetal que es destina a la criança d’animals resulta ecològicament insostenible en el temps, així com el maltractament i la massificació animal en les granges industrials. Com a arqueozoòleg, però, vaig fer una contundent intervenció explicitant algunes objeccions que a mi em presenta des d’un punt de vista arqueològic/antropològic:

HomoHabilisCampsiteTransReproducció d’un grup d’Homo Habilis descarnant una zebra fa 2 milions d’anys

1.- Evolució homínida: Els Australopitecs (4.000.000 ANE), segons ens mostren els anàlisis d’estries de les seves dents, eren completament vegetarians. A partir de l’Homo Habilis (2.500.000) es comença a consumir carn, segurament amb una carronyeria oportunista que deriva en caça intensiva fa 1.700.000 anys amb els primers homínids d’Europa. Des d’aleshores mai s’ha documentat cap exemple d’una societat que no s’alimenti d’animals. El consum de carn, per tant, es molt anterior al sorgiment de la nostre espècie i està plenament lligada a la nostre evolució biològica.

2.- Domesticació animal: Les ovelles, cabres, vaques, porcs, gallines, cavalls, gossos o gats son espècies artificials creades per l’home a partir de la domesticació d’espècies salvatges i no sobreviurien en llibertat sense l’alimentació que els aportem nosaltres. La revolució neolítica, amb l’aparició de la ramaderia, va ser absolutament fonamental per fer un canvi demogràfic al planeta passant d’un creixement anual del 0,03% del mesolític al 1% de finals del neolític.

3.- Paper dels animals en l’economia de les societats pre-industrials: La religió hindú va prohibir el consum de la vaca ja que, com va demostrar l’antropòleg Marvin Harris, aquest animal es imprescindible per generar adob i per fer servir l’arada. Tot i aquest tabú alimentari, les vaques son consumides per les castes inferiors, esdevenint un mecanisme de redistribució alimentaria. Molts països en vies de desenvolupament no podrien sobreviure sense els recursos que obtenen dels animals (llet, pell, força de treball, ossos, plomes, medul·la…)

4.- El perill del Canibalisme: Totes les societats que han tingut mancances de proteïna animal en el medi al llarg de la història, no han esdevingut vegetarianes, sinó caníbals. Tenim nombrosíssims casos de consum de carn humana ja al Paleolític Inferior (Atapuerca 800.000 ANE)  Al llarg del paleolític i del neolític trobem exemples puntuals de persones bullides, rostides o descarnades (cova de Fontebregona, França, 5.000 ANE). A nivell etnogràfic: els aborígens de Queensland (Australia) pràcticaven la caça de nens i dones d’altres tribus davant la menor escassedat animal. L’Estat Asteca, davant la mancança de grans mamífers domèstics o salvatges, practicaven el sacrifici humà massivament, per devorar ritualment les seva carn. L’expedició d’Hernan Cortés va trobar 136.000 cranis humans en una sola fosa a la plaça major de Tenochtitlán. En la IIGM es van documentar casos de canibalisme durant el setge de Leningrad; també durant l’Holodomor, la gran fam viscuda a Ucraïna entre 1932 i 1933.

5.- El mal precedent de Polònia: El 1981 el govern comunista de Polònia va anunciar una reducció del 20% de les racions de carn subvencionada per l’estat, degut a que la URSS emprava 186 milions de tones de gra a fer pinsos i 126 milions de tones al consum humà. Van esclatar revoltes populars per tot el país i el govern polonès va haver d’imposar la llei marcial. El mateix Mikhaïl Gorbatxov va confessar davant el Comitè Central del Partit Comunista el 1988 que si pogués posar 80kg de carn a l’any en el plat de cada ciutadà, s’acabarien tots els problemes socials de cop.

 6.- Limitacions culturals i ambientals: Com s’alimentarien els habitants de les regions del planeta on es pràcticament impossible la pràctica de l’agricultura? Sobreviurien els esquimals sense pescar? Per altre banda moltes cultures i religions, com el judaisme, l’hinduisme o l’Islam, practiquen un consum d’animals basat en les seves creences rituals, plenes de tabús alimentaris i sacrificis en festes destacades. Per tant, eliminar la carn implicaria un fortíssim xoc cultural per a milions de persones.

Estic completament a favor de les mesures destinades a posar fi al maltractament animal, crec que s’hauria de reduir el consum humà de carn, però, veient els casos abans exposats, soc extremadament escèptic davant la prohibició del consum de carn  que podria tenir greus i imprevisibles conseqüències socials. Soc molt més partidari d’aplicar mesures com evitar la sobre-explotació d’aqüífers, prohibir la destrucció d’excedents alimentaris en indústries càrniques, redistribució equitativa i justa dels aliments dins les societats en desenvolupament, consumir productes de proximitat, donar una mort incruenta als animals o prohibir l’ús del sofriment d’animals per coses supèrflues com productes cosmètics o espectacles (no de medicaments, en aquest cas ho veig justificat si es imprescindible).

h1

SALVEM SIKARRA: Arqueologia i desidia política

Octubre 30, 2013

Sikarra

Deixar la gestió del patrimoni històric en mans de (mals) polítics no deixa de generar problemes. A l’hora de decidir que es conserva i que es destrueix, els criteris científics brillen per la seva absència i sempre acaben pesant més les pressions urbanístiques o polítiques que les sensibilitats per la cultura. Darrerament hem vist com la Generalitat ha destruït sense documentar el 95% del major jaciment neandertal a l’aire lliure d’Europa per fer una autopista d’ABERTIS, mentre es gastava 76 milions d’euros en unes cases de pescadors i un rec de fa 3 segles a mig excavar.

Ens trobem davant l’enèsim exemple: resulta que a Prats de Rei (Segarra) aquest estiu es va posar al descobert, amb estudiants voluntaris, una gran muralla de pedra situada cronològicament en els segles VI-V ANE, on s’han recuperat restes de ceràmica grega que demostren un comerç amb la colònia d’Empúries. Aquestes estructures estaven cobertes per altres nivells posteriors d’època romana (s. I-II ANE), amb bases de columnes que formarien part d’un gran edifici public, qui sap si algún temple

zzz moneda sikarraA nivell científic la troballa ens informa sobre l’existència d’un gran oppidum ibèric que, per les enormes dimensions de la muralla, podria ser perfectament de la mida Ullastret, on hi hauria una oligarquia amb capacitat econòmica per mantindre comerç de bens de prestigi amb els mercaders grecs. Això lligaria molt bé amb una moneda trobada prop del jaciment, datada de finals del s. III ANE, on s’hi llegeix el mot “Sikarra“, fins ara un indret desconegut i que possiblement podria ser aquest poblat. La moneda, per cert, es va comprar recaptant 3.000 euros per part d’entitats ciutadanes, per tal d’adquirir-la en una subhasta a mans d’un saquejador il·legal. El govern no va posar un cèntim ni va perseguir el delicte de l’enriquiment traficant amb el passat col·lectiu. Actualment es troba exposada al Museu Comarcal de Cervera.

Doncs bé, resulta que aquest impressionant jaciment corre el risc imminent de ser sepultat sota l’asfalt. Per una banda al mossèn del poble li fa nosa un sot davant la seva parròquia (tot i que objectivament no suposa la menor molèstia per la gent que acudeix a l’esglesia) i, per l’altre, la Generalitat i l’Ajuntament (governat per ERC)  asseguren que no tenen diners per sufragar una museïtzació adient  i proposen sepultar-ho tot sota l’asfalt a l’espera de vaques grasses, si es que mai arriben.

Les entitats veïnals han calculat que posar un vidre que faci compatible visualitzar la muralla i la seva correcte ventilació costaria tan sols uns 14.000 euros, es a dir el 0,02% del pressupost del Mercat del Born o el 7% del que va costar arreglar les goteres que van aparèixer en el darrer moment en aquest mateix museu. Però clar, els ibers no tenen res a veure amb el debat polític actual ni aquestes pedres estan al bell mig de Barcelona, on el rendiment turístic promet amortitzar la inversió.

salvem sikarra.jpg largeLa bona noticia de tot plegat es que la societat civil està prenent consciència de la importància de protegir el patrimoni cultural igual que el mediambiental: activistes i associacions que han aconseguit aturar el fracking a la comarca estan disposats a buscar, si cal, els diners per la museïtzació, tot i que li hauria de caure la cara de vergonya a l’administració pública si ha de ser la gent qui de salva la història i la cultura de la seva butxaca. Podeu seguir la campanya de pressió pública al twitter de Camins de Sikarra o amb el hashtag #SalvemSikarra que, de ben segur donarà molta guerra.

Com es demostra aquí una arqueologia social, participativa i comunitària que faci pedagogia i sensibilització envers la població, aconsegueix que aquesta, un cop empoderada del seu propi passat, sigui l’encarregada de pressionar al poder per tal de que es salvin les restes, l’arqueologia tingui prestigi com a professió i el territori recuperi la seva dignitat.

PD: Us podeu adherir al Manifest que en demana la museïtzació AQUÍ

h1

Apunts d’urgència sobre el nou Crani de Dmanisi

Octubre 18, 2013

#dmanisi

Ahir va saltar a la premsa que el jaciment estrella del Paleolític Inferior, Dmanisi a Geòrgia,  ha trobat un nou crani homínid de 1,7-1,8 milions d’anys, el millor conservat d’aquest període després del nº5 de Sima dels Ossos (Atapuerca) tot i aquest aquest es molt més recent (entre 200.000 i 400.000 ANE).

El més interessant d’aquesta troballa es que és el cinqué crani humà aparegut en el mateix jaciment, amb la qual cosa per primer cop s’ha pogut comparar la diversitat morfològica en un mateix moment i… sorpresa! Resulta que aquests cinc individus tenen molta més variabilitat heterogènia entre ells que entre els fòssils africans d’Homo Habilis i Rudolfensis (2 milions d’anys ANE) i la resta d’europeus com l’Antecesor d’Atapuerca (800.000 ANE) o fins i tot l’Erectus (500.000 ANE). Per tant… amb quin criteri decidim que es una espècie i que no?

#antece2Que significa això? Doncs molt senzill: una sonora bufetada a la cara a la desvergonyida política científica imperant als grups d’investigació del Paleolític Inferior, basada en inventar una nova espècie cada cop que es troba un fòssil, per tal de vendre-la als mitjans de comunicació i aconseguir així més subvencions, convertint l’arbre evolutiu del Paleolític Inferior europeu en un enrevessat galimaties del tot incomprensible.

Per exemple: l’any 1994 l’equip d’Atapuerca va anunciar a bombo i plateret una nova espècie humana l’Homo Antecesor, a partir de les restes (molt fragmentaries) trobades al nivell TD6 de Gran Dolina. Mentre que la comunitat internacional asseverava que en realitat era un Erectus més, l’equip d’Atapuerca, pel contrari, afirmava en la portada de la revista “Science” que l’Erectus era una branca sense importància i que l’Antecessor era l’avantpassat comú de neanderthals i sápiens. Teoria que es van haver de menjar amb patates i retractar-se públicament a mida que en els congressos internacionals rebutjaven cada cop amb més contundència que aquella espècie tingués res a veure amb la línia sapiens.

Es a dir, el criteri pel quan s’han elaborat els arbres filogenètics amb anterioritat al neanderthal, ha sorgit d‘interpretacions subjectives i amb cap rigor a partir de la morfologia i la descripció cranial, en base a l’autoritat o el poder mediàtic i acadèmic dels autors, no amb una sòlida objectivitat científica; de la mateixa forma que els capellans històrico-culturals de començaments del s.XX, com Henri Breuil i Hugo Obermaier van subdividir el Paleolític Mitjà i Superior en períodes i províncies culturals a partir de tipologies inventades pel seu arbitrari criteri sobre els objectes de pedra. Que si Solutrià, que si Aurinyacià… pura metafísica hegeliana!

Afortunadament tenim una nova eina analítica: els anàlisis d’ADN. L’any 2006 l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva de Liepzig, juntament amb una empresa americana, va iniciar el projecte “Genoma Neandertal“. Els resultats els van publicar dos equips d’investigació paral·lels, amb la mateixa base de dades però seguint metodologies diferents. Tot i que els resultats encara no son definitius, un equip apunta a la possibilitat d’una petita hibridació sàpiens-neanderthal, mentre que l’altre creu que la possibilitat es molt remota. Ambdós  grups van concloure que hi ha un avantpassat comú sàpiens-neanderthal, però no està gens clara la cronologia en que es produeix (entre 700.000 i 35.000 ANE). Es a dir, queda molta feina per fer en un nou camp del qual tan sols n’acabem d’obrir la porta.

Així doncs esperem que els avenços científics permetin posar ordre empíric, per fi, a tant desgavell de subjectivisme!

h1

La Pseudo-Arqueologia Alienígena envaeix la TDT

Setembre 30, 2013

#magufo

“La finalitat de la ciència no es obrir una porta al saber sense límits,
sinó posar una barrera a l’error sense límits.” B. Bretch

Un bon dia fent zapping per la TDT vaig tenir la desgràcia i l’horror d’anar a parar al Canal Xplora, propietat de la Sexta-Antena 3, on emetien en prime-time la sèrie de documentals titulada “Generació Alien“. El despropòsit d’aquesta falòrnia es tractar de demostrar que darrere de tots jaciments prehistòrics i de l’antiguitat s’hi troba la ma dels extraterrestres i una conspiració mundial està amagant aquesta realitat.

Aporten proves empíriques? Que va! Això és molt avorrit per l’audiència! Imatges de brumes, musica inquietant, il·luminació tèrbola i ja hem creat un ambient de misteri. Bé, tot i que d’intriga no gaire, tots els episodis acaben igual: els alienígenes estan al darrere. Es com si a les novel·les d’Aghata Cristie l’assassí fos sempre el mateix personatge.

#vondanikeeenEn realitat no es tracta de cap idea nova, sinó de l’enèsim refregit de les teories new age popularitzades a finals dels anys 70-80’s pel prolífic escriptor suïs Erich von Däniken. Tot i no tindre cap estudi (als 19 anys va abandonar l’escola i va ingressar a la presó per robatori) i haver estat condemnat per frau i malversació de fons en múltiples ocasions, Von Daniken ha venut més de 63 milions de llibres. En les seves obres bàsicament hi regurgita convulsivament la mateixa idea fixe: el fet que les cultures de l’antiguitat tinguessin cultes, representacions i llegendes de Deus, demostra que van tenir contactes amb Ovnis i aliens.

Fins i tot el  2003 va dissenyar aterridor un parc temàtic a Interlaken, Suïssa (abans anomenat Mistery Park, ara Jungfrau Park ), amb vuit pavellons on es barregen les línies de Nazca, les piràmides de Giza, Stonehenge, els Maies amb abduccions marcianes. Va ser qualificat de “Txernobil Cultural” per científics del país helvètic.

El transfons ideològic d’aquest terrorisme es basa en un el creacionisme, en una versió més moderna substituït a Deu per aliens, però rebutjant l’evolucionisme i la ciència, igual que fan els museus de les sectes evangèliques més fanàtiques.  Així com un fort racisme i menyspreu envers les cultures del passat, especialment les no-europees: mai es nega que els romans fessin el Coliseu o els grecs el Partenó, doncs això seria subvertir les bases de la superioritat occidental; en canvi afirmen que els egipcis (africans) eren incapaços de aixecar una piràmide per si mateixos o els aborígens de Rapa Nui (sud-americans) no podien haver esculpit els moais sense l’ajuda de naus espacials.

I dic jo: Si una civilització avançada creua l’espai, en comptes d’ensenyar-nos a fer tòtems o dòlmens ja ens podria mostrar la tecnologia intergalàctica no? Quin sentit té navegar per les galàxies, vindre a la terra, fer un moai i tornar al teu planeta? Com es que en els jaciments arqueològics mai hem trobat la menor evidència material de criatures vingudes d’altres constel·lacions, ni de cap objecte fabricat amb materials no terrícoles? O per què ja no ens visiten? Ara que ja sabem fer piràmides sense la necessitat de platerets voladors ja no som tendència?

Com podem lluitar els arqueòlegs científics contra aquesta invasió de magufades en els mitjans de comunicació si els documentals científics brillen per la seva escassedat i la gran majoria de gent no visita museus o jaciments? Per desgràcia es una guerra que tenim perduda! Les masses prefereixen el sensacionalisme dels enganys i les estafes de l’ocultisme para-normal a la freda realitat material, la bruixeria homeopàtica i el xamanisme osteòpata a la medicina biològica i l’obscurantisme medieval a la raó il·lustrada. Estem tornant al segle XIII?

h1

El que TV3 no explicarà sobre el jaciment del Mercat del Born

Setembre 10, 2013

DIGITAL CAMERA

Catalunya ja té un indret on retre culte al mite de “la resistència davant el setge enemic“, igual que el nacionalisme espanyol amb Numància (celtibers resistint a romans) o el sionisme jueu amb Massada (hebreus resistint als romans). Es tracta del mercat del Born, on podreu veure cases, carrers i un tram del Rec Comtal tal com estaven quan Felip V va derruir el barri per fer la Ciutadella. Però de ben segur que TV3 no explicarà alguns detalls que potser hauries de saber sobre el jaciment:

1) Quan es va projectar la biblioteca provincial sabien perfectament que hi havien restes: El 1994 la Universitat Pompeu Fabra va encarregar sondejos arqueològics ja que hi volia situar la facultat de comunicació. Al veure la bona conservació i densitat d’estructures ho va descartar. Increïblement dos anys més tard el Govern d’Aznar (no la Generalitat)  hi decideix posar una biblioteca i excavar el jaciment.

2) Explotació laboral: Els arqueòlegs que hi van treballar no tenien conveni i els auxiliars (la gran massa de la força de treball) van cobrar uns 650 e/mes. L’empresa que ha guanyat la subcontracta per fer el control de Sala és Manpower, una ETT sense cap relació amb la cultura que paga 3,5 e/h nets al personal

3) Ha acaparat tot el pressupost d’arqueologia: Ha costat 76 milions d’euros, això sense comptar els 200.000 que va costar arreglar goteres al darrer moment o els 3 milions dels actes del tricentenari. Per que us feu una idea es 380 vegades el que es va gastar la Generalitat en donar subvencions a totes les excavacions científiques programades l’any 2006, per posar un exemple.

4) El jaciment no està acabat d’excavar… ni molt menys: Tan sols s’ha tret la runa que cobria les estructures de 1714. A sota hi han restes de la Barcelona comercial baix-medieval dels s. XIII-XIV, els suburbis altmedievals, o possibles tombes vinculades amb la necròpolis tardoantiga de l’església de Santa Maria de les Arenes o una altre d’islàmica del s.VIII. Però, per poder documentar això, hauríem de desmuntar estructures de 1714. PD: Darrerament s’ha descobert que hi podria haver una necròpolis musulmana única a la ciutat

5) Altres jaciments molt més importants científicament s’han destruït per falta de diners: Per exemple el jaciment de Pla de Domeny, a Girona, un campment neanderthal a l’aire lliure i posició primària de fa 250.000 anys es va destruir el 95% de les seva superfície sense documentar científicament per passar una autopista d’ABERTIS. En el Mercat de Santa Caterina, també a Barcelona, es va desmuntar un convent dominic del s. XIII al fer el mercat deixant tan sols l’absis en un racó, amb plafons explicatius.

6) Restes idèntiques s’han destruït pels carrers del voltant per fer-hi pisos: A l’Avinguda Picasso, just darrere del Mercat del Born, s’han excavat diversos solars on s’han trobat també restes idèntiques de la Barcelona de 1714, però això no ha estat impediment perqué es donés permís per desmuntar-les i destruir-les, ja que allí hi anaven pisos privats, no biblioteques públiques.

7) El material arqueològic era tan repetitiu que ni es va inventariar de tot: Les restes de ceràmica blava catalana eren tan abundants (milers i milers de caixes) que tan sols es van inventariar els plats que estaven més del 75% sencers o eren d’importació.

8) L’anterior director va ser expulsat per no ser prou convergent: Alberto Garcia Espuche, director de recerca del CCCB, era especialista en història de Barcelona, però tenia un petit defecte: volia fer un museu explicant història de forma científica i objectiva, en comptes de fer un santuari patriòtic.

9) L’actual director no té ni idea d’arqueologia, però es de l’ANC i d’Omnium: Quim Torra, advocat, editor i venedor d’assegurances en una multinacional Suïssa, té com a única experiència prèvia dins l’administració pública l’eradicació del xabolisme al 22@. Però això si, es un dels impulsors de l’ANC i membre d’Omnium i va declarar en un article de la revista VIA, del Centre d’Estudis Jordi Pujol,  la seva intenció de convertir el Mercat en la “zona zero” dels catalans. Torra era també President de Foment de Ciutat Vella, es a dir, de les empreses constructores. Posteriorment ha estat dirigent d’Omnium Cultural i ha estat conegut per declaracions racistes i feixistes.

Ah i aquí ja no entro en la versió que es ven de la nostre història, el mite de Rafael Casanova (un covard o bé un traïdor) ni de si la Guerra de Successió va ser un conflicte entre Catalunya i Espanya o entre la noblesa tradicionalista i la burgesia mercantil. I un altre dia ens fiquem també en si cal rememorar 1714 quan la veritable pèrdua de llibertats nacionals en mans del feixisme espanyolista va ser el 1939.

h1

La imatge de la Dona Paleolítica a través del Cinema

Agost 28, 2013

El cinema ambientat a la prehistòria ha prescindit sovint de tot assessorament científic i ha projectat al passat models estètics o tòpics masclistes actuals, tot i que al Paleolític no hi havia cap mena de divisió sexual del treball ni existia el patriarcat. Us deixo amb un petit recorregut per la imatge femenina a la història del cinema ambientat al paleolític i que forma part d’una publicació meva de la que en sentireu a parlar en un futur proper.

La gènesis del hombre, 19121912– “La gènesis del hombre“- Curiós modelet fet amb fulles de parra i arrels!

his prehistoric past 19141914– “His prehistòric past“- Charles Chaplin, un monarca paleolític amb el seu harem de dones servils

Las tres edades,Buster Keaton, 19231923Las Tres Edades“- Buster Keaton introdueix el mite del “cavernícola” un mascle agressiu i violent que arrossega a les fèmines per la melena fins a la cova

Flying Elephants, Laurel i Hardy1928-Flying Elephants” Lauren i Hardy amb la seva submisa amant amb pentinat anys 20 i un estilitzat vestidet de lleopard

Hace un millón de años, 19401940– “Hace un millón de años” (versió original)- El mascle protegeix la seva dona, coberta un sensual bikini, d’un dinosaure que en realitat es una iguana augmentada!

Prhehistoric Woman, 19501950– “Prehistoric Woman”. Per fi dones fent tasques productives! En aquest cas pescant.

Hace un millón ae años 19661966– “Hace un millón de años” (remake)- Una impressionant Rachel Wels amb bikini arrapat, escotazo i un cabell cardat tota divina ella, com acabada de sortir d’una perruqueria californiana.

Hace un millón de años, 1966 (2)1966– “Hace un millón de años” (remake)- Una altre imatge del film, on un grup de dones paleolítiques fan punta de coixí a la cova mentre esperen que el seus maridets tornin de caçar dinosaures.

Cuando los Dinosaurios Dominavan la Tierra1967-Quan els dinosaures dominaven la terra”- Amor romàntic, heterosexual, monògam i sempre entre membres de raça blanca, of course!

Mujeres Prehistóricas 19671967– “Mujeres Prehistóricas”– Un altre film ple de sensuals femelles paleolítiques amb un canon de bellesa a anys llum dels mitxelins de la Venus de Wilendorf.

Cuando los hombres usaban cachiporra y los hombres hacian ding dong1971“Cuando los hombres usaban cachiporra y las mujeres hacian ding ding“- El destape arriba al Paleolític! Film humorístic de Bruno Corbucci, una espècie d’Alfredo Landa italià.

Criaturas olvidadas del mundo (2)1971– “Criaturas Olvidadas del Mundo“- L’èxit de Rachel Wels crea escola i aquest film segueix la seva estela de sex símbol paleolítica

en busca fuego1981– “En Busca del Fuego”– Gollum al Senyor dels Anells? No, una dona prehistòrica que descobreix el foc fa 80.000 anys (es de fa 500.000). Passem de la bellesa exuberant al túnel del terror, però al menys les dones tenen alguna importància més enllà del sexe.

El Clan del Oso Cavernario 19871985– “El clan del oso cavernario“- Aquí trobem ja una dona intel·ligent amb coneixements de medicina i herbolisteria

flintstones1996-Els Picapedra“- La projecció d’una família tradicional i conservadora americana dels anys 50’s (del s. XX) a la prehistòria. Vilma i Betty, dones de la llar que passen una aspiradora-dinosaure mentre Pablo i Pedro treballen de picapedrers i juguen a bitlles.

Ao le derrier neanderthal, 2010 (2)2010– “Ao, le derrier neanderthal”- Gairebé un segle després del primer film, per fi trobem una dona… CAÇANT! Al·leluia!! Miracle! Un film ben documentat científicament i sense perjudicis falocèntrics! Us prometo que se’m queien les llàgrimes veient-ho.

PER SABER-NE MÉS-> SOLER, B. (2012) “¿Eran así las mujeres de la Prehistoria?” a Prehistoria y Cine, 2012, Museo de Valencia, pp 83-99.

h1

La ONCE fent apologia de l’Espoli Arqueològic

Juliol 17, 2013

1546-once-extra-verano-2013-cupon-tesoro

Els arqueòlegs no guanyem ni per ensurts. Ja no ens podem fiar ni dels adorables i entranyables discapacitats. A la que ens girem, punyalada al canto! Amb nosaltres ja s’hi atreveix tothom, som l’ase de cops!

Resulta que a la ONCE no se li ha ocorregut cap altre idea per promocionar el seu nou cupò que fer un anunci tan repugnant, miserable i fastigós fins a provocar-me arcades. El proper cop que vegi a un invident demanant per creuar una via pública espero no recordar aquestes esfereïdores imatges o el pobre innocent pot esperar eternament en el semàfor.

Mireu l’aterridora seqüència si teniu coratge! Us adverteixo que pot ferir la vostre sensibilitat:

 

Bé. Com se us ha quedat el cos?

Espanya és el el mateix país que va ser víctima del major robatori de patrimoni històric de la Història:  l‘Odissey, una mafiosa empresa americana “busca-tresors”, va saquejar 500.000 peces del vaixell “Nuestra Señora de las Mercedes” enfonsat a la costa de Cadis i pretenia traficar amb elles. Cinc anys de lluita judicial li ha costat al Ministeri de Cultura que  les monedes es dipositin finalment en un museu públic.

Doncs a la ONCE li ha semblat molt divertit fer apologia del robatori i el saqueig contra el patrimoni cultural i el passat col·lectiu. Com que hi han poques màfies que es dediquin a traficar amb antiguitats oi? Que guai no? Ja de pas al proper anunci podrien… no sé… cremar el Museu del Prado? Pixar-se sobre la Mona Lisa? Dinamitar Atapuerca?

Fins i tot la UNESCO ha enviat una carta a la Fundació ONCE demanant que retiri l’anunci.  L’associació de persones invidents ha al·legat que la desafortunada ocurrència tan sols era una metàfora de com aconseguir un somni a través de la perseverança. En fi…

h1

ECCE HOMO: Amateurisme i intrusisme en la Cultura

Agost 30, 2012

A mi no m’agradaria que m’operés del cor una iaia inexperta, per molt bona voluntat que tingués, ni deixaria els plànols de la construcció d’una casa en mans d’algú que no entengués un borrall d’arquitectura. A que es deu doncs que en el terreny de les professions relacionades amb la cultura l’intrusisme està a la ordre del dia?

Més enllà de les bromes i el cinisme en el cas de la surrealista restauració de l‘Ecce Homo, ens mostra un cop més com l’administració pública, responsable de la salvaguarda i la conservació de tots els bens culturals i patrimonials, fa cas omís de les seves responsabilitats legals amb una vergonyosa deixadesa i l’Església Catòlica, propietària d’una quantitat incomptable d’obres d’art, agreuja aquesta ignominiosa actitud encarregant feines a la caritat, en comptes de la professionalitat.

Però això no ve de la crisis eh! No us penseu pas! Quan jo ja treballava en l’arqueologia pública catalana en ple auge de la bonança econòmica, juntament amb persones llicenciades i amb àmplia experiència demostrable com jo, hom podia trobar jardiners, ionkis ex-presidiaris, ninis semianalfabets que no havien acabat la ESO, persones amb greus trastorns psicològics que els duien a tindre actituds violentes i un llarg etcetera. Cap d’ells havia sentit a parlar mai de neandertals i no sabien si els romans anaven abans o després dels dinosaures; però això si, cobraven la mateixa merda que teníem com a sou, que els que estàvem llicenciats.

Ja em veieu a mi fent de monitor esplaienc, explicant detalladament perqué els ossos humans no s’havien de matxucar amb un pic, que igual no era molt bona idea emprar el martell pneumàtic per jugar a fer-se pessigolles, o que la ceràmica de diferents Unitats Estratigràfiques no es podia barrejar alegrement… I la Generalitat, encantada de la vida. Per tal d’abaratir el preu de les intervencions arqueològiques en les obres públiques, com si excavaven orangutans ensinistrats.

En aquest país la inversió en cultura es resumeix en futbol, folklore caspós i patriòtic, curses de braus (o correbous) i sobretot molta festa. Els museus morts de pols i fastig, com l’Arqueològic de Montjuïc on es varen canviar les etiquetes de les vitrines fa poc per primera vegada… des de 1933! Francesc Macià encara vivia! Sobretot no invertim ni un cèntim en Cultura eh, no fos cas que atraguem el turisme de qualitat i formem ciutadans cultes i crítics amb el poder. Això mai!

h1

Arqueologia i Glamour: un oxímorón?

Abril 14, 2012

Hom pot pensar que el meu pseudònim a la xarxa, Arqueòleg Glamurós, entranya una irresoluble contradicció interna, un evident oxímoron doncs resulta molt complicat d’imaginar com es pot conjugar l’estil, el savoir-fair i l’elegància estètica amb la suor, el fang, el casc, les botes de seguretat o les hortèrrimes armilles de seguretat.

Per trencar aquesta paradoxa ha vingut Barbie, la barjaula que ha encarnat i reproduït la nyonyeria, pijsme i la superficialitat a que el patriarcat ha condemnat a la dona, estrenant el seu nou model d’arqueòloga, amb salacot i paletí inclosos!

Òbviament el meu concepte de glamour poc té a veure amb aquesta grotesca armilla rosa xiclet, i una meleneta que en un jaciment duraria uns pocs segons en esdevindre un manyoc de pols, rastes i puntes obertes.  Ja m’agradaria veure-la amb un pic a la ma, a veure quan triga a treure el pàncrees per la boca, la molt puta!

El glamour mariculte es troba en el coneixement, les humanitats, la lectura, l’art, el cinema… res que s’evidencii a primera vista i que pot conviure en un jaciment, tot i que rodejat de macles heteros, disposats en tot moment a mostrar la seva virilitat projectant el seu fal·lus en un pic, convençuts que la seva qualitat professional és equivalent al nombre de picades per cada unitat de temps.

Bé, tot això em serveix de pretext per anunciar que durant un petit i brevíssim lapse de temps tornaré a treballar un jaciment, que em servirà més per trencar la rutina que per guanyar diners, la veritat. Ja m’he acomiadat de la meva professió centenars de cops i, com un etern retorn nietzschià que m’atrapa contra la meva voluntat, acabo tronant a ensopegar amb ella un cop i un altre!