Posts Tagged ‘ARQUEOLEG GLAMUROS’

h1

Frequently Asked Questions

Març 8, 2009

writer-copia

Perquè escrius un blog?

Bàsicament perquè m’estalvio les sessions de psicoteràpia, m’encanta escriure i em permet millorar a diari la meva creativitat literària i el meu nivell de redacció. El fet de saber que allò que penses i plasmes en un text ho poden llegir moltes persones t’esperona a automillorar-te constantment.

Perquè Wordpréss?

Jo vaig començar a La Coctelera, un servidor de blogs molt cutre, que em va servir de base de proves i assaig per el que és avui aquesta pàgina. Vaig fer el salt a WordPress per les seves infinites possibilitats, per la seva xarxa social en cada idioma i perquè, a diferència del seu gran rival Blogspot, no depèn de cap multinacional i té un sistema de comentaris extraordinàriament senzill.

Perquè en català?

Com ja vaig explicar en el meu primer post polèmic, anys enrere, no es tracta d’una qüestió folclòrico-patriòtica sinó que forma part de mi i de la meva identitat. També cal dir que prefereixo ser un peix gran en una peixera petita!

En que t’inspires per crear els teus posts?

En converses que tinc amb les meves amistats, especialment en discussions! Soc hereu de la tradició filosòfica dialèctica i, com Plató, Hegel o Marx, crec que el coneixement és la síntesi producte de la confrontació entre tesi i antítesi. En quant als relats, aquests gairebé sempre tenen un transfons de realitat amagada, m’agrada jugar a l’ambigüitat entre ficció i veritat.

T’obsessiona l’audiència?

Soc un veritable ionki dels audímetres,em preocupa que un bon dia no em llegeixi ningú, la veritat. Però, per altre banda, soc incapaç de trobar una explicació racional a les pujades i baixades brusques de lectors; jo sempre redacto amb el mateix èmfasi creatiu, però a voltes em desborden el nombre de comentaris i altres cops no em llegeix ni l’apuntador.

Creus que Facebook matarà la blogsfera?

No hauria de ser així, ja que representen dos conceptes de xarxa social completament diferent. Facebook és com un meta-messenger, una forma de compartir arxius i tafanejar la vida social d’altres, però no implica el menor esforç creatiu, ni de disseny, ni literari. Podríem dir que Facebook és un ent passiu i la blogsfera actiu. Jo utilitzo Facebook per fer propaganda dels meus posts, però em temo que algun lector que altre si que m’ha tret.

Quins han estat els moments més gloriosos del blog?

Els posts que han tingut més audiència han estat els que tractaven sobre els blogs gais de dretes, la vida secreta de Celestino Corbacho, el cameo eròtico-festiu de la meva amiga Marujita, explicant les seves desventures sexuals, així com la entrevista interactiva al candidat d’ICV a les generals.

Que aconsellaries a algú que avui es faci un blog?

Que s’autoimposi una constància, que sigui original i aporti quelcom que no existeixi ja, que busqui lectors i comentaristes esdevenint ell mateix un lector/comentarista d’altres blogs, que s’inspiri sense copiar en altres pàgines i que tingui en compte que la presentació és tan o més important que el contingut.

Censures els trolls?

Només si m’ofenen o insulten gratuïtament, es passen la ratlla del mal gust o l’amenaça personal: com ja he tingut males experiències en aquest sentit, prefereixo tallar d’arrel qualsevol esqueix problemàtic. Aquelles persones que opinen diferent a mi estan convidades a discutir racionalment tan com vulguin aportant arguments i no escopinades.

Alguna pregunta més?

h1

L’Abstenció a debat: Arinmir vs Me.

febrer 25, 2008

El veritable debat d’aquesta campanya no és el de Zapatero i Rajoy, no no! La meva amiga, confessora i mariliendre de l’ànima des de fa uns quants anys, Arinmir, una popular diablesa i diva del punk, ha acceptat enfrontar les seves idees polítiques pro-abstencionistes a les meves… qui guanyarà?
Vosaltres sou els jutges i podeu, com no, deixar també la vostra opinió!

abstencio

ABSTENCIÓ SI… *by Arinmir*

siM’han demanat que participi d’aquesta campanya electoral, i bé, tot i que els meus arguments per escrit em costa més expressar-los que parlant, intentaré que m’entengueu.

Jo tinc unes idees contraries a tota forma de govern. Crec en l’anarquia, així que quan arriben els comicis electorals jo exerceixo el meu dret a no votar. Això no vol pas dir que pasi de tot i que em faci pal anar a les urnes, sino que no hi ha cap partit que em representi, perquè cap vol ser elegit per no governar, s’entén,no? Bé, si que ha aparegut un partit que ho intenta, així que si no només mirem els grups grans, i comencem a mirar-ne d’altres trobarem propostes interesants.

Per mi hi ha dos formes de quedar-se a casa un diumenge electoral, per passivitat, o per convicció política, així com un em sembla completament incoherent, ja que no entenc a la gent que no li interesa la política, perquè de moltes maneres afecta a la seva vida personal, si que entenc que no es voti com a acció política. Quan anava al institut i feiem vaga d’estudiants em feia molta ràbia la gent que feia vaga i no anava a la mani, per mi eren inconseqüents, o vas a classe, o fas vaga i vas a la mani!

En quan als polítics, si, dacord, no negaré que els programens electorals i les tendències dels partits són diferents les unes de les altres, però la meva opinió és que tots els polítics vendrien la seva ànima per aconseguir el poder. Un acord amb l’oposició quan interessa, deixar-los verds al moment més inesperat, i després tornar a negociar com si res.

Jo no crec en el sistema demòcratic en que es basa la nostre societat, jo tinc una idea potser una mica més utòpica i llibertària, però tot i que volia fer una breu aportació a allò que voldria que fos (amb molts dubtes i interrogants, ja que sense possar-se a la pràctica hi ha coses que no se com s’encaminarien exactament, però s’aconseguirà algun dia!). Per això, però, crec que demanaré que un altre dia em deixi fer un altre escrit el nostre arqueòleg glamurós, i així em podré extendre a parlar, que sino no ens centrem en les eleccions!

Apa, doncs un punt més de vista, el no-vot, que en dies de campanya electoral sembla no existir, és que això d’estar en contra del sistema està molt mal vist,no?jeje

Vinga, feu un bon ús del vostre dret, i penseu el que voleu fer, si es fa amb consciència a mi ja m’està bé (quin remei, crec que trigaré una mica en viure en la societat que anel·lo…)

ABSTENCIÓ NO… *by Arqueòleg Glamurós*

no!Doncs jo si anirè a votar Arinmir. No vull que el meu silenci passiu sigui còmplice d’un nou Govern d’extrema dreta pepera com els vuit anys d’Aznar que vaig haver de suportar a la meva època d’universtari!

No recordes Arinmir, quan vàrem anar a aquelles manifestacions multitudinaries contra la Guerra d’Irak? Doncs les tropes ja han tornat a casa, gràcies a que un 14 de Març moltíssima gent, entre ells jo, vàrem dipositar la nostre confiança en un vot que ha servit per, entre altres coses, aturar el PHN, la LOU, les subvencions a la Fundació Francisco Franco, perquè tornin els Pepers de Salamanca, s’aprovi la lei e la Memòria Històrica o s’avanci cap a un estat més laïc.

Com podria quedar-me a casa sabent que el pincipal projecte del partit de la oposició és negar-me uns drets per els que porto lluitant activament des de que tenia 12 anys? Després de tot els que ha costat arribar fins aquí, un pas enrere seria mortal!

I votarè, si, encara que sigui amb una pinça al nas, perquè l’abstenció no serveix per res més que per posar als neocons crsitianofeixistes que tu i jo odiem, Arinmir, al poder absolut de la Moncloa. I punt! No hi haurà cap Revolució tranquila!

I l’aternativa a la democràcia parlametaria quina seria? Una assemblea de milions de persones cada cop que s’hagi d’aprovar una llei?  Potser una dictadura de quatre punkis il·luminats que tancarien en gulags qui goses dissentir? O millor! Convoquem un referèndum cada setmana?

h1

Primer més a WordPress

febrer 5, 2008

BLOGNomés es pot qualificar d’èxit total!

I mira que jo tenia por de donar-me la castanya del segle al obrir un web que no apareixeria al Google, no tindria enllaços, ni tags, ni RSS ni res! Temia un abandonament massiu dels meus lectors i haver de tornar a construïr-ho tot des de zero, amb aquella sensació que estas parlant a no res i que pots dir el que vulguis que a ningú li interessa. Peró no ha estat així: contra el meu pessimisme natural he batut tots els indicadors estadístics que amb dos anys i mig com a blogger mai havia ni somiat!

Però tranquils que no deixaré que el meu nou status d’estrellona de la blogsfera modifiqui ni un mil·limetre la meva actitud. Gràcies a tots els que m’heu acompanyat en aquest viatge des de la ja oblidadíssima Coctelera i com no, tots els meus agraïments als nous lectors, comentaristes i col·laboradors!

La estadística no enganya… el canvi m’ha sentat bé! I ara, el veritable repte: mantinde’m a la cima! 

NOMBRE DE VISITES

· Màxim històric amb La Coctelera-> 2.800 (comptant les meves)
· Nombre de visites aquest mes-> 4.500 (sense comptar les meves)
(Increment del 62,2% )
· Màxim històric de visites en un dia a La Cotelera-> 180 (comptant les meves)
· Màxim de visites en un dia aquest mes-> 260 (sense comptar les meves)
· Mitjana de visites aquest mes-> 200(sense comptar les meves)
(Increment aproximat del 80% de mitjana diària)

NOMBRE DE COMENTARIS

· Màxim nombre de comentaris històric en un post a La Coctelera->38
· Màxim nombre de comentaris en un post aquest mes-> 53
(Increment del 14%)

Com a part negativa tan sols assenyalar el fet que a WordPress no es pugui utilitzar el llenguatge Java, amb la qual cosa no puc incloure alguns complements com “polls” per votar, pero buenooo! 

“El primer pas per ser una estrella
és actuar com si ja ho fossis”
                     VELVET GOLDMINE