Posts Tagged ‘ARQUEOLEG’

h1

10 preguntes per NO fer a un arqueòleg

gener 27, 2011

Com ja estic fart de que sempre em facin les mateixes qüestions impertinents cada cop que parlo amb algú profà a l’arqueologia, m’he decidit a respondre d’una vegada per totes aquells dubtes més recurrents, esperant que d’aquesta forma tothom tingui una idea més realista i menys romàntica del que és excavar jaciments avui dia a Catalunya


1.- La teva feina deu ser molt descansada no? Sempre amb el pinzellet…

-> EL pinzell pràcticament no s’empra en arqueologia, més enllà de netejar restes òssies humanes o peces singulars. Les nostres eines més habituals són les màquines excavadores, els pics i les pales, que ja us dic ara que de descansats no en tenen res, sinó pregunteu-li a les vèrtebres lumbars que em queden!

2.- Has trobat mai cap tresor?

->Típica i tòpica pregunteta impertinent que en cada jaciment ens veiem obligats a respondre centenars de cops. L’arqueologia professional és una ciència que cerca informació, no tresors. El més valuós que podríem trobar seria un abocador d’escombraries, ple de d’objectes i restes de consum. El prestigi personal el podem arribar a obtindre publicant gratis les conclusions de la nostre feina en memòries o articles que mai llegirà ningú.

3.- Peró no coneixem ja tot el passat? Cal excavar-ho tot?

->Les restes arqueològiques, per ínfimes que siguin, son part del Patrimoni Cultural que hem heretat de les generacions que ens han precedit i, per tant, estem obligats a conservar-les per les posteriors. Cada resta material del passat serveix per donar noves dades sobre les relacions socials i econòmiques d’un carrer, d’un poble, d’una societat i, per tant, de la Cultura  Humana. La única forma objectiva de reconstruir la història, especialment de els cronologies on no tenim documents o aquests son molt escassos, és a partir de l’anàlisi global de totes aquestes dades.

4.- Que feu amb els ossos i la ceràmica que trobeu? Ho veneu? Us ho endueu a casa?

-> Tot el material arqueològic (que tingui més de 100 anys) pertany en exclusiva a l’estat, no es pot compar ni vendre; el tràfic d’antiguitats és un delicte penal. Cada fragment que trobem és rentat, siglat, inventariat, dibuixat, fotografiat i dipositat en el museu d’història local més proper. Tot i així algun cop ens hem d’endur feina a casa… jo ara mateix tinc un esquelet humà en un armari!

5.- Has excavat mai un dinosaure?

-> No, ja que això no és feina d’un arqueòleg, sinó d’un paleontòleg, nosaltres tan sols estudiem el pas de l’home per la terra i els primers homínids van sorgir milions d’anys després de la mort del darrer gran sauri. Les feines dels arqueòlegs i dels paleontòlegs poden solapar-se en jaciments del Paleolític inferior on apareguin grans restes de fauna, tot i que un arqueozooleg (jo ho soc) sempre observarà les traces de carnisseria i cocció sobre els ossos, mentre que els nostres col·legues tan sols es fixen en les característiques morfològiques de l’animal.

6.- Però encara queden jaciments per excavar a Catalunya?

-> Oi tant! Heu de pensar que tan sols al casc antic de Barcelona s’han dut a terme 2.500 intervencions arqueològiques (3 dirigides per mi). De fet, la Generalitat tan sols dona permisos per excavar aquells jaciments que estiguin afectats per una obra (el 96%), o bé que s’hi estigui duent a terme un projecte d’investigació a llarg plaç.

7.- Tu deus ser funcionari i des cobrar molt no?

-> L’arqueologia a Catalunya és absolutament privada i depenent d’empreses que operen sota control tècnic i administratiu de la Generalitat i les Museus d’Història locals. El meu primer sou, ja llicenciat i cursant un doctorat, va ser de 711 euros en ple boom urbanístic. Des de l’aprovació del conveni del nostre sector estem un xic millor, però a anys llum del salari d’un camioner o d’un encofrador analfabet. Si em donessin un euro cada cop que he estat temptat de deixar la meva professió, ara seria milionari.

8.- Com sabeu on hi han jaciments?

-> Cada ajuntament té, o hauria de tindre si fos competent, una carta arqueològica delimitant zones d’expectativa dintre de les quals teòricament s’hauria de realitzar un exhaustiu control de tots els rebaixos de terra que es realitzin i aquesta excavació l’ha de pagar íntegrament el promotor de la obra sigui públic o privat. A la pràctica això depèn exclusivament de l’interès que hi tinguin els museus locals i l’arqueòleg territorial de la zona.

9.-Els promotors de les obres us intenten pressionar per que feu la vista grossa?

> Curiosament sempre opten per amenaçar-nos i mai pel suborn! En el 80% de casos sol haver-hi discussions greus a cada reunió d’obra, ja que per cada constructor sensible a la història n’hi han mil que serien capaços d’endur-se Atapuerca i la Vall dels Reis amb una excavadora per tal de poder edificar-hi pisos a sobre! Aixo és sol traduir en una font inesgotable de conflictes i tensions laborals; aquells arqueòlegs o empreses que excaven pitjor, més ràpid i exploten als treballadors competint a la baixa en salaris i condicions, sempre tenen feina.

10.- T’agrada la teva feina?

-> Mmmmm… Com diria Fangoria “Ni contigo ni sin ti”. La veritat és que m’encanta excavar i el procés científic que comporta, però donaria el que fos per poder-ho fer allunyat de promotors urbanístics, tècnics de seguretat, regulacions de plantilla constants,  presses, enveges, intrigues i tensions a les que, per molts anys que passin, mai m’hi acabaré d’immunitzar.

EN TENIU CAP ALTRE?

h1

Qui és l’Arqueòleg Glamurós?

febrer 23, 2010

A voltes em pregunto si jo soc realment l’Arqueòleg Glamurós….

Quina part de mi hi ha dins aquest alter ego que he creat per difondre els meus pensaments a la xarxa? Quan escric un post soc veritablement sincer, m’auto-censuro pensant amb la gent que em pot estar llegint o, pel contrari, exagero portant les meves idees al límit per tal de generar controvèrsia?

Fa poc, quan vaig estar excavant a Sabadell em va divertir molt escoltar companys de feina parlar d’aquest blog, desconeixent que tenien davant seu a l’autor. Quan els vaig confessar la meva identitat secreta crec que els vaig deixar un xic decebuts…

Com haurien imaginat que era jo, a partir del que escric? Un gai esbojarrat mig transvestit de Madonna, ansiós de menjar una polla en qualsevol moment? Un intel·lectual barbut amb ulleres i una mirada perduda al infinit? Un hippie esplaier amb un mocador Palestí lligat al coll, brut com una guilla de sediments arqueològics? Un violent polemista crític amb tot i tothom, sempre disposat a debatre sobre qualsevol cosa? Tot alhora?

Com m’imagineu vosaltres, oh desconeguts lectors? Els que m’heu conegut en persona… us he sorprés?

Quan vaig començar a escriure La Coctelera, aquesta web duia per títol “VIDA i reflexions …” peró al fer el canvi de servidor vaig abandonar la Vida. M’havia adonat que aquell monstre que havia creat, l’Arqueòleg Glamurós, tenia una existència pròpia que havia deixat de ser la meva, peró no del tot, ja que en el fons som dues identitats d’un mateix individu.

La meva personalitat blogger en realitat és una performance virtual, una representació deformada del meu ego, projectada sobre el convex mirall cibernètic d’Internet. Aquest blog és una realitat paral·lela creada per la meva imaginació, peró limitada per les paraules que mai podran suplantar la materialitat corporal, de la mateixa forma que una ombra mai podrà ser intercanviada pel corresponent objecte projectat.

Peró, per altre banda, també sento que plasmar i compartir les meves reflexions més íntimes m’ha sevrit per coneixer-me més a mi mateix, explorant cada racó de la meva ment, desenvolupant les idees per elaborar-ne posts, enriquint cada reflexió amb el debat posterior. Com si en cada article projectés la meva consciència fora de mi i, gràcies a la dialèctica generada, el meu jo es millorés i retornés  com un nou ser cada vegada.

Una paradoxa existencialista irresoluble que em genera una esquizofrènia bipolar entre jo i el meu personatge, sempre en conflicte constant, constantment debantint entre ells, incapaços d’arribar a una pau interior, sabent que encara queden mil noves idees que explorar! 

Així doncs, si us ofèn o insulta algun post o comentari penjat en aquesta web, no me’n doneu a mi la culpa! No perdeu el temps amenaçant-me pel carrer, ni deixant-me missatges eròtico-festius al meu correu! Doneu-li les culpes a ELL, a l’Arqueòleg Glamurós, aquest maleït personatge irritant, petardo i mariculte que és incapaç de mossegar-se la llengua a temps!

h1

L’Arqueòleg presoner (I)

Octubre 27, 2009

En la oscuridad de un futuro pasado, el mago quiso ver una posibilidad de salir de entre dos mundos....Fuego, camina conmigo

L’Arqueòleg va separar lentament les seves parpelles… Que havia succeït?? La seva capacitat memorística no li permetia esbrinar la raó per la qual es trobava dins aquella fosca i humida habitació, on no semblava haver-hi cap porta, finestra o moble algun, més enllà de la tènue llum d’una bombeta que pampalluguejava furtivament al sostre.

Pres del pànic el nostre protagonista va començar a colpejar violentament un dels quatre murs entre els que es trobava engabiat, repassant mentalment totes les hipòtesis, per descabellades que fossin, que li permetessin donar una explicació coherent a l’estranya i desconcertant situació.

HOLAAAAAAAA??? HI HA ALGÚ?? SOCOOORS!!

Però la única resposta que va obtenir a la desesperada crida d’auxili fou l’eco sord de la seva pròpia veu.

Aquest deliri ha de ser fruït una paranoia meva… segur que m’han posat una drogaïna al•lucinògena al colacao!! O… igual simplement és una broma estúpida, jejej…

Els seus pensaments foren interromputs bruscament per una veu distorsionada mitjançant vocoder,  trencant així l’angoixant silenci i provocant un ensurt al desesperat presoner…

MUAHAHAH

Bon dia Arqueòleg! Que tal? Suposem que encara no ho hauràs endevinat no, gamarús? Som els teus arxienemics reunits pes esclafar-te definitivament! Els protagonistes de l’estúpida Llista Negre hem decidit posar punt i final a la teva pretensiosa i egòlatra mania d’opinar amb llibertat, desafiant les convencions socials que la mitologia dogmàtica ha trigat milers d’anys en construïr!

MUAHAHAH
Doncs res! Avui mateix  hem anunciat que t’has convertit en monjo de Montserrat i que et clausures a la vida espiritual del monestir per tal de reflexionar sobre els teus crims! i no esperis que els lectors del teu blog moguin un dit per tú; ni tan sols han estat capaços de dexifrar la meitat de les  pistes que els teus familiars els van deixar.

MUAHAHAH

I que penseu fer amb mi?? Deixar-me morir d’inanició??… Hola??

Però ja era tard per buscar respostes:una infernal melodia prou coneguda va començar a retronar per tota la habitació: si, era la discografia completa de “La Oreja de van Gogh” i Amaia Montero en solitari materialitzada en forma de decibelis,  fent que el pobre Arqueòleg comences a retorçar-se per terra com un cuc.

Ja ho tinc!! Trencaré la bombeta i, amb els fragments de vidre resultants, em tallaré les venes! Es la única forma d’acabar amb aquest turment infernal!!

Desafiant els tenebrosos sons que vomitaven uns invisibles alteveus, el sofert blogger va aconseguir posar-se dempeus i estirar el braç… però de sobte, un esglai va li recorrer daltabaix la seva columna vertebral…

Allí hi havia algú més! Dempeus en una fosca cantonada es retallava a la ombra una silueta aparentment humana….

Quien es ese hombre que me mira y me desnuda?

**********************

Tu decideixes com continua aquest terrorífic relat!! Proposa, mitjançant un comentari, qui vols que sigui el malèfic personatge (real, imaginari, viu o mort… PERÒ FAMÓS) a qui s’haurà d’enfrontar l’Arqueòleg, en un combat a mort, per tal de sortir del seu captiveri i tornar-nos a deleitar amb els seus posts!!! De la teva participació depèn el futur d’aquest blog! COMENTA!

h1

El sentit de la història i altres monstres.

Març 9, 2009

foto-021

Excavar un jaciment arqueològic al bell mig de Barcelona comporta un gran risc: estar sotmès durant 8h al dia als abruptes improperis i delirants comentaris que els vianants constantment regalen gratis et amore als pobres arqueòlegs que prou feina tenim ja lidiant amb l’estratigrafia o els promotors immobiliaris.

Que si estem perdent el temps, que si fem pena, que si allí no trobarem cap tresor, que si nosaltres som els culpables de la crisi i del preu dels pisos… Realment resulta desesperant contemplar com la població no iniciada en els estudis històrics té un desconeixement i un menyspreu tan insultant cap al nostre patrimoni cultural que, segons la legislació catalana,espanyola i europea, és una propietat col•lectiva de la que tots en som responsables de la seva conservació per a les generacions futures.

Mentre que els biòlegs han aconseguit transmetre una sensació global de proteccionisme cap al medi ambient, he de reconèixer els arqueòlegs i historiadors hem fracassat estrepitosament a l’hora d’implicar a la societat en una consciència de respecte i revalorització del medi cultural.

Podria fer un post carregant tintes, com ja he fet en altres ocasions, contra els nostres eterns arxienemics: expoliadors, els despietats constructors, la despreocupada administració, el món de la obra, el sistema educatiu o els horribles films de Hollywood i les seves monstruoses i prescindibles seqüeles, però no, avui toca entonar un mea culpa i pensar en que hem fet malament els professionals del patrimoni històric, entre els que a dia d’avui em trobo.

L’únic sentit que té estudiar el passat és comprendre el present per transformar el futur, així doncs tots aquells estudis endogàmics i ensimismats que tan sols serveixin per autoexplicar remotes anècdotes, son com una bombolla que poc o res aporta a la societat.

Evidentment que hem de recuperar totes dades i objectes, però sempre tenint en compte que aquests estudis, mancats d’un discurs històric que esdevingui didàctic socialment, poc aporten al conjunt global de la societat. La veritat és revolucionaria, no cal edulcorar, falsificar o sobreactuar un estudi històric per que aquest tingui transcendència, tan sols canalitzar-lo correctament, alliberant-lo de la endogàmica terminologia científica per fer-lo més digerible.

Per a que volem conservar un mur medieval sense posar un planell explicatiu al costat? Per a que acumulem milers peces idèntiques en soterranis de museus,  sense  que ningú en pugui treure cap conclusió explicativa o en pugui fer un ús didàctic? Per a que volem tonelades d’informes i memòries que ningu llegirà mai? Tan costa d’entendre la indestructible relació dialèctica entre investigació i difusió?

Segurament si les dones que passegen al voltant del nostre jaciment sabessin que a la prehistòria hi ha la clau per entendre totes les desigualtats entre sexes, s’ho mirarien amb més interès, o, potser, si els mateixos paletes que tenen tanta pressa per fer-nos acabar, entenguessin que totes les tècniques del seu ofici, així com les relacions d’explotació laboral, tenen l’origen en els pedres i els ossos que excavem, ho veurien amb altres ulls.

Però no, els arqueòlegs i historiadors no tenim temps per aquestes futileses, doncs ens trobem massa enfeinats afilant els punyals par a la propera batussa de pati de parvulari.

PD: Si, el de la foto soc jo (el que està viu, no l’altre!)

h1

Proposeu un nou subtítol per aquest blog!!

gener 2, 2009

baby-pink-feather-pen

Any nou vida nova! Com sabreu, el proper dia de Reis, 5 de Gener aquesta humil web complirà el seu primer anyet a WordPress, es a dir, com a un veritable espai “seriós” d’expressió, reflexió i debat, generat a partir la meva experiència personal, però socialitzada a tots aquells lectors que s’han animat a participar-hi.

No és que m’hagi cansat de ser “La ploma més àcida de la xarxa” ni molt menys, ja sabeu que estic molt orgullós de la meva ploma i que penso clavar-la al crani de qui li molesti el més mínim, així com també espero que la meva acidesa es mantingui intacte per molt temps…

El que passa es que tinc ganes de canviar algun aspecte del bloc en aquest nou cicle i com ja vaig veure que la plantilla que utilitzo us agrada molt (a mi també) i que per petició popular no deixaré de ser un “arqueòleg glamurós” encara que ja no em dediqui professionalment a l’exhumació de restes fòssils, doncs la única cosa que em queda per variar és el subtítol!!

Seguint fidel a la línea editorial de promoure la interactivitat amb els comentaristes us proposo que sigueu vosaltres mateixos qui realitzeu els propostes i serè jo, reunit amb un comitè tècnic d’alt nivell format per científics vinguts a menys, dives del extraradi i una addicta al tupper sex, qui decidirà el guanyador!! Teniu fins al dia de Reis!!

Suposo que ja em coneixeu prou com per descriure aquesta web amb una frase no? Vinga que serà divertit!

Aps! Que sapigueu que el Tarot m’ha xivat que el 2009 serà un any genial per tots els que comenten en aquest blog! Així que… participeu cony!!

h1

Indiana Jones: el retorn de l’anti-arqueologia

Mai 20, 2008

EXPOLIADOR!!!Definitivament el cinema comercial de Hollywood va en camí de convertir-se en el pitjor enemic dels arqueòlegs: quan encara no ens hem recuperat del ensurt de veure com mamuts i piràmides convivien en el mesolític de “10.000“, ara resulta que el nostre més temut arxienemic contraataca de nou: després de quasi dues dècades de silènci Steaven Spielberg ha tornat a donar vida al expoliador més famós de tots els temps, Indiana Jones.

I dic expoliador (per no dir directament traficant d’antiguitats) ja qué el que fa aquest home no té absolutament res a veure amb la carrera professional que jo exerceixo en aquest moment. I no estic parlant d’insignificants detalls d’imatge com el barret o el llàtig, ni tan sols de les peripècies amb tancs o animals salvatges, no!

El veritable problema que presenta aquesta saga d’aventures és que dona una imatge de l’arqueologia com una mera búsqueda de fascinants peces maques, sense més, la qual cosa provoca que el públic neòfit en la matèria acabi distorsionant la percepció del nostre ofici i ens vegi com uns vulgars i mesquins caçatresors: res més allunyat de la realitat!

L’arqueologia és una CIÈNCIA que té com a únic objetiu explicar el passat mitjançant les restes materials de les pràctiques socials, econòmiques i ideològiques de les societats que ens han precedit en el temps. Ens dona molta més informació un abocador d’escombraries romà, plé de plats trencats i restes de menjar, que cap arca o calze per molt sagrats que siguin. Nosaltres partim d’una curosa metodologia racional per al registre de totes les dades, agafant mostres de sediment, dibuixant cada mur en planta i secció i classificant milers i milers de fragments òssis, ceràmics, lítics o metàl·lics sense cap tipus de valor artístic, ni comercial, ni sentimental, ni molt menys bíblic: és exclusivament ciència i conèixement; no en treiem cap benefici ja que tot el patrimoni és propietat exclusiva del estat.

I ara haurem d’aguantar de nou les típiques preguntetes de que si estem buscant un calze, que si no portem un llàtig o un barret… en fi! Paciència!  

PD: Cal puntualitzar que ALGUNS arqueòlegs científics i famosíssims sembla per la seva estètica que siguin realment un clon d’Indiana! 

h1

Primer més a WordPress

febrer 5, 2008

BLOGNomés es pot qualificar d’èxit total!

I mira que jo tenia por de donar-me la castanya del segle al obrir un web que no apareixeria al Google, no tindria enllaços, ni tags, ni RSS ni res! Temia un abandonament massiu dels meus lectors i haver de tornar a construïr-ho tot des de zero, amb aquella sensació que estas parlant a no res i que pots dir el que vulguis que a ningú li interessa. Peró no ha estat així: contra el meu pessimisme natural he batut tots els indicadors estadístics que amb dos anys i mig com a blogger mai havia ni somiat!

Però tranquils que no deixaré que el meu nou status d’estrellona de la blogsfera modifiqui ni un mil·limetre la meva actitud. Gràcies a tots els que m’heu acompanyat en aquest viatge des de la ja oblidadíssima Coctelera i com no, tots els meus agraïments als nous lectors, comentaristes i col·laboradors!

La estadística no enganya… el canvi m’ha sentat bé! I ara, el veritable repte: mantinde’m a la cima! 

NOMBRE DE VISITES

· Màxim històric amb La Coctelera-> 2.800 (comptant les meves)
· Nombre de visites aquest mes-> 4.500 (sense comptar les meves)
(Increment del 62,2% )
· Màxim històric de visites en un dia a La Cotelera-> 180 (comptant les meves)
· Màxim de visites en un dia aquest mes-> 260 (sense comptar les meves)
· Mitjana de visites aquest mes-> 200(sense comptar les meves)
(Increment aproximat del 80% de mitjana diària)

NOMBRE DE COMENTARIS

· Màxim nombre de comentaris històric en un post a La Coctelera->38
· Màxim nombre de comentaris en un post aquest mes-> 53
(Increment del 14%)

Com a part negativa tan sols assenyalar el fet que a WordPress no es pugui utilitzar el llenguatge Java, amb la qual cosa no puc incloure alguns complements com “polls” per votar, pero buenooo! 

“El primer pas per ser una estrella
és actuar com si ja ho fossis”
                     VELVET GOLDMINE