Dives i Anti-dives del 2008

Els gais posseïm una capacitat sobrenatural per connectar amb la divinitat de caràcter terrenal, un sisè sentit que ens permet percebre el glamour allà on s’amagui, especialment si aquest es materialitza en una femme fatale, una dona que amb les seves habilitats artístiques, intel·lectuals o sexuals és capaç de desafiar l’explotació patriarcal i brillar amb llum pròpia en mig de la foscor, encarnant la perfecció ideal del platonisme: son les Dives!

Per contra, també existeixen les “Anti-dives”: dones que han arribat a la fama, no pel seu talent, sinó per la total i absoluta mancança d’aquest. Elles s’esforcen desesperadament en imitar a les autèntiques dives, copiant els seus capricis desmesurats, fent exagerats numerets que, en comptes de potenciar el seu glamour, evidencien com de ridícules i acabades poden arribar a estar.

La Diva per antonomàsia seria, com no, Madonna, que va passar de ballarina d’streeptease a cobrar 4,5 milions d’euros per concert gràcies al seu esforç constant, mentre que Marta Sanchez, la seva eterna imitadora, es l’exemple més clar d’anti-diva.

I aquest 2008 tenim diferents candidates revelació en ambdues categories:

DIVES

Carla Bruni

La primera dama de França, s’ha guanyat a pols el 1r lloc d’aquest Top! Aquesta atrevida model i cantant, ha aconseguit seduir ni més ni menys que a Eric Clapton, Mick Jagger, Donald Trump, Osvaldo Muñiz i altres filòsofs, economistes i polítics de primera línia.

Ha trencat tots els esquemes i tabús sobre el sagrat paper de la dòcil i submisa esposa del President sortint despullada a totes les revistes editades al Planeta (us imagineu a Anna Botella o Sonsoles Espinosa fent el mateix??); i ha esdevingut una reputadíssima cantautora indie aclamada per la crítica més elitista: MOLT recomanable el seu darrer single “L’Amourosse”, o aquest video on canta a duo amb Julien Doré, una cançó de la BSO de Juno:

Róisín Murphy

Aquest ha estat l’any de Róisín! La ex-cantant de Moloko s’ha guanyat més que merescudament el títol de Diva, amb el seu excel·lentíssim segon àlbum titulat “Overpowered” , una veritable joia de Pop electrònic, amb cançons tan brillants i ballabres acom aquesta:

ANTIDIVES
Sarah Palin

Estic completament enganxat a aquest personatge! Crec que mai havia arribat a odiar tant a algun famós en tant poc temps!

Tot i que cal reconèixer-li el seu desmesurat esforç en gastar-se milers d’euros en absurds capricis estètics (la seva perruquera cobra 28.000 euros la setmana i la seva roba costa uns 100.000, pagats pel Partít Republicà, of course), la candidata a la Vicepresidència americana per la ultradreta religiosa és una inconfusible antidiva gràcies a la seva garruleria abismal (“Tinc molta experiència en política exterior: des de casa meva veig Russia”), les seves constants ficades de pota que han enfonsat a McCain (no sabia ni en que consistia el càrrec de Vicepresidenta, al qual es presenta!!), així com la seva presumptament modèlica família plena de episodis foscos (embaraços no desitjats ocults, expulsió improcedent del seu ex-cunyat…). I ja no entro a valorar la seva anacrònica ideologia creacionista, of course!

Lydia

Aquesta patètica i cutre cantant de nyonyipop va començar a vomitar sons guturals amb 16 anys fent una maqueta dedicada a Alejando Sanz. No contenta amb aquest crim, va continuar la seva saga de pèrfids atemptats conta el bon gust fracassant estrepitosament en la seva carrera en solitari, que va culminar en una patètica actuació a Eurovisió l’any 1999, en la que anava monstruosament vestida d’Agatha Ruiz de la Prada i va aconseguir un sol punt; la segona pitjor puntuació espanyola de la història (vegeu el video si voleu riure una estona). Quan tothom ja la donava per merescudament morta i enterrada va fer un discret paper de Maria Magdalena al musical de “Jesucrist Superstar” i finalment ha perpetrat el seu temut retorn com a cantant de Presuntos Implicados, amb la pitjor cançó publicada aquest any “Tu, como estas?”.DIE, BITCH DIE!!

Les meves prediccions tarotistes es compleixen al peu de la lletra

Senyors directors de totes les cadenes de televisió locals d’aquest país: es pot saber  que cony estan esperant a donar-me un programa de futurologia en prime-time? Si es que ja sabia jo que en comptes d’haver dedicat tota la meva carrera professional a investigar el passat, l’havia d’haver orientat a desvelar el futur que hi tinc la ma trencada.

Per a qui no ho recordi el passat dia 29/12/2007 vaig publicar un post en el meu antic blog en el que aventurava els meus auguris per al 2008, tal com m’ho havien suggerit les meves tirades als arcans majors. I cito literalment:

  “Al PP es desfermarà una lluïta caïnta entre Esperanza Aguirre i Gallardón per ocupar el lloc de Rajoy, que abocaran al partit a una crisi de proporcions descomunals.”

Doncs bé, ahir a la tarda a la seu nacional del PP, al carrer Gènova, Ruiz Gallardón va anunciar que dimiteix de l’alcaldia de Madrid després que Rajoy cedís a les pressions del sector ultra del partit liderat per Espeanza Aguirre i decidís deixar-lo fora de les llistes del Congrés; obrint una crisi política de dimensions encara desconegudes.

“Segns el Tarot a les primaries del Partit Demócrata (USA), hi haurà un frec a frec entre Hilary i Obama”

I efectivament, encara que les enquestes no ho preveien, Barack es va fer amb el triomf a l’estat d’Iowa, però Clinton va aconseguir remuntar a New Hampsire, amb la qual cosa ens trobem davant una situació inèdita d’empat tècnic que no es resoldrà, com a mínim fins al “superdimarts” quan es fan eleccions als estats més poblats.

“En quant al Partit Repubicà em surt una tirada molt dolenta que apunta cap a un candidat ultracatòlic i integrista… pobre Giuliani!”

Clavat!  A les primaries d’Iowa Giuliani es va haver de conformar amb un miserable 4%, de vot mentre que l’evangelista ultra Micke Huckabee s’enduia la victoria, tot i que en aquest cas el panorama electoral encara és força incert.

Doncs res, jo despatxaria inmediatament a tot el personal del CIS i demoscòpia: està clar que les meves tirades son molt més fiables que aquestes enquestes que no n’acerten una ni per casualitat!!! A més jo els hi faria un preu la mar d’apanyadet!

PD: Pero ara que hi penso… si plega Gallardón… sabeu qui es queda d’alcaldesa?? Si! Ho heu endevinat!! “ELLA” La nº2 del ajuntament és ni més ni menys que la única i inigualable Ana Botella Dosmanzanas! Aaaaaghhh! Farà un mur de contenció al voltant de Chueca per que la resta de la decent i hetero ciutat no es contamini de vici i perversió?