Posts Tagged ‘amor’

h1

COMBAT FILOSÒFIC: Conjuntbuit vs Arqueòleg

Juny 6, 2008

Senyores i senyors passin i parin atenció al que estan a punt de llegir! Per primera vegada, sobre el ring d’aquest blog, es batran en un duel intel·lectual a mort dues veritables eminències mundials:
A la meva dreta “Conjuntbuit” (
blog aquí), un amic meu del esplai, estudiant de fliosofia i defensor acèrrim de Nietzche i del escepticisme postmodern!
I a la meva esquerra el ja sobradament conegut “Arqueòleg Glamurós” que defensarà amb ungles i dents la ciència, el progrés social i el materialisme històric!
Us convido a que excerciu de jutges objectius i proclameu al guanyador, o pel contrari fiqueu cullerada intervenint en la lluita !

                                           QUE COMENCI EL COMBAT!!

MARX VS NITZCHE

 

Arqueòleg Quan a les escoles americanes es posa en dubte a Darwin i es planeja com a possible alternativa el Creacionisme: això és anticientifisme, relativisme o escepticisme?

Conjuntbuit El creacionisme esta basat en la creença dogmàtica de que existeix un Dèu creador, omnipresent i perfecte que “està” més enllà de la física. Per tant no es pot considerar el pensament creacionista com a escèptic, ja que l’escepticisme està en contra del dogmatisme i, encara més, de la religió. La crítica que es fa a la teoria de Darwing des de la ciència mateixa, és l’anomenada “eslabón perdido”. Segons Darwing, les espècies evolucionen per esglaons i la matèria inanimada també. Aleshores durant la història la matèria inanimada va anant evolucionant i de cop i volta va passar a ser animada… Com van passar les pedres de ser pedres a ser microorganismes vius?

Conjuntbuit – Segons l’evolucionisme de Darwing, com van passar les pedres de ser pedres a ser microorganismes vius?

Arqueòleg – Charles Darwin no va estudiar el sorgiment de la vida, sinó la selecció natural de les espècies a partir de les teories demogràfiques de Malthus i l’observació de les tortugues a les ílles Galàpag. Ell en cap moment va defensar que l’evolució es fes a partir d’esglaons perduts! Al contrari!!! Era un ferm crític d’aquesta teoria tan idealista, alhora que falsa. No t’estaràs confonent amb Lamarck, o amb la teoria creacionista del “Diseny Intel·ligent”, por un casual?? 
El pas de la matèria orgànica  a la inorgànica es va produir a partir de la combinació d’àtoms de carboni amb hidrògen i oxigen, creant cadenes prismàtiques en forma d’anell que formen biomolècules (com els lípids, les proteïnes, els carbohidrats o els nucleòtids) que poden ralizar una combustió d’oxigen; de la combinació d’aquestes molècules es van originar les cèl·lules i d’aquestes els éssers vius. Com pots veure és un mer procés químic, producte del atzar, no de cap pla diví, ni de cap esgraó perdut.  

Arqueòleg – Series capaç de posar en dubte els principis de la medicina, com el lider teòric del escepticisme Focault, i deixar de pendre medicaments o precaucions contra enfermetats? (NOTA: Michael Focault va morir de SIDA després d’assegurar que tal enfermetat no existia i que tot era un complot contra els gais)

Conjuntbuit–  Michael Foucault no era escèptic, era Foucault… si va posar en dubte els principis de la medicina va ser que el seu pensament el va portar a això. No tinc el gust de conèixer Foucault, ja que no he pogut anar a cap classe sobre ell, l’únic que sé és que va ser dels primers en llegir Nietzsche des d’una òptica allunyada de la manipulació dels seus escrits per part del nazisme.Pel que fa a posar en dubte els principis de la medicina… Sext Empíric era un metge empirista i alhora escèptic. Gràcies a ell tenim els esbossos pirrònics, on s’explica tot el pensament del filòsof grec Pirrò d’Elis, que al cap i a la fi va ser el fundador d’aquesta corrent. No poso en dubte la medicina, encara que tampoc crec que sigui inamovible. A més, cal dir que a arribat un punt en aquesta ciència on el noble principi que la sustentava s’ha transformat en un fonament en pro del jugar a ser deus i l’horrible idea de que morir és dolent.

Conjuntbuit- Com pot ser que l’objectivitat sigui impossible en el periodisme o en altres professions i si en la ciència?

Arqueòleg – El periodisme, que jo sàpiga, no utilitza el mètode hipotètico-deductiu, ni l’experimentació, ni la dialèctica entre teoria i praxi a l’hora de redactar els seus titulars. El periodisme es troba condicionat per la opinió i la ideologia; hi pot haver quelcom més subjectiu? Llegeix alguna vegada un article científic, encara que sigui amb una pinça al nas, i després una notícia de El Mundo… qualsevol semblança pura coincidència! La ciència no utilitza ni la opinió ni la fé!

 Arqueòleg – En quin punt del sistema hipotètico deductiu s’empra la fé com a eina?

Conjuntbuit – El mètode hipotetico-deductiu basa la seva fe en el fet de que la conclusió que s’acaba extreient del mètode és objectivament certa fins que no sigui refutada. Com es pot afirmar que la ciéncia és objectiva? Això és una afirmació que em fa por, en tant que els cientifics són humans, també tenen cultura i aquesta afecta en les hipotesis que puguin fer. Si jo sóc ateu, un trekkie i cientific, intentará explicar l’inici de la vida a la terra des de l’impacte d’un meteorit amb microorganismes extraterrestres… si fos cristià, diria que sorgim d’una mena de sopa bacteriologica amb un alt component de fang.

Conjuntbuit – Si científicament l’amor es una reacció química que es produeix en els gens, l’homosexualitat esta en el ADN? Un neix homo o hetero o es fa?

Arqueòleg– L’amor no es produeix als gens: es un procés psicològic produït per una llarga llista de factors que son els que desencadenen reaccions químiques que EN CAP CAS es donen als gens, ja que aquests son cadenes de nucleòtids que s’encarreguen exclusivament de reproduir proteïnes per formar célules, no de generar setiments.  
En quant a si la genètica ens predisposa a ser hetero o homosexuals, la resposta es que segons els especialistes que han investigat en la matèria, com Simón Le Vay o Dean Hamer, creuen que els gens hi influèixen en una petita part, mentre que son les experiències viscudes a la infància-adolescència, l’entorn emocional i social, o la relació amb els pares, el que pot marcar de forma més detrminant la tendència sexual.  

Arqueòleg – Sabies que tots els plantejaments del escepticisme postmodern es basen en un error d’observació en la físisca subatòmica que afirma que les partícules inferiors al àtom no segueixn la física de Newton (per tant segons ells això demostraria que la part més petita de la materia no obeeix lleis racionals) i això s’ha demostart que és fals, ja que el que alterava les qualitats d’aquestes partícules era la llum amb que eren observades?

Conjuntbuit – La fisica subatomica esta mes a prop de la metafisica i la teologia que de la ciencia empírica. Com saben els atoms que s’han d’ajuntar per formar l’objecte roca? Que fa que els àtoms es mantinguin units? La resposta aristotelica seria que és una energia anomenada inteligencia pura, o sigui que l’anitga divinitat metafisica és ara una divinitat energetica introfisica.

Conjuntbuit – Com saben els àtoms que s’han d’ajuntar per formar l’objecte roca i que fa que es mantinguin units?

Arqueòleg– Els àtoms no “saben” per que no pensen! No son essers cognitius!!!!! Aquesta pregunta anava en serio o era per despistar???? Estic al·lucinant!!! Els àtoms es mantenen units única i exclusivament perquè s’atrauen les càrregues electromagnètiques dels electrons que es mouen en la òrbita de la seva darrera capa, tal com va descobrir Rutherford, gràcies a les lleis de Newton i les ecuacions de Maxwell. Tú a les classes de Ciències Naturals de primària… on eres? Diria que les teories d’Aristòtil sobre la matèria estan una miqueeeeta superades a les facultats de química ehh, pero no passa res! Potser és una conspiració mundial contra els aristotèlics!   

Arqueòleg– Que li diries a Mariano Rajoy i als directius de les multinacionals petroquímiques quan posen en dubte el canvi climàtic defensat a capa i espasa per tota la comunitat científica?

Conjuntbuit – Als politics del PP els diria que no es pot negar lo evident, es pot posar en dubte si realment aquests procés de canvi es nomes causa de l’esser humà, i si fos així, el remei que proposo es acabar amb tota la humanitat… la naturalesa muta el virus de la grip per poder acabar amb aquest tumor en que ens hem convertit i nosaltres proven escapar-nos sense gaire sort.

Conjuntbuit– Es possible crear una alternativa al capitalisme sense els principis d’aquest?

Arqueòleg– Si, clar! El veritablement complex seria crear una alternativa al capitalisme, basant-se en els principis capitalistes! Quina paradoxa de pregunta, no? En tot cas jo crec que en el moment històric en que estem vivint, des d’una perspectiva materialista i objectiva, el que resulta més urgent no és acabar amb el capitalisme, sinó impedir que aquest acabi d’aniquilar el que queda d’estat del benestar, deixem la revolució per quan es presentin les codicions objectives per dur-la a terme: una conciència general, uns valors socials, els mitjans per portar-la a bon port i unes cotradiccions brutals sorgides de les crisis del capital que la fàcin possible.

 Arqueòleg– Que opines de l’aplicació dels preceptes del postmodernisme a la macroeconomia, cosa que ha donat lloc a la darrera onada de neolliberalisme que ha posat en dubte el paper del treball dintre de la producció (com sempre havien defensat les diferents corrents de la economia política) i la necessitat de mantindre l’estat del benestar?

 Conjntbuit- L’estat del benestar és l’intent de fer callar el comunisme a dins del sistema capitalista. El problema d’aquest sistema és que quan la gent no aporta capital, ja que no treballa, l’estat es va fent cada cop més pobre. El treballar ja no dignifica, per tant l’alternativa al capitalisme no és el comunisme. Quines són les causes de la desmitificació del treball? L’antic artesà feia una cadira i veia la seva obra acabada i l’acceptava com a seva, ara un treballador del IKEA no veu el final de la seva obra… a part de que el treball cada cop es mes tecnificat, cosa que porta a aquella alienació de la que ens parlava Marx. Ara jo pregunto… el comunisme es possible en una societat plenament egoista i que enarbora la bandera de la propietat privada com a única cosa que el distingeix de la resta de la humanitat? 

 Conjuntbuit– El comunisme es possible en una societat plenament egoista i que enarbora la bandera de la propietat privada com a única cosa que el distingeix de la resta de la humanitat?

Arqueòleg– A veure! El comunisme basa el seu subjecte en la col·lectivitat, no en l’individu, però el marxisme, a diferència del que molts creuen, no vol aniquilar la propietat privada dels objectes personals que consumim o posseïm, sinó tan sols anhela que els factors de la producció (objecte de treball, mitjans de producció i força de treball) estiguin en mans de estat o d’una entitat comunitària que s’encarregui d’organitzar el treball i redistribuir el producte de forma igualitaria.
I quan parles de la resta de la humanitat a qui et refereixes?  A Cuba i als quatre indis que queden al Amazones? Perquè que jo sàpiga deuen ser els únics sers vius al planeta que no tenen un mode de producció capitalista. El terme globalització et suggereix quelcom?

 AND THE WINNER IS…

h1

Un conte nyonyo

Mai 13, 2008

 Fa dies alguns lectors del blog em van acusar vilment de ser incapaç d’escriure històries empalagoses i romàntiques protagonitzades per heteros … aixi doncs vosaltres ho heu volgut!! Aquesta és la meva irònica i exagerada vísió sobre la nyonyeria, dedicada de tot cor a tots els meus lectors heteros! 

Goodbye Marteta

La Martona era molt feliç: encara no s’havia diplomat en Educació Infantil i el seu promés, en Rai, ja li havia proposat casar-se.

Havia començat a sortir amb el Rai als 13 anys, als 18 s’havien fet el primer petó i sempre, sempre havien mantingut encesa la flama del amor com el primer dia, cuidant els detallets, fent-se regalets sorpresa per no caure en la monotonia, o trucant-se 10 cops al dia.

I ara, amb la boda, ella fins i tot havia deixat d’anar a classe, no podia pensar en res més i, total, de que li serviria una Diplomatura quan estigués tot el dia a casa cuidant els fills, que de ben segur no trigarien en arribar? En Rai s’acabava de llicenciar en Ingenyeria Industrial, una carrera de debó, i ja s’encarregaria ell de portar els diners a la família. Ho tenia tot calculat al milímetre.

Però de sobte, sense previ avís, la desgràcia va arribar a la seva vida….

Era un bonic i encisador capvespre del més de Maig i res feia presagiar la tragédia que estava a punt de succeïr. La Martona anava tota feliç caminant pel Gran Parc, ensimismada llegint el catàleg que li havien donat a la Agència, pensant en els detalls del seu viatge de noces a Eurodisney, on coneixerien per fí al Mickey i la Minnie, i no va prestar cap atenció a aquell fatídic cartell, on es podia llegir perfectament:

“Prohibit trepitjar la gespa”

Quan s’en va adonar ja era massa tard: els seus peuets calçats amb unes sabatetes de xarol rosa estaven esclafant la verda herba, acabada de regar.  La Martona va llençar el catàleg amb totes les seves forces i començà a correr esporuguida cap a la sortida del Gran Parc, mentre les llàgrimes de culpa afloraven tremoloses als seus ulls, apagant aquell etern somriure que sempre havia il·luminat el seu rostre.

Es sentia bruta, pecadora, com una vulgar criminal. Com havia pogut? Segurament l’hauria vist mitj barri i no dubtarien en assenyalar-la pel carrer com si fos una meuca qualsevol. Amb quina cara es presentaria ara al casament? Com li explicaria aixó al Papà? I al Rai?

 Així doncs va decidir posar punt i final a tanta agonia i sofriment: havia arribat el moment d’acabar amb aquella punyent fal·làcia en que s’havia convertit la seva vida. Sense pensar-ho dos cops es va tapar el nas amb una ma mentre amb totes les seves forçes tancava la boca, esperant  que la Mort se l’edugués cap al més enllà on els angelets, de ben segur, compendrien que el seu final tràgic era la única sortida que li havia deixat el destí. 

The nyonyodeath

 PD: La fotografia que encapçla el post es titula “Little princess” i és del fotògraf especialista en arqueologia Aykan Özener, mentre que la imatge que tanca el relat es diu “Death” i és obra de Cezary Galaj.

h1

Tens un missatge no llegit…

Abril 19, 2008

Que sonarà donde tú estés?

La Irene va obrir l’ordinador per primer cop en dues setmanes, el mateix temps que portava de baixa per depressió, ficada dins un llit, plorant i dormint, sense més companyia que les caixes d’orfidal i diacepan que s’amuntegaven sobre l’escriptori.

 Amb tota la desgana del mon va mirar els mails que tenia pendents a la seva conta de correu electrònic, tot i que es temia que fossin xorrades infumables, bajanades inútils i propaganda que en cap moment havia demanat. Sabia que dificilment n’hi hauria cap  d’un amic preguntant pel seu estat de salut, o d’un company de la feina o familiar preocupat.

Però de que s’extanyava?  Durant aquell any en que havia sortit amb l’Alex s’havia distanciat totalment del seu cercle d’amistats fins al punt que els qui un dia foren inseparables havien passat a ser simples coneguts o saludats, testimonis d’un llunyà i oblidat passat en el que ella havia estat la més  popular de la facultat.

No va ser fins el dia en que l’Alex la va deixar que  es va adonar de fins a quin punt s’havia tornat absolutament adicte a la seva parella, una droga que ara li era impossible d’aconseguir i que li estava causant un mono d’imprevisibles conseqüències.

El mateix dia en que va llegir aquella maleïda noteta mal garabatejada a llapis, agafada amb un iman sobre la porta de la nevera… això era forma de trencar una relació? Sense cap mena d’explicació racional? Segur que s’havia enrollat amb una d’aquelles meuques jovenetes de la seva feina i no havia tigut el valor de confesar-li, ni d’agafar-li el telèfon un sol cop. L’odiava tant…

Té 1 missatge no llegit

Com? No entenia Res! La Irene es va tornar boja mirant la seva conta de correu. Aparentment ja havia obert i esborrat els 34 mails carregats d’absurd SPAM i no trobava quin era el misteriós missatget que li quedava per llegir. 

Així que va començar a tirar enrere i enrere, rebuscant entre els arxius de feia setmanes, mesos i fins i tot anys: això ja era una questió d’orgull! Fins que al final va localitzar aquell maleït correu, que els atzarosos designis del destí s’havien encaregat de mantenir ocult fins aquell moment. 

Hola Irene!

Soc l’Alba, la germana del Alex. Demà marxo a Australia a fer un màster i dubto que ens tornem a veure en molt temps. Tan sols dir-te que admiro el teu valor i coratge d’iniciar una relació amb el meu germà, sabent que els metges amb prou feina li han donat una esperança de vida d’un any. De ben segur que no hi ha millor forma disfrutar aquest efímer perìode que al costat de qui estimes.

Alba 

 

h1

EL CONSULTORI SEXUAL… *by Lily & Debby*

Març 30, 2008

Doncs si! Ja tenim aquí un nou cameo del blog! Es per mi un plaer quasi orgàsmic poder comptar amb la col·laboració estrella d’aquestes dues insaciables estudioses de la sexualitat i l’amor en totes les seves vessants teòriques i pràctiques: Sense més dilació us deixo amb Miss Lily Put i Debby Fijarme, que respondran amb tacte i delicadesa a les originals qüestions que els hi vàreu poder plantejar en aquest post.

i-just-cant-get-enough.jpg

 HELENA NITO DEL BOSQUE–  Fa algun temps que em sent atreta per una pesona molt propera a mi.. Però em fa cosa dir-li perquè no sé com s’ho podria pendre. Ell… bé, no sé si sent el mateix que jo… però és que, cada cop que hi penso, em sento bruta, com si estigués fent alguna cosa mal feta. Però k hi ha mal fet en estimar algú,no? El cas és que akest algú és… el meu avi… És una persona molt jovial! i sé que sent alguna cosa per mi…erò potser no és que jo em penso. Estic feta un embolic.
Què creieu que puc fer?? li decalro el meu amor, intento apropar-m’hi… O és millor que me’n oblidi. Jo estimo la meva àvia, no li volria fer mal…

Lily & Debby-> Lia’t amb ell ja! Segurament no li queda gaire temps: has d’anar per feina! A més pensa que en sortiras molt beneficiada de cara al testament; i per la teva àvia no patèixis, amb l’alzaimer ni s’en recordarà. I no parlem ja del sexe oral sense dentadura postissa, una expeiència extrasensorial! De fet nosaltres us  aconsellem que us arranqueu les dents per provar-ho! 

CUNI –Hola! Mireu, hi ha una cosa que sempre vull preguntar però no m’atrevexio mai perquè només dir la frase ja em fa sentir en ridícul… l’altre dia un rus em va fer un … vaia que em va xupar el cul tu. I jo voldria saber si això la gent ho fa molt poc, per curiositat. Per cert, recomaneu-ho val?

Lily & Debby -> Oi tant! Nosaltres cada dia abants d’esmorzar ens mengem un bon cul! La veritat és que és una llàstima no tindre el coll més llarg per poder fer-ho tú mateix! Això sí: sería convenient tenir-lo net abants de procedir…

XIXILOKO- Estimades Lily i Debby: L’altre dia m’estaba follant un tio i em vaig donar conta que en realitat no m’agrada que me l’endinyin gaire… soc lesbiana o frívola?

Lily & Debby-> Un sol cas no és estadísticament significant!! Nosaltres et recomanem que et follis uns 50 tios i ties de diferents edats, races i tamanys de polla, llavors facis una base de dades, hi apliquis la prova del “Chi-chi quadrat” i tan sol llavors podras sortir de dubtes!

LITTLE BIRD-> Ehh bé, jo tinc una amiga que té un problema: disfruta com una boja masturbant el seu periquito… es una fase, es zoofila, o aquesta es una pràctica habitual amb els animals?

Lily & Debby-> La teva amiga no és zoòfila, és una donant d’amor! Nosaltres ho acostumem a fer amb les cuques del carrer! 

TOM APORUCULO BUILDER-> Hola, tinc un amic que vol fer una llit rodona pero no sap per on començar. ¿Cómo puede convencer a la gente? ¿Hay alguna fórmula mágica?

Lily & Debby -> Per començar hauria de llimar les puntes al llit per fer-lo rodó! Segurament els capítols de bricomania li poden ajudar…

GIRL*-> A veure, el meu xicot vol fer continuament un 69 i jo no vull perquè, no es que em faci fàstic, però m’entren arcades quan em poso algo a al boca, ni aguantar un boli amb la boca puc! si li dic es pensarà que sóc vergonyosa o que m’ho invento….i això que el sexe va genial fins ara!! sempre va bé, però tinc por que no es senti ple del tot en aquest tema. per consequent, no m’agrada que ell m’ho faci a mi perquè em sap greu no poder ser recíproca.Què farieu? Tant important és per un noi aquestes posturetes dels trons??

Lily & Debby-> De cara a fer un 69 has de tenir en compte els següents paràmetres:
Profunditat: Si no la calcules bé et pots ennuegar! Posa’t a sobre d’ell i ho veuràs més clarament.
Alçada: Busca’t algú de la teva mida o li acabaras menjant els peus o el melic!
Respiració: Si no vols ofegar-te pacta un ritme d’inspiració i un espai vital entre les seves cames!

MOZ-> Des de l’experiència o des de la consulta dels més doctes tractats: on és el límit de la masturbació? Quantes palles pot suportar un home sa al llarg de la seva vida? Què peta primer, la pròstata, el penis o els canells? Pot afectar l’excés de vida sexual en solitari a la vida sexual en parella?

Lily & Debby -> El límit és el cervell, sens cap lloc a dubte! La falta de reg sanguini i l’esgotament de la imagnació son els umbrals d’aquetsa milenària pràctica. Hem fet un estudi ràpid experimental entre els nostres familiars, amics, coneguts i saludats que ens ho ha confirmat!

ANÒNIM-> Jo tinc una amiga que no sap com masturbar-se…

Lily & Debby-> QUEE?? Però que li passa? Es una amiga imaginària? Es manca? En tot cas recomana-li que es busqui aquella cosa que té al final del braç, normalment anomenada mà i aquella altre que té entre les cames, també dita cony, i vagi fent combinacions! 

esto no se mira, se come!!!

…esto no se mira, se come!

 

*by Miss Lily Put & Debby Fijarme*
 

Aqueòleg Glamurós no es fa responsable de les opinions dels seus “Artistes Convidats”, ni dels traumes psicològics que pot produïr la lectura d’aquest post!

h1

El consultori sexual i sentimental de LILY & DEBBY

Març 19, 2008

lily & debby

Antenció lectors d’aquest blog! Es per mi un veritable honor anunciar la inminent col·laboració estrella de dues reputades especialistes mundials en afers sexuals i amorosos: Miss Lily Put i Debby Fijarme.

Elles ho saben tot sobre sexe i amor: no hi ha detall ni problemàtica que els hi resulti aliena, tot allò que la vostre perversa ment pugui arribar a imaginar en les solitaries nits de luxuria elles ja estan aburrides de fer-ho!

Així doncs s’han decidit a obrir un consultori per resoldre els vostres dubtes i qüestions que us plantegi la vostre vida sentimental i sexual, així com aconsellar-vos per poder caçar el vostre Princep Blau! I com fer-ho? Doncs bé, elles respondran ben aviat als vostres comentaris, que podeu deixar aquí fins al proper Dilluns de Pasqüa, dia en que jo tornaré de vacances.

En el cas que us faci vergonya teniu dues opcions: o bé deixeu el comentari emprant un pseudònim eròtico/festiu (en plan POL VAZO, per exemple) o bé començeu la frase amb el tópic “Jo tinc un amic que…” . Podeu preguntar tot alló que se us passi pel cap, real o imaginari, tan rebuscat i provocador com us vingui de gust: elles poden amb tot!

LILY & DEBBY LOVES TO PLAY DOCTORS
h1

Un conte (inacabat) sota els estels

febrer 13, 2008

Avui us presento la meva petita contribució al celebèrrim dia internacional de la nyonyeria: San Valentí; però m’ha sorgit un petit problema: degut al meu estrés arqueològic soc incapaç d’imaginar-ne el final… us hi animeu? Prometo donar premis simbòlics si la cosa té èxit

nit platja

– Mira, alló d’allà és la constelació de Casiopea!!. T’han explicat mai la llegenda grega d’amor entre Perseu i Andròmeda, que va donar nom a aquest conjunt d’estels?

– Pskdhffffsspprtt…nnn…nn..no.

Al Arnau no li sortien le paraules, el seu pols avana a doscents per hora i per el seu cap passaven mil milions d’idees per segón i cap d’elles tenia a veure ni remotament amb l’astrologia de l’antiguitat clàssica.
Qui hagués pogut concentrar-se en mites grecs tenint davant aquell Apol·lo, tan real i tangible? Tan sols dos pams separaven les seves boques i poc més de deu centímetres la punta dels seus peus descalços, mullats per les fredes onades de la platja de Colera.

– … i llavors Perseu, que acabava de tallar el cap a Medusa, va tornar montat sobre el llom del seu cavall alat, anomenat Pegàs, i que és aquella altre constel·lació d’allí… la veus?

– mmmfddjhgfkj… pssi.. clar.. si si, Pegàs, com no…. 

Aquell era el darrer dia d’estiu, al matí següent cada escú tornaria a la seva grisa i esclavitzant quotidianeïtat, aquell maleït lloc on malgastar alegrement la juventud, separants per centenars de quilómetres durant onze mesos, el temps suficient com per que l’oblid esborrés qualsevol espurna d’esperança.
Així doncs era ara o mai…

– … aleshores Zeus va decidir penjar al cel les imatges de Cefeu i Casiopea com a càstig per la seva traició…

nyonyo corL’Arnau notava a sobre seu l’increïble pes de l’estricta moral que havia rebut des de ben petit i un veritable cúmul de dubtes l’havien deixat inmòvil com una estàtua de sal: Segur que el que estava fent no era un pecat? I si aquell dionisíac narrador no el corresponia? Estava disposat a arriscar-se a perdre la seva amistat? Que dirien els seus amics? I els ses pares? I els veïns de Colera? I si algú els veia? Estava ell preparat per donar aquest pas?

– … i fialment, després que Perseu i Andròmeda es casessin, Atenea va col·locar les seves imatges al bell mig d la cúpula celestial, mira… allà! Eii! Et passa res? Et torbes bé? Estás pàlid com un vampir!

– Ehhh..mmm… es  que…. t’he de comentar una cosa…

CONTINUEU VOSALTRES!!

PD: El termini per entrar dins el concurs és divendres a la tarda, quan entregaré els premis! Si us fa mandra escriure podeu votar a la resta de participants!   

h1

TEST: Ets nyonya?

gener 23, 2008

heidi1.jpgHeu de saber que la meva professió frustrada ha estat sempre la de redactor de publicacions tan cultes i elitistes com Super Pop o Vale i avui podré per fi treure’m aquesta espina amb un test que posarà a prova la vostra nyonyeria.

 

El procediment és ben simple: heu de triar una resposta a cada pregunta, comptar el nombre de A B o C que tingueu, llegir la solució i deixar un comentari amb el resultat!

  

1.- Per tu la Oreja de van Gogh es…

           a) El millor grup del món! Quan es van dissoldre vaig estar a punt

.          de llençar-me per una finestra!

           b) Una banda musical amb alguna cançó que està bé.

           c) Un perillós grup terrorista.

 

 

2.- “Amelie” és…

               a) La millor pel·lícula de la història del cine.

               b) Un film entretingut i correcte.

               c) Un avorriment insofrible.

 

3.- A la primera cita…

             a) Organitzes un sopar romàntic amb espelmes.

             b) Fas un cafè i ja es veurà…

             c) Vas a follar directament.

 

4.- Quan vas veure la pel·lícula “Salvador”…

              a) Vas plorar desconsoladament fins a deshidratar-te

              b) Vas deixar anar una llagrimeta.

              c) Et vas partir la caixa! T’encanta veure com torturen a la gent.

 

5.- Quan arriba Nadal:

              a) Decores la casa de dalt a baix, cantes Nadales, fas el Pessebre,

.             vas a veure els Pastorets i fas cagar el tió.

              b) Fas un dinar amb la família i un d’empresa, lo típic vaja.

              c) Tan sols celebres cap d’any i encara gràcies.

 

6.- Has vist una peli de Disney per darrer cop…

               a) Aquesta setmana

               b) Fa un o dos anys

               c) Ni me’n recordo! Deuria tenir com… 6 anys?

 

7.- El dia de Sant Valentí…

                a) És el més meravellós del any! Cada dia comptes els minuts i les

.               hores perqué arribi i poder així regalar mil xorradetes.

                b) Li dones un petó ben fort al teu xicot/a

                c) Es un muntatge dels grans magatzems.

 

 

SOLUCIÓ

 

Respostes majoritàries A: PERO MIRA QUE ERES ÑOÑA BABY! Al teu costat la Blancaneus és una història de terror i Heidi una peli porno. Plantejat si tanta empalagositat no et pot tornar diabètic!

 

Respostes majoritàries B: No ets especialment nyonya, però tens sentiments i si et toquen la moral ho demostraràs sense caure en el ridícul hortera.

 

Respostes majoritàries C: Ets frígid, frívol i del teu cor ni te’n recordes. Per tu els sentiments no son més que un pretext pel sexe. 

       

h1

Diàlegs reals en una estació de tren

gener 22, 2008

El post d’avui no és fruït de la meva imaginació ( ja m’agradaria) sino que va tindre lloc fa poc a l’estació de Renfe d’Arc de Triomf a les 17:00 de la tarda.AGsoc jo iMr.Xl’extrany personatge que em vaig trobar.

estacio tren 

Mr.X– Eiiii AG, tiuuu, quan de temps!! Que és de la teva vida??

AG– Perdona? Ens coneixem de res?

Mr.X– Oi tant! Però xavaaal, com ho pots haver oblidat?? Tu i jo anàvem junts  a classe a 1r i 2n d’EGB, tu t’asentaves dos pupitres davant meu!

AG– Ehhh bé, espera, espera… doncs no! No et recordo en absolut!  Potser el petit detall que hagin passat 20 anys pot haver-hi influït una mica… no trobes?

Mr.X–  Potser si, però es que jo tinc una memòria fotogràfica! No hi ha detall que se m’escapi per molt temps que passi. Ai per cert! Que t’en recordes d’en D.S.?

AG– Si! D’aquest si!

Com oblidar al meu primer amor preadolescent quan encara estava mig sortint del armari? Nosaltres dos erem els dos únics nois d’aquell col·legi de capellans que odiavem jugar a futbol a l’hora del patí i al darrer curs de la ja desapareguda EGB ens varem fer inseparables.

Un ros despampanant, atlètic, d’ulls blaus, un xic tímid i que, amb la conya i el jiji-jaja, al viatge de final de curs de vuité ens vàrem mig enrollar. De fet sempre havia tingut l’espina clavada de pensar que si ell no s’hagués canviat d’institut al curs següent qui sap si no hagués acabat passant alguna cosa seriosa entre els dos.

Mr.X – Doncs fa un parell de setmanes es va matar en un accident de tràfic. 

AG– QUEEEE???

Mr.X– Jo sempre li deia que no corres tant, AG, però li agradava molt la velocitat i es veu que sortia d’una discoteca de Barcelona havent begut una mica i mira…

AG– Em deixes de pedra…

Mr.X– La seva família destroçada, just s’acabava de casar i esperava un fill. Ui! Aquest és el meu tren AG, encantat d’haver parlat amb tu! Fins una altre!

AG– Ehhh mmm… això… adeu…