De la mateixa forma que aquest blog, quan ha catgut, ha criticat contundentment a tota la classe política avui no se’m cauran els anells per aplaudir amb la mateixa fermesa al nostre flamant Govern d’Esquerres que ha aconseguit acabar amb quasi 300 anys de mala relació econòmica entre Espanya i Catalunya.
Amb aquest nou finançament pactat, a més, no es perjudiquen a els comunitats pobres, sinó que s’estableix uns mecanismes objectius i quantificables per repartir els diners a les Comunitats Autònomes, de forma que els beneficiaris siguin els ciutadans rebent uns serveis socials adequats a els necessitats de cada territori.
Ha valgut la pena tant temps de negociacions liderades pel nostre flamant Conseller d’Economia, Antoni Castells, mereixedor d ela Creu de Sant Jordi o quan menys, un Premi Nobel, així com Puigcercós que ha sabut fer callar als ayatolàs radicals del seu propi partit i sortir a la foto finish com la cirereta del pastís, aconseguint en una sola tarda de negociacions més que Jordi Pujol en 23 anys.
Òbviament la dreta està que trina: la espanyola ja ha posat en marxa tota la maquinària cavernícola anti-catalana… llàstima que Jimenez Losantos i Cesar Vidal ja estiguin missing!
Per altre banda qui treu foc pels queixals és la dreta catalana: CIU i Reagrupament Caciquil no es poden creure que un xarnego de Córdova que no té la raça ni la sang pura catalana hagi pactat un sistema tributari 14 vegades millor que el Pacte del Majèstic CIU-PP que va entronar Aznar a la Moncloa. Pobre Artur Mas, se li ha quedat la cara del típic nen pijo consentit quan s’assabenta que els seus amiguets no l’han convidat a la festa.
Així doncs tan sols em queda afegir…
LLARGA VIDA AL TRIPARTIT!!